Si ens fixem en la primera imatge (foto 1 i 2), l’aparença d’aquest tallarol de capnegre (Curruca melanocephala) és ben bé de mascle. El cap és de color negre, la zona del pit blanquinosa i el clatell i espatlles són d’un to grisos.
El fet que el negre de l’antifaç sigui molt més marcat que la resta pot resultar poc habitual en mascles adults, però a vegades es dóna en mascles de primer hivern. Les tonalitats marronoses que apareixen a la zona del pit (fotografia1) ja costen més d’explicar.
Si observem ara l’esquena i els flancs (fotos 3 i 4) veurem que hi ha un nombre creixent de plomes marronoses (les típiques de les femelles). Mirant les ales (fotografia 3 i 4) no ens quedarà cap dubte que ens trobem davant d’una femella amb les típiques plomes de vol de coloració marronosa enlloc del to gris dels mascles.
Sembla que les femelles de tallarol de cap-negre es poden anar enfosquint amb el pas dels anys fins arribar a presentar el cap negre i abundant plomes grises a clatell i esquena com és el cas d’aquest exemplar.
Buscant contrasts a les plomes de l’ala podrem descartar la possibilitat que sigui un mascle jove en muda post-juvenil (més que improbable en aquestes dates). No n’hi ha i, per tant, podem sexar i datar aquest ocell: és una femella de més de dos anys (Euring 6) que, probablement, en tindrà forces més a jutjar per la seva semblança als mascles.
_________________________________
Si observamos las primeras imágenes (foto 1 y 2), la apariencia de esta curruca cabecinegra (Curruca melanocephala) es la de un macho: la cabeza es de color negro, la zona del pecho blancuzca y el cogote de tonos grises.
El hecho de que el negro del antifaz sea mucho más marcado que el resto puede resultar poco habitual en machos adultos, pero a veces se da en machos de primer invierno. Las tonalidades parduzcas de la zona pectoral (fotografía 1) ya son más difíciles de explicar.
Si observamos ahora la espalda y flancos (fotos 3 y 4) veremos que hay un nombre creciente de plumas marrones (las típicas de una hembra). Mirando el ala (fotografía 3 y 4) no nos quedaran dudas de que nos encontramos ante una hembra con las típicas plumas de vuelo color marrón, en vez de las grises de los machos.
Parece que las hembras de la curruca cabecinegra pueden oscurecerse con el paso de los años hasta llegar a presentar la cabeza negra y con abundantes plumas grises como sucede con este ejemplar.
La búsqueda de contraste en las plumas de vuelo nos permitirá descartar la posibilidad de que fuese un macho joven en muda post-juvenil (muy poco probable en estas fechas) por lo que esta ave se ha de sexar como una hembra de más de dos años (Euring 6) que, probablemente, tendrá bastantes más a juzgar por su apariencia de macho.
________________________________________________
If we see the firsts pictures (picture 1 and 2), the appearance of this Sardinian Warbler (Curruca melanocephala) is male. The head is black, chest is white and the neck is grey.
The mask is more black than the head, but this often occurs in first winter males. The brown tones in pectoral area (picture 1) are most difficult to spalin.
If we look the back and the flanks, we’ll see an increase number of brown feathers (pictures 3 and 4), typical of females. It’s brown flight feathers show us that it’s a femele because the males have a grey feathers.
Seems that females of sardinian warbler may darken with age. Thus, they may present the black head and the grey back as this bird.
Looking for in flight feathers we can rule the possibility that it’s a young male in post breeding moult (unusually for this time of year). There aren’t contrast and, thus, we can concluded that is a female over two years (Euring 6) that, probably, will take several more years.
Apunts d'anellament 