Arxius

Dendrocopus major: Datat i sexat/ Datado i sexado/Aeging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-nupcial completa, però pot deixar sense mudar (plomes retingudes) algunes cobertores primàries i, excepcionalment, alguna secundària que contrasten amb la resta de plomes mudades. Els joves d’aquesta espècie fan una muda parcial en que poden mudar totes o algunes de les grans cobertores més internes i, en pocs casos, algunes de les cobertores primàries més externes.

En l’exemplar capturat avui, la presència de tres cobertors primàries, que contrasten pel seu desgast i color més clar, no ens ha de confondre ja que es tracta d’un adult (Euring 6 de dos o més anys d’edat) que les ha retingut en la muda post-nupcial. Si fos un ocell de segon any (Euring 5), les cobertors primàries mudades serien només les més externes i, molt probablement, també hi hauria alguna gran cobertora externa sense mudar.

Pel que fa al sexe, la taca vermella del capdenota clarament que es tracta d’un mascle.

________________________________________________

El pico picapino (Dendrocopus major) realiza una muda postnupcial completa, pero puede dejar sin mudr (plumas retenidas) algunas coberteras primarias y, excepcionalmente, alguna secundaria que contrastan con el resto de plumas mudadas. Los jóvenes de esta especie realizan una muda parcial en que pueden mudar todas o algunas de las grande coberteras más internas y, en pocos casos, algunas de las coberteras primarias más externas.

En el ejemplar capturado hoy, la presencia de tres coberteras primarias, que contrastan por su desgaste y color más claro, no deben de engañarnos ya que se trata de un adulto (Euring 6 de dos o más años de edad) que las ha retenido en la muda postnupcial. Si fuese un ave de segundo año (Euring 5), las coberteras primarias mudadas serían sólo las más externas y, muy probablemente, también habría alguna gran cobertera externa sin mudar.

En lo referente al sexo, la mancha roja de la cabeza denota claramente que se trata de un macho.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

The great spotted woodpecker (Dendrocopus major) performs a complete post-nuptial moult, but may leave some primary coverts without moult (retained feathers) and, exceptionally, some secondary coverts that contrast with the rest of the moulted feathers. The youngs of this species make a partial moult and they can moult all or some of the innermost great coverts and, in a few cases, some of the outermost primary coverts.

In the specimen captured today, the presence of three primary coverts, which contrast for their wear and lighter color, should not deceive us since it is an adult (Euring 6, two or more years old) that has retained them in the post-breeding moult. If it were a second-year bird (Euring 5), the moulted primary coverts would be only the outermost and, most likely, there would also be some unmoulted outer greater coverts.

Regarding sex, the red spot on the head clearely denotes that it’s a male.





Picus sharpei: sexar / sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és fàcil de sexar. Cal fixar-se en la bigotera que és vermella en els mascles i negra en les femelles. Al sortir del niu, la bigotera és grisa i només la podrem utilitzar per determinar el sexe quan avanci la muda de plomes corporals i es torni negra en femelles o vermella en mascles.

_____________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) es fácil de sexar. Será cuestión de fijarse en la bigotera que es roja en machos y negra en las hembras. Al salir del nido, la bigotera es gris y sólo la podremos utilizar para sexar con seguridad cuando avance la muda de plumas del cuerpo y se vuelva negra en hembras o roja en machos.

_____________________________

The Iberian green Woodpecker (Picus sharpei) is easy to sexing. If its moustache is blacl it’s a female and, if it’s red, a male. In juveniles birds the moustache is inityally grey. We’ll have to wait for the moult of body feathers shedding to progress for looking for red feathers in the males or black feathers in females.





Dryobates minor: Adult i segon any / Adulto y segundo año / Adult and second year

© Biel Montoro

En un dia excepcional hem capturat fins a tres picot garser petit (Dryobates minor) que ens han permès comparar el plomatge d’ocells de segon any i d’adult. El picotet fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que muda les plomes del cos, les primàries, les petites i mitjanes cobertores, part o totes les grans cobertores i les rèmiges. A vegades també canvia alguna cobertora primària (les més externes) .

Durant el mes de març, per poder datar com a ocell de segon any, hem de buscar el contrast entre les plomes no mudades (secundàries, terciàries i cobertores primàries) i les mudades (petites, mitjanes i grans cobertores). Tindrem present, però, que alguns adults poden retenir alguna cobertora primària durant la muda post-nupcial. En aquests casos, també hi haurà un clar contrast. 

A la imatge 1 podem veure l’ala d’un mascle adult amb algunes cobertores primàries retingudes, però amb la resta de plomes de la mateixa generació. Són les cinc cobertores primàries més externes, clarament  més pàl·lides i desgastades.

La fotografia 2 correspon a un mascle de segon any que presenta totes les cobertores primàries i les grans cobertores més externes juvenils. Fixem-nos també amb el gran contrast entre cobertores petites, mitjanes i àlula mudades i les grans cobertores i cobertores primàries sense mudar.

La imatge 3 és d’una femella, també de segon any, que, igual que el mascle anterior, ha deixat sense mudar part de les grans cobertores (les més externes) i les cobertores primàries, però no petites i mitjanes cobertores i àlula.

_____________________________________

En un día excepcional, hemos capturado hasta tres picos menores (Dryobates minor) que nos han permitido comparar el plumaje de aves de segundo año y adulto. El pico menor realiza una muda post-nupcial completa y una post-juvenil parcial en que muda las plumas del cuerpo, las primarias, las pequeñas, medianas coberteras, parte o todas las grandes coberteras y las rémiges. A veces, también cambia alguna cobertera primaria (las más externas).

Durante el mes de marzo, para poder fechar como ave de segundo año, debemos buscar el contraste entre las plumas no mudadas (secundarias, terciarias y coberteras primarias) y las mudadas (pequeñas, medianas y granes coberteras). Es importante recordar que algunos adultos pueden retener alguna cobertera primaria durante la muda postnupcial, en cuyo caso, también habrá un claro contraste.

 © Alex Benítez

En la imagen 1 podemos ver el ala de un macho adulto con algunas coberteras primarias retenidas, pero con el resto de plumas de la misma generación. Son las cinco coberteras primarias más externas, claramente más pálidas y desgastadas.

La fotografía 2 corresponde a un macho de segundo año que presenta todas las coberteras primarias y las grandes coberteras más externas juveniles. Fijémonos también en el gran contraste entre pequeñas y medianas coberteras  y las grandes coberteras y coberteras primarias no mudadas.

La imagen 3 es de una hembra también de segundo año que, al igual que el macho anterior, ha dejado sin mudar parte de las grandes coberteras (las más externas) y las coberteras primarias, pero no pequeñas y medianas coberteras y álula.

_______________________________

© Biel Montoro

On an exceptional day, we have captured three lesser spotted woodpeckers (Dryobates minor) that have allowed us to compare the plumage of second-year and adult birds. The lesser spotted woodpecker makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult. The juveniles moult the body feathers, primaries, lesser and medium coverts, all or some greater coverts and the remiges. Sometimes, can  moult the outermost primary coverts. 

During March, to be able to date is a second year bird, we must look for the contrast between the non-moulted feathers (secondary, tertiary and primary coverts) and the moulted ones (lesser, medium and greater coverts). It’s important to remember that, some adults may retain some primary coverts during post-breeding moult, in wich cas there will also be a clear contrast.

In image 1 we can see the wing of an adult male with some retained primary coverts, but with the rest of feathers from the same generation. They are the five outermost primary coverts, clearly paler and more worn.

Photograph 2 corresponds to a second year male showing unmoulted (juveniles) all the primary coverts and the outermost greater coverts. Also note the great contrast between moulted lesser and medium coverts and unmoulted outermost greater coverts and primary coverts .

Image 3 is of a second year female that, like the previos male, has unmoulted the outermost greater coverts and the primary coverts, but not lesser and medium coverts and alula feathers.

Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Picus sharpei

© Jordi Cerdeira i Ribot

Revisant les imatges preses a un juvenil de picot verd ibèric (Picus sharpei), he trobat un detall que hem va passar desapercebut quan tenia l’ocell en mà: la fotografia ens diu molt sobre la dieta d’aquesta espècie i sobre la ferocitat de les seves preses…

______________________________________

Revisando las imagenes tomadas a un juvenil de pito ibérico (Picus sharpei), he encontrado un detalle que me pasó desapercibido cuando tenía al ave en mano. La fotografía nos da información sobre la dieta de esta especie y sobre la ferocidad de sus presas…

______________________________________

Reviewing the images taken of a juvenile Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei), I found a detail that I didn’t see when I had the bird in hand. The photograph gives us information about the diet of this species and about the ferocity of its prey …

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                            Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiéndose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpecker (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.

 

Dendrocopus major: Datat i sexat / datado i sexado /Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                       Foto 1

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-juvenil parcial en que muda petites i mitjanes cobertores, cua i primàries. Les cobertores de les primàries, les secundàries i les terciàries no són mudades.

En l’ocell capturat avui, podem detectar les plomes juvenils (d’un to no tant negre) que contrasten amb les mudades (més negres), sobretot a nivell de grans cobertores. Així les dues grans cobertores més externes, les cobertores primàries, les secundàries (a excepció de la primera que ha estat mudada en aquesta ala dreta) i les terciàries són plomes juvenils retingudes (veure fotografies 2 i 3)

En un ocell adult, l’iris seria de color avellana, però, en aquest cas (foto 1), el to brunenc reafirma el datat com a d’ocell de segon any.

La presència (foto 1) de la taca de color vermell intens al clatell permet sexar l’individu com a un mascle (la femella no tindria taca vermella).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                      Foto 2

_________________

El pico picapinos (Dendrocopus major) realiza una muda post-juvenil parcial en que muda pequeñas, medianas y parte de las grandes coberteras, cola y primarias. Las coberteras primarias, las secundarias y las terciarias no son mudadas.

En el ave capturada hoy, podemos identificar las plumas juveniles (no tan negras) que contrastan con las mudadas (más negras), principalmente a nivel de grandes coberteras. Así, las dos grandes coberteras más externas, las coberteras primarias, las secundarias (excepto la primera que ha sido mudada sólo en esta ala derecha)  y las terciarias son plumas juveniles retenidas (ver fotos 2 y 3).

En un ave adulta, el iris seria de color avellana, pero, en este caso (foto 1), el tono pardusco refirma el datado como de ave de segundo año.

La presencia (foto 1)  de una mancha de color rojo intenso en el cogote permite sexar al individuo como macho (la hembra no tendría mancha roja).

___________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                     Foto 3

Great spotter woodpecker (Dendrocopus major) makes a partial postjuvenile moult. They moult little, medium and some greater coverts, tail and primaries. Primary coverts, secondaries and tertials aren’t moulted.

In this bird caught today, we can see juvenile feathers (not so black) in contrast with moult feathers, specially in greater coverts. Thus, the two most outermost greater coverts, primary coverts, secundary feathers (except the first secundarie that has been moulted only on the right wing) and tertials are juvenile feathers retained (see picture 2 and 3).

In an adult bird, the color of the iris would be redish, but , in this case (picture 1), the color is brownish and confirm the aging: second year bird.

The presence (picture 1) of a red spot in the nape indicates that’s a male (female would not have a red spot).

Dryocopus minor: Placa incubatriu / Placa incubatriz / Brood patch

© Jordi Cerdeira i Ribot

Malgrat que la presència de placa incubatriu durant la temporada de cria és un bon mètode per sexar moltes espècies d’ocell, cal tenir present que no sempre és exclusiva de femelles i que pot aparèixer en els mascles d’aquelles espècies en què també participen activament en la incubació dels ous.

El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un d’aquests ocells en que el mascle també presenta placa incubatriu ben desenvolupada. A la fotografia feta avui a un mascle adult (Euring 6) queda ben palès.

________________

Aunque la presencia de placa incubatriz durante la época de cría es un buen método para sexar muchas especies de aves, ha de recordarse que no siempre es exclusiva de hembras y que puede aparecer en machos de aquellas especies que también participan activamente en la incubación de los huevos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

El pico menor (Dendrocopos minor) es una de estas aves en que los machos también presentan placa incubatriz bien desarrollada. En la fotografía realizada hoy a un macho adulto (Euring 6) se puede apreciar claramente.

________________________

The presence of brood patch in breeding season it’s a good method for sexing a lot of birds species but it’s important remember that, in some species, males can show a developed brood patch.

The lesser spotted woodpecker (Dendrocopos minor) is one of this birds. The male is actively involved in the incubation of eggs and have brood patch. We can see it in the adult male (Euring 6) photographed today: It  has an evident brood patch.

Picus sharpei: Mascle de primer hivern/ Macho de primer invierno / First winter male

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos. Només queden sense mudar les terciàries (dues o tres), les cobertores primàries  (totes o només les més internes) i les secundàries.

L’observació de les terciàries és, habitualment, la forma més senzilla de datar els exemplars de primer hivern. L’individu capturat avui mostrava dues terciàries amb dibuix típicament juvenil. Enlloc de ser llises i més o menys verd uniforme, presentaven les típiques franges horitzontals juvenils brunes i blanques fins a l’extrem de les plomes (fotografia 2).

Les cobertores primàries (fotografia 3) també mostren estructura juvenil: són llargues i estretes, brunenques i amb franges molt evidents. En aquest cas totes són iguals, no n’ha mudat cap.

© Jordi Cerdeira i Ribot           Foto 2

L’ull és un altre caràcter molt útil per datar: en joves és marronós o grisos mentre que en adults és blanc amb una zona vermella al voltant de l’iris. A la imatge 4 podem reafirmar que el nostre exemplar és de primer hivern.

Pel que fa al sexe, i un cop acabada la muda post-juvenil, el caràcter clau és la presència de bigotera vermella en mascles o negra en femelles. En el nostre cas (fotografia 4) es tracta d’un mascle.

_____________________________________

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo. Sólo quedan sin mudar las terciarias (dos o tres), las coberteras primarias (todas o las más internas) y las secundarias.

La observación de las terciarias es, habitualmente, la forma más clara de datar un ave de primer invierno. El ejemplar capturado hoy mostraba dos terciarias con dibujo claramente juvenil: en vez de ser lisas y más o menos uniformemente verdes, presentaban las típicas bandas horizontales juveniles pardas y blancas hasta el extremo de las plumas (fotografía 2).

Las coberteras primarias (fotografía 3) también muestran una estructura juvenil: son largas y estrechas, parduzcas y con bandas muy evidentes. En este caso todas son idénticas, no ha mudado ninguna.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 3

El ojo es otro carácter muy útil para datar: en juveniles es pardo o gris, mientras que en adultos es blanco con una zona roja alrededor el iris. En la imagen 3 podemos reafirmar que tratamos con un ejemplar de primer invierno.

En lo referente al sexo, y una vez terminada la muda post-juvenil, el carácter clave es la presencia de bigotera roja en machos o negra en hembras. En nuestro caso (fotografía 4) se trata de un macho.

_____________________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a partial post-juvenile moult that include  most of body and wing feathers. Not moults two or three tertials, primary coverts (all or the innermost) and secondaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 4

For identified a first winter bird, the best is see the tertials. The bird that we caught today shows two tertials with juvenile drawn: They have horizontal bars until the extreme (picture 2). Adults have tertials more or less uniformly green.

Primary coverts (picture 3) also show a youthful look: they are long and narrow, browish amd with evident strips. In this case, all are equal, there aren’t any moult.

The eye is other usefull character to date. In juveniles,  is brown or grey , but in adults are white with a red zone around the iris. In picture 4 we can reaffirm that’s a first winter bird.

Regarding sex, and when post-juvenile moult is finished, the key is the moustache: red in male and black in female. Our bird (picture 4) it’s a male.

Jynx torquilla: Muda post-juvenil primerenca / Early post-juvenil moult

© Jordi Cerdeira i Ribot   Foto 1

L’estratègia de muda del colltort (Jynx torquilla) és mot especial. Els joves inicien una muda parcial poc temps després d’haver abandonat el niu. Aquesta muda post-juvenil inclou les primàries amb les corresponents cobertores, cobertores mitjanes i grans, les rectrius i plomes del cos. La muda de les secundàries es pot iniciar en algun cas, però se suspèn fins acabada la migració.

Avui hem capturat un parell de joves de l’any i tots dos, malgrat ser molt aviat, ja havien iniciat la muda de les primàries (veure fotografia 2).

Els joves de l’any són fàcilment identificables pel color negre de l’ull (fotografia 1)  i per la gran llargada de la P1 (fotografia 3).

_________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 2

La estrategia de muda del torcecuello (Jynx torquilla) es muy especial. Los juveniles inician una muda parcial poco tiempo después de abandonar el nido. Esta muda post-juvenil incluye las primarias con sus respectivas coberteras, grandes y medianas coberteras y rectrices además de plumas del cuerpo. Las secundarias pueden empezar a ser mudadas en algún caso, pero se suspende la muda hasta después de la migración.

Hoy hemos capturado un par de juveniles y los dos, aunque es muy temprano, ya habían iniciado la muda de las primarias (ver fotografía 2 ).

Los jóvenes del año son fácilmente identificables por el color negro del ojo (ver fotografía 1) y por la gran longitud de la P1 (ver fotografía 3).

_________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                     Foto 3

Moult strategy of wryneck (Jynx torquilla) is very specially. Juveniles initiate a partial moult shortly after leaving the nest. This post-juvenile moult include primaries and its coverts, median and greater coverts and remiges. Sometimes, they can start the moult of secundaries, but it’s suspended during migration.

Today we caught a pair of juveniles and both were moulting primaries (see foto2).

The juveniles can be recognice for its dark eyes (see photo 1)  and for the great lenght of the first primary (see photo 3).