Arxius

Tachymarptis melba: datat / datado / aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

El ballester (Tachymarptis melba) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes cobertores alars.

En l’exemplar capturat avui es pot apreciar el contrast entre les plomes mudades i les que conserva juvenils (algunes cobertores mitjanes i les plomes de vol). També s’observa un desgast notable en les plomes de vol (totes plomes juvenils).

Pel que fa a la rectriu més externa de la cua, caràcter diagnòstic per datar, presenta les característiques d’un ocell de segon any: no té els costats convexos com els adults ni còncaus com els juvenils.

__________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

El vencejo real (Tachymarptis melba) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas corporales, de la cola y algunas coberteras alares.

En el ejemplar capturado hoy, se puede apreciar el contraste ente la plumas mudadas y las que conserva juveniles (algunas coberteras medianas y plumas de vuelo). También se observa un desgaste notable en las plumas de vuelo (plumas juveniles).

En lo referente a la rectriz más externa de la cola, carácter diagnóstico para datar, presenta las características de un ave de segundo año: no tiene los lados convexos como los adultos ni cóncavos como los juveniles.

__________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Alpine swift (Tachymarptis melba) post-juvenile moult include body fethers, tail and some wing coverts.

In the bird caught today, there are contrast between moult body feathers (lesser and median coverts) and juvenile feathers (some median coverts and wing feathers). Wear is also observed on the wing feathers (juvenile feathers).

About the outermost rectrice in the tail, that’s a diagnostic character to dating, it presents the characteristics of a second-year bird: it doesn’t have convex edges like the adults or concave edges like the juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Tachymarptis melba: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La troballa d’un ballester (Tachymarptis melba) al terra del carrer de casa em permet, altre cop, examinar un exemplar en mà. Malauradament, en aquest cas, l’ocell estava molt dèbil i, tot i els intents de rehidratar-lo, va morir abans de poder-lo traslladar a un centre de recuperació.

La presència de plomes del cos amb un evident rivetat blanc que també es veu clarament al cap i en les plomes de vol l’identifiquen com un ocell juvenil de primer any (codi Euring 3).

___________________

El descubrimiento de un vencejo real (Tachymarptis melba) en el suelo de mi calle me permite, otra vez, examinar un ejemplar en mano. Desgraciadamente, en este caso, el ave estaba muy débil y, aunque intentamos hidratarlo, murió antes de poderlo trasladar a un centro de recuperación.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La presencia de plumas del cuerpo con un evidente ribeteado blanco que también se ve claramente en la cabeza y plumas de vuelo lo identifican cómo a un ejemplar juvenil de primer año (código Euring 3).

______________

Today, I found a alpine swift (Tachymarptis melba) on the street floor. For second time I can eeamine this specie in hand, but, desafortunately, in this case the bird was very weak and, despite attemps to rehydrate it, died before it can be transferred to a recovery center.

The presence of body feathers with an evident white edging that is also clearly seen on the head and flight feathers identify it as a first year juvenile bird (Euring code 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Apus apus: muda post-nupcial / post breeding moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El falciot negre (Apus apus), fa la muda a les àrees d’hivernada a l’Àfrica. La muda parcial post-juvenil no inclou grans plomes de l’ala i la muda post-nupcial és completa, però, a vegades, en individus de segon any, es deixa la més externa de les primàries (P10) sense mudar, de manera que, a la primavera i estiu següent (tercer any calendari de l’ocell), s’observa un contrast important entre aquesta primària encara juvenil enormement desgastada i la resta de plomes que van ser mudades durant la primera muda post-nupcial.

En l’exemplar que avui hem capturat i alliberat perquè havia entrat accidentalment a l’interior d’un domicili, s’observa clarament aquest fet.

_________________

El vencejo común (Apus apus), realiza la muda en sus áreas de invernada en África. La muda parcial post-juvenil no incluye grandes plumas del ala y la muda post-nupcial es completa, pero, algunas veces, en individuos de segundo año, se deja la primaria más externa (P10) sin mudar. De este modo, en la siguiente primavera y verano (tercer año calendario del ave), se observa un contraste importante entre esta primaria aún juvenil enormemente desgastada y el resto de plumas que fueron mudadas durante la primera muda post-nupcial.

En el ejemplar que hoy hemos capturado y liberado porque había entrado accidentalmente en un piso, se observa claramente este hecho.

__________________

Commond swift (Apus apus) moults his feathers in wintering areas in Africa. The partial juvenile moult don’t include great flight feathers and postbreeding moult is complete, but, sometimes, second year birds can hold back the outermost primary (P10).

Thus, next spring and summer, this birds (three years old), show an important contrast between this very worn feather and the others primary feathers moulted in first post breeding moult.

Today, we capture  and  liberate a bird (it had accidentally entered into a flat) that shown clearly this retained P10.

Apus apus: Datat / Datado / Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot                             Foto1

El falciot negre (Apus apus) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes petites cobertores.

Avui hem atrapat a un exemplar de segon any.

Tal i com es veu a la imatge 1, cridava enormement l’atenció el contrast entre les plomes de vol (juvenils amb tons molt pàl·lids) i les del cos i cua (mudades a la zona d’hivernada i amb el típic color negre de l’espècie).

El desgast de les plomes de vol és evident com s’aprecia a la imatge 2 on es compara l’ala d’aquest exemplar amb la d’un adult i la imatge 3 on es veu amb detall el desgast de les plomes de vol.

La cua, mudada, també ens mostra una altra diferència més subtil amb els adults: la rèmige més externa és menys punxeguda, una mica més arrodonida, en els exemplars de segon any, tal i com es fa palès a la imatge 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                        Foto 2

_______________________

El vencejo común (Apus apus) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas del cuerpo, cola y algunas pequeñas coberteras.

Hoy hemos capturado un ejemplar de segundo año.

Como puede apreciarse en la imagen número 1, llamaba enormemente la atención el contraste entre plumas de vuelo (juveniles y de tonos muy pálidos) y las del cuerpo y cola (mudadas en la zona de hibernada y con el típico color negro de la especie).

El desgaste de las plumas de vuelo es evidente, tal y como se ve en la imagen 2, donde se compara el ala de este ejemplar con la de un adulto y en la imagen 3, donde se muestra un detalle de las plumas de vuelo.

© Jordi Cerdeira i Ribot                     Foto 3

La cola, mudada, también nos muestra otra diferencia más sutil con las aves adultas: la rémige más externa es menos puntiaguda, más redondeada, en los ejemplares de segundo año, tal y como queda demostrado en la imagen 4.

_____________________

Common swift (Apus apus) makes a partial post-juvenile moult that include body featheres, tail and some marginal or tertials coverts.

Today, we caught a second year bird.

We can see in picture 1 that attracted attention the contrast between body feathers (young feathers and with a pale brown tone) and fly feathers ( moulted in wintering places and with the typical black tone of this specie).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                         Foto 4

The wear of fly feathers is obvious we can see it in picture 3. In this picture compare this bird’s wing with an adult wing. Inpicture 4 we can see a detail of this wear fly feathers.

The tail, moulted, has another differnce, more subtle, withs adult birds: the most externaly of rectrices is less sharp, a little more rounded in second year birds. Picture 4 shows this.

Apus apus: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Falciot (Apus apus) anellat l’1 de juliol del 2010 com a adult nidificant al ser capturat a l’interior d’una caixa-niu situada al balcó de casa.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Any darrera any, retornava a criar a la mateixa caixa on tirava endavant un o dos pollets. L’últim control, el 21 de juny del 2018, correspon al vuitè any que va ocupar la caixa-niu; 2.912 dies  (7 anys, 11 mesos i 20 dies) després de l’anellament. Tot un exemple de fidelitat a la zona de cria.

La seva edat real era de més de deu anys, ja que va néixer a l’any 2008 o abans. Es tracta d’una espècie reproductora estiuenca i, per tant, va realitzar un mínim de deu migracions.

El rècord absolut per un exemplar salvatge d’aquesta l’espècie és de 21 anys i 1 mes.

____________________

Vencejo común (Apus apus) anillado el 1 de julio de 2010 como adulto nidificante, al ser capturado en una caja nido situada en el balcón de mi piso.

Año tras año, volvía a criar en el mismo nidal donde sacaba adelante uno o dos polluelos. El último control corresponde al 21 de junio de 2018, el octavo año en que ocupó la caja nido; 2.912 días  (7 años, 11 meses y 20 días) después del anillamiento. Todo un ejemplo de fidelidad a la zona de cría.

Su edad real eras de más de diez años ya que nació el 2008 o antes. Se trata de una especie reproductora estival y, por tanto, realizó un mínimo de diez migraciones.

El récord absoluto para un ejemplar salvaje de esta especie es de 21 años y 1 mes.

____________________________________

Common swift (Apus apus) ringed in July 1st, 2010, when it was a breeding adult. It was captured in a nest-box on the balcony of my apartment.

Every year it come back and reared one or two chicks. The last recovery, in June 21th, 2018, correspond to the eighth year it occuped the nest-box, 2.912 days (7 years, 11 months and 20 days) after ringing. An exemple of fidelity to the breeding area.

It was ten years old or older, because it was born in 2008 or earlyer. It’s a summer breeding specie and, therefore, has made a mínimum of ten migrations.

The absolute record for a wild specimen of this species is 21 years and 1 month.

________________________________________________

Tachymarptis melba: adult / adulto

© Jordi Cerdeira i Ribot

La troballa accidental d’un ballester (Tachymarptis melba) al terra em permet examinar per primer cop aquesta espècie en mà.

L’exemplar estava en bon estat i mudant primàries en una muda descendent en que només quedaven per mudar les quatre primàries més externes. Les secundàries no semblaven mudades, però si que s’estaven mudant les grans cobertores (foto 3 i 4).

El fet que aquesta espècie realitzi una muda post-juvenil parcial sense canviar plomes de vol i l’absència de vores clares a les plomes del cos i d’una fina vora blanca a les cobertores descarta que sigui un juvenil (Euring 3).

Foto 2 © Jordi Cerdeira

La forma de la més externa de les rectrius és una de les característiques utilitzades per identificar ocells de 2n any, però en aquest cas ambdues plomes eren escapçades (foto 2).

Foto 3 © Jordi Cerdeira i Ribot

Ni les primàries no mudades (les més externes), ni las secundàries presenten un excessiu desgast pel que m’inclino per considerar que es tracta d’un ocell de més de dos anys d’edat (Euring 6). El fet que les cobertores alars no mostrin contrast (seria entre plomes juvenils i plomes mudades a la  muda post-juvenil) recolzaria aquesta idea, però la manca de referències fa que no pugui ser rotund.

L’ocell va ser alliberat sense problemes des d’un punt elevat quinze minuts després de ser recollit.

__________________________________

El descubrimiento accidental de un vencejo real (Tachymarptis melba) en el suelo me permite examinar por primer vez a esta especie en mano.

El ejemplar se encontraba en buen estado y mudando las primarias en orden descendiente, de forma que sólo le quedaban las cuatro primarias más externas por mudar. Las secundarias no parecían mudadas y las grandes coberteras estaban en plena muda (fotos 3 y 4).

Foto 4 © Jordi Cerdeira i Ribot

Al tratarse de una especie con muda postjuvenil parcial sin mudar plumas de vuelo y el hecho de que  no hubiese ribeteado claro en las plumas del cuerpo o una fina línea terminal blanca en las coberteras, descartan que se trate de un juvenil (Euring 3).

La forma de la rectriz más externa es una característica usada para identificar aves de segundo año (Euring 5), pero en este caso las dos estaban rotas (foto 2).

Ni las primarias no mudadas (las más externas), ni las secundarias presentaban un desgaste notable, por lo que me inclino por considerar que se trata de un ave de más de dos años de edad (Euring 6). El hecho de que las coberteras alares no presenten contraste (sería entre plumas juveniles y plumas mudadas en la muda postjuvenil) abonaría esta hipótesis, pero la falta de referencias me impide ser rotundo.

© Jordi Cerdeira i Ribot

El ave fue liberada sin problemas des de un punto elevado unos quince minutos después de ser recogida.

____________________________

I found accidentally a Alpine Swift (Tachymarptis melba) on the floor. I can examined this especie in hand for first time.

The bird was in good condition.  It was moulting primaries (P) with a descendent moult. Only the most externally four primaries are not molt).  Secundaries (S)  seemed no molt and greater coverts (GC) was in moult (see photo 3 and 4).

In alpine swift, postjuvenile moult is incopletely and never include flight feather. Thus, this bird that didn’t had body feathers with pale edged or great coverts with a white terminal edge, it wasn’t a juvenile (Euring 3).

For identify 2nd year birds (Euring 5), the form of outer rectrices is significant, but theses feathers were broken in this bird.

Not moulted primaries and secundaries didn’t shown a great wear and, for this, I think that it was a bird with more of two years old (Euring 6).  The lack of contrast in wing coverts  (between juvenile and postjuvenil feathers) support this idea, but I don’t have enough experience with this specie.

The bird was released without problems from an elevated point about fifteen minutes after being collected.