Arxius

Sylvia atricapilla: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Tallarol de casquet/ Curruca capirotada / Eurasian blackcap:     Sylvia atricapilla

© Jordi Cerdeira i Ribot

Anellat/ ringer: 18/01/2014

Sexe: Mascle/ male

Edat /age: Ocell de més de dos anys/ bird over two years old

Recuperat/ recovery: 15/02/2021

Dies /days: 2.685  (7 anys/years  29 dies /days)

Edat real /real age:  > 9 anys/years

Rècord longevitat/longevity record: 13 anys/years 10 mesos/month

Sylvia atricapilla: sarna / scaly legs

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui, hem capturat un mascle adult de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) que presentava signes de tenir sarna a ambdues dues potes. Aquesta infecció ocasionada per àcars, tot i ser força freqüent en, per exemple, fringíl·lids, no és gens habitual en aquesta espècie de sílvid.

______________________________________

Hoy hemos capturado un macho adulto de curruca capirotada (Sylvia atricapilla) que mostrava signos de sarna en las dos patas. Esta infección ocasionada por ácaros, aunque es muy frecuente en, por ejemplo, fringílidos, no és nada habitual en esta especie de sílvido.

______________________________________

Today, we caugth an adult male of  Eurasian Blackcap (Sylvia atricapilla) with scaly legs in both feet. Scaly legs is usually in some species of birds, for exemple in fringillidae, but is inusual in this specie of silvidae.

Sylvia atricapilla: leucisme parcial (mínim) / partial leucism (minimum)

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un dels exemplars de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) capturats avui, tenia un petit, però curiós leucisme parcial simètric: una petita zona totalment blanca a l’extrem de la quarta primària a ambdues ales.

La femella, de més d’un any d’edat (Euring 4), presentava tota la resta de les plomes amb coloració normal.

________________

Uno de los ejemplares de  curruca capirotada (Sylvia atricapilla) capturados hoy, presentaba un pequeño, pero curioso leucismo parcial simétrico: una pequeña zona totalmente blanca situada en el extremo de la cuarta primaria y en las dos alas.

La hembra, de más de un año de edad (Euring 4), mantenía una coloración completamente normal en todo el resto de sus plumas.

_________________________________________

One of the Eurasian Blackcap (Sylvia atricapilla) caught today, showed a little and symmetrical partial leucism: It had a little whitte zone at the end of fourth primary, in both wings.

This female, more than one year old (Euring 4), had a normal coloring on all other feathers.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Sylvia atricapilla: paparra / garrapata / tick

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem capturat un tallaro de casquet (Sylvia atricapilla) que duia una paparra al cap. Hem aconseguit treure-la, però ha quedat en tant mal estat que no hem pogut determinar ni el grup al qual pertanyia el paràsit.

____________________

Hoy hemos capturado una curruca capirotada (Sylvia atricapilla) que llevaba una garrapata en la cabeza. Hemos podido sacársela, pero ha quedado en tan mal estado que no hemos podido identificar ni el grupo al que pertenecía el parásito.

____________________

Today we caught a blackcap (Sylvia atricapilla) with a tick in the head. We were able to get it out, but it was so damaget that we could not identify the parasite group.

Sylvia atricapilla: muda / moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El tallerol de casquet (Sylvia atricapilla) fa una muda post-juvenil parcial i una muda post-nupcial completa.

Durant aquesta època és habitual capturar exemplars en muda activa. Avui hem atrapat un adult (Euring 6, a dalt) i un jove (Euring 3, a baix) fet que ens permet comparar els respectius processos de muda.

Tot i que ambdós ocells presentaven un aspecte molt poc agraciat al haver perdut moltes plomes, si ens fixem en les plomes de vol, mentre que en l’adult s’aprecia clarament que està mudant les primàries de forma ascendent (de les més internes a les més externes) amb les respectives cobertores, les grans cobertores i fins i tot les terciàries (fotografia 3); en el jove, només es muden les grans cobertores (fotografia 2).

____________________________

La  curruca capirotada (Sylvia atricapilla) lleva a cabo una muda postjuvenil parcial y una postnupcial completa.

© Jordi Cerdeira     Foto 2

En estos días es habitual capturar aves en muda activa y hoy hemos capturado un adulto (Euring 6, arriba) y un juvenil (Euring 3, abajo) de manera que podemos comparar las dos mudas.

Aunque ambos ejemplares presentaban un aspecto poco agraciado por haber perdido muchas plumas, mientras que en el adulto se aprecia claramente que está mudando las primarias de forma ascendente (de las más internas a las más externas) con sus respectivas coberteras, las grandes coberteras y hasta las terciarias (foto 3); en el juvenil sólo se mudan grandes coberteras (foto 2).

______________________

Blackcap (Sylvia atricapilla) makes a parcial post-juvenile moult and a complete post-breeding moult.

Today we caught an adult (Euring 6, up) and a young (Euring 3, down) and we can compare the two processes.

© Jordi Cerdeira    Foto 3

Both are unatractive because have lost many feathers, but the adult bird is moulting the primaries ascendent (innermost to outermost) with the respective coverts, the greater coverts and tertials (photo 2). The young bird, only moult the greater coverts (photo 2).

________________________

Sylvia atricapilla: leucisme parcial / partial leucism

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un dels exemplars de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) capturats avui mostrava un curiós leucisme parcial simètric: tenia la cobertora de la tercera primària completament blanca a ambdues ales.

Aquest mascle, de més d’un any d’edat (Euring 4), presentava totes  les plomes amb coloració normal, tret d’aquestes dues cobertores.

__________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Uno de los ejemplares de  curruca capirotada (Sylvia atricapilla) capturados hoy mostraba un curioso leucismo parcial simétrico: tenía la cobertera de la tercera primaria completamente blanca en las dos alas.

Este macho, de más de un año de edad (Euring 4), presentaba todas la plumas con coloración normal a excepción de esas dos coberteras.

______________________________

One of the Eurasian Blackcap (Sylvia atricapilla) caught today, showed a symmetrical partial leucism: It had the third primary covert all white in both wings.

This male, more than one year old (Euring 4), had all feathers with normal coloration except in this two  primary coverts.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Sylvia atricapilla: Mascle de primer hivern amb pili marronós / Macho de primer invierno com píleo marronáceo / First winter male with brownish crown

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el pili majoritàriament de color negre, però amb restes importants de marró, hauria de ser un mascle de primer any que encara manté part de la coloració juvenils

En l’exemplar de la imatge s’ha pogut confirmar aquest fet gràcies al clar contrast que presenta a les grans cobertores: les dues més externes no han estat mudades, són juvenils.

____________________________________

Una curruca capirotada (Sylvia atricapilla) con píleo mayoritariamente negro, pero con trazos destacados de marrón, debería ser un macho de primer año que aún mantiene parte de la coloración juvenil.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ejemplar de la imagen se ha podido confirmar gracias al claro contraste que muestra en las grandes coberteras: las dos más externas no han sido mudadas, son juveniles.

_________________________________

A Eurasian blackcap (Sylvia atricapilla) with black crown, but with importants  traces of brown, it should be a first year male who still maintains part of the juvenile coloration.

In the bird of this picture, we can confirm this because it has two juveniles greater coverts that contrast with the other moulted feathers.

Sylvia atricapilla: Datat / Datado / Aging

La muda post-juvenil dels tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) és molt variable, sobretot pel que fa al nombre de grans cobertores mudades.

Pel que sembla hi hauria una relació entre el nombre de grans cobertores retingudes i la procedència dels ocells. Així, els exemplars més nòrdics tindrien tendència a mudar menys grans cobertores degut a la necessitat de migrar que impediria malgastar temps i energies en canviar aquestes plomes. Els exemplars de més al sud, en canvi, farien mudes molt més complertes arribant a mudar totes les grans cobertores.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En època hivernal, a Catalunya hi ha una gran quantitat d’exemplars de tallarols de casquet de procedències molt diverses i, per aquest motiu, hi ha una gran varietat tant pel que fa a la biometria com al nombre de plomes de vol mudades pels juvenils. El més habitual és trobar exemplars amb una, dues o cap de les grans cobertores retingudes i la captura d’exemplars amb un nombre superior d’aquestes plomes juvenil, sense ser excepcional, és, com a mínim, interessant.

A la imatge podem veure l’ala d’un juvenil (Euring 3) que manté sense mudar quatre grans cobertores. Les plomes retingudes, d’un to clarament vermellós en comparació al to verdós de les mudades, simplifiquen enormement la datació d’aquests exemplars que tindrien molts números per ser de poblacions foranies.

 __________________________________________________

La muda post-juvenil de la curruca capirotada (Sylvia atricapilla) es muy variable, principalmente en lo referente al número de grandes coberteras mudadas.

Parece ser que habría una relación entre el número de grandes coberteras retenidas y la procedencia del ave. Así, los ejemplares más nórdicos tenderían a mudar un nombre menor de grandes coberteras debido a la necesidad de migrar que impediría malgastar tiempo y energías en el cambio de estas plumas. Los ejemplares sureños, a su vez, realizarían mudas mucho más completas llegando a mudar todas las grandes coberteras.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En época invernal, en Cataluña hay una gran cantidad de currucas capirotadas de procedencia muy diversa y es por este motivo que hay una gran variedad en la biometría y en la amplitud de muda post-juvenil. Lo habitual es encontrarse con ejemplares con una, dos o ninguna gran cobertera juveniles retenidas y la captura de un ejemplar con un número superior de estas plumas juveniles, sin ser excepcional, es, por lo menos, interesante.

En la imagen podemos ver el ala de un juvenil (Euring 3) que mantiene sin mudar cuatro de las grandes coberteras. las plumas retenidas, de una tonalidad claramente rojiza en comparación al tono verdoso de las mudadas, simplifican enormemente la datación de estos ejemplares que tendrían muchas posibilidades de ser de poblaciones foráneas.

_____________________________________________________

Post-juvenile moult of blackcap (Sylvia atricapilla) is very variable, specially, in the number of greater coverts moulted.

Apparently, there is a relationship between number of greater coverts moulted and the origin of birds. Thus, the northern birds would have a tendency to moult fewer great coverts. This would be so, because they have to migrate before and they couldn’t spend time and energy to moult this feathers. The southern birds, could to do more large moult and could get to moult all greater coverts.

In Catalonia, there are a lot of blackcaps in winter. They have very differents origens and, for this reasosn, there are a great variety regarding biometry or number of greater coverts moulted in juvenile birds. Usually, we find birds wiht one, two or none juvenile greater coverts and the capture of a bird with more retained feathers isn’t exceptional, but is interesting.

In this pictures, we can see the wing of juvenile blackcap (Euring 3) that retains four greater coverts not moulted. The juvenile feathers, with an reddish tone in comparation to moulted greenish feathers,  greatly simplify ageing this bird, that, probably, is from a foreign population.

____________________________________________________

Sylvia atricapilla: Datat / Datado/ Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) fa una muda post-juvenil parcial que pot arribar a ser molt extensa.

Els exemplars joves sempre muden les cobertores petites i mitjanes i un elevat nombre de grans cobertores (habitualment en queden entre una i  tres, les més externes, sense mudar). Alguns exemplars poden mudar totes les grans cobertores, la carpal, àlules, algunes cobertores primàries de les més internes, algunes primàries de les més externes, terciàries i algunes de les secundàries més internes.

Si les grans cobertores només es muden parcialment, les  plomes juvenils no mudades i de colors més vermellosos contrasten clarament amb les mudades internes que tenen tons més tirant a verdosos.

Quan la muda de grans cobertores és completa, però, encara ens queda una alternativa per identificar amb certa facilitat els joves de l’any (Euring 3 o 5):  la cobertora carpal. Aquesta ploma pot no estar mudada encara que si que ho estiguin totes les grans cobertores i si contrasta pel seu to vermellós respecte les grans cobertores ens indicarà l’edat de l’ocell.

Aquest era el cas del mascle de la fotografia que, malgrat haver mudat totes les grans cobertores, es pot datar ràpidament com a Euring 3 per la carpal.

© Jordi Cerdeira i Ribot

______________________________

La curruca capirotada (Sylvia atricapilla) realiza una muda postjuvenil que puede llegar a ser muy extensa.

Los ejemplares juveniles siempre mudan coberteras menores y medianas y un número elevado de grandes coberteras (habitualmente quedan entre una y tres de las más externas sin mudar). Algunos ejemplares pueden mudar todas las grandes coberteras, la carpal, álulas, algunas de las coberteras primarias más internas, algunas primarias externas, terciarias y algunas de las secundarias más internas.

Si las grandes coberteras sólo se mudan parcialmente, las plumas juveniles no mudadas, de colores más rojizos, contrastan claramente con las mudadas más internas y de tonos más verdosos.

Cuando la muda de grandes coberteras es completa aún nos queda una alternativa para identificar con cierta facilidad las aves jóvenes (Euring 3 o 5):  la cobertera carpal. Esta pluma puede no estar mudada, aunque si lo estén todas las grandes coberteras, por lo que, si contrasta por su tono rojizo con las grandes coberteras, indicará la edad del ave.

Este era el caso del macho de la fotografía que, aunque había mudado todas las grandes coberteras, se puede datar rápidamente como Euring 3 por la carpal.

© Jordi Cerdeira i Ribot

____________________________________

The Blackcap (Sylvia atricapilla) has a extense parcial postjuvenile moult. Juveniles birds always moult medial and marginal coverts and a large variable number of greater coverts (usually, between one and three of the outer are not moulted). Some birds can moult all greater coverts, carpal, alula, some inner primaries coverts, some outer primaries, tertials and some secondaries.

If greater coverts are incomplete moulted, the outer juvenile feathers contrast for his reddish colour (the inner moulted feathers are more greenish).

When the bird moult all the greater coverts, we can looking for the carpal covert. This feather can not be moult even if all great coverts are moulted and its reddish color contrasted with moulted greater coverts.

It’s the case of the male of the picture: it has moulted all greater coverts, but it’s easy to ages it for the carpal covert: it’s a Euring 3.

Sylvia atricapilla: la víctima d’un gat/ la víctima de un gato / victim of a cat

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) femella anellat el matí del 6 d’octubre de 2010 al pas del riu Llobregat per Abrera (comarca del Baix Llobregat, a Catalunya) durant una sessió d’anellament. És un exemplar adult (nascut, com a mínim dos anys abans) que es troba en bon estat (codi Euring 3 de greix i 2 de muscle).

© Jordi Cerdeira i Ribot

És recuperat el 28 de febrer de 2012 a Balhargues (regió d’Occitània, a França) quan una família troba el seu cadàver parcialment devorat pel seu gat al jardí de casa.

El més habitual és que els ocells d’aquesta espècie del centre i nord d’Europa facin moviments cap al sud durant l’hivern i retornin a les zones de cria a la primavera. En aquest cas, l’anellament s’escau amb el d’un ocell hivernant i la troballa del seu cadàver, al mes de febrer de l’any següent lligaria amb la possibilitat que aquell any hivernés no tant al sud, o que ja estigués en plena ruta de retorn a l’àrea de cria. Es trobava a 295 quilòmetres en línia recta del punt d’anellament i havien passat 510 dies.

________________________________________

Curruca capirotada (Sylvia atricapilla) hembra capturada la mañana del 6 de octubre de 2010 en el río Llobregat al paso por Abrera (comarca del Baix Llobregat, en Cataluña) durante una sesión de anillamiento. Se trata de un ejemplar adulto (nacido, por lo menos, dos años antes) que se encuentra en buen estado (código Euring 3 de grasa y 2 de músculo).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Es recuperado el 28 de febrero de 2012 en Balhargue (región de Occitania, en Francia) cuando una família encuentra su cadáver parcialmente devorado por su gato en el jardín de su casa.

Lo más habitual es que los ejemplares de esta especie del centro y norte de Europa efectúen movimientos invernales hacía el sud durante el invierno y regresen a las zonas de cría en primavera. En este caso, el anillamiento se correspondería con el de un ave invernante y el descubrimiento de su cadáver, en febrero del año siguiente, cuadraría con la posibilidad de que ese invierno no hibernara tan al sud o que ya estuviese en plena ruta de retorna hacía su área de cría. En todo caso, se encontraba a 295 quilómetros en línea recta del punto de anillamiento y habían pasado 510 días.

_________________

Blackcap (Sylvia atricapila) ringed on the morning of October 6, 2008 next to the Llobregat river, in Abrera (Baix Llobregat region, in Catalonia) durning a birding ringing session. It’s an adult (born, at least, two years earlier) that it’s in a good condition (Euring code 3 for fat and 2 for muscle).

It’s recovery on February 28, 2012 in Balhargue (Occitania region, in France), when a family discovered its corpse partially eaten by their cat in their house garden.

The usually for this specie is that center and northen European birds go to South in winter and come back to breading areas in spring. In this case, the ringing is typicall of a wintering bird and the recovery of its corpse in Febuary of next year correspond with a new place of winter or with a travel bird that return to it breading area. In any case, it was 294 kilometers in straight lines from ringing site 510 days later.