Arxius

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

Estrilda astrild: Sexat / sexado / sexing

El bec de corall senegalès (Estrilda astrild) és una espècie invasora que manté poblacions importants i ben establertes a grans zones de Catalunya.

Tant la seva reproducció com la seva muda no estan prou ben estudiades en aquestes noves àrees de distribució.

A partir de les captures (poques) i de la bibliografia consultada, el millor caràcter per sexar aquesta espècie és la observació de la zona anal.

Mentre que la presència de plomes infracobertores caudals negres indica que ens trobem davant d’un mascle, les infracobertores caudals marró fosc serien característiques de les femelles i les plomes de tons més clars i amb franges correspondrien a juvenils (fotografia 1). En els mascles, a més, les plomes negres s’escampen fins a la meitat de la zona ventral  que  mostra, a continuació,  una notable pigmentació vermellosa. En les femelles, en canvi, les plomes ventrals són sempre marronoses (marró molt fosc en alguns casos, potser en femelles més grans) i només trobem traces de vermell (fotografia 1).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                                         Foto 1

A la cara, l’antifaç vermell, també presenta diferències i és més extens i ample en els mascles i menys extens i acabat en punxa a les femelles (fotografia 2). De tota manera, hi ha força variabilitat en aquest caràcter (probablement influenciada per l’edat de l’ocell) de manera que cal utilitzar-lo amb prudència.

__________________________________________________________

El pico de coral senegalés (Estrilda astrild) es una especie invasora que mantiene poblaciones importantes y bien consolidadas en grandes áreas de Cataluña.

A partir de la capturas (pocas) y la bibliografía consultada, el mejor carácter para sexar a esta especie es la observación de la zona anal. Mientras que la presencia de plumas infracoberteras caudales negras nos señala a los machos, las infracoberteras marrón oscuro serían características de las hembras. Plumas de tonos más claros y barreadas corresponderían a juveniles (fotografia1).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                           Foto 2

En los machos, además, las plumas negras llegan hasta la mitad de la zona ventral que muestra una notable pigmentación rojiza a continuación. En las hembras, por contra, las plumas ventrales son siempre marrón (muy oscuro en algunos casos, quizas en ejemplares muy viejos) y sólo muestran trazas rojizas (fotografía1).

En la cara, el antifaz rojo chillón también presenta diferencias y es más extenso y ancho en machos y menos extenso y con terminación puntiaguda en hembras. De todas modos, hay bastante variabilidad en este carácter (probablemente influenciado por la edad del ave) de forma que debe de usarse con prudencia.

__________________________________________________________

In catalonia, the common waxbill (Estrilda astrild) is a invasive specie that has important and consolidated populations in some areas.

The best character for sexing this bird is looking in anal zone.

If there are black undertail coverts, it’s a male. The females have a brown undertail coverts. Feathers with lighter brown and with stripes are juveniles (picture 1).

In males, black feathers reach half of ventral area and the rest shows a remarkable reddish pigmentation. In females, ventral feathers always are brown (very dark in some cases)  and only show a few marks of reddish color  (picture 1).

In the face, the red mask present differences between males and females: the male mask is more extensive and wide. Female mask is less extensive and with pointy end. Anyway, this character is very variable (probably the age influences) and it should be used with caution.