Phylloscopus collybita: primer viatge / first trip

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) anellat el 26 de juliol de 2022 a Reutlinger-Stickenhausen (Estat Federat de Baden-Württemberg) a Alemanya durant una sessió d’anellament. Era un exemplar jove, de primer any (nascut el mateix 2022).

És recuperat el 28 de gener de 2023 al pas del riu Llobregat per Abrera (comarca del Baix Llobregat, província de Barcelona) a Catalunya en una sessió d’anellament matinal. El seu estat era relativament bo, amb un pes de 6,7 grams i un codi Euring 1 per greix i 2 per múscul.

Després de 186 dies (6 mesos i 2 dies) aquest exemplar ha recorregut 967 quilòmetres de distància en línia recta. La data del seu anellament no permet assegurar que la zona de captura fos on havia nascut, ja que podria provenir de més al nord i estar ja en migració. La recuperació certifica la primera migració d’aquest exemplar que es re-captura en una zona típica d’hivernada.

____________________________________

Mosquitero común (Phylloscopus collybita) anillado el 26 de juliol de 2022 en Reutlinger-Stickenhausen (Estado Federado de Baden-Wurtemberg) en Alemania durant una sesión de anillamiento. Se trata de un ejemplar juvenil, de primer año (nacido el propio 2022) .

Es recuperado el 28 de enero de 2023 a orillas del río Llobregat al paso por Abrera (comarca del Baix Llobregat, provincia de Barcelona) en Cataluña, durante una sesión de anillamiento matinal. Su estado es relativamente bueno, con un peso de 6,7 gramos y un código Euring de 1 para grasa y 2 para músculo.

Después de 186 días (6 meses y 2 días), este ejemplar ha recorrido 967 kilómetros de distancia en línea recta. La fecha de su captura inicial no permite asegurar que la zona fuese su lugar de nacimiento ya que podía provenir de más al norte y estar ya en migración. La recuperación certifica su primera migración al ser recapturado en una zona típica de invernada.

___________________

Chiff Chaff (Phylloscopus collybita) ringed on July 26th, 2022 in Reutlinger-Stickenhausen (Baden-Wurtemberg federal state) in Germany. It’s juvenile, a first yeard bird (born in 2022) .

It’s recovery on January 28th, 2023 in Abrera (Baix Llobregat, Barcelona) in Catalonia during a birding ringing session in Llobregat river. It’s in a relatively good condition with 17,5 grams of weight (Euring code 2 for fat and 2 for muscle).

After 186 days (six month and two days), this young bird appears 967 kilometers away in straigth line. We certify its first migration to winteing areas. Ringing date don’t allow us to be sure that it was born there because it could have come from north, and be in migration.

Sylvia atricapilla: leucisme mínim /leucismo mínimo /minimum leucism

Recapturem un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb un parell de plomes totalment blanques. L’exemplar havia estat anellat fa un any com a mascle de primer any (Euring 5). Havia mudat totes les GC menys la més externa a la muda post-juvenil i, com és habitual a l’espècie, mantenia les cobertores primàries juvenils amb una coloració normal..

Avui, després de fer una muda post-nupcial completa, es detecten dues cobertores primàries completament blanques: la tercera de l’ala dreta i la setena de l’ala esquerra.

© Jordi Cerdeira i Ribot

______________________________________________________

Recapturamos una curruca capirotada (Sylvia atricapilla) con un par de plumas completamente blancas. Este ejemplar había sido capturado un año atrás como macho de primer año (Euring 5). En la muda postjuvenil, había mudado todas las grandes coberteras, menos la más externa y mantenía todas las coberteras primarias juveniles con coloración normal.

Hoy, después de haber hecho la muda postnupcial completa, se detectan dos coberteras primarias totalmente blancas: la tercera del ala derecha y la séptima de la izquierda.

______________________________________________________

We recaptured a blackcap (Sylvia atricapilla) with a pair of completely white feathers. This bird had been captured a year early as a first-year male (Euring 5). It had shed all greater coverts, except the outermost one, in the post-juvenile moult and kept all the juvenile primary coverts with normal coloration.

Today, after complete post-breeding moult, two completely white primary coverts can be detected: the third on the right wing and the seventh on the left.

______________________________________________________

Aegithalos caudatus: sobre el color dels ulls / sobre el color de los ojos / about eye colour

La identificació dels juvenils (Euring 3) de mallerenga cua-llarga (Aegithalos caudatus) ajudats pel color vermell de la carúncula ocular que els diferencia de la groguenca dels adults, ja la vaig tractar en una altra entrada d’aquest bloc.

Si ens centrem, però, en els ocells que ja han fet la muda post-nupcial o post-juvenil (Euring 4 o 2), el color d’aquesta carúncula ocular pot variar del groc, al taronja i fins i tot al vermell intens i, sovint, s’ha volgut relacionar el color amb l’edat dels ocells.

Després de fer recerca bibliogràfica sobre aquesta qüestió, queda molt clar que NO es pot utilitzar el color de la carúncula ocular ni per datar, ni per sexar els exemplars adults d’aquesta espècie.

Els diferents estudis evidencien que el color és molt variable i la tonalitat estaria relacionada amb el flux sanguini que, a la vegada, dependria de factors hormonals o neuronals relacionats amb l’estrès. Així, podrem observar canvis de color en un mateix individu, fins i tot durant el temps que passa entre la captura i el seu processament.

Per a més informació podeu fer una ullada aquí.

_____________________________________________

La identificación de juveniles (Euring 3) de mito (Aegithalos caudatus) ayudados por el color rojo de la carúncula ocular que los diferencia de la amarillenta de los adultos ya la traté en otra entrada de este bloc.

Pero, si nos centramos en las aves que ya han terminado la muda postnupcial o postjuvenil (Euring 4 o 2), el color de la carúncula puede variar del amarillo al naranja y hasta al rojo intenso. A menudo, se ha intentado relacionar el color con la edad de los ejemplares.

Después de hacer un poco de revisión bibliográfica sobre esta cuestión, queda muy claro que NO se puede utilizar el color de la carúncula ocular ni para fechar, ni para sexar ejemplares adultos de esta especie.

Se demuestra que el color es muy variable y la tonalidad estaría relacionada con el flujo sanguíneo que, a la vez, dependería de factores hormonales o neuronales relacionados con el grado de estrés. Así, podremos observar cambios de color en un mismo individuo, hasta durante el tiempo transcurrido entre la captura y su procesado.

Para más información podéis echar un vistazo aquí.

_____________________________________________

The identification of long tailed tit (Aegithalos caudatus) juveniles (Euring 3) aided by the red color of the ocular caruncle, that differentiates them from the yellowish one of the adults, I already expose this in another entry of this blog.

But, if we focus on birds that have already finished the post-breeding or post-juvenile moult (Euring 4 or 2) , the color of the caruncuncle can vary from yellow to orange and even to red.Often, attemps have been made to relate the color to the bird’s age.

After doing a bit of literature review on this issue, it’s clear that the color of the ocular caruncle CANNOT be used to aging or sexing an adult specimen of this specie.

It’s show that the color is very variable and the tonality would be related to the blood flow that, in turn, would depend on hormonal or neural factors related to the degree of stress. Thus, we will be able to observe color changes in the same individual, even during the time elapsed between capture and processing.

For more information about this, you can consult here.

Streptopelia decaocto: Datat / datado / ageing

© J. Cerdeira

Per primer cop he anellat tórtores turques (Streptopelia decaocto). Un parell d’exemplars capturades accidentalment en quedar atrapades en una casa.

Aquesta espècie fa una muda post-nupcial i post-juvenil completa que només permet identificar exemplars de primer o segon any si deixen alguna ploma de vol sense mudar, un fet que no sempre es produeix. La gran variabilitat en les dates de reproducció, que inclou postes hivernals, fa que haguem de tenir present la possibilitat de tenir exemplars juvenils a qualsevol època de l’any.

Els dos exemplars capturats presenten collars ben marcats, potes vermelloses i plomes blavoses, fet que ens permet descartar exemplars juvenils.

L’absència de plomes retingudes fa que no sigui possible datar com a exemplars de primer o segon any i només podem afirmar que són ocells que ja han fet la primera muda completa i han nascut l’any passat o abans (edat euring 4).

Pel que fa al sexe, un dels exemplars (dreta) té tons més rosats al clatell i pili, però també és el que presenta una tonalitat més fosca general. Al collar, ambdues tenen algunes plomes amb franja blanca al final. Podria ser que fossin dos mascles (tons rosats i plomes amb franja blanca terminal al collar), però l’enorme variabilitat, la poca experiència peersonal en aquesta espècie i la subjectivitat dels tons fa que no m’atreveixi a sexar-los.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Por primera vez he anillado tórtolas turcas (Streptopelia decaocto). Un par de ejemplares capturados accidentalmente al quedar atrapados en una casa.

Esta especie realiza una moda postnupcial y postjuvenil completa que sólo permite identificar ejemplares de primer o segundo año si dejan alguna pluma de vuelo sin mudar, hecho que no siempre se produce. La gran variabilidad en las fechas de reproducción, que incluye puestas invernales, hace que tengamos que considerar la posibilidad de tener ejemplares juveniles en cualquier época del año.

Los dos ejemplares capturados presentan collares bien marcados, patas rojizas y plumas azuladas, hecho que nos permite descartar ejemplares juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La ausencia de plumas retenidas no posibilita fechar como ejemplares de primer o segundo año y sólo podemos afirmar que son aves que ya han realizado la primera muda completa y nacieron el año pasado o antes (edad euring 4).

En lo referente al sexo, uno de los ejemplares (derecha) tiene tonos más rosáceos en nuca y píleo, pero también es el que presenta una tonalidad general más oscura. Los dos tienen un collar con algunas plumas con banda terminal blanca. Podrían ser dos machos (tonos rosáceos y plumas con franja terminal blanca en el collar), pero la gran variabilidad, mi poca experiencia con esta especie y la subjetividad de los tonos hacen que no me atreva a sexarlos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_______________________________

For first time, I can ring a pair of Collared Doves (Streptopelia decaocto). They were captured accidentaly when they were trapped in a house.

This specie makes a complete post-breeding and post-juvenile moult. We only can detected first or second year birds if they leave some flying feather unchanged and they don’t always do it. They reproduce at any time of the year, including winter, and we have to consider that we can find juveniles in any season.

This two birds have collars, reddish legs and bluish feathers, a fact that allows us to discard juvenile specimens. Without contrasts, we can only say that they are birds that have already made a complete moult and were born last year or earlier (euring code 4).

About their sex, one of the specimens (right) has more pinkish tones on the nape and crown, but it is also the one with a darker general colors. Both have a necklace with feathers with a white terminal band. They could be two males (pinkish tones and feathers whith a white terminal stripe on the neeklance feathers ), but the great variability, my poor experience with this specie and the subjectivity of the tones make me not dare to sex them.

Carduelis carduelis: Sexat / Sexado / Sexing

La cadernera (Carduelis carduelis) és relativament fàcil de sexar si tenim presents els següents caràcters:

Taca vermella de la cara més extensa en els mascles: normalment sobrepassa l’ull cap al darrera i per sobre. En les femelles, en canvi, no arriba a fer-ho.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Taca negra de sobre el cap uniforme i ben negra en mascles. Les femelles la tenen menys fosca i clapejada.

Narines (les plomes que rodegen els orificis nassals) grisenques en femelles i ben negres als mascles.

A l’ala, petites cobertores negres als mascles, a vegades amb una fina línia brunenca a l’extrem. Les de les femelles són majoritàriament bruneneques, tot i que, en algun cas, el color brunenc es limita a una estreta banda terminal com la que trobem en alguns mascles.

Fins i tot els ocells de primer hivern ja tenen aquests caràcters ben desenvolupats i, majoritàriament, es poden sexar si combinem l’observació de tots aquests elements. Pot haver-hi algun cas, però, en que ens trobem amb individus amb característiques intermèdies que no podrem resoldre.

______________________

El jilguero (Carduelis carduelis) es relativamente fácil de sexar si contemplamos los caracteres siguientes:

Mancha roja de la cara más extensa en los machos: normalmente sobrepasa al ojo por detrás y por encima. En las hembras no llega a superarlo.

Mancha negra sobre la cabeza uniforme y oscura en machos. Las hembras la tienen menos oscura y sin un tono uniforme.

Narinas (las plumas que rodean los orificios nasales) grisáceas en las hembras y completamente negras en machos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ala, las pequeñas coberteras son negras en machos, a veces con una fina línea parduzca en el extremo. Las de las hembras son principalmente pardas aunque, en algún caso, el color pardo se limita a una estrecha banda terminal como la que encontramos en algunos machos.

Hasta las aves de primer invierno ya tienen estos caracteres bien diferenciados y, mayoritariamente, se pueden sexar combinando la observación de todos estos elementos. Sólo en algún caso podemos encontrar individuos con características intermedias que no podremos resolver.

_______________________________________________

The goldfinch (Carduelis carduelis) is relatively easy to sex if we consider the following characters:

Red spot on the face more extensive in males: usually eceeds the eye above and behint In females it doesn’t eceed it.

Black spot on the head uniform dark in males. The females have it less dark nd without a uniform tone.

Nostrils (the feathers that surround the nostrils) greyish in females and completly black in males.

On the wing, the lessers coverts ae black in males, sometimes with a fine brownish line at the tip. Those of the female are mainly brown althougut, in some cases, the brown color is similar to a narrow terminal band like the one found in some males.

Even first-winter birds already have these well-diferenciated character and, for the most part, they can be sexed by combining the observation of all these elements. Only in some cases we can find birds with intermediate characteristics that we won’t be able to resolve.

Turdus merula: leucisme simètric (mínim) / leucismo simétrico (mínimo) / simetric leucism (minimum)

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui (31/03/2021) hem fet un control d’un mascle de merla (Turdus merula) de set anys d’edat que presentava un curiós cas de leucisme parcial amb només dues plomes completament blanques.

Eren dues cobertores mitjanes situades de forma perfectament simètrica, tal i com podem apreciar a la primera imatge.

Quan va ser anellat, el juny de sis anys endarrere, presentava un plomatge d’ocell de segon any (codi Euring 5) completament normal i sense cap ploma blanca.

Recapturat al més d’octubre del mateix any, després de fer la muda post-nupcial, comprovem que manté la gran cobertora blanca a les dues ales i que, a més, ha afegit una segona ploma parcialment leucística a l’ala dreta (veure darrera imatge).

____________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Hoy (31/03/2021) hemos hem recapturado un macho de mirlo (Turdus merula) de siete años de edad que presentaba un curioso caso de leucismo parcial: solamente dos plumas completamente blancas.

Eran dos coberteras medianas situadas de forma perfectamente simétrica tal y como se aprecia en la primera imagen.

Cuando fue anillado, en junio de hace seis años, presentaba un plumaje de ave de segundo año (código Euring 5) completamente normal, sin ninguna pluma blanca.

Recapturado el mes de octubre del mismo año, después de la muda postnupcial, comprovamos que mantiene las gran cobertera blanca en las dos alas y, además, ha añadido una segunda pluma parcialmente leucística a su ala derecha (ver última foto).

______________________________

Today (03/31/2021), we recovered a blackbird male (Turdus merula). It was seven years old and showed a partial leucism. It had only two white feathers.

Two median coberts that were simetrics (we can see it in picture1).

When the bird was ringed, six years ago, in June, it was a second year bird (code Euring 5) with a absolutely normal plumage, without any white feather.

Recovery in October of this year, after post-breeding moult, we can see it has the same two white great coverts in both wings and, in addition, it has a second partialy leucistic great cover in the right wing (see the last photo).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Dryobates minor: Adult i segon any / Adulto y segundo año / Adult and second year

© Biel Montoro

En un dia excepcional hem capturat fins a tres picot garser petit (Dryobates minor) que ens han permès comparar el plomatge d’ocells de segon any i d’adult. El picotet fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que muda les plomes del cos, les primàries, les petites i mitjanes cobertores, part o totes les grans cobertores i les rèmiges. A vegades també canvia alguna cobertora primària (les més externes) .

Durant el mes de març, per poder datar com a ocell de segon any, hem de buscar el contrast entre les plomes no mudades (secundàries, terciàries i cobertores primàries) i les mudades (petites, mitjanes i grans cobertores). Tindrem present, però, que alguns adults poden retenir alguna cobertora primària durant la muda post-nupcial. En aquests casos, també hi haurà un clar contrast. 

A la imatge 1 podem veure l’ala d’un mascle adult amb algunes cobertores primàries retingudes, però amb la resta de plomes de la mateixa generació. Són les cinc cobertores primàries més externes, clarament  més pàl·lides i desgastades.

La fotografia 2 correspon a un mascle de segon any que presenta totes les cobertores primàries i les grans cobertores més externes juvenils. Fixem-nos també amb el gran contrast entre cobertores petites, mitjanes i àlula mudades i les grans cobertores i cobertores primàries sense mudar.

La imatge 3 és d’una femella, també de segon any, que, igual que el mascle anterior, ha deixat sense mudar part de les grans cobertores (les més externes) i les cobertores primàries, però no petites i mitjanes cobertores i àlula.

_____________________________________

En un día excepcional, hemos capturado hasta tres picos menores (Dryobates minor) que nos han permitido comparar el plumaje de aves de segundo año y adulto. El pico menor realiza una muda post-nupcial completa y una post-juvenil parcial en que muda las plumas del cuerpo, las primarias, las pequeñas, medianas coberteras, parte o todas las grandes coberteras y las rémiges. A veces, también cambia alguna cobertera primaria (las más externas).

Durante el mes de marzo, para poder fechar como ave de segundo año, debemos buscar el contraste entre las plumas no mudadas (secundarias, terciarias y coberteras primarias) y las mudadas (pequeñas, medianas y granes coberteras). Es importante recordar que algunos adultos pueden retener alguna cobertera primaria durante la muda postnupcial, en cuyo caso, también habrá un claro contraste.

 © Alex Benítez

En la imagen 1 podemos ver el ala de un macho adulto con algunas coberteras primarias retenidas, pero con el resto de plumas de la misma generación. Son las cinco coberteras primarias más externas, claramente más pálidas y desgastadas.

La fotografía 2 corresponde a un macho de segundo año que presenta todas las coberteras primarias y las grandes coberteras más externas juveniles. Fijémonos también en el gran contraste entre pequeñas y medianas coberteras  y las grandes coberteras y coberteras primarias no mudadas.

La imagen 3 es de una hembra también de segundo año que, al igual que el macho anterior, ha dejado sin mudar parte de las grandes coberteras (las más externas) y las coberteras primarias, pero no pequeñas y medianas coberteras y álula.

_______________________________

© Biel Montoro

On an exceptional day, we have captured three lesser spotted woodpeckers (Dryobates minor) that have allowed us to compare the plumage of second-year and adult birds. The lesser spotted woodpecker makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult. The juveniles moult the body feathers, primaries, lesser and medium coverts, all or some greater coverts and the remiges. Sometimes, can  moult the outermost primary coverts. 

During March, to be able to date is a second year bird, we must look for the contrast between the non-moulted feathers (secondary, tertiary and primary coverts) and the moulted ones (lesser, medium and greater coverts). It’s important to remember that, some adults may retain some primary coverts during post-breeding moult, in wich cas there will also be a clear contrast.

In image 1 we can see the wing of an adult male with some retained primary coverts, but with the rest of feathers from the same generation. They are the five outermost primary coverts, clearly paler and more worn.

Photograph 2 corresponds to a second year male showing unmoulted (juveniles) all the primary coverts and the outermost greater coverts. Also note the great contrast between moulted lesser and medium coverts and unmoulted outermost greater coverts and primary coverts .

Image 3 is of a second year female that, like the previos male, has unmoulted the outermost greater coverts and the primary coverts, but not lesser and medium coverts and alula feathers.

Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Tordus philomelos: Paparra / Garrapata / Tick

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem capturat un tord comú (Turdus philomelos) que duia una paparra sota el bec.

__________________________

Hoy hemos capturado a un zorzal común (Turdus philomelos) ) que llevaba una garrapata debajo del pico.

__________________________

Today we have captured a common thrush (Turdus philomelos) that had a tickle under the beak.

Dendrocopus major: Datat i sexat / datado i sexado /Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                       Foto 1

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-juvenil parcial en que muda petites i mitjanes cobertores, cua i primàries. Les cobertores de les primàries, les secundàries i les terciàries no són mudades.

En l’ocell capturat avui, podem detectar les plomes juvenils (d’un to no tant negre) que contrasten amb les mudades (més negres), sobretot a nivell de grans cobertores. Així les dues grans cobertores més externes, les cobertores primàries, les secundàries (a excepció de la primera que ha estat mudada en aquesta ala dreta) i les terciàries són plomes juvenils retingudes (veure fotografies 2 i 3)

En un ocell adult, l’iris seria de color avellana, però, en aquest cas (foto 1), el to brunenc reafirma el datat com a d’ocell de segon any.

La presència (foto 1) de la taca de color vermell intens al clatell permet sexar l’individu com a un mascle (la femella no tindria taca vermella).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                      Foto 2

_________________

El pico picapinos (Dendrocopus major) realiza una muda post-juvenil parcial en que muda pequeñas, medianas y parte de las grandes coberteras, cola y primarias. Las coberteras primarias, las secundarias y las terciarias no son mudadas.

En el ave capturada hoy, podemos identificar las plumas juveniles (no tan negras) que contrastan con las mudadas (más negras), principalmente a nivel de grandes coberteras. Así, las dos grandes coberteras más externas, las coberteras primarias, las secundarias (excepto la primera que ha sido mudada sólo en esta ala derecha)  y las terciarias son plumas juveniles retenidas (ver fotos 2 y 3).

En un ave adulta, el iris seria de color avellana, pero, en este caso (foto 1), el tono pardusco refirma el datado como de ave de segundo año.

La presencia (foto 1)  de una mancha de color rojo intenso en el cogote permite sexar al individuo como macho (la hembra no tendría mancha roja).

___________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                     Foto 3

Great spotter woodpecker (Dendrocopus major) makes a partial postjuvenile moult. They moult little, medium and some greater coverts, tail and primaries. Primary coverts, secondaries and tertials aren’t moulted.

In this bird caught today, we can see juvenile feathers (not so black) in contrast with moult feathers, specially in greater coverts. Thus, the two most outermost greater coverts, primary coverts, secundary feathers (except the first secundarie that has been moulted only on the right wing) and tertials are juvenile feathers retained (see picture 2 and 3).

In an adult bird, the color of the iris would be redish, but , in this case (picture 1), the color is brownish and confirm the aging: second year bird.

The presence (picture 1) of a red spot in the nape indicates that’s a male (female would not have a red spot).