Arxius

Aegithalos caudatus: sobre el color dels ulls / sobre el color de los ojos / about eye colour

La identificació dels juvenils (Euring 3) de mallerenga cua-llarga (Aegithalos caudatus) ajudats pel color vermell de la carúncula ocular que els diferencia de la groguenca dels adults, ja la vaig tractar en una altra entrada d’aquest bloc.

Si ens centrem, però, en els ocells que ja han fet la muda post-nupcial o post-juvenil (Euring 4 o 2), el color d’aquesta carúncula ocular pot variar del groc, al taronja i fins i tot al vermell intens i, sovint, s’ha volgut relacionar el color amb l’edat dels ocells.

Després de fer recerca bibliogràfica sobre aquesta qüestió, queda molt clar que NO es pot utilitzar el color de la carúncula ocular ni per datar, ni per sexar els exemplars adults d’aquesta espècie.

Els diferents estudis evidencien que el color és molt variable i la tonalitat estaria relacionada amb el flux sanguini que, a la vegada, dependria de factors hormonals o neuronals relacionats amb l’estrès. Així, podrem observar canvis de color en un mateix individu, fins i tot durant el temps que passa entre la captura i el seu processament.

Per a més informació podeu fer una ullada aquí.

_____________________________________________

La identificación de juveniles (Euring 3) de mito (Aegithalos caudatus) ayudados por el color rojo de la carúncula ocular que los diferencia de la amarillenta de los adultos ya la traté en otra entrada de este bloc.

Pero, si nos centramos en las aves que ya han terminado la muda postnupcial o postjuvenil (Euring 4 o 2), el color de la carúncula puede variar del amarillo al naranja y hasta al rojo intenso. A menudo, se ha intentado relacionar el color con la edad de los ejemplares.

Después de hacer un poco de revisión bibliográfica sobre esta cuestión, queda muy claro que NO se puede utilizar el color de la carúncula ocular ni para fechar, ni para sexar ejemplares adultos de esta especie.

Se demuestra que el color es muy variable y la tonalidad estaría relacionada con el flujo sanguíneo que, a la vez, dependería de factores hormonales o neuronales relacionados con el grado de estrés. Así, podremos observar cambios de color en un mismo individuo, hasta durante el tiempo transcurrido entre la captura y su procesado.

Para más información podéis echar un vistazo aquí.

_____________________________________________

The identification of long tailed tit (Aegithalos caudatus) juveniles (Euring 3) aided by the red color of the ocular caruncle, that differentiates them from the yellowish one of the adults, I already expose this in another entry of this blog.

But, if we focus on birds that have already finished the post-breeding or post-juvenile moult (Euring 4 or 2) , the color of the caruncuncle can vary from yellow to orange and even to red.Often, attemps have been made to relate the color to the bird’s age.

After doing a bit of literature review on this issue, it’s clear that the color of the ocular caruncle CANNOT be used to aging or sexing an adult specimen of this specie.

It’s show that the color is very variable and the tonality would be related to the blood flow that, in turn, would depend on hormonal or neural factors related to the degree of stress. Thus, we will be able to observe color changes in the same individual, even during the time elapsed between capture and processing.

For more information about this, you can consult here.

Curruca melanocephala: femella de segon any en muda completa / hembra de segundo año en muda completa / second year female in complete moult

Capturem una femella de tallarol cap-negre (Curruca melanocephala) en plena muda completa post-nupcial. Gràcies a conservar dues primàries externes juvenils amb un desgast extrem, podem datar-la com a femella de segon any (codi Euring 5)

© Jordi Cerdeira i Ribot

________________________

Capturamos una hembra de curruca cabecinegra (Curruca melanocephala) en plena muda completa postnupcial. Gracias a conservar dos primarias externas juveniles extremadamente desgastadas, podemos datarla como a hembra de segundo año (código Euring 5).

__________________________

We captured a black warbsardinian warbler (Curruca melanocephala) female in full completa post-breeding moult. By conserving two extremely worn externalmost juvenile primaries, we can age her as a second year female (Euring code 5)

© Jordi Cerdeira i Ribot

Tringa ochropus: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La captura d’una xivita (Tringa ochropus) lluint plomatge juvenil amb plomes noves de la mateixa generació i sense contrastos, ens permet repassar les característiques que després buscarem per datar exemplars de primer o segon any que hagin fet la muda parcial post-juvenil i la pre-nupcial i tinguin diferents generacions de plomes.

Cal fixar-se en:

1- Les dues rectrius centrals que, habitualment, no muden fins a la primera muda post-nupcial completa i que tenen un característic patró amb línies clares fines que són beix i discontínues a les franges terminals (serien més amples, contínues i totalment blanques en el patró d’adult). Les franges fosques són tirant a marró fosc (en adults seria ben negre).

2- Les terciàries, les cobertores mitjanes i fins i tot les grans cobertores presenten un intens puntejat arrodonit de color beix a les vores de la ploma (en el patró d’adult hi ha molt menys pigallat i és blanc fora d’època nupcial).

____________________________________________________

La captura de un andarríos grande (Tringa ochropus) con plumaje juvenil de plumas nuevas, de la misma generación y sin contrastes, nos permite repasar las características que después buscaremos para datar ejemplares de primer o segundo año que hayan realizado la muda parcial postjuvenil y la prenupcial y tengan diferentes generaciones de plumas .

© Jordi Cerdeira i Ribot

Debemos fijarnos en:

1- Les dos remiges centrales que, habitualmente, no mudan hasta la primera muda postnupcial completa y que tienen un característico patrón con línias claras finas que son de color ante y discontinuas en las bandas terminales (serían más anchas, continuas y totalmente blancas en el patrón de adulto). Las bandas oscuras son de un tono marronáceo (en adultos sería negro).

2- Les terciarias, las coberteras medianas y hasta las grandes coberteras presentan un punteado redondeado de color ante en los bordes de la pluma (en el patrón de adulto hay menos punteado y es blanco fuera del período nupcial).

____________________________________________________

The capture of a Green Sandpiper (Tringa ochropus) with juvenile feathers of the same generation and without contrasts, allaw us to review the characters that we’ll need for aging first or second year birds that makes post-juvenile and pre-breeding moult and have differents generations of feathers.

We must be attentive to:

1- The two central rectrices that usually do not moult until the first complete post-breding moult and that have a characteristic pattern with fine light lines that are buff and discontinuous in to final bands (they would be wider, continuous and totally whyte in the adult pattern). The dark bands are brownish (in adults feathers it would be blak).

2- Les terciarias, las coberteras medianas y las grandes coberteras presentan un intenso punteado redondeado de color ante rodeando la pluma (en el patrón de adulto hay menos punteado y es blanco fuera del período nupcial). The tertils, the median coverts and even the greter coverts present an intense rounded spotting of buff color surrounding the feather (in adul pattern there is less spotting and it’s white outside the breeding season).

© Jordi Cerdeira i Ribot

____________________________________________________

Tachymarptis melba: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La troballa d’un ballester (Tachymarptis melba) al terra del carrer de casa em permet, altre cop, examinar un exemplar en mà. Malauradament, en aquest cas, l’ocell estava molt dèbil i, tot i els intents de rehidratar-lo, va morir abans de poder-lo traslladar a un centre de recuperació.

La presència de plomes del cos amb un evident rivetat blanc que també es veu clarament al cap i en les plomes de vol l’identifiquen com un ocell juvenil de primer any (codi Euring 3).

___________________

El descubrimiento de un vencejo real (Tachymarptis melba) en el suelo de mi calle me permite, otra vez, examinar un ejemplar en mano. Desgraciadamente, en este caso, el ave estaba muy débil y, aunque intentamos hidratarlo, murió antes de poderlo trasladar a un centro de recuperación.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La presencia de plumas del cuerpo con un evidente ribeteado blanco que también se ve claramente en la cabeza y plumas de vuelo lo identifican cómo a un ejemplar juvenil de primer año (código Euring 3).

______________

Today, I found a alpine swift (Tachymarptis melba) on the street floor. For second time I can eeamine this specie in hand, but, desafortunately, in this case the bird was very weak and, despite attemps to rehydrate it, died before it can be transferred to a recovery center.

The presence of body feathers with an evident white edging that is also clearly seen on the head and flight feathers identify it as a first year juvenile bird (Euring code 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Curruca melanocephala: mascle en muda post-juvenil / macho en muda postjuvenil / male in post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

Capturem un mascle de tallarol cap-negre (Curruca melanocephala) en plena muda post-juvenil. Les plomes de l’ala mudades són molt evidents en els mascles per presentar tons grisosos, enlloc dels brunencs del plomatge juvenil (en aquest cas ha mudat totes les grans cobertores).

També està mudant les plomes del cos. Al cap, les noves plomes negres que donen nom a l’espècie estan substituint a les juvenils de color marró i aquesta barreja de tonalitats li confereix un aspecte prou original.

________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Capturamos un macho de curruca cabecinegra (Curruca melanocephala) en plena muda postjuvenil. Las plumas del ala mudadas son muy evidentes en los machos por presentar tonos grisáceos, en vez de los parduzcos del plumaje juvenil (en este caso ha mudado todas la grandes coberteras).

También está mudando las plumas del cuerpo. En la cabeza, les nuevas plumas negras que dan nombre a la especie están substituyendo a las juveniles pardas y esta mezcla de tonalidades le da un aspecto original.

__________________________

We captured a black warbsardinian warbler (Curruca melanocephala) male in full post-juvenile moult. The moulted wing feathers are vey evident in the males because they present grayish tones, instead of the brownish ones of the juvenile plumage (in this case all the greater coverts have been moulted).

The body feathers are also moulting. On the head, the new black feathers are replacing brown juvenile feathers ang give it an original appearance.

Chloris chloris: Segon any en muda post-nupcial / Segundo año en muda postnupcial / Second year in post-breeding moult

El verdum (Chloris chloris) fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que pot mudar totes o gran part de les grans cobertores, terciàries, alguna secundària i fins i tot un alt nombre de primàries amb les seves cobertores corresponents.

La femella capturada avui es trobava al principi de la seva primera muda post-nupcial i mostrava fins a tres generacions de plomes a l’ala, fet que ens ha permès datar-la com a exemplar de segon any (Euring 5).

Tal i com es veu a les imatges, destaquen dues primàries en muda activa i les seves cobertores (molt més fosques que la resta) que corresponen a la muda post-nupcial d’aquest any. Si ens fixem en les grans cobertores, però, detectem un important contrast entre les dues més externes (molt més pàl·lides i desgastades) i la resta. Aquestes dues plomes són encara juvenils i la resta corresponen a les grans cobertores mudades durant la muda post-juvenil de l’any passat.

Tot i que no es veu clarament a la imatge, el mateix passa a l’àlula, on la gran va ser mudada l’any passat, però la mitjana i la petita no (són plomes juvenils).

La manca d’aquest contrast entre secundàries o les primàries ens fa pensar que encara han de ser totes plomes juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

__________________________________________________________

El verderón (Chloris chloris) realiza una muda postnupcial completa y una postjuvenil parcial en que puede mudar todas o gran parte de las grandes coberteras, terciarias, algunas secundarias y hasta un gran número de primarias con sus coberteras correspondientes.

La hembra capturada hoy se encontraba al inicio de su primera muda postnupcial y presentaba hasta tres generaciones de plumas en sus alas. Este hecho nos ha permitido datarla como ave de segundo año (Euring 5).

Como se observa en las imágenes, destacan dos primarias en muda activa y sus coberteras (mucho más oscuras que el resto) que corresponden a la muda postnupcial de este año. Si nos fijamos en las grandes coberteras, también detectamos un importante contraste entre las dos más externas (mucho más pálidas y desgastadas) y el resto. Estas dos plumas son aún juveniles y el resto corresponden a las grandes coberteras mudadas durante la muda postjuvenil del año pasado.

Aunque no se ve claramente en la imagen, lo mismo pasa en el álula, donde la grande también fue mudada el año pasado, pero la mediana y la pequeña no (plumas juveniles).

La falta de contrastes entre secundarias o primarias, nos lleva a deducir que deben de ser todas plumas juveniles.

__________________________________________________________

The greenfinch (Chloris chloris) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile.It can moult all or a lot of greater coverts, tertials, some secundaries and a variate number of primaries and its coverts.

The female captured today was at the beginning of her first post-breeding moult and had three generations of feathers on her wings, this llow as to say that is a second year bird (euring 5).

© Jordi Cerdeira i Ribot

As can be seen in the images, two primaries and their coverts in active moult stand out (much darker than the rest), they correspond to the current post-breeding moult. If we look at the greater coverts, we also detect an important contrast between the two most external (much paler and worn) and the rest. These two feathers are still juvenile and the rest correspond to the greater coverts that molt during the post-juvenile moult last year.

Althought it’s not clarly in the image, the same happens in the alula feathers. The greater was also molted last year, but not the medium and the little, they are juveniles.


The lack of contrasts in secondary or primary, leads us to deduce that they must be all juvenile feathers.

.

Passer domesticus: datar i sexar/ age and sexing

El pardal comú (Passer domesticus) fa una muda post-juvenil i post-nupcial completa que, un cop acabades, impossibiliten concretar l’edat dels ocells, però permet sexar-los fàcilment per l’evident dimorfisme sexual que hi ha entre mascles i femelles.

En el cas dels ocells juvenils, però, ens trobem amb el cas invers: podem datar-los com a ocells de primer any (Euring 3), però no podem sexar-los perquè el plomatge juvenil és igual per ambdós sexes.

Avui, hem capturat un ocell de primer any que ja ha iniciat la muda post-juvenil completa i, gràcies a trobar-se en aquest punt intermedi, podem datar-lo i sexar-lo.

L’aspecte general i unes plomes de vol no mudades extremadament noves (els ocells adults les tenen ja molt desgastades) permet determinar fàcilment que és un jove de l’any i, com que ja ha començat a mudar les petites cobertores de l’espatlla que són del característic color teula dels mascles, també podem sexar-lo.

Així que podem afirmar que ens trobem davant d’un mascle de primer any de pardal comú!

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________________________

El gorrión común (Passer domesticus) realiza una muda postjuvenil y postnupcial completa que, una vez finalizadas, hacen imposible concretar la edat del individuo, pero permite sexarlos fácilmente por el evidente dimorfismo sexual que hay entre machos y hembras.

En el caso de aves juveniles, nos encontramos justo en el caso inverso: podemos datarlo como ave de primer año (Euring 3), pero no podemos sexarlos porque el plumaje juvenil es igual para los dos sexos.

Hoy hemos capturado un ave de primer año que ya había iniciado la muda postjuvenil completa; gracias a encontrarse en este punto intermedio podemos datarlo y sexarlo.

Su aspecto general y unas plumas de vuelo no mudadas extremadamente nuevas (los individuos adultos ya las tienen muy desgastadas) permite determinar fácilmente que es un juvenil y, como ya ha iniciado la muda de las pequeñas coberteras del hombro, que son del característico color teja de los machos, también podemos sexarlo.

Así que podemos afirmar que nos encontramos ante un macho de primer año de gorrión común!

_________________________________________________________________

House Sparrow (Passer domesticus) makes a complete post-juvenile and post-breeding moult, that, ones finished, makes it impossible to concrete the individual’s age, but, it’s easy to sex the bird, because there are an evident sexual dimorfism between male and female.

In the case of juvenile birds, we are exactly in the opposite: we can date them as a first year birds (Euring 3), but we cannot sex them because the juvenile plumage is the same for both sexes.

Today we have captured a juvenile who had already started the post-juvenile moult. In this intermedial point, we can date and sex it.

Its general appearance and extremely new non-moulted flight feathers makes it easily to determine that it’s a juvenile (adult birds already have flight feathers very worn). As it has already begun the moulting of the lesser coverts in shoulder, we can see that are of the characteristic tile colour of males.

So we can say that we have in hand a first year male of House Sparrow!

Apus apus: muda post-nupcial / post breeding moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El falciot negre (Apus apus), fa la muda a les àrees d’hivernada a l’Àfrica. La muda parcial post-juvenil no inclou grans plomes de l’ala i la muda post-nupcial és completa, però, a vegades, en individus de segon any, es deixa la més externa de les primàries (P10) sense mudar, de manera que, a la primavera i estiu següent (tercer any calendari de l’ocell), s’observa un contrast important entre aquesta primària encara juvenil enormement desgastada i la resta de plomes que van ser mudades durant la primera muda post-nupcial.

En l’exemplar que avui hem capturat i alliberat perquè havia entrat accidentalment a l’interior d’un domicili, s’observa clarament aquest fet.

_________________

El vencejo común (Apus apus), realiza la muda en sus áreas de invernada en África. La muda parcial post-juvenil no incluye grandes plumas del ala y la muda post-nupcial es completa, pero, algunas veces, en individuos de segundo año, se deja la primaria más externa (P10) sin mudar. De este modo, en la siguiente primavera y verano (tercer año calendario del ave), se observa un contraste importante entre esta primaria aún juvenil enormemente desgastada y el resto de plumas que fueron mudadas durante la primera muda post-nupcial.

En el ejemplar que hoy hemos capturado y liberado porque había entrado accidentalmente en un piso, se observa claramente este hecho.

__________________

Commond swift (Apus apus) moults his feathers in wintering areas in Africa. The partial juvenile moult don’t include great flight feathers and postbreeding moult is complete, but, sometimes, second year birds can hold back the outermost primary (P10).

Thus, next spring and summer, this birds (three years old), show an important contrast between this very worn feather and the others primary feathers moulted in first post breeding moult.

Today, we capture  and  liberate a bird (it had accidentally entered into a flat) that shown clearly this retained P10.

Picus sharpei

© Jordi Cerdeira i Ribot

Revisant les imatges preses a un juvenil de picot verd ibèric (Picus sharpei), he trobat un detall que hem va passar desapercebut quan tenia l’ocell en mà: la fotografia ens diu molt sobre la dieta d’aquesta espècie i sobre la ferocitat de les seves preses…

______________________________________

Revisando las imagenes tomadas a un juvenil de pito ibérico (Picus sharpei), he encontrado un detalle que me pasó desapercibido cuando tenía al ave en mano. La fotografía nos da información sobre la dieta de esta especie y sobre la ferocidad de sus presas…

______________________________________

Reviewing the images taken of a juvenile Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei), I found a detail that I didn’t see when I had the bird in hand. The photograph gives us information about the diet of this species and about the ferocity of its prey …

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                            Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiéndose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpecker (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.