Capturem una femella de tallarol cap-negre(Curruca melanocephala) en plena muda completa post-nupcial. Gràcies a conservar dues primàries externes juvenils amb un desgast extrem, podem datar-la com a femella de segon any (codi Euring 5)
Capturamos una hembra de curruca cabecinegra (Curruca melanocephala) en plena muda completa postnupcial. Gracias a conservar dos primarias externas juveniles extremadamente desgastadas, podemos datarla como a hembra de segundo año (código Euring 5).
__________________________
We captured a black warbsardinian warbler (Curruca melanocephala) female in full completa post-breeding moult. By conserving two extremely worn externalmost juvenile primaries, we can age her as a second year female (Euring code 5)
El ballester (Tachymarptis melba) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes cobertores alars.
En l’exemplar capturat avui es pot apreciar el contrast entre les plomes mudades i les que conserva juvenils (algunes cobertores mitjanes i les plomes de vol). També s’observa un desgast notable en les plomes de vol (totes plomes juvenils).
Pel que fa a la rectriu més externa de la cua, caràcter diagnòstic per datar, presenta les característiques d’un ocell de segon any: no té els costats convexos com els adults ni còncaus com els juvenils.
El vencejo real (Tachymarptis melba) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas corporales, de la cola y algunas coberteras alares.
En el ejemplar capturado hoy, se puede apreciar el contraste ente la plumas mudadas y las que conserva juveniles (algunas coberteras medianas y plumas de vuelo). También se observa un desgaste notable en las plumas de vuelo (plumas juveniles).
En lo referente a la rectriz más externa de la cola, carácter diagnóstico para datar, presenta las características de un ave de segundo año: no tiene los lados convexos como los adultos ni cóncavos como los juveniles.
Alpine swift (Tachymarptis melba) post-juvenile moult include body fethers, tail and some wing coverts.
In the bird caught today, there are contrast between moult body feathers (lesser and median coverts) and juvenile feathers (some median coverts and wing feathers). Wear is also observed on the wing feathers (juvenile feathers).
About the outermost rectrice in the tail, that’s a diagnostic character to dating, it presents the characteristics of a second-year bird: it doesn’t have convex edges like the adults or concave edges like the juveniles.
La xivita (Tringa ochropus) fa una muda post-nupcial completa que comença a les àrees de cria, però que acostuma a acabar a les zones d’hivernada. Els juvenils fan una muda parcial post-juvenil que només implica plomes corporals, alguna cobertora interna, terciàries i el parell central de rèmiges. Tant adults com ocells de segon any, fan una muda pre-nupcial que torna a afectar plomes del cos, algunes petites cobertores, escapulars i alguna o totes les terciàries.
L’exemplar capturat avui, presentava plomes de vol molt desgastades (primàries, secundàries i grans cobertores són encara juvenils). Si fos un adult, tindria les plomes de vol en molt millor estat. A les terciàries es pot apreciar un gran contrast entre la primera i tercera (juvenils i, per tant, enormement desgastades) i la segona (mudada a la recent muda parcial pre-nupcial).
El andarríos grande (Tringa ochropus) realiza una muda postnupcial completa que empieza en su área de cría, pero suele terminar en las zonas de invernada. Los juveniles llevan a término una muda postjuvenil parcial que sólo implica a plumas corporales, alguna cobertera interna, terciarias y el par central de rémiges. Adultos y aves de segundo año tienen muda prenupcial que vuelve a afectar a plumas del cuerpo, algunas pequeñas coberteras, escapulares y a una o a todas las teciarias.
El ejemplar capturado hoy presentaba plumas de vuelo muy desgastadas (primarias, secundarias y grandes cobertoras son aún juveniles). Si fuese un adulto, tendría las plumas de vuelo en mejor estado. En las terciarias es evidente el gran contraste entre la primera y la tercera (juveniles y, por lo tanto, enormemente desgastadas) y la segunda (mudada en la reciente muda parcial prenupcial).
___________________________________________
Green Sandpiper (Tringa ochropus) makes a completa post-breeding moult that stars in breeding areas and finish in wintering places. Juveniles makes a incomplete post-juvenile moult that include body feathers, some innert covers, tertials amb the central remiges. Adults and second year birds make a pre-breeding moult and change body feathers, some little coverts, scapulars and one or more tertials.
The bird caught today shows worst wing feathers (secundaries, primaries and great coverts are still juveniles). In tertials, we can see a great contrast between first ant thirth (juvenile and very worn feathers) and second (moult in recent partial pre-breeding molt).
El bitxac comú(Saxicola rubicola) fa una muda parcial post-juvenil i, en el cas dels mascles, probablement una muda hivernal per acabar d’adquirir el plomatge nupcial.
En la muda post-juvenil és habitual que es mudin totes les petites i mitjanes cobertores. Sovint també es muden terciàries, carpal i un mínim de sis grans cobertores. En alguns casos es poden mudar totes les grans cobertores, una secundària, algunes cobertores primàries internes i fins i tot l’àlula.
En el mascle capturat avui, el fet d’haver mudat totes les grans cobertores dificultava localitzar el límit de muda entre plomes juvenils i mudades que s’aprecia clarament quan queden algunes grans cobertores externes sense mudar.
De tota manera, el negre intens de la carpal, les petites, mitjanes i grans cobertores mudades contrasta davant del to més apagat de les cobertores primàries i de l’àlula.
També es pot apreciar aquesta diferència entre les terciàries mudades i les secundàries i primàries més desgastades per ser encara juvenils.
________________________________
La tarbilla común (Saxicola rubicola) tiene una muda postjuvenil parcial y, en los machos, probablemente una muda invernal para acabar de adquirir el plumaje nupcial.
La muda post-juvenil suele implicar a todas las pequeñas y medianas coberteras. Habitualmente también se mudan terciarias, carpal y un mínimo de seis grandes coberteras. En algunos casos se pueden mudar todas las grandes coberteras, una secundaria, algunas coberteras primarias internas y hasta toda la álula.
En el macho de primer invierno capturado hoy, el hecho de haber mudado todas las grandes coberteras dificultaba localizar el límite de muda entre plumas juveniles y plumas mudadas que se aprecia claramente cuando quedan algunas grandes coberteras externas sin mudar.
De todos modos, el negro intenso de la carpal, pequeñas, medianas y grandes coberteras mudadas contrasta ante el tono más apagado de las coberteras primarias y el álula.
También se puede apreciar esta diferencia entre las terciarias mudadas y las secundarias y primarias con más desgaste por ser aún juveniles
_________________________________
Stonechat (Saxicola rubicola) makes a partial post-juvenile moult and, in males, probably a winter molt to finish acquire the nuptial plumage.
Post-juvenile molt usually involves all small and medium coverts. Tertial, carpal covert and a minimum of sis great coverts are also usually molted. Sometimes, are all great coverts, one secondary, some internal primary coverts and, even, the alula feathers that can be molt.
In first winter male captured today, all great coverts had been moulted and difficult to locate the contrast between molted and unmoulted feathers. Usually, it’s clearly seen when some great coverts remain unmoulted.
However, the deep black of carpal, small, medium and great coverts that are moulted contrasts with the duller tone of primary coverts. You can also see the difference between the molted tertials and more worn secundary and primary feathers that are still juveniles.
Capturem un mascle de tallarol cap-negre(Curruca melanocephala) en plena muda post-juvenil. Les plomes de l’ala mudades són molt evidents en els mascles per presentar tons grisosos, enlloc dels brunencs del plomatge juvenil (en aquest cas ha mudat totes les grans cobertores).
També està mudant les plomes del cos. Al cap, les noves plomes negres que donen nom a l’espècie estan substituint a les juvenils de color marró i aquesta barreja de tonalitats li confereix un aspecte prou original.
Capturamos un macho de curruca cabecinegra (Curruca melanocephala) en plena muda postjuvenil. Las plumas del ala mudadas son muy evidentes en los machos por presentar tonos grisáceos, en vez de los parduzcos del plumaje juvenil (en este caso ha mudado todas la grandes coberteras).
También está mudando las plumas del cuerpo. En la cabeza, les nuevas plumas negras que dan nombre a la especie están substituyendo a las juveniles pardas y esta mezcla de tonalidades le da un aspecto original.
__________________________
We captured a black warbsardinian warbler (Curruca melanocephala) male in full post-juvenile moult. The moulted wing feathers are vey evident in the males because they present grayish tones, instead of the brownish ones of the juvenile plumage (in this case all the greater coverts have been moulted).
The body feathers are also moulting. On the head, the new black feathers are replacing brown juvenile feathers ang give it an original appearance.
En un dia excepcional hem capturat fins a tres picot garser petit(Dryobates minor) que ens han permès comparar el plomatge d’ocells de segon any i d’adult. El picotet fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que muda les plomes del cos, les primàries, les petites i mitjanes cobertores, part o totes les grans cobertores i les rèmiges. A vegades també canvia alguna cobertora primària (les més externes) .
Durant el mes de març, per poder datar com a ocell de segon any, hem de buscar el contrast entre les plomes no mudades (secundàries, terciàries i cobertores primàries) i les mudades (petites, mitjanes i grans cobertores). Tindrem present, però, que alguns adults poden retenir alguna cobertora primària durant la muda post-nupcial. En aquests casos, també hi haurà un clar contrast.
A la imatge 1 podem veure l’ala d’un mascle adult amb algunes cobertores primàries retingudes, però amb la resta de plomes de la mateixa generació. Són les cinc cobertores primàries més externes, clarament més pàl·lides i desgastades.
La fotografia 2 correspon a un mascle de segon any que presenta totes les cobertores primàries i les grans cobertores més externes juvenils. Fixem-nos també amb el gran contrast entre cobertores petites, mitjanes i àlula mudades i les grans cobertores i cobertores primàries sense mudar.
La imatge 3 és d’una femella, també de segon any, que, igual que el mascle anterior, ha deixat sense mudar part de les grans cobertores (les més externes) i les cobertores primàries, però no petites i mitjanes cobertores i àlula.
_____________________________________
En un día excepcional, hemos capturado hasta tres picos menores(Dryobates minor) que nos han permitido comparar el plumaje de aves de segundo año y adulto. El pico menor realiza una muda post-nupcial completa y una post-juvenil parcial en que muda las plumas del cuerpo, las primarias, las pequeñas, medianas coberteras, parte o todas las grandes coberteras y las rémiges. A veces, también cambia alguna cobertera primaria (las más externas).
Durante el mes de marzo, para poder fechar como ave de segundo año, debemos buscar el contraste entre las plumas no mudadas (secundarias, terciarias y coberteras primarias) y las mudadas (pequeñas, medianas y granes coberteras). Es importante recordar que algunos adultos pueden retener alguna cobertera primaria durante la muda postnupcial, en cuyo caso, también habrá un claro contraste.
En la imagen 1 podemos ver el ala de un macho adulto con algunas coberteras primarias retenidas, pero con el resto de plumas de la misma generación. Son las cinco coberteras primarias más externas, claramente más pálidas y desgastadas.
La fotografía 2 corresponde a un macho de segundo año que presenta todas las coberteras primarias y las grandes coberteras más externas juveniles. Fijémonos también en el gran contraste entre pequeñas y medianas coberteras y las grandes coberteras y coberteras primarias no mudadas.
La imagen 3 es de una hembra también de segundo año que, al igual que el macho anterior, ha dejado sin mudar parte de las grandes coberteras (las más externas) y las coberteras primarias, pero no pequeñas y medianas coberteras y álula.
On an exceptional day, we have captured three lesser spotted woodpeckers(Dryobates minor) that have allowed us to compare the plumage of second-year and adult birds. The lesser spotted woodpecker makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult. The juveniles moult the body feathers, primaries, lesser and medium coverts, all or some greater coverts and the remiges. Sometimes, can moult the outermost primary coverts.
During March, to be able to date is a second year bird, we must look for the contrast between the non-moulted feathers (secondary, tertiary and primary coverts) and the moulted ones (lesser, medium and greater coverts). It’s important to remember that, some adults may retain some primary coverts during post-breeding moult, in wich cas there will also be a clear contrast.
In image 1 we can see the wing of an adult male with some retained primary coverts, but with the rest of feathers from the same generation. They are the five outermost primary coverts, clearly paler and more worn.
Photograph 2 corresponds to a second year male showing unmoulted (juveniles) all the primary coverts and the outermost greater coverts. Also note the great contrast between moulted lesser and medium coverts and unmoulted outermost greater coverts and primary coverts .
Image 3 is of a second year female that, like the previos male, has unmoulted the outermost greater coverts and the primary coverts, but not lesser and medium coverts and alula feathers.
El picot verd ibèric(Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.
Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.
Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.
A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).
L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.
El pito real ibérico(Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias y todas o parte de las coberteras primarias).
Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.
Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.
En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).
El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.
Iberian Green Woodpecker(Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).
The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.
Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.
On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).
The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.
La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.
En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.
____________________
El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.
En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.
______________________
The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.
Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.
El bec de corall(Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores, un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.
Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.
En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.
Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.
Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.
_______________________
El pico de coral(Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.
Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.
En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.
Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.
Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.
_____________________________
Common waxbill(Estrila astrild) it’s an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.
Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.
The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.
Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.
In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.
La merla (Turdus merula) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a incloure les rectrius de la cua. Tenint present aquest fet, la presència de rectrius negres en exemplars juvenils indicaria que ens trobem davant d’un mascle, mentre que les rectrius marró pàl·lid serien típiques de les femelles.
Una bona manera de determinar el to de les pomes és comparar les plomes de l’ala (sempre de tons marronosos en plomes juvenils) i les rectrius. A la pràctica, però, molt sovint resulta complicat determinar si les plomes de la cua són prou fosques per tractar-se d’un mascle o prou clares per ser de femella, de manera que hi ha un elevat nombre de juvenils que no poden ser sexats de forma fiable amb aquest mètode.
Així només podrem utilitzar aquest criteri en els casos extrems, tal i com s’aprecia a la imatge.
El mirlo (Turdus merula) realiza una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a incluir las rectrices de la cola. Asumiendo esto, la presencia de rectrices negras en ejemplares juveniles indicaría que nos encontramos ante un macho, mientras que las rectrices de color marrón claro serían típicas de hembras.
Una buena manera de determinar el tono de las plumas es comparar las plumas del ala (siempre de tonos parduzcos en plumas juveniles) y las rectrices. Aunque, en la práctica, demasiadas veces será muy complicado determinar si las plumas de la cola son bastante oscuras para tratarse de un macho o suficiente claras para ser de hembra, de forma que hay un elevado número de juveniles que no podrán ser sexados de forma fiable con este método.
Así pues, sólo podremos utilizar este criterio en los casos extremos, tal y como se aprecia en la imagen.
__________________________________
The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.
The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.
A good way to determine the tone of the feathers is to compare the feathers of the wing (always brownish in juvenile feathers) and the rectrices. Although, in practice, too many times it will be very difficult to determine if the tail feathers are too dark to be a male or clear enough to be female, so there is a high number of juveniles that can not be sexed reliable with this method.
Thus, we can only use this criterion in extreme cases, as shown in the picture.
Apunts d'anellament 