Els juvenils de puput (Upupa epops) no són fàcils de datar. Abans de la muda post-juvenil, l’únic caràcter que és força fiable és la més externa de les rectrius.
En els ocells joves, aquestes rectrius presenten poc desgast i tenen l’extrem molt arrodonit.
En adults, aquesta ploma hauria de presentar cert desgast (en funció del punt de nidificació, fins i tot molt desgast) i hauria de tenir l’extrem més aviat quadrangular.
En ocells de segon any hi haurà molt desgast si no van mudar les plomes (en aquest cas difícilment podrem observar la forma arrodonida de l’extrem) o relativament poc (com a adults) i seran d’extrem quadrangular si van ser mudades.
A l’exemplar de la imatge, seguint aquest criteri, es pot veure per la rectriu arrodonida que és un juvenil.
Per sexar els juvenils (no sempre és possible) ens hauríem de fixar en el to de les plomes del clatell i pit. Els mascles d’aquesta espècie presenten tons més vinosos, però es fa difícil determinar el grau d’intensitat per fer la separació entre mascles i femelles. En els juvenils, però, la presència clara d’aquests tons acostuma a indicar que ens trobem davant d’un mascle, mentre que la seva absència o poca quantitat podria correspondre tant a femelles com a mascles.
Analitzant la primera imatge, sembla ser que aquest exemplar té tons prou vinosos com per concloure que es tracta d’un mascle de primer any.
_____________________________________________________
Los juveniles de abubilla (Upupa epops) no son fáciles de datar. Antes de la muda postjuvenil, el único carácter bastante fiable es la más externa de las rectrices.
En las aves jóvenes, estas rectrices presentan poco desgaste y tienen el extremo muy redondeado.
En adultos, esta pluma debería de presentar cierto desgaste (en función del punto de nidificación, hasta mucho desgaste) y su extremo es más bien cuadrangular.
En aves de segundo año habrá mucho desgaste si no mudaron las rectrices (y en este caso difícilmente podremos observar la forma redondeada de su extremo) o relativamente poco (como en adultos) y serán de extremo cuadrangular si fueron mudadas.
En el ejemplar de la fotografía, siguiendo este criterio, podemos ver por la rectriz con final redondeado que se trata de un juvenil.
Para sexar juveniles (no siempre es posible), deberemos fijarnos en el tono de las pluma de pecho y cogote. En los machos de esta especie presentan tonos más vinosos, pero es difícil determinar el grado de intensidad para separar machos y hembras. En juveniles, la presencia evidente de estos tonos acostumbra a ser indicativa de macho, mientras que su ausencia o poca cantidad, podría corresponder tanto a hembras como a machos.
Analizando la primera imagen, parece que este ejemplar tiene suficientes tonos vinosos como para concluir que se trata de un macho de primer año.
____________________________________
Hoopoes (Upupa epops) juveniles are not easy to aging. Before postjuvenile moult, the only quite reliable character is in the most external rectrices.
In juveniles birds, ths rectrices show few wear and have a rounded end.
In adults, this feather should present some wear (or a lot of wear acording to the nesting site) and a quadrangular tip.
In second year birds, there are a lt of wear if they didn’t change rectrices (in this case, we will not be able see the rounded tip) or relatively little wear (like an adults) and the tip will be quadrangular because there were moulted.
In the picture bird, aplyying this criterion, we can see for the rounded rectrice, that’s a juvenile.
For juveniles sexing (not always possible), we will have to look at the tone of the neck and nape feathers. In male, there are more red wine tones, but is difficult to determine the degree of intensity for split up males and females.
In juveniles, the presence of wine tones indicate that’s male and the absence corresponds a females or males (too).
It seems that the picture’s bird show enough wine tone for deduce thats a first year male.
Apunts d'anellament 