Avui hem capturat un mascle adult (edat Euring 6) de cotxa fumada (Phoenicuros ochruros) amb una evident deformació al bec. Li faltava una gran part de la mandíbula inferior de manera que deixava la part final de la llengua al descobert i també tenia deformada la mandíbula superior.
Malgrat això, mostrava un bon estat general amb reserves de greix i múscul similars a la dels exemplars capturats avui. (greix: 1 sobre 8; múscul: 2,5 sobre 3).
___________________
Hoy hemos capturado un macho adulto (edad Euring 6) de colirojo tizón (Phoenicuros ochruros) con una evidente deformación en el pico. Le faltaba una gran parte de la mandíbula inferior de modo que dejaba al descubierto la parte final de la lengua y también tenía deformada la parte superior.
De todas formas, presentaba un buen estado general con reservas de grasa y músculo similares a la de el resto de ejemplares capturados hoy. ( Grasa: 1 sobre 8; músculo: 2,5 sobre 3).
____________________________________
Today, we caugth an adult male of common redstar (Phoenicuros ochruros) with an obvius beak deformation. Lacked most of the lower mandible ( exposing the end of the tongue) and upper mandible was also distorted.
However, the bird showed good health with fat and muscle stores as the other birds caught today. (Fat: 1 to 8; muscle: 2,5 to 3).
A principis de març el desgast a les plomes de vol dels ocells és notable i els contrastos entre plomes juvenils no mudades i plomes mudades a la primera muda post-juvenil és molt marcat.
En aquest exemplar de primer hivern de cotxa fumada(Phoenicuros ochruros) (fotografies 1, 2 i 3) es veu clarament que les cinc grans cobertores més externes d’un to més marró pertanyen al plomatge juvenil, mentre que les internes, de tons lleugerament grisosos, van ser mudades durant la muda post-juvenil (veure fotografia 2).
Aquesta espècie també pot mudar les terciàries i alguna secundària, però en el nostre cas, només la primera de les terciàries, la més petita, va ser mudada. El desgast important a que estan sotmeses aquestes plomes dificulta encara més detectar el contrast amb les altres terciàries encara juvenils, però si ens hi fixem veurem que tenen un to més marró i menys grisenc que la petita (veure fotografia 3).
L’altre cotxa fumada que hem capturat avui és un mascle adult de la subespècie gibraltariensis (fotografies 4 i 5). No presenta cap tipus de contrast a les plomes de vol (edat Euring 6) i presenta l’aspecte típic dels mascles de Phoenicurus ochruros gibraltariensis: Coloració principalment grisa amb cara i pitet negre (veure fotografia 4). La coloració grisa del capell es manté cap al clatell i parts dorsals (veure fotografia 5).
L’altre subespècie present a la Península Ibèrica, Phoenicuros ochruros aterrimus, té mascles amb la coloració fonamentalment negra i només presenta el to gris al capell amb un notable canvi a negre a partir del clatell.
A principios de marzo, el desgaste en plumas de vuelo es notable en aves de primer invierno y los contrastes entre plumas juveniles no mudadas y plumas mudadas durante la primera muda post-juvenil es muy marcado.
En este ejemplar de primer invierno de colirojo tizón(Phoenicuros ochruros) (fotografías 1, 2 i 3) se aprecia claramente que las cinco grandes coberteras más externas de tonalidad más marrón pertenecen al plumage juvenil, mientreas que las internas, de tonos ligeramente grisáceos, fueron mudadas durante la muda postjuvenil (ver fotografía 2).
Esta especie también pude mudar terciarias y alguna secundaria, pero en nuestro caso, sólo la primera de las terciarias, la más pequeñas, fue mudada. el desgaste importante a que están sometidas estas plumas dificulta la detección del contraste con las otras terciarias, pero si nos fijamos veremos que tienen un tono más marrón y menos grisáceo que la pequeña (ver fotografía 3).
El otro colirojo tizón capturado hoy era un macho adulto de la subespécie gibraltariensis, la típica en nuestra área (fotografías 4 y 5). No muestra ningún tipo de contraste en plumas de vuelo (edad Euring 6) y presenta la coloración típica de de los machos de Phoenicurus ochruros gibraltariensis: color principalment gris con la cara y pecho negros (ver fotografía 4) . La coloración gris del píleo se mantiene hacia el cogote y partes dorsales (ver fotografia 5).
La otro subespecie ibérica que podria llegar sólo excepcionalmente a nuestra área, Phoenicuros ochruros aterrimus, tiene machos con coloración fundamentalmente negra y sólo presenta tono gris en píleo, con un notable y brusco cambio a tonos negros des del cogote.
___________________________
At firsts of March, wear in flight feathers is notable in first winter birds and the contrast between not moulted and moulted feethers is clear.
In this first winter bird of Black redstart(Phoenicuros ochruros) (photo1, 2 and 3) it’s easy to see that the outermost five greater coverts with a brown color are juvenile feathers. The innermost, with a greyish tone, were moulted in post-juvenile moult (see photography 2).
This specie can moult the tertials and some of secundaries, but in our bird, only the first of the tertials, the most litlle, was moulted. We can see, that it’s more greyish that the others tertials (see photo 3).
The other black redstart caughts today is an adult male of gibraltariensis subspecie (photos 4 and 5). It doesn’t show contrast in flight feathers (age Euring 6) and it’s a tipically male of Phoenicurus ochruros gibraltariensis of mostly grey coloration with black face, throad and breast (see photo 4). Grey coloration of crown go down to nape and back (see photo 5).
The other iberian subspecie that exceptionally can arrives to our area, Phoenicuros ochruros aterrimus, has males with black coloration and only show grey color in crown with a significant and abrupt change to black color in its nape.
La cotxa fumada(Phoenicuros ochruros) té una muda post-juvenil parcial on muda petites i mitjanes cobertores, de tres a totes les grans cobertores i, a vegades, l’àlula petita, la carpal, terciàries i, fins i tot, una secundària.
A l’hora de buscar el contrast a les grans cobertores, s’ha de tenir present que, tot i ser molt visible als mascles de primer i segon any (Euring 3 i 5) que adquireixin coloració de mascle adult (morfotip “paradoxus”) perquè les noves plomes són d’un to negrós molt diferent al marró de les plomes juvenils; en femelles i en els mascles de primer any que no adquireixen coloració de mascle adult (morfotip “cairii”) el contrast és molt més subtil perquè les plomes mudades també són marrons, però de tons més grisos.
En els dos juvenils (Euring 3) de sexe indeterminable (mascles “cairii” o femelles) capturats avui (fotos 2 i 3) es pot observar aquest contrast que no apareix a la femella adulta (foto 1). L’exemplar de la fotografia 2 ha mudat les grans cobertores 7, 8 i 9; mentre que el de la fotografia 3 ha fet el mateix amb la 6, la 8 i la 9. En cap cas s’ha mudat cap terciària.
A l’hora de separar a les femelles adultes (Euring 4 o 6) dels ocells joves (Euring 3 o 5), també es pot comprovar la rectriu més externa, tot i que hi ha certa polèmica sobre la validesa d’aquest caràcter. Teòricament, mentre que a la femella adulta s’observa que el raquis és negre només fins a un màxim de 0.8 cm a contar des de l’extrem de la ploma (foto 4), als juvenils la zona negra s’estén més enllà dels 0.9 cm (foto 5).
El colirojo tizón (Phoenicuros ochruros) tiene una muda post-juvenil parcial en que cambia pequeñas y medianas coberteras, de tres a todas las grandes coberteras y, en ocasiones, álula pequeña, carpal, teciarias y hasta una secundaria.
Cuando busquemos contrastes en las grandes coberteras, debemos recordar que, aunque es muy visible en machos de primer y segundo año (Euring 3 o 5) que adquieren coloración de macho adulto (morfotipo “paradoxus”) porque las plumas mudadas son de un tono negruzco muy diferente del marrón de las plumas juveniles; en hembras y en machos de primer y segundo año (Euring 3 o 5) que no adquieren coloración de macho adulto (morfotipo “cairii”) el contraste es mucho más sutil porque las plumas mudadas són también marrones, pero de tonos más grises.
En los dos juveniles (Euring 3) de sexo indeterminable (machos “cairii” o hembras) capturados hoy (fotos 1, 2 y 3) se puede observar este contraste que no aparece en la hembra adulta (foto 1) . El ejemplar de la foto 2 ha mudado las grandes coberteras 7, 8 y 9; mientras que el de la fotografia 3 ha hecho lo mismo con las grandes coberteras 6, 8 y 9. En ningún caso se han mudado terciarias.
Para separar hembras adultas (Euring 4 o 6) de aves juveniles (Euring 3 o 5), también podemos comprobar la rectriz más externa, aunque hay cierta polémica sobre la validez de este carácter. Teóricamente, en la hembra adulta el raquis es negro solo hasta un máximo de 0,8 cm a contar des del extremo de la pluma (foto 4); mientras que en aves juveniles, la zona negra se extiende hasta más allá de los 0,9 cm (foto 5).
_____________________________
The Black redstar(Phoenicuros ochruros) has a incomplete post-juvenile moult that include marginal and median coverts, between three and all greater coverts, sometimes carpal covert and little alula, tertials and one of secondaries.
When we looking for the contrast between great coverts, it’s important know that it’s very visible in first or second year males (Euring 3 and 5) if they take coloration of adult male (the “paradoxus” morphotype) because new feathers are blackish, very different of the brown juvenile feathers. In females and first or second year males (Euring 3 and 5) that don’t take the coloration of adult male (the “cairei” morphotype) , the contrast is subtle because the moluted feathers are brown also, but with a grey tone.
In the two juveniles birds (Euring 3) with a indeterminable sex (females or “cairei” males) that we caught today (picture 2 and 3) is possible see this contrast. In adult female (picture 3) there isn’t contrast, but in the juvenile of picture 2 has moulted greater coverts number 7, 8 and 9 and the juvenile of picture 3 has moulted greater coverts number 6, 8 and 9. None of them have moulted tertials.
If we want distinguish juveniles of adult females, we can looking for the outermost rectrices, but there are controversy about the validty of this character. Theoretically, adult females show a black raquis only in the last 8 cm (picture 5). By contrast, the juveniles have the black raquis in the last 9 or more cm (foto 5).
Apunts d'anellament 