Arxius

Tachymarptis melba: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La troballa d’un ballester (Tachymarptis melba) al terra del carrer de casa em permet, altre cop, examinar un exemplar en mà. Malauradament, en aquest cas, l’ocell estava molt dèbil i, tot i els intents de rehidratar-lo, va morir abans de poder-lo traslladar a un centre de recuperació.

La presència de plomes del cos amb un evident rivetat blanc que també es veu clarament al cap i en les plomes de vol l’identifiquen com un ocell juvenil de primer any (codi Euring 3).

___________________

El descubrimiento de un vencejo real (Tachymarptis melba) en el suelo de mi calle me permite, otra vez, examinar un ejemplar en mano. Desgraciadamente, en este caso, el ave estaba muy débil y, aunque intentamos hidratarlo, murió antes de poderlo trasladar a un centro de recuperación.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La presencia de plumas del cuerpo con un evidente ribeteado blanco que también se ve claramente en la cabeza y plumas de vuelo lo identifican cómo a un ejemplar juvenil de primer año (código Euring 3).

______________

Today, I found a alpine swift (Tachymarptis melba) on the street floor. For second time I can eeamine this specie in hand, but, desafortunately, in this case the bird was very weak and, despite attemps to rehydrate it, died before it can be transferred to a recovery center.

The presence of body feathers with an evident white edging that is also clearly seen on the head and flight feathers identify it as a first year juvenile bird (Euring code 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Chloris chloris: Segon any en muda post-nupcial / Segundo año en muda postnupcial / Second year in post-breeding moult

El verdum (Chloris chloris) fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que pot mudar totes o gran part de les grans cobertores, terciàries, alguna secundària i fins i tot un alt nombre de primàries amb les seves cobertores corresponents.

La femella capturada avui es trobava al principi de la seva primera muda post-nupcial i mostrava fins a tres generacions de plomes a l’ala, fet que ens ha permès datar-la com a exemplar de segon any (Euring 5).

Tal i com es veu a les imatges, destaquen dues primàries en muda activa i les seves cobertores (molt més fosques que la resta) que corresponen a la muda post-nupcial d’aquest any. Si ens fixem en les grans cobertores, però, detectem un important contrast entre les dues més externes (molt més pàl·lides i desgastades) i la resta. Aquestes dues plomes són encara juvenils i la resta corresponen a les grans cobertores mudades durant la muda post-juvenil de l’any passat.

Tot i que no es veu clarament a la imatge, el mateix passa a l’àlula, on la gran va ser mudada l’any passat, però la mitjana i la petita no (són plomes juvenils).

La manca d’aquest contrast entre secundàries o les primàries ens fa pensar que encara han de ser totes plomes juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

__________________________________________________________

El verderón (Chloris chloris) realiza una muda postnupcial completa y una postjuvenil parcial en que puede mudar todas o gran parte de las grandes coberteras, terciarias, algunas secundarias y hasta un gran número de primarias con sus coberteras correspondientes.

La hembra capturada hoy se encontraba al inicio de su primera muda postnupcial y presentaba hasta tres generaciones de plumas en sus alas. Este hecho nos ha permitido datarla como ave de segundo año (Euring 5).

Como se observa en las imágenes, destacan dos primarias en muda activa y sus coberteras (mucho más oscuras que el resto) que corresponden a la muda postnupcial de este año. Si nos fijamos en las grandes coberteras, también detectamos un importante contraste entre las dos más externas (mucho más pálidas y desgastadas) y el resto. Estas dos plumas son aún juveniles y el resto corresponden a las grandes coberteras mudadas durante la muda postjuvenil del año pasado.

Aunque no se ve claramente en la imagen, lo mismo pasa en el álula, donde la grande también fue mudada el año pasado, pero la mediana y la pequeña no (plumas juveniles).

La falta de contrastes entre secundarias o primarias, nos lleva a deducir que deben de ser todas plumas juveniles.

__________________________________________________________

The greenfinch (Chloris chloris) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile.It can moult all or a lot of greater coverts, tertials, some secundaries and a variate number of primaries and its coverts.

The female captured today was at the beginning of her first post-breeding moult and had three generations of feathers on her wings, this llow as to say that is a second year bird (euring 5).

© Jordi Cerdeira i Ribot

As can be seen in the images, two primaries and their coverts in active moult stand out (much darker than the rest), they correspond to the current post-breeding moult. If we look at the greater coverts, we also detect an important contrast between the two most external (much paler and worn) and the rest. These two feathers are still juvenile and the rest correspond to the greater coverts that molt during the post-juvenile moult last year.

Althought it’s not clarly in the image, the same happens in the alula feathers. The greater was also molted last year, but not the medium and the little, they are juveniles.


The lack of contrasts in secondary or primary, leads us to deduce that they must be all juvenile feathers.

.

Passer domesticus: datar i sexar/ age and sexing

El pardal comú (Passer domesticus) fa una muda post-juvenil i post-nupcial completa que, un cop acabades, impossibiliten concretar l’edat dels ocells, però permet sexar-los fàcilment per l’evident dimorfisme sexual que hi ha entre mascles i femelles.

En el cas dels ocells juvenils, però, ens trobem amb el cas invers: podem datar-los com a ocells de primer any (Euring 3), però no podem sexar-los perquè el plomatge juvenil és igual per ambdós sexes.

Avui, hem capturat un ocell de primer any que ja ha iniciat la muda post-juvenil completa i, gràcies a trobar-se en aquest punt intermedi, podem datar-lo i sexar-lo.

L’aspecte general i unes plomes de vol no mudades extremadament noves (els ocells adults les tenen ja molt desgastades) permet determinar fàcilment que és un jove de l’any i, com que ja ha començat a mudar les petites cobertores de l’espatlla que són del característic color teula dels mascles, també podem sexar-lo.

Així que podem afirmar que ens trobem davant d’un mascle de primer any de pardal comú!

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________________________

El gorrión común (Passer domesticus) realiza una muda postjuvenil y postnupcial completa que, una vez finalizadas, hacen imposible concretar la edat del individuo, pero permite sexarlos fácilmente por el evidente dimorfismo sexual que hay entre machos y hembras.

En el caso de aves juveniles, nos encontramos justo en el caso inverso: podemos datarlo como ave de primer año (Euring 3), pero no podemos sexarlos porque el plumaje juvenil es igual para los dos sexos.

Hoy hemos capturado un ave de primer año que ya había iniciado la muda postjuvenil completa; gracias a encontrarse en este punto intermedio podemos datarlo y sexarlo.

Su aspecto general y unas plumas de vuelo no mudadas extremadamente nuevas (los individuos adultos ya las tienen muy desgastadas) permite determinar fácilmente que es un juvenil y, como ya ha iniciado la muda de las pequeñas coberteras del hombro, que son del característico color teja de los machos, también podemos sexarlo.

Así que podemos afirmar que nos encontramos ante un macho de primer año de gorrión común!

_________________________________________________________________

House Sparrow (Passer domesticus) makes a complete post-juvenile and post-breeding moult, that, ones finished, makes it impossible to concrete the individual’s age, but, it’s easy to sex the bird, because there are an evident sexual dimorfism between male and female.

In the case of juvenile birds, we are exactly in the opposite: we can date them as a first year birds (Euring 3), but we cannot sex them because the juvenile plumage is the same for both sexes.

Today we have captured a juvenile who had already started the post-juvenile moult. In this intermedial point, we can date and sex it.

Its general appearance and extremely new non-moulted flight feathers makes it easily to determine that it’s a juvenile (adult birds already have flight feathers very worn). As it has already begun the moulting of the lesser coverts in shoulder, we can see that are of the characteristic tile colour of males.

So we can say that we have in hand a first year male of House Sparrow!

Dendrocopus major: Datat i sexat/ Datado i sexado/Aeging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-nupcial completa, però pot deixar sense mudar (plomes retingudes) algunes cobertores primàries i, excepcionalment, alguna secundària que contrasten amb la resta de plomes mudades. Els joves d’aquesta espècie fan una muda parcial en que poden mudar totes o algunes de les grans cobertores més internes i, en pocs casos, algunes de les cobertores primàries més externes.

En l’exemplar capturat avui, la presència de tres cobertors primàries, que contrasten pel seu desgast i color més clar, no ens ha de confondre ja que es tracta d’un adult (Euring 6 de dos o més anys d’edat) que les ha retingut en la muda post-nupcial. Si fos un ocell de segon any (Euring 5), les cobertors primàries mudades serien només les més externes i, molt probablement, també hi hauria alguna gran cobertora externa sense mudar.

Pel que fa al sexe, la taca vermella del capdenota clarament que es tracta d’un mascle.

________________________________________________

El pico picapino (Dendrocopus major) realiza una muda postnupcial completa, pero puede dejar sin mudr (plumas retenidas) algunas coberteras primarias y, excepcionalmente, alguna secundaria que contrastan con el resto de plumas mudadas. Los jóvenes de esta especie realizan una muda parcial en que pueden mudar todas o algunas de las grande coberteras más internas y, en pocos casos, algunas de las coberteras primarias más externas.

En el ejemplar capturado hoy, la presencia de tres coberteras primarias, que contrastan por su desgaste y color más claro, no deben de engañarnos ya que se trata de un adulto (Euring 6 de dos o más años de edad) que las ha retenido en la muda postnupcial. Si fuese un ave de segundo año (Euring 5), las coberteras primarias mudadas serían sólo las más externas y, muy probablemente, también habría alguna gran cobertera externa sin mudar.

En lo referente al sexo, la mancha roja de la cabeza denota claramente que se trata de un macho.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

The great spotted woodpecker (Dendrocopus major) performs a complete post-nuptial moult, but may leave some primary coverts without moult (retained feathers) and, exceptionally, some secondary coverts that contrast with the rest of the moulted feathers. The youngs of this species make a partial moult and they can moult all or some of the innermost great coverts and, in a few cases, some of the outermost primary coverts.

In the specimen captured today, the presence of three primary coverts, which contrast for their wear and lighter color, should not deceive us since it is an adult (Euring 6, two or more years old) that has retained them in the post-breeding moult. If it were a second-year bird (Euring 5), the moulted primary coverts would be only the outermost and, most likely, there would also be some unmoulted outer greater coverts.

Regarding sex, the red spot on the head clearely denotes that it’s a male.





Dryobates minor: Adult i segon any / Adulto y segundo año / Adult and second year

© Biel Montoro

En un dia excepcional hem capturat fins a tres picot garser petit (Dryobates minor) que ens han permès comparar el plomatge d’ocells de segon any i d’adult. El picotet fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que muda les plomes del cos, les primàries, les petites i mitjanes cobertores, part o totes les grans cobertores i les rèmiges. A vegades també canvia alguna cobertora primària (les més externes) .

Durant el mes de març, per poder datar com a ocell de segon any, hem de buscar el contrast entre les plomes no mudades (secundàries, terciàries i cobertores primàries) i les mudades (petites, mitjanes i grans cobertores). Tindrem present, però, que alguns adults poden retenir alguna cobertora primària durant la muda post-nupcial. En aquests casos, també hi haurà un clar contrast. 

A la imatge 1 podem veure l’ala d’un mascle adult amb algunes cobertores primàries retingudes, però amb la resta de plomes de la mateixa generació. Són les cinc cobertores primàries més externes, clarament  més pàl·lides i desgastades.

La fotografia 2 correspon a un mascle de segon any que presenta totes les cobertores primàries i les grans cobertores més externes juvenils. Fixem-nos també amb el gran contrast entre cobertores petites, mitjanes i àlula mudades i les grans cobertores i cobertores primàries sense mudar.

La imatge 3 és d’una femella, també de segon any, que, igual que el mascle anterior, ha deixat sense mudar part de les grans cobertores (les més externes) i les cobertores primàries, però no petites i mitjanes cobertores i àlula.

_____________________________________

En un día excepcional, hemos capturado hasta tres picos menores (Dryobates minor) que nos han permitido comparar el plumaje de aves de segundo año y adulto. El pico menor realiza una muda post-nupcial completa y una post-juvenil parcial en que muda las plumas del cuerpo, las primarias, las pequeñas, medianas coberteras, parte o todas las grandes coberteras y las rémiges. A veces, también cambia alguna cobertera primaria (las más externas).

Durante el mes de marzo, para poder fechar como ave de segundo año, debemos buscar el contraste entre las plumas no mudadas (secundarias, terciarias y coberteras primarias) y las mudadas (pequeñas, medianas y granes coberteras). Es importante recordar que algunos adultos pueden retener alguna cobertera primaria durante la muda postnupcial, en cuyo caso, también habrá un claro contraste.

 © Alex Benítez

En la imagen 1 podemos ver el ala de un macho adulto con algunas coberteras primarias retenidas, pero con el resto de plumas de la misma generación. Son las cinco coberteras primarias más externas, claramente más pálidas y desgastadas.

La fotografía 2 corresponde a un macho de segundo año que presenta todas las coberteras primarias y las grandes coberteras más externas juveniles. Fijémonos también en el gran contraste entre pequeñas y medianas coberteras  y las grandes coberteras y coberteras primarias no mudadas.

La imagen 3 es de una hembra también de segundo año que, al igual que el macho anterior, ha dejado sin mudar parte de las grandes coberteras (las más externas) y las coberteras primarias, pero no pequeñas y medianas coberteras y álula.

_______________________________

© Biel Montoro

On an exceptional day, we have captured three lesser spotted woodpeckers (Dryobates minor) that have allowed us to compare the plumage of second-year and adult birds. The lesser spotted woodpecker makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult. The juveniles moult the body feathers, primaries, lesser and medium coverts, all or some greater coverts and the remiges. Sometimes, can  moult the outermost primary coverts. 

During March, to be able to date is a second year bird, we must look for the contrast between the non-moulted feathers (secondary, tertiary and primary coverts) and the moulted ones (lesser, medium and greater coverts). It’s important to remember that, some adults may retain some primary coverts during post-breeding moult, in wich cas there will also be a clear contrast.

In image 1 we can see the wing of an adult male with some retained primary coverts, but with the rest of feathers from the same generation. They are the five outermost primary coverts, clearly paler and more worn.

Photograph 2 corresponds to a second year male showing unmoulted (juveniles) all the primary coverts and the outermost greater coverts. Also note the great contrast between moulted lesser and medium coverts and unmoulted outermost greater coverts and primary coverts .

Image 3 is of a second year female that, like the previos male, has unmoulted the outermost greater coverts and the primary coverts, but not lesser and medium coverts and alula feathers.

Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Apus apus: muda post-nupcial / post breeding moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El falciot negre (Apus apus), fa la muda a les àrees d’hivernada a l’Àfrica. La muda parcial post-juvenil no inclou grans plomes de l’ala i la muda post-nupcial és completa, però, a vegades, en individus de segon any, es deixa la més externa de les primàries (P10) sense mudar, de manera que, a la primavera i estiu següent (tercer any calendari de l’ocell), s’observa un contrast important entre aquesta primària encara juvenil enormement desgastada i la resta de plomes que van ser mudades durant la primera muda post-nupcial.

En l’exemplar que avui hem capturat i alliberat perquè havia entrat accidentalment a l’interior d’un domicili, s’observa clarament aquest fet.

_________________

El vencejo común (Apus apus), realiza la muda en sus áreas de invernada en África. La muda parcial post-juvenil no incluye grandes plumas del ala y la muda post-nupcial es completa, pero, algunas veces, en individuos de segundo año, se deja la primaria más externa (P10) sin mudar. De este modo, en la siguiente primavera y verano (tercer año calendario del ave), se observa un contraste importante entre esta primaria aún juvenil enormemente desgastada y el resto de plumas que fueron mudadas durante la primera muda post-nupcial.

En el ejemplar que hoy hemos capturado y liberado porque había entrado accidentalmente en un piso, se observa claramente este hecho.

__________________

Commond swift (Apus apus) moults his feathers in wintering areas in Africa. The partial juvenile moult don’t include great flight feathers and postbreeding moult is complete, but, sometimes, second year birds can hold back the outermost primary (P10).

Thus, next spring and summer, this birds (three years old), show an important contrast between this very worn feather and the others primary feathers moulted in first post breeding moult.

Today, we capture  and  liberate a bird (it had accidentally entered into a flat) that shown clearly this retained P10.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                            Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiéndose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpecker (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.

 

Turdus merula: sexat de joves / sexado de jovenes / young sexing

La merla (Turdus merula) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a incloure les rectrius de la cua. Tenint present aquest fet, la presència de rectrius negres en exemplars juvenils indicaria que ens trobem davant d’un mascle, mentre que les rectrius marró pàl·lid serien típiques de les femelles.

Una bona manera de determinar el to de les pomes és comparar les plomes de l’ala (sempre de tons marronosos en plomes juvenils) i les rectrius. A la pràctica, però, molt sovint resulta complicat determinar si les plomes de la cua són prou fosques per tractar-se d’un mascle o prou clares per ser de femella, de manera que hi ha un elevat nombre de juvenils que no poden ser sexats de forma fiable amb aquest mètode.

Així només podrem utilitzar aquest criteri en els casos extrems, tal i com s’aprecia a la imatge.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________

El mirlo (Turdus merula) realiza una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a incluir las rectrices de la cola. Asumiendo esto, la presencia de rectrices negras en ejemplares juveniles indicaría que nos encontramos ante un macho, mientras que las rectrices de color marrón claro serían típicas de hembras.

Una buena manera de determinar el tono de las plumas es comparar las plumas del ala (siempre de tonos parduzcos en plumas juveniles) y las rectrices. Aunque, en la práctica, demasiadas veces será muy complicado determinar si las plumas de la cola son bastante oscuras para tratarse de un macho o suficiente claras para ser de hembra, de forma que hay un elevado número de juveniles que no podrán ser sexados de forma fiable con este método.

Así pues, sólo podremos utilizar este criterio en los casos extremos, tal y como se aprecia en la imagen.

__________________________________

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

A good way to determine the tone of the feathers is to compare the feathers of the wing (always brownish in juvenile feathers) and the rectrices. Although, in practice, too many times it will be very difficult to determine if the tail feathers are too dark to be a male or clear enough to be female, so there is a high number of juveniles that can not be sexed reliable with this method.  

Thus, we can only use this criterion in extreme cases, as shown in the picture.