Arxius

Actitis hypoleuca: Plomatge d’adult / plumaje de adulto / adult feathers

La xivitona (Actitis hypoleuca) realitza una muda post-nupcial completa que acaba (i sovint comença) a les àrees d’hivernada. La muda post-juvenil pot ser també completa o gairebé completa ja que, alguns exemplars, retenen alguna ploma juvenil. En aquest casos, poden ser plomes cobertores mitjanes, rèmiges centrals o fins i tot alguna ploma de vol. Tots els exemplars presenten també una muda pre-nupcial parcial que inclou plomes del cos, cobertores de l’ala, escapulars, algunes terciàries i plomes de la cua.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui capturem un exemplar que mostra plomatge plenament de tipus adult:

a) Les rèmiges centrals tipus adult, amb barres laterals tènues, però evidents (les juvenils no presentes barres).

b) Les cobertores mitjanes i petites totes amb dibuix adult (una sola franja fosca terminal, no dues).

c) Les terciàries de la mateixa generació i amb dibuix barrat típic d’adult.

Amb aquest plomatge i, davant la inexistència de plomes retingudes, optem per datar com a EURING 4 (nascut abans d’aquest any).

_________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

El andarrios chico (Actitis hypoleuca) realiza una muda postnupcial completa que termina (y normalmente también empieza) en las áreas de invernada. La muda postjuvenil puede ser también completa o casi completa, ya que algunos ejemplares retienen alguna pluma juvenil. En este caso pueden ser plumas coberteras medianas, rémiges centrales o alguna pluma de vuelo. Todos los ejemplares realizan una muda prenupcial parcial que incluye plumas del cuerpo, coberteras del ala , escapulares , alguna terciaria y plumas de la cola.

Hoy capturamos a un ejemplar que muestra un plumaje completamente de adulto.

a) Las rémiges centrales tipo adulto, con barras laterales tenues, pero evidentes (las juveniles no presentan barreado).

b) Las coberteras medianas y pequeñas son todas con dibujo de adulto (una sola banda terminal oscura, no dos).

c) Las terciarias son de la misma generación y con dibujo barreado típico de adulto.

Con este plumaje y, ante la falta de plumas retenidas, optamos por datar como EURING 4 (nacido antes del presente año).

_________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Commond sandpiper (Actitis hypoleuca) makes a complete post-breeding moult that ends (and usually also begins) in the wintering areas. The post-juvenile moult can also be complete or almost complete, since some specimens retein some juvenile feathers. In these case, they can be medium coverts, central remiges or some flight feathers. All specimens also makes a partial pre-breeding moult that include body feathers, wing coverts, scapulars, some tertials and tail feathers.

Today, we captured a specimen that shows ompletely adult plumage.

a) Adult-type central remiges adult-type, with faint, but obvious laterals bars (juveniles do not have barring).

b) The median and lesser coverts are all with an adult pattern (with a single dark terminal band, not two).

c) Tertials of the same generation and with a typical adult striped pattern.

Given the absense of retained feathers, we choose to date as EURING 4 (born before the present year).

Aegithalos caudatus: sobre el color dels ulls / sobre el color de los ojos / about eye colour

La identificació dels juvenils (Euring 3) de mallerenga cua-llarga (Aegithalos caudatus) ajudats pel color vermell de la carúncula ocular que els diferencia de la groguenca dels adults, ja la vaig tractar en una altra entrada d’aquest bloc.

Si ens centrem, però, en els ocells que ja han fet la muda post-nupcial o post-juvenil (Euring 4 o 2), el color d’aquesta carúncula ocular pot variar del groc, al taronja i fins i tot al vermell intens i, sovint, s’ha volgut relacionar el color amb l’edat dels ocells.

Després de fer recerca bibliogràfica sobre aquesta qüestió, queda molt clar que NO es pot utilitzar el color de la carúncula ocular ni per datar, ni per sexar els exemplars adults d’aquesta espècie.

Els diferents estudis evidencien que el color és molt variable i la tonalitat estaria relacionada amb el flux sanguini que, a la vegada, dependria de factors hormonals o neuronals relacionats amb l’estrès. Així, podrem observar canvis de color en un mateix individu, fins i tot durant el temps que passa entre la captura i el seu processament.

Per a més informació podeu fer una ullada aquí.

_____________________________________________

La identificación de juveniles (Euring 3) de mito (Aegithalos caudatus) ayudados por el color rojo de la carúncula ocular que los diferencia de la amarillenta de los adultos ya la traté en otra entrada de este bloc.

Pero, si nos centramos en las aves que ya han terminado la muda postnupcial o postjuvenil (Euring 4 o 2), el color de la carúncula puede variar del amarillo al naranja y hasta al rojo intenso. A menudo, se ha intentado relacionar el color con la edad de los ejemplares.

Después de hacer un poco de revisión bibliográfica sobre esta cuestión, queda muy claro que NO se puede utilizar el color de la carúncula ocular ni para fechar, ni para sexar ejemplares adultos de esta especie.

Se demuestra que el color es muy variable y la tonalidad estaría relacionada con el flujo sanguíneo que, a la vez, dependería de factores hormonales o neuronales relacionados con el grado de estrés. Así, podremos observar cambios de color en un mismo individuo, hasta durante el tiempo transcurrido entre la captura y su procesado.

Para más información podéis echar un vistazo aquí.

_____________________________________________

The identification of long tailed tit (Aegithalos caudatus) juveniles (Euring 3) aided by the red color of the ocular caruncle, that differentiates them from the yellowish one of the adults, I already expose this in another entry of this blog.

But, if we focus on birds that have already finished the post-breeding or post-juvenile moult (Euring 4 or 2) , the color of the caruncuncle can vary from yellow to orange and even to red.Often, attemps have been made to relate the color to the bird’s age.

After doing a bit of literature review on this issue, it’s clear that the color of the ocular caruncle CANNOT be used to aging or sexing an adult specimen of this specie.

It’s show that the color is very variable and the tonality would be related to the blood flow that, in turn, would depend on hormonal or neural factors related to the degree of stress. Thus, we will be able to observe color changes in the same individual, even during the time elapsed between capture and processing.

For more information about this, you can consult here.

Tringa ochropus: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La captura d’una xivita (Tringa ochropus) lluint plomatge juvenil amb plomes noves de la mateixa generació i sense contrastos, ens permet repassar les característiques que després buscarem per datar exemplars de primer o segon any que hagin fet la muda parcial post-juvenil i la pre-nupcial i tinguin diferents generacions de plomes.

Cal fixar-se en:

1- Les dues rectrius centrals que, habitualment, no muden fins a la primera muda post-nupcial completa i que tenen un característic patró amb línies clares fines que són beix i discontínues a les franges terminals (serien més amples, contínues i totalment blanques en el patró d’adult). Les franges fosques són tirant a marró fosc (en adults seria ben negre).

2- Les terciàries, les cobertores mitjanes i fins i tot les grans cobertores presenten un intens puntejat arrodonit de color beix a les vores de la ploma (en el patró d’adult hi ha molt menys pigallat i és blanc fora d’època nupcial).

____________________________________________________

La captura de un andarríos grande (Tringa ochropus) con plumaje juvenil de plumas nuevas, de la misma generación y sin contrastes, nos permite repasar las características que después buscaremos para datar ejemplares de primer o segundo año que hayan realizado la muda parcial postjuvenil y la prenupcial y tengan diferentes generaciones de plumas .

© Jordi Cerdeira i Ribot

Debemos fijarnos en:

1- Les dos remiges centrales que, habitualmente, no mudan hasta la primera muda postnupcial completa y que tienen un característico patrón con línias claras finas que son de color ante y discontinuas en las bandas terminales (serían más anchas, continuas y totalmente blancas en el patrón de adulto). Las bandas oscuras son de un tono marronáceo (en adultos sería negro).

2- Les terciarias, las coberteras medianas y hasta las grandes coberteras presentan un punteado redondeado de color ante en los bordes de la pluma (en el patrón de adulto hay menos punteado y es blanco fuera del período nupcial).

____________________________________________________

The capture of a Green Sandpiper (Tringa ochropus) with juvenile feathers of the same generation and without contrasts, allaw us to review the characters that we’ll need for aging first or second year birds that makes post-juvenile and pre-breeding moult and have differents generations of feathers.

We must be attentive to:

1- The two central rectrices that usually do not moult until the first complete post-breding moult and that have a characteristic pattern with fine light lines that are buff and discontinuous in to final bands (they would be wider, continuous and totally whyte in the adult pattern). The dark bands are brownish (in adults feathers it would be blak).

2- Les terciarias, las coberteras medianas y las grandes coberteras presentan un intenso punteado redondeado de color ante rodeando la pluma (en el patrón de adulto hay menos punteado y es blanco fuera del período nupcial). The tertils, the median coverts and even the greter coverts present an intense rounded spotting of buff color surrounding the feather (in adul pattern there is less spotting and it’s white outside the breeding season).

© Jordi Cerdeira i Ribot

____________________________________________________

Tachymarptis melba: datat / datado / aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

El ballester (Tachymarptis melba) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes cobertores alars.

En l’exemplar capturat avui es pot apreciar el contrast entre les plomes mudades i les que conserva juvenils (algunes cobertores mitjanes i les plomes de vol). També s’observa un desgast notable en les plomes de vol (totes plomes juvenils).

Pel que fa a la rectriu més externa de la cua, caràcter diagnòstic per datar, presenta les característiques d’un ocell de segon any: no té els costats convexos com els adults ni còncaus com els juvenils.

__________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

El vencejo real (Tachymarptis melba) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas corporales, de la cola y algunas coberteras alares.

En el ejemplar capturado hoy, se puede apreciar el contraste ente la plumas mudadas y las que conserva juveniles (algunas coberteras medianas y plumas de vuelo). También se observa un desgaste notable en las plumas de vuelo (plumas juveniles).

En lo referente a la rectriz más externa de la cola, carácter diagnóstico para datar, presenta las características de un ave de segundo año: no tiene los lados convexos como los adultos ni cóncavos como los juveniles.

__________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Alpine swift (Tachymarptis melba) post-juvenile moult include body fethers, tail and some wing coverts.

In the bird caught today, there are contrast between moult body feathers (lesser and median coverts) and juvenile feathers (some median coverts and wing feathers). Wear is also observed on the wing feathers (juvenile feathers).

About the outermost rectrice in the tail, that’s a diagnostic character to dating, it presents the characteristics of a second-year bird: it doesn’t have convex edges like the adults or concave edges like the juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Alcedo atthis: Datat / datado /aging

Els juvenils de blauet (Alcedo atthis) tenen una sèrie de característiques que ens permetran diferenciar-los fàcilment d’individus adults. Tot i ser característiques que no són determinants al 100%, la seva combinació no deixarà lloc a dubtes.

© Jordi Cerdeira i Ribot

1- Bec proporcionalment més curt que en individus adults.

2- Bec totalment negre amb les comissures d’una tonalitat grisosa. Els mascles adults tenen la comissura de color vermell i, a les femelles, el vermell s’estén per la mandíbula inferior.

3- La punta del bec (encara en creixement) acostuma a ser blanquinosa. Alerta que, per l’excavació del niu, els pares també poden tenir blanca la punta del bec, tot i que en menor extensió.

4- Potes i dits foscos. En adults són d’un taronja vermellós intens, que s’enfosqueix, però, un cop passada l’època de zel.

5- Pit tacat de plomes amb tons verdosos. A adults és principalment taronjós, tot i que en individus de segon any pot tenir alguna ploma fosca.

6- Plomes de vol molt noves i de la mateixa generació. Els adults les presenten més desgastades, especialment si són individus de segon any, fins que fan la muda post-nupcial.

© Jordi Cerdeira i Ribot

____________________________________

Los juveniles de Martín pescador (Alcedo atthis) tienen una serie de características que nos permitirán diferenciarlos fácilmente de individuos adultos. Aunque son características que no son determinantes al 100%, su combinación no nos dejará lugar a dudas.

1- Pico proporcionalmente más corto que en individuos adultos.

2- Pico totalmente negro con las comisuras de tonalidad grisácea. Los machos adultos tienen la comisura de color rojo y, en las hembras, el rojo se extiende por la mandíbula inferior.

© Jordi Cerdeira i Ribot

3- La punta del pico (aún en crecimiento) acostumbra a ser blancuzca. Cuidado que, por la excavación del nido, los padres también pueden tener blanca la punta del pico, pero en menor extensión.

4- Patas y dedos oscuros. En adultos son de un naranja rojizo intenso que (atención!) se oscurece al terminar la época de celo.

5- Pecho manchado de plumas con tonalidades verdosas. En adultos es principalmente anaranjado, aunque en individuos de segundo año puede tener alguna pluma oscura.

6- Plumas de vuelo muy nuevas y de la misma generación. En adultos se presentan con más desgaste, especialmente si son individuos de segundo año, hasta que realizan la muda postnupcial.

_______________________________________________________

King Fisher (Alcedo atthis) juveniles have characteristics that allow us to easily differntiate them from adult s. Althought this characteristics aren’t 100% decisive, their combination will leaves us no dubt.

© Jordi Cerdeira i Ribot

1- Bill proportionally shorter than adults.

2-Totally black bill with greyish gape flange. Adult males have a black bill, but with a red gape flange and, in females, red extends across the lower jaw.

3- The tip of the beak (still growing) is usually whitish. Beware that, due to the excavation of the nest, the parents may also have a white tip of the beak, but to a lesser extent.

4- Dark legs and toes. In adults they are intense reddish orange that (beware!) darkens at the end of the breeding season.

5- Chest spotted with feathers with greenish tones. In adults it’s mainly orange, althougut in second year birds, it may have some dark feathers.

6- Very new flight feathers of the same generation. In adults, they apper more worn, especially if they’re second yeard birds, until they perform the postnuptial moult.

Streptopelia decaocto: Datat / datado / ageing

© J. Cerdeira

Per primer cop he anellat tórtores turques (Streptopelia decaocto). Un parell d’exemplars capturades accidentalment en quedar atrapades en una casa.

Aquesta espècie fa una muda post-nupcial i post-juvenil completa que només permet identificar exemplars de primer o segon any si deixen alguna ploma de vol sense mudar, un fet que no sempre es produeix. La gran variabilitat en les dates de reproducció, que inclou postes hivernals, fa que haguem de tenir present la possibilitat de tenir exemplars juvenils a qualsevol època de l’any.

Els dos exemplars capturats presenten collars ben marcats, potes vermelloses i plomes blavoses, fet que ens permet descartar exemplars juvenils.

L’absència de plomes retingudes fa que no sigui possible datar com a exemplars de primer o segon any i només podem afirmar que són ocells que ja han fet la primera muda completa i han nascut l’any passat o abans (edat euring 4).

Pel que fa al sexe, un dels exemplars (dreta) té tons més rosats al clatell i pili, però també és el que presenta una tonalitat més fosca general. Al collar, ambdues tenen algunes plomes amb franja blanca al final. Podria ser que fossin dos mascles (tons rosats i plomes amb franja blanca terminal al collar), però l’enorme variabilitat, la poca experiència peersonal en aquesta espècie i la subjectivitat dels tons fa que no m’atreveixi a sexar-los.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Por primera vez he anillado tórtolas turcas (Streptopelia decaocto). Un par de ejemplares capturados accidentalmente al quedar atrapados en una casa.

Esta especie realiza una moda postnupcial y postjuvenil completa que sólo permite identificar ejemplares de primer o segundo año si dejan alguna pluma de vuelo sin mudar, hecho que no siempre se produce. La gran variabilidad en las fechas de reproducción, que incluye puestas invernales, hace que tengamos que considerar la posibilidad de tener ejemplares juveniles en cualquier época del año.

Los dos ejemplares capturados presentan collares bien marcados, patas rojizas y plumas azuladas, hecho que nos permite descartar ejemplares juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La ausencia de plumas retenidas no posibilita fechar como ejemplares de primer o segundo año y sólo podemos afirmar que son aves que ya han realizado la primera muda completa y nacieron el año pasado o antes (edad euring 4).

En lo referente al sexo, uno de los ejemplares (derecha) tiene tonos más rosáceos en nuca y píleo, pero también es el que presenta una tonalidad general más oscura. Los dos tienen un collar con algunas plumas con banda terminal blanca. Podrían ser dos machos (tonos rosáceos y plumas con franja terminal blanca en el collar), pero la gran variabilidad, mi poca experiencia con esta especie y la subjetividad de los tonos hacen que no me atreva a sexarlos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_______________________________

For first time, I can ring a pair of Collared Doves (Streptopelia decaocto). They were captured accidentaly when they were trapped in a house.

This specie makes a complete post-breeding and post-juvenile moult. We only can detected first or second year birds if they leave some flying feather unchanged and they don’t always do it. They reproduce at any time of the year, including winter, and we have to consider that we can find juveniles in any season.

This two birds have collars, reddish legs and bluish feathers, a fact that allows us to discard juvenile specimens. Without contrasts, we can only say that they are birds that have already made a complete moult and were born last year or earlier (euring code 4).

About their sex, one of the specimens (right) has more pinkish tones on the nape and crown, but it is also the one with a darker general colors. Both have a necklace with feathers with a white terminal band. They could be two males (pinkish tones and feathers whith a white terminal stripe on the neeklance feathers ), but the great variability, my poor experience with this specie and the subjectivity of the tones make me not dare to sex them.

Saxicola rubicola: mascle de primer hivern / macho de primer invierno / first winter male

El bitxac comú (Saxicola rubicola) fa una muda parcial post-juvenil i, en el cas dels mascles, probablement una muda hivernal per acabar d’adquirir el plomatge nupcial.

En la muda post-juvenil és habitual que es mudin totes les petites i mitjanes cobertores. Sovint també es muden terciàries, carpal i un mínim de sis grans cobertores. En alguns casos es poden mudar totes les grans cobertores, una secundària, algunes cobertores primàries internes i fins i tot l’àlula.

En el mascle capturat avui, el fet d’haver mudat totes les grans cobertores dificultava localitzar el límit de muda entre plomes juvenils i mudades que s’aprecia clarament quan queden algunes grans cobertores externes sense mudar.

De tota manera, el negre intens de la carpal, les petites, mitjanes i grans cobertores mudades contrasta davant del to més apagat de les cobertores primàries i de l’àlula.

© Jordi Cerdeira i Ribot

També es pot apreciar aquesta diferència entre les terciàries mudades i les secundàries i primàries més desgastades per ser encara juvenils.

________________________________

La tarbilla común (Saxicola rubicola) tiene una muda postjuvenil parcial y, en los machos, probablemente una muda invernal para acabar de adquirir el plumaje nupcial.

La muda post-juvenil suele implicar a todas las pequeñas y medianas coberteras. Habitualmente también se mudan terciarias, carpal y un mínimo de seis grandes coberteras. En algunos casos se pueden mudar todas las grandes coberteras, una secundaria, algunas coberteras primarias internas y hasta toda la álula.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el macho de primer invierno capturado hoy, el hecho de haber mudado todas las grandes coberteras dificultaba localizar el límite de muda entre plumas juveniles y plumas mudadas que se aprecia claramente cuando quedan algunas grandes coberteras externas sin mudar.

De todos modos, el negro intenso de la carpal, pequeñas, medianas y grandes coberteras mudadas contrasta ante el tono más apagado de las coberteras primarias y el álula.

También se puede apreciar esta diferencia entre las terciarias mudadas y las secundarias y primarias con más desgaste por ser aún juveniles

_________________________________

Stonechat (Saxicola rubicola) makes a partial post-juvenile moult and, in males, probably a winter molt to finish acquire the nuptial plumage.

Post-juvenile molt usually involves all small and medium coverts. Tertial, carpal covert and a minimum of sis great coverts are also usually molted. Sometimes, are all great coverts, one secondary, some internal primary coverts and, even, the alula feathers that can be molt.

In first winter male captured today, all great coverts had been moulted and difficult to locate the contrast between molted and unmoulted feathers. Usually, it’s clearly seen when some great coverts remain unmoulted.

However, the deep black of carpal, small, medium and great coverts that are moulted contrasts with the duller tone of primary coverts. You can also see the difference between the molted tertials and more worn secundary and primary feathers that are still juveniles.

Falco tinnunculus: Macle adult / macho adulto / adult male

© Jordi Cerdeira i Ribot

Els rapinyaires són captures accidentals durant les campanyes d’anellament de passeriformes. Aquest xoriguer (Falco tinnunculus) va caure a la xarxa al intentar caçar un ocells que ja hi estava atrapat.

Les rectrius i supracaudals gris blavoses, la presència de taques fosques petites i disperses a les petites cobertores alars, les cobertores primàries sense taques i els tons pàl·lids del cap i coll ens indiquen ràpidament que ens trobem davant d’un mascle adult.

La femella no tindria plomes blavoses i estaria molt més tacada. Un mascle de primer any presentaria contrast entre plomes mudades i juvenils i tindria taques a les cobertores primàries juvenils encara no mudades.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________

Las rapaces diurnas son capturas accidentales durante las campañas de anillamiento de paseriformes. Este cernícalo común (Falco tinnunculus) quedó atrapado en la red cuando intentaba cazar a un pájaro que ya estaba preso en ella.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Las rectrices y supracaudales gris azuladas, la presencia de manchas oscuras pequeñas y dispersas en las coberteras alares pequeñas, las coberteras primarias totalmente negras y los tonos pálidos de la cabeza y cuello nos indican rápidamente que nos encontramos ante un macho adulto.

Una hembra no tendría plumas gris azuladas y estaría mucho más manchada; un macho de primer año presentaría contraste evidente entre plumas mudadas y juveniles y tendría manchas en las coberteras primarias juveniles aún no mudadas.

___________________________________________________

Diurnal raptors are accidental captures during passerine ringing campaigns. This common kestrel (Falco tinnunculus) got caught in the net while trying to hunt a bird that was already caught in it.

The bluish-gray rectrices and upper-tail feathers, the presence of scattered small dark spots on the small wing coverts, the black primary coverts and the pale tones in the head and neck indicate clearely that’s an adult male.

A female wouldn’t have gray-blue feathers and would have much more blotchy. A first year male would present contrast between molted and juvenile feathers and would have spots on the juvenile primary coverts not yet molted.





Tachymarptis melba: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La troballa d’un ballester (Tachymarptis melba) al terra del carrer de casa em permet, altre cop, examinar un exemplar en mà. Malauradament, en aquest cas, l’ocell estava molt dèbil i, tot i els intents de rehidratar-lo, va morir abans de poder-lo traslladar a un centre de recuperació.

La presència de plomes del cos amb un evident rivetat blanc que també es veu clarament al cap i en les plomes de vol l’identifiquen com un ocell juvenil de primer any (codi Euring 3).

___________________

El descubrimiento de un vencejo real (Tachymarptis melba) en el suelo de mi calle me permite, otra vez, examinar un ejemplar en mano. Desgraciadamente, en este caso, el ave estaba muy débil y, aunque intentamos hidratarlo, murió antes de poderlo trasladar a un centro de recuperación.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La presencia de plumas del cuerpo con un evidente ribeteado blanco que también se ve claramente en la cabeza y plumas de vuelo lo identifican cómo a un ejemplar juvenil de primer año (código Euring 3).

______________

Today, I found a alpine swift (Tachymarptis melba) on the street floor. For second time I can eeamine this specie in hand, but, desafortunately, in this case the bird was very weak and, despite attemps to rehydrate it, died before it can be transferred to a recovery center.

The presence of body feathers with an evident white edging that is also clearly seen on the head and flight feathers identify it as a first year juvenile bird (Euring code 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Chloris chloris: Segon any en muda post-nupcial / Segundo año en muda postnupcial / Second year in post-breeding moult

El verdum (Chloris chloris) fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que pot mudar totes o gran part de les grans cobertores, terciàries, alguna secundària i fins i tot un alt nombre de primàries amb les seves cobertores corresponents.

La femella capturada avui es trobava al principi de la seva primera muda post-nupcial i mostrava fins a tres generacions de plomes a l’ala, fet que ens ha permès datar-la com a exemplar de segon any (Euring 5).

Tal i com es veu a les imatges, destaquen dues primàries en muda activa i les seves cobertores (molt més fosques que la resta) que corresponen a la muda post-nupcial d’aquest any. Si ens fixem en les grans cobertores, però, detectem un important contrast entre les dues més externes (molt més pàl·lides i desgastades) i la resta. Aquestes dues plomes són encara juvenils i la resta corresponen a les grans cobertores mudades durant la muda post-juvenil de l’any passat.

Tot i que no es veu clarament a la imatge, el mateix passa a l’àlula, on la gran va ser mudada l’any passat, però la mitjana i la petita no (són plomes juvenils).

La manca d’aquest contrast entre secundàries o les primàries ens fa pensar que encara han de ser totes plomes juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

__________________________________________________________

El verderón (Chloris chloris) realiza una muda postnupcial completa y una postjuvenil parcial en que puede mudar todas o gran parte de las grandes coberteras, terciarias, algunas secundarias y hasta un gran número de primarias con sus coberteras correspondientes.

La hembra capturada hoy se encontraba al inicio de su primera muda postnupcial y presentaba hasta tres generaciones de plumas en sus alas. Este hecho nos ha permitido datarla como ave de segundo año (Euring 5).

Como se observa en las imágenes, destacan dos primarias en muda activa y sus coberteras (mucho más oscuras que el resto) que corresponden a la muda postnupcial de este año. Si nos fijamos en las grandes coberteras, también detectamos un importante contraste entre las dos más externas (mucho más pálidas y desgastadas) y el resto. Estas dos plumas son aún juveniles y el resto corresponden a las grandes coberteras mudadas durante la muda postjuvenil del año pasado.

Aunque no se ve claramente en la imagen, lo mismo pasa en el álula, donde la grande también fue mudada el año pasado, pero la mediana y la pequeña no (plumas juveniles).

La falta de contrastes entre secundarias o primarias, nos lleva a deducir que deben de ser todas plumas juveniles.

__________________________________________________________

The greenfinch (Chloris chloris) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile.It can moult all or a lot of greater coverts, tertials, some secundaries and a variate number of primaries and its coverts.

The female captured today was at the beginning of her first post-breeding moult and had three generations of feathers on her wings, this llow as to say that is a second year bird (euring 5).

© Jordi Cerdeira i Ribot

As can be seen in the images, two primaries and their coverts in active moult stand out (much darker than the rest), they correspond to the current post-breeding moult. If we look at the greater coverts, we also detect an important contrast between the two most external (much paler and worn) and the rest. These two feathers are still juvenile and the rest correspond to the greater coverts that molt during the post-juvenile moult last year.

Althought it’s not clarly in the image, the same happens in the alula feathers. The greater was also molted last year, but not the medium and the little, they are juveniles.


The lack of contrasts in secondary or primary, leads us to deduce that they must be all juvenile feathers.

.