Arxius

Picus sharpei: sexar / sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és fàcil de sexar. Cal fixar-se en la bigotera que és vermella en els mascles i negra en les femelles. Al sortir del niu, la bigotera és grisa i només la podrem utilitzar per determinar el sexe quan avanci la muda de plomes corporals i es torni negra en femelles o vermella en mascles.

_____________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) es fácil de sexar. Será cuestión de fijarse en la bigotera que es roja en machos y negra en las hembras. Al salir del nido, la bigotera es gris y sólo la podremos utilizar para sexar con seguridad cuando avance la muda de plumas del cuerpo y se vuelva negra en hembras o roja en machos.

_____________________________

The Iberian green Woodpecker (Picus sharpei) is easy to sexing. If its moustache is blacl it’s a female and, if it’s red, a male. In juveniles birds the moustache is inityally grey. We’ll have to wait for the moult of body feathers shedding to progress for looking for red feathers in the males or black feathers in females.





Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Picus sharpei

© Jordi Cerdeira i Ribot

Revisant les imatges preses a un juvenil de picot verd ibèric (Picus sharpei), he trobat un detall que hem va passar desapercebut quan tenia l’ocell en mà: la fotografia ens diu molt sobre la dieta d’aquesta espècie i sobre la ferocitat de les seves preses…

______________________________________

Revisando las imagenes tomadas a un juvenil de pito ibérico (Picus sharpei), he encontrado un detalle que me pasó desapercibido cuando tenía al ave en mano. La fotografía nos da información sobre la dieta de esta especie y sobre la ferocidad de sus presas…

______________________________________

Reviewing the images taken of a juvenile Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei), I found a detail that I didn’t see when I had the bird in hand. The photograph gives us information about the diet of this species and about the ferocity of its prey …

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                            Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiéndose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpecker (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.

 

Picus sharpei: Mascle de primer hivern/ Macho de primer invierno / First winter male

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos. Només queden sense mudar les terciàries (dues o tres), les cobertores primàries  (totes o només les més internes) i les secundàries.

L’observació de les terciàries és, habitualment, la forma més senzilla de datar els exemplars de primer hivern. L’individu capturat avui mostrava dues terciàries amb dibuix típicament juvenil. Enlloc de ser llises i més o menys verd uniforme, presentaven les típiques franges horitzontals juvenils brunes i blanques fins a l’extrem de les plomes (fotografia 2).

Les cobertores primàries (fotografia 3) també mostren estructura juvenil: són llargues i estretes, brunenques i amb franges molt evidents. En aquest cas totes són iguals, no n’ha mudat cap.

© Jordi Cerdeira i Ribot           Foto 2

L’ull és un altre caràcter molt útil per datar: en joves és marronós o grisos mentre que en adults és blanc amb una zona vermella al voltant de l’iris. A la imatge 4 podem reafirmar que el nostre exemplar és de primer hivern.

Pel que fa al sexe, i un cop acabada la muda post-juvenil, el caràcter clau és la presència de bigotera vermella en mascles o negra en femelles. En el nostre cas (fotografia 4) es tracta d’un mascle.

_____________________________________

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo. Sólo quedan sin mudar las terciarias (dos o tres), las coberteras primarias (todas o las más internas) y las secundarias.

La observación de las terciarias es, habitualmente, la forma más clara de datar un ave de primer invierno. El ejemplar capturado hoy mostraba dos terciarias con dibujo claramente juvenil: en vez de ser lisas y más o menos uniformemente verdes, presentaban las típicas bandas horizontales juveniles pardas y blancas hasta el extremo de las plumas (fotografía 2).

Las coberteras primarias (fotografía 3) también muestran una estructura juvenil: son largas y estrechas, parduzcas y con bandas muy evidentes. En este caso todas son idénticas, no ha mudado ninguna.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 3

El ojo es otro carácter muy útil para datar: en juveniles es pardo o gris, mientras que en adultos es blanco con una zona roja alrededor el iris. En la imagen 3 podemos reafirmar que tratamos con un ejemplar de primer invierno.

En lo referente al sexo, y una vez terminada la muda post-juvenil, el carácter clave es la presencia de bigotera roja en machos o negra en hembras. En nuestro caso (fotografía 4) se trata de un macho.

_____________________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a partial post-juvenile moult that include  most of body and wing feathers. Not moults two or three tertials, primary coverts (all or the innermost) and secondaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 4

For identified a first winter bird, the best is see the tertials. The bird that we caught today shows two tertials with juvenile drawn: They have horizontal bars until the extreme (picture 2). Adults have tertials more or less uniformly green.

Primary coverts (picture 3) also show a youthful look: they are long and narrow, browish amd with evident strips. In this case, all are equal, there aren’t any moult.

The eye is other usefull character to date. In juveniles,  is brown or grey , but in adults are white with a red zone around the iris. In picture 4 we can reaffirm that’s a first winter bird.

Regarding sex, and when post-juvenile moult is finished, the key is the moustache: red in male and black in female. Our bird (picture 4) it’s a male.