Dryobates minor: muda postnupcial / postbreding molt

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El picotet (Dryobates minor) fa una muda postnupcial completa, però molt sovint reté un nombre variable de les cobertores primàries. A la primera muda postjuvenil, només deixa sense mudar algunes o totes les secundàries, totes les cobertores primàries i, sovint, una o dues de les grans cobertores més externes.

L’exemplar capturat avui es troba en muda completa activa. Li queden les dues primàries més externes per mudar i està acabant de mudar les secundàries. Pel que fa a les cobertores primàries, presenten contrast amb la resta de les plomes, estan més desgastades, fet que indicaria que encara són les juvenils que no van ser mudades a la muda postjuvenil de l’any passat. El mateix passaria amb la gran cobertora més externa que també mostra més desgast que la resta.

Caldria esperar a la finalització d’aquesta primera muda postnupcial per comprovar si totes les cobertores primàries es mantenen com a plomes retingudes per segon any consecutiu o, molt probablement, efectua la muda d’algunes d’aquestes cobertores primàries (normalment deixant només sense mudar les centrals) i de la gran cobertora.

El vermell del cap ens permet sexar-lo com a mascle, un mascle de segon any (codi Euring 5).

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El pico menor (Dryobates minor) realiza una muda postnupcial completa, pero habitualmente retiene un nuúmero variable de cobertoras primarias . En su primera muda postjuvenil, solo deja sin mudar algunas o todas las secundarias, la mayoría o las más internas de las coberteras primarias y, con frecuencia, una o dos de las grandes coberteras más externas.

El ejemplar capturado hoy estaba en muda completa activa. Le quedaban las dos primarias más externas por mudar y estaba acabando la muda de las secundarias. En lo referente a las coberteras primarias, se observa contraste con el resto de plumas, están más desgastadas, hecho que indicaría que aún son las juveniles que no fueron mudadas en la muda postjuvenil del año pasado. Lo mismo pasaría con la gran cobertera más externa, que también muestra un mayor desgaste que el resto.

Deberíamos esperar a la finalización de esta primera muda postnupcial para comprovar si todas las coberteras primarias se mantienen como plumas retenidas por segundo año consecutivo o, muy probablemente, se efectúa la muda de algunas de estas coberteras primarias (normalmente dejando solo sin mudar las centrales) y de la gran cobertera.

El rojo de la cabeza nos permite sexarlo como macho, un macho de segundo año (código Euring 5).

_____________________________________________

The Lesser Spotted Woodpecker (Dryobates minor) undergoes a complete post-nuptial molt, but usually retains a variable number of primary coverts. In its post-juvenile molt, it leaves only some or all of the secondaries unmolted, most or the innermost of the primary coverts, and often one or two of the outermost greater coverts.

The bird captured today was in the midst of a complete molt. It still had the two outermost primaries to molt and was finishing the molt of its secondaries. Regarding the primary coverts, they show a contrast with the rest of the feathers; they are more worn, which would indicate that they are still the juveniles that were not molted during last year’s post-juvenile molt. The same would be true for the outermost greater covert, which also shows greater wear than the rest.

We should wait until the end of this first post-nuptial molt to check if all the primary coverts remain as retained feathers for a second consecutive year or, more likely, if molts some of these primary coverts (usually leaving only the central ones unmolted) and the greater covert.

The red on the head allows us to sex it as a male, a second-year male (Euring code 5).

Anas platyrhynchos: plomatge juvenil / plumaje juvenil / juvenile plumaje

© Jordi Cerdeira i Ribot 

La captura d’un juvenil d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) que encara no ha iniciat la muda postjuvenil ens permet observar els trets característics que el diferencien dels adults:

La rectriu més externa de la cua presenta la vora de tons gris-marronosos, no blancs.

Les cobertores terciàries tenen la punta punxeguda, en lloc d’arrodonida com els adults.

Les grans cobertores 4, 5 i 6 tenen la taca negra terminal arrodonida, sense formar angles i la 1 no té taca negra, només blanca.

Els juvenils es poden sexar fàcilment, cal observar el color del bec que és uniformement groguenc en mascles i taronja amb taques fosques en el cas de les femelles. Les terciàries de les femelles tenen una vora blanca que no tenen els mascles.

En aquest cas (veure imatge del bec i de teciàries), es tracta d’una femella de primer any (codi Euring 3).

_________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

La captura de un juvenil de ánade azulón (Anas platyrhynchos) que aún no ha iniciado la muda postjuvenil nos permite observar las características que lo diferencian de los aduls:

La rectriz más externa de la cola presenta el borde de tonos gris-marronáceos, no blancos.

Las coberteras terciarias tienen el extremo puntiagudo, en vez de redondeado como los adultos.

Las grandes coberteras 4, 5 y 6 tienen la mancha negra terminal redondeada, sin formar ángulo y la 1 no tiene mancha negra, solo blanca.

Los juveniles se pueden sexar fácilmente, debe de observarse el color del pico, que es uniformemente amarillento en machos y anaranjado con manchas oscuras en el caso de las hembras. Las terciarias de las hembras tienen un borde blanco que no tienen los machos.

En este caso (ver imágenes de pico y de terciarias) se trata de una hembra de primer año (codigo Euring 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot 

_______________________________

Capturing a juvenile mallard (Anas platyrhynchos) that has not yet begun its post-juvenile molt allows us to observe the characteristics that distinguish it from adults:

The outermost tail feather has a grayish-brown edge, not white.

The tertial coverts have pointed tips, instead of being rounded like those of adults.

The greater coverts 4, 5, and 6 have a rounded, non-angled black terminal patch, while the first covert lacks a black patch, remaining white.

Juveniles can be easily sexed by observing the bill color, which is uniformly yellowish in males and orange with dark spots in females. The tertials of females have a white edge, which is absent in males.

In this case (see images of beak and tertiary structures) it is a first-year female (Euring code 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot 

Carduelis carduelis: Sarna /Scaly legs

© Jordi Cerdeira i Ribot 

Recapturem una cadernera (Carduelis carduelis) amb sarna que li ha provocat importants deformacions als peus.

L’exemplar, una femella de segon any, havia estat capturada al mes de desembre i no era observable cap afectació produïda per àcars. En mig any s’ha produït una alteració evident, però el seu estat general és bo (codi Euring 2 per greix i muscle). Presentava una placa incubatriu amb desenvolupament màxim, fet que indica que estava criant.

______________________________________________

Capturamos un jilguero (Carduelis carduelis) con sarna que le ha provocado importantes deformaciones en los pies.

El ejemplar, una hembra de segundo año, fue atrapada en diciembre y, en ese momento, no era visible ninguna afectación producida por ácaros. En medio año ha formado una alteración evidente, pero su estado general es bueno (código Euring 2 para músculo y grasa). Presentaba placa incubatriz en desarrollo máximo, hecho que indica que estaba criando.

______________________________________________

We captured a goldfinch (Carduelis carduelis) suffering from scaly legs, which has caused significant deformities in its feet.

The specimen, a second-year female, was captured in December, and at that time, no effects caused by mites were visible. Over the course of six months, a clear deformity has developed, yet the bird’s general condition remains good (Euroing code 2 for muscle and fat). It exhibited a fully developed incubation patch, indicating that it was breeding.

Dendrocopos major: Juvenil / Juvenile

© Jordi Cerdeira

El picot garser gros (Dendrocopos major) fa una muda postjuvenil parcial que afecta a totes les primàries, a petites i mitjanes cobertores i, només a vegades, a un nombre variable de grans cobertores (normalment les més internes) i/o de cobertores primàries (normalment les més externes). També muda les plomes de la cua.

Avui hem capturat un juvenil i hem pogut veure les característiques pròpies del plomatge juvenil. Aquest plomatge dura ben poc i, de fet, l’exemplar en qüestió ja havia iniciat la muda postjuvenil. Veureu que li falten les tres primàries més internes.

Quines són les caraterístiques juvenils? Doncs les primàries més externes, amb una taca blanca a l’extrem que no tenen les d’adult; el to rosat en comptes de vermell de les infracobertores caudals i les rèmiges més externes que són punxegudes en comptes de ser arrodonides com en adults.

La taca vermella del cap reduïda a la part del davant identifica el juvenil com a femella. En el mascle ocuparia tota la part superior del cap.

_________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

El pico picapinos (Dendrocopos major) realiza una muda postjuvenil parcial que afecta a todas las primarias, a pequeñas y medianas coberteras y, solo a veces, a un número variable de grandes coberteras (normalmente las más internas) y/o de coberteras primarias (normalmente las más externas). También muda las plumas de la cola.

Hoy hemos capturado a un juvenil y hemos podido ver las características propias del plumaje juvenil. Este plumaje durará poco y, de hecho, en este ejemplar ya se iniciaba la muda postjuvenil. Veréis que le faltan las tres primarias más externas.

Cuales són la características juveniles? Pues las primarias más externas con mancha terminal blanca que falta en las plumas de adulto; el tono rosado, en vez de rojo, de las infracoberteras caudales y las rémiges más externas, puntiagudas en vez de redondeadas.

La mancha roja de la cabeza, reducida a la parte anterior, identifica al juvenil como hembra. En el macho ocuparía toda la parte superior de la cabeza.

___________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

The great spotted woodpecker (Dendrocopos major) undergoes a partial post-juvenile molt that affects all primaries, lesser and median coverts, and only sometimes a variable number of greater coverts (usually the innermost) and/or primary coverts (usually the outermost). It also molts its tail feathers.

Today we captured a juvenile and observe the characteristics of juvenile plumage. This plumage will not last long, and in fact, this specimen was already beginning its post-juvenile molt. You will see that it is missing its three outermost primaries.

What are the juvenile characteristics? Well, the outermost primaries have a white terminal patch, which is absent in adult feathers; the undertail coverts are pinkish instead of red; and the outermost flight feathers are pointed instead of rounded.

The red patch on the head, limited to the front portion, identifies the juvenile as female. In males, it would cover the entire top of the head.

© Jordi Cerdeira i Ribot 

Columba palumba: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot
© Jordi Cerdeira i Ribot

La captura a mà d’un jove que ha abandonat no fa massa el niu i encara té les primàries i les plomes de sota el bec en creixement ens permet estudiar el plomatge juvenil abans que comenci la muda completa post-juvenil.

Els tons marronosos de les cobertores i de les plomes dels flancs i coll donen a l’ocell un to característic. Examinant les plomes de prop, s’aprecia la vora clara que contrastarà fortament amb les noves plomes blavoses que apareixeran a la muda post-juvenil i que no en tenen.

L’ull, encara ben verdós, començarà a fer-se més groguenc i apareixeran les característiques plomes blanques als costats del coll.

______________________

La captura a mano de un juvenil que ha abandonado no hace mucho el nido y aún tiene las primarias y las plumas de debajo del pico en crecimiento nos permite estudiar el plumaje juvenil antes de que empiece la muda postjuvenil.

Los tonos marronáceos de las coberteras y las plumas de flancos y cuello dan al ave un tono característico. Examinando las plumas de cerca, se aprecia el borde claro que contrastará fuertemente con las nuevas plumas azuladas que aparecerán en la muda postjuvenil y que no lo tienen.

© Jordi Cerdeira i Ribot

El ojo, todavía verdoso, empezará a volverse amarillento y aparecerán las características plumas blancas a los lados del cuello.

_____________________________

The hand-capture of a juvenile that has recently left the nest and still has its primaries and underbeak feathers growing allows us to study juvenile plumage before the post-juvenile molt begins.

The brownish tones of the wing coverts and the feathers on the flanks and neck give the bird a distinctive appearance. Examining the feathers closely reveals the pale edge that will contrast sharply with the new bluish feathers that will appear during the post-juvenile molt and which lack this edge.

The eyes, still greenish, will be turn yellowish and the characteristics white feathers will appear on the sides of the neck.

© Jordi Cerdeira i Ribot


Serinus serinus: El meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Gafarró (Serinus serinus) anellada el 3 d’abril de 2023 a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalunya) com a femella de segon any.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Recuperada el dia 17 de maig de 2026 a la mateixa zona, 1.140 dies (3 anys, 1mes i 15 dies) després de l’anellament. Presentava placa incubatriu, tant quan va ser anellada, com al ser recuperada, fet que demostra que cria en un espai proper.

La seva edat real és de quatre anys, ja que va néixer la primavera del 2022. Es tracta d’una espècie resident, tot i que a l’hivern hi ha exemplars que poden fer moviments de nord a sud o de les zones d’altitud elevada a altres de més baixes.

El rècord absolut per un exemplar salvatge d’aquesta espècie és de 11 anys i 5 mesos

____________________

Verdecillo (Serinus serinus) anillado el 3 de abril de 2023 en Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Cataluña) como hembra de segundo año.

Recuperado el día 17 de mayo de 2026 en la misma zona, 1.140 días (3 años, 1 mes y 15 días) después del anillamiento. Presentaba placa incubatriz al ser anillada y también al ser recuperada, hecho que demuestra que se encontraba criando en algún sitio cercano.

Su edad real es de cuatro años, ya que nació en la primavera del 2022. Se trata de una especie residente, aunque, en invierno, se producen movimientos de Norte a Sur y desde zonas de mayor a menor altitud que se suman a la población local.

El récord absoluto para un ejemplar salvaje de esta especie es de 11 años y 5 meses.

____________________________________

Serin (Serinus serinus) ringed on April 3rd, 2022, in Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalonia) like a second year female.

Recovered on May 17th, 2026, in the same area, 1,140 days (3 years, 1 month and 15 days) after ringing. It had a brood plate when it was ringed and when it was recovered, which shows it was breeding somewhere nearby.

Its actual age is four years, as it was born in spring of 2022. This is a resident species, although, in winter, movements occur from north to south and from higher to lower altitudes, adding to the local population.

The absolute record for a wild specimen of this species is 11 years and 5 months old.

Curruca iberiae: muda prenupcial / prebreeding molt

El tallarol de garriga (Curruca iberiae) fa una muda postnupcial completa i també una prenupcial parcial.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A la muda prenupcial (normalment més extensa en ocells de segon any) es poden mudar un nombre variable de grans cobertores, d’una a totes les terciàries i, a vegades, alguna secundària interna.

Al mascle que hem capturat avui, es pot apreciar el contrast entre les plomes d’una mateixa generació, mudades a la darrera postnupcial, i la petita de les terciàries i les grans cobertores internes mudades a la prenupcial. Aquestes darreres tenen un to lleugerament blavós i menys desgast.

El característic pit de tons vinosos, el cap i esquena gris blavós, la bigotera blanca i l’anell ocular vermell ens permeten sexar-lo com a mascle.

________________________________

La curruca carrasqueña occidental (Curruca iberiae) realiza una muda post-nupcial completa y una prenupcial parcial.

Durante la prenupcial (normalmente más extensa en ave de segundo año) se pueden mudar diversas grandes coberteras, de una a todas las terciarias y, a veces, alguna secundaria.

En el macho capturado hoy, se aprecia el contraste entre las plumas de una misma generación, mudadas en la última postnupcial, y la pequeña de las terciarias y las grandes coberteras internas mudadas en la prenupcial Estas últimas presentan un tono más azulado y menos desgaste.

El característico pecho de tonos vinosos, la cabeza y espalda gris azulados, la bigotera blanca y el anillo ocular rojo nos permiten sexarlo como un macho.

________________________________

Wester subalpine warbler (Curruca iberiae) undergoes a complete post-nuptial molt and a partial pre-nuptial molt.

© Jordi Cerdeira i Ribot

During the pre-nuptial molt (usually more extensive in second-year birds), several greater coverts, one to all of tertials, and sometimes a secondary, may be molted.

In the male captured today, the contrast is evident between the feathers of the same generation, molted during the last post-nuptial molt, and the smaller tertials and greater inner coverts molted during the pre-nuptial molt. The latter have a more bluish tone and show less wear.

The characteristic wine-colored breast, the bluish-gray head and back, the white malar stripe, and the red eye-ring allow us to identify it as a male.

Parus major: plomes cremades / plumas quemadas / burn feathers

© Jordi Cerdeira i Ribot

A mesura que passa el temps, a causa de l’efecte de la llum solar i del fregament, les plomes es van degradant. El desgast és més notable en totes aquelles plomes que queden exposades quan l’ala està plegada: les cobertores terciàries i les puntes de les primàries i secundàries que sobresurten.

En el mascle de mallerenga carbonera (Parus major) que hem agafat avui, el desgast és tan notable que les plomes han perdut el color negre habitual i es veuen de color marró.

Un desgast com aquest, abans de l’època de cria, no és massa habitual i ens és útil per identificar l’exemplar com a individu de primer hivern. Les seves plomes juvenils són més sensibles, fet evident si les comparem amb les terciàries i la secundària més interna que va mudar a la muda post-juvenil i que, com les grans cobertores, es troben en perfecte estat.

____________________________________________

A medida que pasa el tiempo, debido a los efectos de la luz solar, del roce con el aire y con cuerpos sólidos, las plumas se van degradando. El desgaste es más notable en todas aquellas plumas que quedan expuestas cuando el ala está recogida: las terciarias, y las puntas de las secundarias y primarias que sobresalen.

En el macho de carbonero común (Parus major) que hemos capturado hoy, el desgaste es tan notable que las plumas han perdido el color negro habitual y se ven de color marrón.

Un desgaste como este, antes de la época de cría, no es demasiado habitual y nos sirve para reconocer a este ejemplar como individuo de primer invierno. Sus plumas juveniles son mucho más sensibles, hecho evidente si las comparamos con las terciàrias y la secundaria más interna que mudó en la muda post-juvenil y que, como las grandes coberteras, se encuentran en perfecto estado..

____________________________________________

As time passes, due to the effects of sunlight, friction with the air, and contact with solid objects, feathers deteriorate. This wear is most noticeable on all those feathers exposed when the wing is folded: the tertials, and the tips of the secondaries and primaries that protrude.

In the great tit (Parus major) male we captured today, the wear is so pronounced that the feathers have lost their usual black color and appear brown.

This level of wear, before the breeding season, is not very common and helps us identify this bird as a first-winter individual. Its juvenile feathers are much more fragile, a fact evident when compared to the tertiary and innermost secondary feathers that molted during the post-juvenile molt and which, like the greater coverts, are in perfect condition.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Petronia petronia: hivern / invierno / winter

© Jordi Cerdeira i Ribot
© Jordi Cerdeira i Ribot

El pardal roquer (Petronia petronia) fa una muda postnupcial i una muda postjuvenil completa. En capturar un grup d’ocells d’aquesta espècie en ple hivern, no hi ha possibilitat de determinar ni edat, ni sexe.

Les plomes de l’ala són totes de la mateixa generació, igual que les rectrius de la cua. El plomatge és d’adult, amb pit llistat i característica taca groga (no sempre evident a primera vista). Els hem de datar com a Euring 4 (ocell nascut l’any passat o abans).

________________

El gorrión roquero (Petronia petronia) realiza una muda postnupcial y una muda postjuvenil completa. Al capturar un grupo de aves de esta especie en pleno invierno, no hay posibilidad de determinar ni edad, ni sexo.

Las plumas del ala son todas de la misma generación, igual que les rectrices de la cola. El plumaje es de adulto, con pecho listado y característica mancha amarilla (no siempre evidente a primera vista). Los tenemos que fechar con código Euring 4 (ave nacida el año pasado o anteriormente).

__________________________

Rock sparrow (Petronia petronia) undergoes a complete post-nuptial and post-juvenile molt. When capturing a group of these birds in the middle of winter, it’s impossible to determine their age or sex.

The wing feathers are all from the same generation, as are the tail feathers. It’s an adult plumage, with a streaked breast and a characteristic yellow patch (not always immediately apparent). These birds must be dated using EURING code 4 (bird born last year or earlier).

_________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Turdus merula: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Merla (Turdus merula) anellada el 13 d’octubre del 2017 al pas del riu Llobregat per Abrera (Baix Llobregat, Catalunya) com a mascle jove (nascut el mateix 2017).

Recuperat el dia 23 de novembre del 2025 en una zona propera (a uns 300 m), 2.963 dies (8 anys, 1 mes i 10 dies) després de l’anellament.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La seva edat real és de vuit anys. Es tracta d’una espècie resident a qui se sumen ocells hivernants. No hi ha cap altra recaptura d’aquest mateix exemplar malgrat ser una zona on s’ha anellat de forma regular en el temps.

El rècord absolut per un exemplar salvatge d’aquesta l’espècie és de 21 anys i 10 mesos.

____________________

Mirlo común (Turdus merula) anillado el 13 de octubre de 2017 al paso del río Llobregat por Abrera (Baix Llobregat, Cataluña) como un macho juvenil (nacido el mismo 2017).

Recuperado el día 23 de noviembre del 2025 en una zona cercana (a unos 300m), 2.963 días (8 años, 1 mes y 10 días) después del anillamiento.

Su edad real es de ocho años. Se trata de una especie residente a la que se suman aves invernantes. No hay recapturas de este mismo ejemplar aunque se ha anillado regularmente en la zona.

El récord absoluto para un ejemplar salvaje de esta especie es de 21 años y 10 meses.

____________________________________

Common Blackbird (Turdus merula) ringed in October 13th, 2017 in Llobregat river, in Abrera (Baix Llobregat, Catalonia) like a juvenile male (born in 2017).

Recovery in November 24th, 2025, in a nearby area (about 300 meters away), 2.963 days (8 years, 1 month and 10days) after ringing.

It’s eight years old. It’s a resident species to which wintering birds are added. There have been no recaptures of this specimen even though it has been regularly ringed in the area.

The absolute record for a wild specimen of this species is 21 years and 10 month old.