Alcedo athis: anellar o no anellar / anillar o no anillar / to ring or not to ring

© Jordi Cerdeira i Ribot

El blauet (Alcedo athis) té unes potes petites amb unes dimensions molt particulars i, per aquest motiu, es marquen amb unes anelles de mida especial. A més de les mides, les seves potes presenten una altra particularitat: la pell del tars és molt diferent de la d’altres ocells . No és escatosa i és molt més sensible, fet que ha provocat que s’arribi a qüestionar la idoneïtat del seu anellament.

Per evitar la possibilitat de fer ferides a la pell sensible del tars degut al fregament continu amb l’anella, molts anelladors anellen aquesta espècie a la tíbia.

La captura d’un control d’aquesta espècie anellada a tíbia fa cinc anys, m’ha permès veure de primera mà uns efectes de l’anella sobre la pota que segurament haurien acabat provocant una infecció a l’ocell.

Tot i que cinc anys són un temps considerable, no és justificable que produeixin unes lesions d’aquest tipus i per això em qüestiono molt seriosament si és oportú anellar aquesta espècie.

___________________________________

El martín pescador (Alcedo athis) tiene unas pequeñas patas de dimensiones muy particulares y, por este motivo, se marcan con anillas de una medida especial. A parte de las medidas, sus patas presentan otra particularidad: la piel de su tarso es muy diferente a la de otras aves. No es escamosa y es mucho más sensible hecho que ha provocado que se llegue a cuestionar la idoneidad de su anillamento.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pera evitar la posibilidad de producir heridas en la piel sensible del tarso debido al rozamiento continuo con la anilla, muchos anilladores anillan a esta especie en tibia.

La captura de un control de esta especie anillado hace cinco años me ha permitido constatar unos efectos de la anilla sobre la tibia que, seguramente, hubieran llegado a producir una infección.

Aunque cinco años son un tiempo considerable, no es justificación para unas lesiones de este tipo y por este motivo me cuestiono muy seriamente si es oportuno anillar a esta especie.

____________________________________

The kingfisher (Alcedo athis) has small legs with a very particular dimensions and, for this reason, we use rings of a special size.

Apart from the measures, its legs present another peculiarity: the skin of its tarsus It’s not scaly and is more sensitive than in other birds. This has led to questioning the suitability of ring this birds.

To avoid the possibility of producing wounds on the sensitive skin of the tarsus with the continuous friction with the ring, many ringers rings this species in the tibia.

The capture of a control of this species that was ringed five years ago, has allowed me to verify some effects of the ring on the tibia that, surely, would have caused an infection.

Although five years is a considerable time, it is not justification for injuries of this type and for this reason I question very seriously if it’s appropriate to ring this specie.

Anuncis

Picus sharpei

Revisant les imatges preses a un juvenil de picot verd ibèric (Picus sharpei), he trobat un detall que hem va passar desapercebut quan tenia l’ocell en mà: la fotografia ens diu molt sobre la dieta d’aquesta espècie i sobre la ferocitat de les seves preses…

______________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Revisando las imagenes tomadas a un juvenil de pito ibérico (Picus sharpei), he encontrado un detalle que me pasó desapercibido cuando tenía al ave en mano. La fotografía nos da información sobre la dieta de esta especie y sobre la ferocidad de sus presas…

______________________________________

Reviewing the images taken of a juvenile Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei), I found a detail that I didn’t see when I had the bird in hand. The photograph gives us information about the diet of this species and about the ferocity of its prey …

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiendose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.

Turdus merula: sexat de joves / sexado de jovenes / young sexing

La merla (Turdus merula) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a incloure les rectrius de la cua. Tenint present aquest fet, la presència de rectrius negres en exemplars juvenils indicaria que ens trobem davant d’un mascle, mentre que les rectrius marró pàl·lid serien típiques de les femelles.

Una bona manera de determinar el to de les pomes és comparar les plomes de l’ala (sempre de tons marronosos en plomes juvenils) i les rectrius. A la pràctica, però, molt sovint resulta complicat determinar si les plomes de la cua són prou fosques per tractar-se d’un mascle o prou clares per ser de femella, de manera que hi ha un elevat nombre de juvenils que no poden ser sexats de forma fiable amb aquest mètode.

Així només podrem utilitzar aquest criteri en els casos extrems, tal i com s’aprecia a la imatge.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________

El mirlo (Turdus merula) realiza una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a incluir las rectrices de la cola. Asumiendo esto, la presencia de rectrices negras en ejemplares juveniles indicaría que nos encontramos ante un macho, mientras que las rectrices de color marrón claro serían típicas de hembras.

Una buena manera de determianar el tono de las plumas es comparar las plumas del ala (siempre de tonos parduzcos en plumas juveniles) y las rectrices. Aunque, en la práctica, demasiadas veces será muy complicado determinar si las plumas de la cola son bastante oscuras para tratarse de un macho o suficiente claras para ser de hembra, de forma que hay un elevado número de juveniles que no podrán ser sexados de forma fiable con este método.

Así pues, sólo podremos utilizar este criterio en los casos extremos, tal y como se aprecia en la imagen.

__________________________________

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

A good way to determine the tone of the feathers is to compare the feathers of the wing (always brownish in juvenile feathers) and the rectrices. Although, in practice, too many times it will be very difficult to determine if the tail feathers are too dark to be a male or clear enough to be female, so there is a high number of juveniles that can not be sexed reliable with this method.
Thus, we can only use this criterion in extreme cases, as shown in the picture.

 

 

Apus apus: Datat / Datado / Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot                             Foto1

El falciot negre (Apus apus) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes petites cobertores.

Avui hem atrapat a un exemplar de segon any.

Tal i com es veu a la imatge 1, cridava enormement l’atenció el contrast entre les plomes de vol (juvenils amb tons molt pàl·lids) i les del cos i cua (mudades a la zona d’hivernada i amb el típic color negre de l’espècie).

El desgast de les plomes de vol és evident com s’aprecia a la imatge 2 on es compara l’ala d’aquest exemplar amb la d’un adult i la imatge 3 on es veu amb detall el desgast de les plomes de vol.

La cua, mudada, també ens mostra una altra diferència més subtil amb els adults: la rèmige més externa és menys punxeguda, una mica més arrodonida, en els exemplars de segon any, tal i com es fa palès a la imatge 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                        Foto 2

_______________________

El vencejo común (Apus apus) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas del cuerpo, cola y algunas pequeñas coberteras.

Hoy hemos capturado un ejemplar de segundo año.

Como puede apreciarse en la imagen número 1, llamaba enormemente la atención el contraste entre plumas de vuelo (juveniles y de tonos muy pálidos) y las del cuerpo y cola (mudadas en la zona de hibenada y con el típico color negro de la especie).

El desgaste de las plumas de vuelo es evidente, tal y como se ve en la imagen 2, donde se compara el ala de este ejemplar con la de un adulto y en la imagen 3, donde se muestra un detalle de las plumas de vuelo.

© Jordi Cerdeira i Ribot                     Foto 3

La cola, mudada, también nos muestra otra diferencia más sutil con las aves adultas: la rémige más externa es menos puntiaguda, más redondeada, en los ejemplares de segundo año, tal y como queda demostrado en la imagen 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                         Foto 4

_____________________

Common swift (Apus apus) makes a partial post-juvenile moult that include body featheres, tail and some marginal or tertials coverts.

Today, we caught a second year bird.

We can see in picture 1 that attracted attention the contrast between body feathers (young feathers and with a pale brown tone) and fly feathers ( moulted in wintering places and with the typical black tone of this specie).

The wear of fly feathers is obvious we can see it in picture 3. In this picture compare this bird’s wing with an adult wing. Inpicture 4 we can see a detail of this wear fly feathers.

The tail, moulted, has another differnce, more subtle, withs adult birds: the most externaly of rectrices is less sharp, a little more rounded in second year birds. Picture 4 shows this.

 

 

 

Upupa epops: Datat i sexat de juvenils / datado y sexado de juveniles / aging and juvenile sexing

Els juvenils de puput (Upupa epops) no són fàcils de datar. Abans de la muda post-juvenil, l’únic caràcter que és força fiable és la més externa de les rectrius.

En els ocells joves, aquestes rectrius presenten poc desgast i tenen l’extrem molt arrodonit.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En adults, aquesta ploma hauria de presentar cert desgast (en funció del punt de nidificació, fins i tot molt desgast) i hauria de tenir l’extrem més aviat quadrangular.

En ocells de segon any hi haurà molt desgast si no van mudar les plomes (en aquest cas difícilment podrem observar la forma arrodonida de l’extrem) o relativament poc (com a adults) i seran d’extrem quadrangular si van ser mudades.

A l’exemplar de la imatge, seguint aquest criteri, es pot veure per la rectriu arrodonida que és un juvenil.

Per sexar els juvenils (no sempre és possible) ens hauríem de fixar en el to de les plomes del clatell i pit. Els mascles d’aquesta espècie presenten tons més  vinosos, però es fa difícil determinar el grau d’intensitat per fer la separació entre mascles i femelles. En els juvenils, però, la presència clara d’aquests tons acostuma a indicar que ens trobem davant d’un mascle, mentre que la seva absència o poca quantitat podria correspondre tant a femelles com a mascles.

Analitzant la primera imatge, sembla ser que aquest exemplar té tons prou vinosos com per concloure que es tracta d’un mascle de primer any.

_____________________________________________________

Los juveniles de abubilla (Upupa epops) no son fáciles de datar. Antes de la muda postjuvenil, el único carácter bastante fiable es la más externa de las rectrices.

En las aves jóvenes, estas rectrices presentan poco desgaste y tienen el extremo muy redondeado.

En adultos, esta pluma debería de presentar cierto desgaste (en función del punto de nidificación, hasta mucho desgaste) y su extremo es más bien cuadrangular.

En aves de segundo año habrá mucho desgaste si no mudaron las rectrices (y en este caso difícilmente podremos observar la forma redondeada de su extremo) o relativamente  poco (como en adultos) y serán de extremo cuadrangular si fueron mudadas.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ejemplar de la fotografía, siguiendo este criterio, podemos ver por la rectriz con final redondeado que se trata de un juvenil.

Para sexar juveniles (no siempre es posible), deberemos fijarnos en el tono de las pluma de pecho y cogote. En los machos de esta especie presentan tonos más vinosos, pero es difícil determinar el grado de intensidad para separar machos y hembras. En juveniles, la presencia evidente de estos tonos acostumbra a ser indicativa de macho, mientras que su ausencia o poca cantidad, podría corresponder tanto a hembras como a machos.

Analizando la primera imagen, parece que este ejemplar tiene suficientes tonos vinosos como para concluir que se trata de un macho de primer año.

____________________________________

Hoopoes (Upupa epops) juveniles are not easy to aging. Before postjuvenile moult, the only quite reliable character is in the most external rectrices.

In juveniles birds, ths rectrices show few wear and have a rounded end.

In adults, this feather should present some wear (or a lot of wear acording to the nesting site) and a quadrangular tip.

In second year birds, there are a lt of wear if they didn’t change rectrices  (in this case, we will not be able see the rounded tip) or relatively little wear (like an adults) and the tip will be quadrangular because there were moulted.

In the picture bird, aplyying this criterion, we can see for the rounded rectrice, that’s a juvenile.

For juveniles sexing (not always possible), we will have to look at the tone of the neck and nape feathers. In male, there are more red wine tones, but is difficult to determine the degree of intensity for split up males and females.

In juveniles, the presence of wine tones indicate that’s male and the absence corresponds a females or males (too).

It seems that the picture’s bird show enough wine tone for deduce thats a first year male.

Luscinia megarhynchos: datat / datado / aging

El rossinyol (Luscina megarhynchos) fa una muda post-juvenil parcial en que muda les plomes juvenils pigallades per plomes d’adult uniformes. Queden sense mudar les primàries i secundàries, la major part de les terciàries, cobertores primàries, la major part de l’àlula, sovint la carpal i un nombre variable de grans cobertores.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Quan, a la primavera, arriben els ocells en migració prenupcial, la presència d’aquestes plomes ens servirà per a determinar quins són ocells de segon any (Euring 5).

Pel que fa a primàries i secundàries, les plomes juvenils, tot i tenir la mateixa coloració que els adults, presenten un desgast important (veure primàries a la imatge de l’ala), però on trobarem una major facilitat per datar és a les grans cobertores. Les grans cobertores juvenils presenten una típica taca terminal taronjosa, tot i que, degut al desgast, pot resultar complicada de detectar a la primavera.

A la imatge, es pot veure clarament aquesta taca terminal característica a les darreres tres grans cobertores, la quarta ja no és tan clara i, a partir d’aquí, les grans cobertores següents ja estan mudades.

____________________

El ruiseñor (Luscina megarhynchos) realiza una muda postjuvenil parcial en que muda las plumas juveniles moteadas por plumas uniformes de adulto. Quedan sin mudar las primarias, secundaria, la mayoría de las terciarias, coberteras primarias, la mayor parte del álula, normalmente la carpal y un número variable de grandes coberteras.

Cuando, en primavera, llegan las aves en migración prenupcial, la presencia de estas plumas nos servirán para determinar a las aves de segundo año (Euring 5).

En lo referente a primarias y secundarias, las plumas juveniles, aunque tengan la misma coloración que las adultas, presentan un desgaste importante (ver primarias en la fotografía del ala), pero donde encontraremos una mayor facilidad para el datado es en las grandes coberteras. Las grandes coberteras juveniles presentan una típica mancha terminal anaranjada que, eso sí, puede resultar complicada de detectar en primavera debido al desgaste.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En la imagen del ala, podemos ver claramente esta mancha terminal característica en las tres grandes coberteras más externas. En la cuarta ya no es tan clara y,  partir de esta, las grandes coberteras siguientes ya están mudadas.

_________________

The nightingale (Luscina megarhynchos) makes a partial postjuvenile moult. They changes spotted juvenile feathers for uniform adult feathers. Don’t moult primaries, secondaries, most of tertials and alula,  primary coberts, usually the alula and a variable number of great coverts.

When, in spring, arrive the birds in pre-breeding migration, the presence of this juvenile feathers serve us for aging second year birds (Euring 5).

Primaries and secondaries have the same coloration that adults feathers, but they are very worn (see primaries in wing picture). But, the best character for aging is looking for in great coverts. The juvenile great coverts show a typical terminal orange spot, but, it’s true, in spring they can be very worn out and, then, is difficult to dettect.

In wing picture, we can see clearly this terminal spot in the three outermost great coverts. In fourth it isn’t clear and, the others great coverts were changedin juvenile moult.