Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Anuncis

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

____________________________________________________________________________________________________

Alcedo athis: anellar o no anellar / anillar o no anillar / to ring or not to ring

© Jordi Cerdeira i Ribot

El blauet (Alcedo athis) té unes potes petites amb unes dimensions molt particulars i, per aquest motiu, es marquen amb unes anelles de mida especial. A més de les mides, les seves potes presenten una altra particularitat: la pell del tars és molt diferent de la d’altres ocells . No és escatosa i és molt més sensible, fet que ha provocat que s’arribi a qüestionar la idoneïtat del seu anellament.

Per evitar la possibilitat de fer ferides a la pell sensible del tars degut al fregament continu amb l’anella, molts anelladors anellen aquesta espècie a la tíbia.

La captura d’un control d’aquesta espècie anellada a tíbia fa cinc anys, m’ha permès veure de primera mà uns efectes de l’anella sobre la pota que segurament haurien acabat provocant una infecció a l’ocell.

Tot i que cinc anys són un temps considerable, no és justificable que produeixin unes lesions d’aquest tipus i per això em qüestiono molt seriosament si és oportú anellar aquesta espècie.

___________________________________

El martín pescador (Alcedo athis) tiene unas pequeñas patas de dimensiones muy particulares y, por este motivo, se marcan con anillas de una medida especial. A parte de las medidas, sus patas presentan otra particularidad: la piel de su tarso es muy diferente a la de otras aves. No es escamosa y es mucho más sensible hecho que ha provocado que se llegue a cuestionar la idoneidad de su anillamento.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pera evitar la posibilidad de producir heridas en la piel sensible del tarso debido al rozamiento continuo con la anilla, muchos anilladores anillan a esta especie en tibia.

La captura de un control de esta especie anillado hace cinco años me ha permitido constatar unos efectos de la anilla sobre la tibia que, seguramente, hubieran llegado a producir una infección.

Aunque cinco años son un tiempo considerable, no es justificación para unas lesiones de este tipo y por este motivo me cuestiono muy seriamente si es oportuno anillar a esta especie.

____________________________________

The kingfisher (Alcedo athis) has small legs with a very particular dimensions and, for this reason, we use rings of a special size.

Apart from the measures, its legs present another peculiarity: the skin of its tarsus It’s not scaly and is more sensitive than in other birds. This has led to questioning the suitability of ring this birds.

To avoid the possibility of producing wounds on the sensitive skin of the tarsus with the continuous friction with the ring, many ringers rings this species in the tibia.

The capture of a control of this species that was ringed five years ago, has allowed me to verify some effects of the ring on the tibia that, surely, would have caused an infection.

Although five years is a considerable time, it is not justification for injuries of this type and for this reason I question very seriously if it’s appropriate to ring this specie.

Picus sharpei

Revisant les imatges preses a un juvenil de picot verd ibèric (Picus sharpei), he trobat un detall que hem va passar desapercebut quan tenia l’ocell en mà: la fotografia ens diu molt sobre la dieta d’aquesta espècie i sobre la ferocitat de les seves preses…

______________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Revisando las imagenes tomadas a un juvenil de pito ibérico (Picus sharpei), he encontrado un detalle que me pasó desapercibido cuando tenía al ave en mano. La fotografía nos da información sobre la dieta de esta especie y sobre la ferocidad de sus presas…

______________________________________

Reviewing the images taken of a juvenile Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei), I found a detail that I didn’t see when I had the bird in hand. The photograph gives us information about the diet of this species and about the ferocity of its prey …

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiendose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.

Turdus merula: sexat de joves / sexado de jovenes / young sexing

La merla (Turdus merula) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a incloure les rectrius de la cua. Tenint present aquest fet, la presència de rectrius negres en exemplars juvenils indicaria que ens trobem davant d’un mascle, mentre que les rectrius marró pàl·lid serien típiques de les femelles.

Una bona manera de determinar el to de les pomes és comparar les plomes de l’ala (sempre de tons marronosos en plomes juvenils) i les rectrius. A la pràctica, però, molt sovint resulta complicat determinar si les plomes de la cua són prou fosques per tractar-se d’un mascle o prou clares per ser de femella, de manera que hi ha un elevat nombre de juvenils que no poden ser sexats de forma fiable amb aquest mètode.

Així només podrem utilitzar aquest criteri en els casos extrems, tal i com s’aprecia a la imatge.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________

El mirlo (Turdus merula) realiza una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a incluir las rectrices de la cola. Asumiendo esto, la presencia de rectrices negras en ejemplares juveniles indicaría que nos encontramos ante un macho, mientras que las rectrices de color marrón claro serían típicas de hembras.

Una buena manera de determianar el tono de las plumas es comparar las plumas del ala (siempre de tonos parduzcos en plumas juveniles) y las rectrices. Aunque, en la práctica, demasiadas veces será muy complicado determinar si las plumas de la cola son bastante oscuras para tratarse de un macho o suficiente claras para ser de hembra, de forma que hay un elevado número de juveniles que no podrán ser sexados de forma fiable con este método.

Así pues, sólo podremos utilizar este criterio en los casos extremos, tal y como se aprecia en la imagen.

__________________________________

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

A good way to determine the tone of the feathers is to compare the feathers of the wing (always brownish in juvenile feathers) and the rectrices. Although, in practice, too many times it will be very difficult to determine if the tail feathers are too dark to be a male or clear enough to be female, so there is a high number of juveniles that can not be sexed reliable with this method.
Thus, we can only use this criterion in extreme cases, as shown in the picture.

 

 

Apus apus: Datat / Datado / Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot                             Foto1

El falciot negre (Apus apus) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes petites cobertores.

Avui hem atrapat a un exemplar de segon any.

Tal i com es veu a la imatge 1, cridava enormement l’atenció el contrast entre les plomes de vol (juvenils amb tons molt pàl·lids) i les del cos i cua (mudades a la zona d’hivernada i amb el típic color negre de l’espècie).

El desgast de les plomes de vol és evident com s’aprecia a la imatge 2 on es compara l’ala d’aquest exemplar amb la d’un adult i la imatge 3 on es veu amb detall el desgast de les plomes de vol.

La cua, mudada, també ens mostra una altra diferència més subtil amb els adults: la rèmige més externa és menys punxeguda, una mica més arrodonida, en els exemplars de segon any, tal i com es fa palès a la imatge 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                        Foto 2

_______________________

El vencejo común (Apus apus) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas del cuerpo, cola y algunas pequeñas coberteras.

Hoy hemos capturado un ejemplar de segundo año.

Como puede apreciarse en la imagen número 1, llamaba enormemente la atención el contraste entre plumas de vuelo (juveniles y de tonos muy pálidos) y las del cuerpo y cola (mudadas en la zona de hibenada y con el típico color negro de la especie).

El desgaste de las plumas de vuelo es evidente, tal y como se ve en la imagen 2, donde se compara el ala de este ejemplar con la de un adulto y en la imagen 3, donde se muestra un detalle de las plumas de vuelo.

© Jordi Cerdeira i Ribot                     Foto 3

La cola, mudada, también nos muestra otra diferencia más sutil con las aves adultas: la rémige más externa es menos puntiaguda, más redondeada, en los ejemplares de segundo año, tal y como queda demostrado en la imagen 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                         Foto 4

_____________________

Common swift (Apus apus) makes a partial post-juvenile moult that include body featheres, tail and some marginal or tertials coverts.

Today, we caught a second year bird.

We can see in picture 1 that attracted attention the contrast between body feathers (young feathers and with a pale brown tone) and fly feathers ( moulted in wintering places and with the typical black tone of this specie).

The wear of fly feathers is obvious we can see it in picture 3. In this picture compare this bird’s wing with an adult wing. Inpicture 4 we can see a detail of this wear fly feathers.

The tail, moulted, has another differnce, more subtle, withs adult birds: the most externaly of rectrices is less sharp, a little more rounded in second year birds. Picture 4 shows this.