Tachymarptis melba: juvenil / juvenile

© Jordi Cerdeira i Ribot

La troballa d’un ballester (Tachymarptis melba) al terra del carrer de casa em permet, altre cop, examinar un exemplar en mà. Malauradament, en aquest cas, l’ocell estava molt dèbil i, tot i els intents de rehidratar-lo, va morir abans de poder-lo traslladar a un centre de recuperació.

La presència de plomes del cos amb un evident rivetat blanc que també es veu clarament al cap i en les plomes de vol l’identifiquen com un ocell juvenil de primer any (codi Euring 3).

___________________

El descubrimiento de un vencejo real (Tachymarptis melba) en el suelo de mi calle me permite, otra vez, examinar un ejemplar en mano. Desgraciadamente, en este caso, el ave estaba muy débil y, aunque intentamos hidratarlo, murió antes de poderlo trasladar a un centro de recuperación.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La presencia de plumas del cuerpo con un evidente ribeteado blanco que también se ve claramente en la cabeza y plumas de vuelo lo identifican cómo a un ejemplar juvenil de primer año (código Euring 3).

______________

Today, I found a alpine swift (Tachymarptis melba) on the street floor. For second time I can eeamine this specie in hand, but, desafortunately, in this case the bird was very weak and, despite attemps to rehydrate it, died before it can be transferred to a recovery center.

The presence of body feathers with an evident white edging that is also clearly seen on the head and flight feathers identify it as a first year juvenile bird (Euring code 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot

Sylvia melanocephala: mascle en muda post-juvenil / macho en muda postjuvenil / male in post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

Capturem un mascle de tallarol cap-negre (Sylvia melanocephala) en plena muda post-juvenil. Les plomes de l’ala mudades són molt evidents en els mascles per presentar tons grisosos, enlloc dels brunencs del plomatge juvenil (en aquest cas ha mudat totes les grans cobertores).

També està mudant les plomes del cos. Al cap, les noves plomes negres que donen nom a l’espècie estan substituint a les juvenils de color marró i aquesta barreja de tonalitats li confereix un aspecte prou original.

________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Capturamos un macho de curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) en plena muda postjuvenil. Las plumas del ala mudadas son muy evidentes en los machos por presentar tonos grisáceos, en vez de los parduzcos del plumaje juvenil (en este caso ha mudado todas la grandes coberteras).

También está mudando las plumas del cuerpo. En la cabeza, les nuevas plumas negras que dan nombre a la especie están substituyendo a las juveniles pardas y esta mezcla de tonalidades le da un aspecto original.

__________________________

We captured a black warbsardinian warbler (Sylvia melanocephala) male in full post-juvenile moult. The moulted wing feathers are vey evident in the males because they present grayish tones, instead of the brownish ones of the juvenile plumage (in this case all the greater coverts have been moulted).

The body feathers are also moulting. On the head, the new black feathers are replacing brown juvenile feathers ang give it an original appearance.

Chloris chloris: Segon any en muda post-nupcial / Segundo año en muda postnupcial / Second year in post-breeding moult

El verdum (Chloris chloris) fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que pot mudar totes o gran part de les grans cobertores, terciàries, alguna secundària i fins i tot un alt nombre de primàries amb les seves cobertores corresponents.

La femella capturada avui es trobava al principi de la seva primera muda post-nupcial i mostrava fins a tres generacions de plomes a l’ala, fet que ens ha permès datar-la com a exemplar de segon any (Euring 5).

Tal i com es veu a les imatges, destaquen dues primàries en muda activa i les seves cobertores (molt més fosques que la resta) que corresponen a la muda post-nupcial d’aquest any. Si ens fixem en les grans cobertores, però, detectem un important contrast entre les dues més externes (molt més pàl·lides i desgastades) i la resta. Aquestes dues plomes són encara juvenils i la resta corresponen a les grans cobertores mudades durant la muda post-juvenil de l’any passat.

Tot i que no es veu clarament a la imatge, el mateix passa a l’àlula, on la gran va ser mudada l’any passat, però la mitjana i la petita no (són plomes juvenils).

La manca d’aquest contrast entre secundàries o les primàries ens fa pensar que encara han de ser totes plomes juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

__________________________________________________________

El verderón (Chloris chloris) realiza una muda postnupcial completa y una postjuvenil parcial en que puede mudar todas o gran parte de las grandes coberteras, terciarias, algunas secundarias y hasta un gran número de primarias con sus coberteras correspondientes.

La hembra capturada hoy se encontraba al inicio de su primera muda postnupcial y presentaba hasta tres generaciones de plumas en sus alas. Este hecho nos ha permitido datarla como ave de segundo año (Euring 5).

Como se observa en las imágenes, destacan dos primarias en muda activa y sus coberteras (mucho más oscuras que el resto) que corresponden a la muda postnupcial de este año. Si nos fijamos en las grandes coberteras, también detectamos un importante contraste entre las dos más externas (mucho más pálidas y desgastadas) y el resto. Estas dos plumas son aún juveniles y el resto corresponden a las grandes coberteras mudadas durante la muda postjuvenil del año pasado.

Aunque no se ve claramente en la imagen, lo mismo pasa en el álula, donde la grande también fue mudada el año pasado, pero la mediana y la pequeña no (plumas juveniles).

La falta de contrastes entre secundarias o primarias, nos lleva a deducir que deben de ser todas plumas juveniles.

__________________________________________________________

The greenfinch (Chloris chloris) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile.It can moult all or a lot of greater coverts, tertials, some secundaries and a variate number of primaries and its coverts.

The female captured today was at the beginning of her first post-breeding moult and had three generations of feathers on her wings, this llow as to say that is a second year bird (euring 5).

© Jordi Cerdeira i Ribot

As can be seen in the images, two primaries and their coverts in active moult stand out (much darker than the rest), they correspond to the current post-breeding moult. If we look at the greater coverts, we also detect an important contrast between the two most external (much paler and worn) and the rest. These two feathers are still juvenile and the rest correspond to the greater coverts that molt during the post-juvenile moult last year.

Althought it’s not clarly in the image, the same happens in the alula feathers. The greater was also molted last year, but not the medium and the little, they are juveniles.


The lack of contrasts in secondary or primary, leads us to deduce that they must be all juvenile feathers.

.

Acrocephalus scirpaceus: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Boscarla de canyar/ Carricero común/ Eurasian reed warbler:     Arocephalus scirpaceus

© Jordi Cerdeira i Ribot

Anellat/ ringer: 10/06/2017

Sexe: Mascle/ male

Edat /age: Ocell d’un o més anys/ bird with one or more years.

Recuperat/ recovery: 21/07/2021

Dies /days: 1.502  (4 anys/years  1 mes/month 11 dies/days)

Edat real /real age: >5 anys /years

Rècord de longevitat / longevity record: >14 anys/years

Passer domesticus: datar i sexar/ age and sexing

El pardal comú (Passer domesticus) fa una muda post-juvenil i post-nupcial completa que, un cop acabades, impossibiliten concretar l’edat dels ocells, però permet sexar-los fàcilment per l’evident dimorfisme sexual que hi ha entre mascles i femelles.

En el cas dels ocells juvenils, però, ens trobem amb el cas invers: podem datar-los com a ocells de primer any (Euring 3), però no podem sexar-los perquè el plomatge juvenil és igual per ambdós sexes.

Avui, hem capturat un ocell de primer any que ja ha iniciat la muda post-juvenil completa i, gràcies a trobar-se en aquest punt intermedi, podem datar-lo i sexar-lo.

L’aspecte general i unes plomes de vol no mudades extremadament noves (els ocells adults les tenen ja molt desgastades) permet determinar fàcilment que és un jove de l’any i, com que ja ha començat a mudar les petites cobertores de l’espatlla que són del característic color teula dels mascles, també podem sexar-lo.

Així que podem afirmar que ens trobem davant d’un mascle de primer any de pardal comú!

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________________________

El gorrión común (Passer domesticus) realiza una muda postjuvenil y postnupcial completa que, una vez finalizadas, hacen imposible concretar la edat del individuo, pero permite sexarlos fácilmente por el evidente dimorfismo sexual que hay entre machos y hembras.

En el caso de aves juveniles, nos encontramos justo en el caso inverso: podemos datarlo como ave de primer año (Euring 3), pero no podemos sexarlos porque el plumaje juvenil es igual para los dos sexos.

Hoy hemos capturado un ave de primer año que ya había iniciado la muda postjuvenil completa; gracias a encontrarse en este punto intermedio podemos datarlo y sexarlo.

Su aspecto general y unas plumas de vuelo no mudadas extremadamente nuevas (los individuos adultos ya las tienen muy desgastadas) permite determinar fácilmente que es un juvenil y, como ya ha iniciado la muda de las pequeñas coberteras del hombro, que son del característico color teja de los machos, también podemos sexarlo.

Así que podemos afirmar que nos encontramos ante un macho de primer año de gorrión común!

_________________________________________________________________

House Sparrow (Passer domesticus) makes a complete post-juvenile and post-breeding moult, that, ones finished, makes it impossible to concrete the individual’s age, but, it’s easy to sex the bird, because there are an evident sexual dimorfism between male and female.

In the case of juvenile birds, we are exactly in the opposite: we can date them as a first year birds (Euring 3), but we cannot sex them because the juvenile plumage is the same for both sexes.

Today we have captured a juvenile who had already started the post-juvenile moult. In this intermedial point, we can date and sex it.

Its general appearance and extremely new non-moulted flight feathers makes it easily to determine that it’s a juvenile (adult birds already have flight feathers very worn). As it has already begun the moulting of the lesser coverts in shoulder, we can see that are of the characteristic tile colour of males.

So we can say that we have in hand a first year male of House Sparrow!

Dendrocopus major: Datat i sexat/ Datado i sexado/Aeging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-nupcial completa, però pot deixar sense mudar (plomes retingudes) algunes cobertores primàries i, excepcionalment, alguna secundària que contrasten amb la resta de plomes mudades. Els joves d’aquesta espècie fan una muda parcial en que poden mudar totes o algunes de les grans cobertores més internes i, en pocs casos, algunes de les cobertores primàries més externes.

En l’exemplar capturat avui, la presència de tres cobertors primàries, que contrasten pel seu desgast i color més clar, no ens ha de confondre ja que es tracta d’un adult (Euring 6 de dos o més anys d’edat) que les ha retingut en la muda post-nupcial. Si fos un ocell de segon any (Euring 5), les cobertors primàries mudades serien només les més externes i, molt probablement, també hi hauria alguna gran cobertora externa sense mudar.

Pel que fa al sexe, la taca vermella del capdenota clarament que es tracta d’un mascle.

________________________________________________

El pico picapino (Dendrocopus major) realiza una muda postnupcial completa, pero puede dejar sin mudr (plumas retenidas) algunas coberteras primarias y, excepcionalmente, alguna secundaria que contrastan con el resto de plumas mudadas. Los jóvenes de esta especie realizan una muda parcial en que pueden mudar todas o algunas de las grande coberteras más internas y, en pocos casos, algunas de las coberteras primarias más externas.

En el ejemplar capturado hoy, la presencia de tres coberteras primarias, que contrastan por su desgaste y color más claro, no deben de engañarnos ya que se trata de un adulto (Euring 6 de dos o más años de edad) que las ha retenido en la muda postnupcial. Si fuese un ave de segundo año (Euring 5), las coberteras primarias mudadas serían sólo las más externas y, muy probablemente, también habría alguna gran cobertera externa sin mudar.

En lo referente al sexo, la mancha roja de la cabeza denota claramente que se trata de un macho.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

The great spotted woodpecker (Dendrocopus major) performs a complete post-nuptial moult, but may leave some primary coverts without moult (retained feathers) and, exceptionally, some secondary coverts that contrast with the rest of the moulted feathers. The youngs of this species make a partial moult and they can moult all or some of the innermost great coverts and, in a few cases, some of the outermost primary coverts.

In the specimen captured today, the presence of three primary coverts, which contrast for their wear and lighter color, should not deceive us since it is an adult (Euring 6, two or more years old) that has retained them in the post-breeding moult. If it were a second-year bird (Euring 5), the moulted primary coverts would be only the outermost and, most likely, there would also be some unmoulted outer greater coverts.

Regarding sex, the red spot on the head clearely denotes that it’s a male.





Pollets de pàrids / polluelos de páridos / parid chikcs

L’anellament de pollets de pollets de pàrids en caixes-niu és molt habitual.

Tot i que els materials amb que fan els nius i, sobretot, l’observació dels pares ens poden facilitar molt la feina, hi ha algunes diferències notables que ens permetran identificar fàcilment els pollets de les espècies més freqüents: mallerengues carboneres (Parus major), mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus) i mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus).

No oblidem tampoc que, en alguns casos, ens podem trobar també postes mixtes que es poden produir quan una de les espècies ocupa el niu que ja té ous d’una altra.

Per determinar correctament l’espècie hi ha tres factors a tenir en compte: la mida (1), la coloració de les plomes del cos (2) i la de les boqueres (3).

1. La mida de les mallerengues blaves és clarament menor que la de mallerengues emplomallades i carboneres.

© Jordi Cerdeira i Ribot

2. Pel que fa a la coloració dorsal, mentre que la mallerenga emplomallada és clarament marró, la de mallerengues blaves i carboneres té una tonalitat més verdosa. La part del pit i ventral és més groga en mallerenga blava que en la carbonera i només apareix la corbata negra en mallerenga carbonera. La mallerenga emplomallada és de pit marró molt clar, gairebé blanc i amb la típica línia negra en forma de collar al coll.

3. Les boqueres (comissures del bec) són l’altre característica que pot ajudar molt, i encara més si no tenen el plomissol desenvolupat. A mallerenga carbonera, són d’un groc pàl·lid, gairebé blanc, mentre que a les altres espècies són clarament grogues.

____________________

El anillamiento de polluelos de páridos en cajas nido es muy habitual.

Aunque los materiales con que construyen los nidos y la observación de los padres nos pueden facilitar enormemente la labor, hay algunas diferencias notables que nos permitirán identificar fácilmente a los polluelos de las especies más frecuentes: carbonero común (Parus major), herrerillo común (Cyanistes caeruleus) y herrerillo capuchino (Lophophanes cristatus).

No olvidemos tampoco que, en algunos casos, podemos encontrarnos con puestas mixtas que se producen cuando una de las especies ocupa el nido que ya tiene huevos de otra.

Para determinar correctamente la especie hay tres factores a tener en cuenta: el tamaño (1), la coloración de las plumas del cuerpo (2) y la de las boqueras (3).

1.El tamaño del herrerillo común es claramente inferior al de carbonero común y herrerillo capuchino.

2.En lo referente a la coloración dorsal, mientras que el herrerillo capuchino es claramente marrón, la de carbonero y herrerillo común tiene un tono más verdosa. La zona del cuello y ventral, es más amarilla en herrerillo común que en carbonero y solo aparece la corbata negra en carbonero . El herrerillo capuchino tiene pecho marrón muy claro, casi blanco, con el típico collar negro en cuello.

3.Las boqueras (comisuras del pico) son otra de las características útiles, y aún más si no tienen formado el plumón corporal. En carbonero común, son de un amarillo pálido, casi blanco, mientras que en las otras dos especies son claramente amarillas.

_____________________________________________________

The ringing of tit chicks in nests boxes is very common

Althought the materials with which they build the nests and the observation of the parents can greatly faciitate our work, there are some notable differences that will alow us to easily identify the chicks of the most frequents species: great tit (Parus major), blue tit (Cyanistes caeruleus) and crested tit (Lophophanes cristatus).

Let’s dont forget either that, in some cases, we can find mixed brood that occurs when one of the species ocuppies the nest that has eggs from other.

There are three factors to see: the size (1), the body feathers coloration (2) amb the colour of mouths (3).

1.The blue tit is clearly smaller in size than great and crested tits.

2.Regarding the dorsal coloration, while the crested tit is clearly brown, the blue and great tit have a more greenish hue. The neck and ventral area is more yellow in blue tit than in great tit and only in great tit appears the black tie. The crested tit, has a very light brown chest, almost white, with the typical black collar on its neck.

3.The mouths (corners of the beak) are another useful feature, and even more so if the body down is not formed. In great tit they are pale yellow, almost white, while in the other two species they are distinctly yellow.

Picus sharpei: sexar / sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és fàcil de sexar. Cal fixar-se en la bigotera que és vermella en els mascles i negra en les femelles. Al sortir del niu, la bigotera és grisa i només la podrem utilitzar per determinar el sexe quan avanci la muda de plomes corporals i es torni negra en femelles o vermella en mascles.

_____________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) es fácil de sexar. Será cuestión de fijarse en la bigotera que es roja en machos y negra en las hembras. Al salir del nido, la bigotera es gris y sólo la podremos utilizar para sexar con seguridad cuando avance la muda de plumas del cuerpo y se vuelva negra en hembras o roja en machos.

_____________________________

The Iberian green Woodpecker (Picus sharpei) is easy to sexing. If its moustache is blacl it’s a female and, if it’s red, a male. In juveniles birds the moustache is inityally grey. We’ll have to wait for the moult of body feathers shedding to progress for looking for red feathers in the males or black feathers in females.





Turdus merula: leucisme simètric (mínim) / leucismo simétrico (mínimo) / simetric leucism (minimum)

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem fet un control d’un mascle de merla (Turdus merula) de set anys d’edat que presentava un curiós cas de leucisme parcial amb només dues plomes completament blanques.

Eren dues cobertores mitjanes situades de forma perfectament simètrica, tal i com podem apreciar a la primera imatge.

Quan va ser anellat, el juny de sis anys endarrere, presentava un plomatge d’ocell de segon any (codi Euring 5) completament normal i sense cap ploma blanca.

____________________________

Hoy hemos hem recapturado un macho de mirlo (Turdus merula) de siete años de edad que presentaba un curioso caso de leucismo parcial: solamente dos plumas completamente blancas.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Eran dos coberteras medianas situadas de forma perfectamente simétrica tal y como se aprecia en la primera imagen.

Cuando fue anillado, en junio de hace seis años, presentaba un plumaje de ave de segundo año ( código Euring 5) completamente normal, sin ninguna pluma blanca.

______________________________

Today, we recovered a blackbird male (Turdus merula). It was seven years old and showed a partial leucism. It had only two white feathers.

Two median coberts that were simetrics (we can see it in picture 1).

When the bird was ringed, six years ago in June, it was a second year bird (code Euring 5) with a absolutely normal plumage, without any white feather.

_______________________________

Turdus merula: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Merla / Mirlo común / Common blackbird:    Turdus merula

© Jordi Cerdeira i Ribot

Anellat/ ringer: 09/05/2015

Sexe: Mascle / Male

Edat /age: Ocell de segon any / Second year bird

Recuperat/ recovery: 31/03/2021

Dies /days: 2.153  (5 anys/years  10 mesos/month 22dies/days)

Edat real /real age: > 7 anys/years

Rècord longevitat/longevity record: 21 anys/years 10 mesos/month