Turdus merula: sexat de joves / sexado de jovenes / young sexing

La merla (Turdus merula) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a incloure les rectrius de la cua. Tenint present aquest fet, la presència de rectrius negres en exemplars juvenils indicaria que ens trobem davant d’un mascle, mentre que les rectrius marró pàl·lid serien típiques de les femelles.

Una bona manera de determinar el to de les pomes és comparar les plomes de l’ala (sempre de tons marronosos en plomes juvenils) i les rectrius. A la pràctica, però, molt sovint resulta complicat determinar si les plomes de la cua són prou fosques per tractar-se d’un mascle o prou clares per ser de femella, de manera que hi ha un elevat nombre de juvenils que no poden ser sexats de forma fiable amb aquest mètode.

Així només podrem utilitzar aquest criteri en els casos extrems, tal i com s’aprecia a la imatge.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________

El mirlo (Turdus merula) realiza una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a incluir las rectrices de la cola. Asumiendo esto, la presencia de rectrices negras en ejemplares juveniles indicaría que nos encontramos ante un macho, mientras que las rectrices de color marrón claro serían típicas de hembras.

Una buena manera de determianar el tono de las plumas es comparar las plumas del ala (siempre de tonos parduzcos en plumas juveniles) y las rectrices. Aunque, en la práctica, demasiadas veces será muy complicado determinar si las plumas de la cola son bastante oscuras para tratarse de un macho o suficiente claras para ser de hembra, de forma que hay un elevado número de juveniles que no podrán ser sexados de forma fiable con este método.

Así pues, sólo podremos utilizar este criterio en los casos extremos, tal y como se aprecia en la imagen.

__________________________________

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

A good way to determine the tone of the feathers is to compare the feathers of the wing (always brownish in juvenile feathers) and the rectrices. Although, in practice, too many times it will be very difficult to determine if the tail feathers are too dark to be a male or clear enough to be female, so there is a high number of juveniles that can not be sexed reliable with this method.
Thus, we can only use this criterion in extreme cases, as shown in the picture.

 

 

Anuncis

Apus apus: Datat / Datado / Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot                             Foto1

El falciot negre (Apus apus) fa una muda post-juvenil parcial que inclou plomes del cos, cua i algunes petites cobertores.

Avui hem atrapat a un exemplar de segon any.

Tal i com es veu a la imatge 1, cridava enormement l’atenció el contrast entre les plomes de vol (juvenils amb tons molt pàl·lids) i les del cos i cua (mudades a la zona d’hivernada i amb el típic color negre de l’espècie).

El desgast de les plomes de vol és evident com s’aprecia a la imatge 2 on es compara l’ala d’aquest exemplar amb la d’un adult i la imatge 3 on es veu amb detall el desgast de les plomes de vol.

La cua, mudada, també ens mostra una altra diferència més subtil amb els adults: la rèmige més externa és menys punxeguda, una mica més arrodonida, en els exemplars de segon any, tal i com es fa palès a la imatge 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                        Foto 2

_______________________

El vencejo común (Apus apus) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye plumas del cuerpo, cola y algunas pequeñas coberteras.

Hoy hemos capturado un ejemplar de segundo año.

Como puede apreciarse en la imagen número 1, llamaba enormemente la atención el contraste entre plumas de vuelo (juveniles y de tonos muy pálidos) y las del cuerpo y cola (mudadas en la zona de hibenada y con el típico color negro de la especie).

El desgaste de las plumas de vuelo es evidente, tal y como se ve en la imagen 2, donde se compara el ala de este ejemplar con la de un adulto y en la imagen 3, donde se muestra un detalle de las plumas de vuelo.

© Jordi Cerdeira i Ribot                     Foto 3

La cola, mudada, también nos muestra otra diferencia más sutil con las aves adultas: la rémige más externa es menos puntiaguda, más redondeada, en los ejemplares de segundo año, tal y como queda demostrado en la imagen 4.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                         Foto 4

_____________________

Common swift (Apus apus) makes a partial post-juvenile moult that include body featheres, tail and some marginal or tertials coverts.

Today, we caught a second year bird.

We can see in picture 1 that attracted attention the contrast between body feathers (young feathers and with a pale brown tone) and fly feathers ( moulted in wintering places and with the typical black tone of this specie).

The wear of fly feathers is obvious we can see it in picture 3. In this picture compare this bird’s wing with an adult wing. Inpicture 4 we can see a detail of this wear fly feathers.

The tail, moulted, has another differnce, more subtle, withs adult birds: the most externaly of rectrices is less sharp, a little more rounded in second year birds. Picture 4 shows this.

 

 

 

Upupa epops: Datat i sexat de juvenils / datado y sexado de juveniles / aging and juvenile sexing

Els juvenils de puput (Upupa epops) no són fàcils de datar. Abans de la muda post-juvenil, l’únic caràcter que és força fiable és la més externa de les rectrius.

En els ocells joves, aquestes rectrius presenten poc desgast i tenen l’extrem molt arrodonit.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En adults, aquesta ploma hauria de presentar cert desgast (en funció del punt de nidificació, fins i tot molt desgast) i hauria de tenir l’extrem més aviat quadrangular.

En ocells de segon any hi haurà molt desgast si no van mudar les plomes (en aquest cas difícilment podrem observar la forma arrodonida de l’extrem) o relativament poc (com a adults) i seran d’extrem quadrangular si van ser mudades.

A l’exemplar de la imatge, seguint aquest criteri, es pot veure per la rectriu arrodonida que és un juvenil.

Per sexar els juvenils (no sempre és possible) ens hauríem de fixar en el to de les plomes del clatell i pit. Els mascles d’aquesta espècie presenten tons més  vinosos, però es fa difícil determinar el grau d’intensitat per fer la separació entre mascles i femelles. En els juvenils, però, la presència clara d’aquests tons acostuma a indicar que ens trobem davant d’un mascle, mentre que la seva absència o poca quantitat podria correspondre tant a femelles com a mascles.

Analitzant la primera imatge, sembla ser que aquest exemplar té tons prou vinosos com per concloure que es tracta d’un mascle de primer any.

_____________________________________________________

Los juveniles de abubilla (Upupa epops) no son fáciles de datar. Antes de la muda postjuvenil, el único carácter bastante fiable es la más externa de las rectrices.

En las aves jóvenes, estas rectrices presentan poco desgaste y tienen el extremo muy redondeado.

En adultos, esta pluma debería de presentar cierto desgaste (en función del punto de nidificación, hasta mucho desgaste) y su extremo es más bien cuadrangular.

En aves de segundo año habrá mucho desgaste si no mudaron las rectrices (y en este caso difícilmente podremos observar la forma redondeada de su extremo) o relativamente  poco (como en adultos) y serán de extremo cuadrangular si fueron mudadas.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ejemplar de la fotografía, siguiendo este criterio, podemos ver por la rectriz con final redondeado que se trata de un juvenil.

Para sexar juveniles (no siempre es posible), deberemos fijarnos en el tono de las pluma de pecho y cogote. En los machos de esta especie presentan tonos más vinosos, pero es difícil determinar el grado de intensidad para separar machos y hembras. En juveniles, la presencia evidente de estos tonos acostumbra a ser indicativa de macho, mientras que su ausencia o poca cantidad, podría corresponder tanto a hembras como a machos.

Analizando la primera imagen, parece que este ejemplar tiene suficientes tonos vinosos como para concluir que se trata de un macho de primer año.

____________________________________

Hoopoes (Upupa epops) juveniles are not easy to aging. Before postjuvenile moult, the only quite reliable character is in the most external rectrices.

In juveniles birds, ths rectrices show few wear and have a rounded end.

In adults, this feather should present some wear (or a lot of wear acording to the nesting site) and a quadrangular tip.

In second year birds, there are a lt of wear if they didn’t change rectrices  (in this case, we will not be able see the rounded tip) or relatively little wear (like an adults) and the tip will be quadrangular because there were moulted.

In the picture bird, aplyying this criterion, we can see for the rounded rectrice, that’s a juvenile.

For juveniles sexing (not always possible), we will have to look at the tone of the neck and nape feathers. In male, there are more red wine tones, but is difficult to determine the degree of intensity for split up males and females.

In juveniles, the presence of wine tones indicate that’s male and the absence corresponds a females or males (too).

It seems that the picture’s bird show enough wine tone for deduce thats a first year male.

Luscinia megarhynchos: datat / datado / aging

El rossinyol (Luscina megarhynchos) fa una muda post-juvenil parcial en que muda les plomes juvenils pigallades per plomes d’adult uniformes. Queden sense mudar les primàries i secundàries, la major part de les terciàries, cobertores primàries, la major part de l’àlula, sovint la carpal i un nombre variable de grans cobertores.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Quan, a la primavera, arriben els ocells en migració prenupcial, la presència d’aquestes plomes ens servirà per a determinar quins són ocells de segon any (Euring 5).

Pel que fa a primàries i secundàries, les plomes juvenils, tot i tenir la mateixa coloració que els adults, presenten un desgast important (veure primàries a la imatge de l’ala), però on trobarem una major facilitat per datar és a les grans cobertores. Les grans cobertores juvenils presenten una típica taca terminal taronjosa, tot i que, degut al desgast, pot resultar complicada de detectar a la primavera.

A la imatge, es pot veure clarament aquesta taca terminal característica a les darreres tres grans cobertores, la quarta ja no és tan clara i, a partir d’aquí, les grans cobertores següents ja estan mudades.

____________________

El ruiseñor (Luscina megarhynchos) realiza una muda postjuvenil parcial en que muda las plumas juveniles moteadas por plumas uniformes de adulto. Quedan sin mudar las primarias, secundaria, la mayoría de las terciarias, coberteras primarias, la mayor parte del álula, normalmente la carpal y un número variable de grandes coberteras.

Cuando, en primavera, llegan las aves en migración prenupcial, la presencia de estas plumas nos servirán para determinar a las aves de segundo año (Euring 5).

En lo referente a primarias y secundarias, las plumas juveniles, aunque tengan la misma coloración que las adultas, presentan un desgaste importante (ver primarias en la fotografía del ala), pero donde encontraremos una mayor facilidad para el datado es en las grandes coberteras. Las grandes coberteras juveniles presentan una típica mancha terminal anaranjada que, eso sí, puede resultar complicada de detectar en primavera debido al desgaste.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En la imagen del ala, podemos ver claramente esta mancha terminal característica en las tres grandes coberteras más externas. En la cuarta ya no es tan clara y,  partir de esta, las grandes coberteras siguientes ya están mudadas.

_________________

The nightingale (Luscina megarhynchos) makes a partial postjuvenile moult. They changes spotted juvenile feathers for uniform adult feathers. Don’t moult primaries, secondaries, most of tertials and alula,  primary coberts, usually the alula and a variable number of great coverts.

When, in spring, arrive the birds in pre-breeding migration, the presence of this juvenile feathers serve us for aging second year birds (Euring 5).

Primaries and secondaries have the same coloration that adults feathers, but they are very worn (see primaries in wing picture). But, the best character for aging is looking for in great coverts. The juvenile great coverts show a typical terminal orange spot, but, it’s true, in spring they can be very worn out and, then, is difficult to dettect.

In wing picture, we can see clearly this terminal spot in the three outermost great coverts. In fourth it isn’t clear and, the others great coverts were changedin juvenile moult.

 

Dendrocopus major: Datat i sexat / datado i sexado /Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                       Foto 1

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-juvenil parcial en que muda petites i mitjanes cobertores, cua i primàries. Les cobertores de les primàries, les secundàries i les terciàries no són mudades.

En l’ocell capturat avui, podem detectar les plomes juvenils (d’un to no tant negre) que contrasten amb les mudades (més negres), sobretot a nivell de grans cobertores. Així les dues grans cobertores més externes, les cobertores primàries, les secundàries (a excepció de la primera que ha estat mudada en aquesta ala dreta) i les terciàries són plomes juvenils retingudes (veure fotografies 2 i 3)

En un ocell adult, l’iris seria de color avellana, però, en aquest cas (foto 1), el to brunenc reafirma el datat com a d’ocell de segon any.

La presència (foto 1) de la taca de color vermell intens al clatell permet sexar l’individu com a un mascle (la femella no tindria taca vermella).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                      Foto 2

_________________

El pico picapinos (Dendrocopus major) realiza una muda postjuvenil parcial en que muda pequeñas, medianas y parte de las grandes coberteras, cola y primarias. Las coberteras primarias, las secundarias y las terciarias no son mudadas.

En el ave capturada hoy, podemos identificar las plumas juveniles (no tan negras) que contrastan con las mudadas (más negras), principalmente a nivel de grandes coberteras. Así, las dos grandes coberteras más externas, las coberteras primarias, las secundarias (excepto la primera que ha sido mudada sólo en esta ala derecha)  y las terciarias son plumas juveniles retenidas (ver fotos 2 y 3).

En un ave adulta, el iris seria de color avellana, pero, en este caso (foto 1), el tono pardusco refirma el datado como de ave de segundo año.

La presencia (foto 1)  de una mancha de color rojo intenso en el cogote permite sexar al individuo como macho (la hembra no tendría mancha roja).

___________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                     Foto 3

Great spotter woodpecker (Dendrocopus major) makes a partial postjuvenile moult. They moult little, medium and some greater coverts, tail and primaries. Primary coverts, secondaries and tertials aren’t moulted.

In this bird caught today, we can see juvenile feathers (not so black) in contrast with moult feathers, specially in greater coverts. Thus, the two most outermost greater coverts, primary coverts, secundary feathers (except the first secundarie that has been moulted only on the right wing) and tertials are juvenile feathers retained (see picture 2 and 3).

In an adult bird, the color of the iris would be redish, but , in this case (picture 1), the color is brownish and confirm the aging: second year bird.

The presence (picture 1) of a red spot in the nape indicates that’s a male (female would not have a red spot).

 

 

Aegithalos caudatus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) no presenta dimorfisme sexual que ens permeti sexar els exemplars d’aquesta espècie. Tot i això, en arribar l’època reproductiva podem utilitzar la presència de protuberància cloacal en mascles o el desenvolupament de plaques incubatrius a les femelles per sexar.

A la imatge una parella d’aquesta espècie capturada avui. A la foto 1 es pot veure la placa incubatriu de la femella i a la foto 2, a l’esquerra) s’hi veu la protuberància cloacal del mascle.

La mallerenga cuallarga és dels primer ocells a criar a casa nostra, de manera que a partir de mitjans de març ja podrem utilitzar aquest mètode per sexar l’espècie.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                   Foto 1

_________________________

El mito (Aegithalos caudatus) no presenta dimorfismo sexual que nos permita sexar a los ejemplares de esta especie. De todas formas, al llegar la época reproductiva, podemos utilizar la presencia de protuberancia cloacal en machos y el desarrollo de placa incubatriz en hembras para sexar.

En las imágenes tenemos a una pareja de esta especie capturada hoy. En la foto 1 podemos ver la placa incubatriz de la hembra y en la foto dos se ve, a izquierda, la protuberancia cloacal del macho.

© Jordi Cerdeira i Ribot                               Foto 2

El mito és de los primeros paseriformes en criar en nuestra zona, así que desde mediados de mayo ya podremos utilizar este método para sexar.

____________________________

The long-tailed bushtit (Aegithalos caudatus) doesn’t show sexual dimorphism but, in breeding season we can us the presence of cloacal protuberance in males and  the development of brood patch in females.

In the pictures, a pair of this birds caught today. In picture 1, we can see the brood path in female and in picture 2 we show the clocal protuberance in male.

Long-tailed tit is one of the firsts passerines to be breed. Since mid march, we can use this metod for sexing this birds.

Phylloscopus collybita: datat / datado / aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

A aquestes alçades, començant ja la primavera, el datat del mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) és relativament senzill. Els ocells de segon any (Euring 5) com el que hem agafat avui, van mudar algunes de les seves grans cobertores més internes a la muda post-juvenil i mostren un contrast força evident entre aquestes plomes internes mudades (més llargues, amb part central negra i amples vores verd-groguenques) i les grans cobertores més externes juvenils (més curtes i d’un to més marronós) que han patit un fort desgast durant l’hivern.

Les plomes de l’àlula, especialment l’àlula gran, són d’un to molt marronós, enlloc de tirant a negre com passa als adults i  segueixen sent un molt bon indicatiu, però amb un contrast tan evident a les grans cobertores, poca cosa més fa falta.

________________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Empezando ya la primavera, el datado de los mosquiteros comunes (Phylloscopus collybita) es relativamente fácil. Las aves de segundo año (Euring 5) como la capturada hoy, mudaron algunas de sus grandes coberteras más internas en su muda postjuvenil y muestran un evidente contraste entre estas plumas más internas mudadas (más largas, con la parte central negra y amplios bordes verde-amarillentos) y las grandes coberteras más externas juveniles (más cortas y de tono parduzco) que han sufrido un notable desgaste durante el invierno.

Las plumas del álula son de tonos pardos, en vez de negros como pasa en adultos y siguen siendo un buen indicativo, pero con un contraste tan evidente en grandes coberteras, no nos ara falta más.

_______________________________________________

With the spring just started, the aging of  chifchaf (Phylloscopus collybita) is relativity easy. Second year birds (Euring 5), like this bird caughts today , moult  the innermost greater coverts in postjuvenil moult. They show a obvious contrast between this moulted feathers (longer, with a black central part and broad and yellowish green edges) and juvenile outermost greater coverts (shorter and with brownish toner) that have suffered wear during the winter.

Alula feathers are, in this birds, brownish (in adults birds they are black). But, with the obvius contrast in greater coverts, nomore is needed.