Apus apus: muda post-nupcial / post breeding moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El falciot negre (Apus apus), fa la muda a les àrees d’hivernada a l’Àfrica. La muda parcial post-juvenil no inclou grans plomes de l’ala i la muda post-nupcial és completa, però, a vegades, en individus de segon any, es deixa la més externa de les primàries (P10) sense mudar, de manera que, a la primavera i estiu següent (tercer any calendari de l’ocell), s’observa un contrast important entre aquesta primària encara juvenil enormement desgastada i la resta de plomes que van ser mudades durant la primera muda post-nupcial.

En l’exemplar que avui hem capturat i alliberat perquè havia entrat accidentalment a l’interior d’un domicili, s’observa clarament aquest fet.

_________________

El vencejo común (Apus apus), realiza la muda en sus áreas de invernada en África. La muda parcial postjuvenil no incluye grandes plumas del ala y la muda postnupcial es completa, pero, algunas veces, en individuos de segundo año, se deja la primaria más externa (P10) sin mudar. De este modo, en la siguiente primavera y verano (tercer año calendario del ave), se observa un contraste importante entre esta primaria aún juvenil enormemente desgastada y el resto de plumas que fueron mudadas durante la primera muda postnupcial.

En el ejemplar que hoy hemos capturado y liberado porque había entrado accidentalmente en un piso, se observa claramente este hecho.

____________

Commond swift (Apus apus) moults his feathers in wintering areas in Africa. The partial juvenile moult don’t include great flight feathers and postbreeding moult is complete, but, sometimes, second year birds can hold back the outermost primary (P10).

Thus, next spring and summer, this birds (three years old), show an important contrast between this very worn feather and the others primary feathers moulted in first post breeding moult.

Today, we capture  and  liberate a bird (it had accidentally entered into a flat) that shown clearly this retained P10.

 

Anuncis

Tordus philomelos: Paparra / Garrapata / Tick

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem capturat un tord comú (Turdus philomelos) que duia una paparra sota el bec.

__________________________

Hoy hemos capturado a un zorzal común (Turdus philomelos) ) que llevaba una garrapata debajo del pico.

__________________________

Today we have captured a common thrush (Turdus philomelos) that had a tickle under de beak.

Phylloscopus collybita: Paparra / Garrapata / Tick

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem capturat un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que duia una petita paparra, probablement de gènere Ixodes, sobre l’ull.

__________________________

Hoy hemos capturado a un mosquitero común (Phylloscopus collybita) que llevaba una pequeña garrapata, probablemente del género Ixodes, sobre el ojo.

__________________________

Today we have captured a common chiffchaff (Phylloscopus collybita) that had a small tickle, probably of Ixodes genus, over the eye.

Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

____________________________________________________________________________________________________

Alcedo athis: anellar o no anellar / anillar o no anillar / to ring or not to ring

© Jordi Cerdeira i Ribot

El blauet (Alcedo athis) té unes potes petites amb unes dimensions molt particulars i, per aquest motiu, es marquen amb unes anelles de mida especial. A més de les mides, les seves potes presenten una altra particularitat: la pell del tars és molt diferent de la d’altres ocells . No és escatosa i és molt més sensible, fet que ha provocat que s’arribi a qüestionar la idoneïtat del seu anellament.

Per evitar la possibilitat de fer ferides a la pell sensible del tars degut al fregament continu amb l’anella, molts anelladors anellen aquesta espècie a la tíbia.

La captura d’un control d’aquesta espècie anellada a tíbia fa cinc anys, m’ha permès veure de primera mà uns efectes de l’anella sobre la pota que segurament haurien acabat provocant una infecció a l’ocell.

Tot i que cinc anys són un temps considerable, no és justificable que produeixin unes lesions d’aquest tipus i per això em qüestiono molt seriosament si és oportú anellar aquesta espècie.

___________________________________

El martín pescador (Alcedo athis) tiene unas pequeñas patas de dimensiones muy particulares y, por este motivo, se marcan con anillas de una medida especial. A parte de las medidas, sus patas presentan otra particularidad: la piel de su tarso es muy diferente a la de otras aves. No es escamosa y es mucho más sensible hecho que ha provocado que se llegue a cuestionar la idoneidad de su anillamento.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pera evitar la posibilidad de producir heridas en la piel sensible del tarso debido al rozamiento continuo con la anilla, muchos anilladores anillan a esta especie en tibia.

La captura de un control de esta especie anillado hace cinco años me ha permitido constatar unos efectos de la anilla sobre la tibia que, seguramente, hubieran llegado a producir una infección.

Aunque cinco años son un tiempo considerable, no es justificación para unas lesiones de este tipo y por este motivo me cuestiono muy seriamente si es oportuno anillar a esta especie.

____________________________________

The kingfisher (Alcedo athis) has small legs with a very particular dimensions and, for this reason, we use rings of a special size.

Apart from the measures, its legs present another peculiarity: the skin of its tarsus It’s not scaly and is more sensitive than in other birds. This has led to questioning the suitability of ring this birds.

To avoid the possibility of producing wounds on the sensitive skin of the tarsus with the continuous friction with the ring, many ringers rings this species in the tibia.

The capture of a control of this species that was ringed five years ago, has allowed me to verify some effects of the ring on the tibia that, surely, would have caused an infection.

Although five years is a considerable time, it is not justification for injuries of this type and for this reason I question very seriously if it’s appropriate to ring this specie.

Picus sharpei

Revisant les imatges preses a un juvenil de picot verd ibèric (Picus sharpei), he trobat un detall que hem va passar desapercebut quan tenia l’ocell en mà: la fotografia ens diu molt sobre la dieta d’aquesta espècie i sobre la ferocitat de les seves preses…

______________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Revisando las imagenes tomadas a un juvenil de pito ibérico (Picus sharpei), he encontrado un detalle que me pasó desapercibido cuando tenía al ave en mano. La fotografía nos da información sobre la dieta de esta especie y sobre la ferocidad de sus presas…

______________________________________

Reviewing the images taken of a juvenile Iberian green woodpeckerverd (Picus sharpei), I found a detail that I didn’t see when I had the bird in hand. The photograph gives us information about the diet of this species and about the ferocity of its prey …