Passer domèsticus: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Pardal domèstic (Passer domesticus) anellat el 30 de maig de 2021 a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalunya) com a femella adulta.

Recuperat el dia 04 de maig de 2024 a la mateixa zona, 1.070 dies (2 anys, 11 mesos i 6 dies) després de l’anellament. Presentava placa incubatriu fet que demostra que estava criant en un espai proper.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La seva edat real és de quatre anys o més perquè va néixer el 2020 o abans. Es tracta d’una espècie resident. Els ocells de la zona es mouen entre l’espai (zona riberenca) i els polígons industrials relativament propers.

_{El rècord absolut per un exemplar salvatge d’aquesta espècie és de 19 anys i 9 mesos.}

____________________

Gorrión común (Passer domesticus) anillado el 30 de mayo de 2021 en Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Cataluña) como hembra adulta.

Recuperado el dia 04 de mayo de 2024 en la misma zona, 1.072 días (2 años, 11 meses y 6 días) después del anillamiento. Presentaba placa incubtriz hecho que demuestra que se encontrava criando en algun sitio cercano.

Su edad real es de quatro años o más, ya que nació en el 2020 o antes. Se trata de una especie residente. Los individuos de la zona se mueven entre el espacio ribereño donde fue capturada y polígonos industriales relativamente cercanos.

_{El récord absoluto para un ejemplar salvaje de esta especie es de 19 años y 9 meses.}

____________________________________

House sparrow (Passer domesticus) ringed in May 30th, 2021 in Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalonia) like an adult bird.

Recovery in May 4th, 2024 in the same place, 1.072 days (2 years, 11 months and 6 days) after ringing. It showed incubation path wich indicates that it was breeding somewere nearby.

It’s four years old or older, because it was born in 2020 or early. It’s a resident specie. The birds in the area live alternating between the riverside spac it was captured, and the relatively nearby industrial spaces.

_{The absolute record for a wild specimen of this species is 19 years and 9 months old.}

Phylloscopus trochilus: Identificació / Identificación / Identification

© Jordi Cerdeira i Ribot

El mosquiter de passa (Phylloscopus trochillus) només es troba a la nostra zona com a migrant a la primavera i a la tardor. Durant el pas primaveral coincideix amb altres mosquiters: el comú (P. collybita), l’ibèric (P. ibericus), el pàl·lid (P. bonelli) i el xiulaire (P. sibilatrix).

Pel que fa a l’aspecte general, té les parts dorsals de tons verd oliva i parts ventrals blanquinoses amb pit i gola groguencs. La llista supraciliar és més o menys groguenca, molt ben marcada i s’allarga força rera l’ull. Les potes acostumen a ser clares (de rosat a marró), però aquest caràcter, inicialment distintiu, presenta molta variació.

La gola i pit groguencs ens permetran diferenciar-lo ràpidament del mosquiter pàl·lid que té parts ventrals totalment blanques.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La projecció de les primàries (de mida similar a les terciàries) és un bon tret distintiu, no és tant llarga com la del mosquiter xiulaire, però és molt superior a la del comú i l’ibèric.

La P10 és més llarga que les cobertores primàries, com en els altres mosquiters, excepte el xiulaire, que la té més curta.

Les primàries només presenten emarginació a la P8, P7 i P6, mentre que el mosquiter ibèric i comú també hi tenen la P5.

___________________________

El mosquitero musical (Phylloscopus trochillus) solo se encuentra en nuestra área de estudio como ave en migración en primavera y otoño. Durante el paso primaveral, coincide con otros mosquiteros: el común (P. collybita), l’iberico (P. ibericus), el papialbo (P. bonelli) i el silbador (P. sibilatrix).

En lo referente a su aspecto general, tiene la zona dorsal de tonos verde oliváceos y partes ventrales blancuzcas con pecho y garganta amarillentos. La lista supraciliar puede ser más o menos amarillenta, pero siempre está muy bien marcada y se extiende claramente por detrás del ojo. Las patas acostumbran a ser claras (de rosado a marrón), pero este carácter, inicialmente distintivo, presenta mucha variación.

© Jordi Cerdeira i Ribot

El amarillo de garganta y pecho nos permite diferenciarlo rápidamente del mosquitero papialbo que tiene partes inferiores totalmente blancas.

Tiene una proyección de las primarias larga (de longitud similar a las terciarias). No lo és tanto como la del mosquitero silbador, pero es muy superior a la del común y del ibérico.

© J Cerdeira

La P10 es más larga que las coberteras primarias, igual que en los otros mosquiteros, excepto en el silbador, que la tiene más corta.

Las primarias sólo presentan emarginación en P8, P7 y P6, mientras que el mosquitero ibérico y común también la tienen en P5.

_________________________________________

Willow Warbler (Phylloscopus trochillus) in our study area it only appears as a migraing bird in spring and autumn. During pre-breeding migration it coincides with others Phyllosopus Warblers: Chiffchaff (P. collybita), Iberian Chiffchaff (P. ibericus), Western Bonelli’s Warbler (P. bonelli) and Wood Warbler (P. sibilatrix).

Regarding its general appearance, it has an olive green dorsal area and witish undelparts with a yellowish chest and throat. The suparciliary stripe may be more or less yellowish, but it’s always ver well marked amd extends clearly behind the eye. The legs are light (pink to brown), but this initially distinctive character present a lot of variations.

The yellow throat and breast alluws us quickly differentiate it from Western Bonelli’s Warbler, which has completely white underparts.

It has a long primary projection (similar in length to the tertiaries). It’s not as longer as in Wood Warbler, but it’s much than in Common and Iberian Chiffchaff.

The P10 is longer than the primary coverts, the same as in the other Phylloscopus, except for the Wood Warbler, wich has it shorter.

The primaryes only present emargination on P8, P7 i P6, while the Iberian and Common Chiffchaffs also have it on P5.

Aegithalus caudatus: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Mallerenga cua-llarga (Aegithalos caudatus) anellat el 29 d’agost de 2018 a Abrera (Baix Llobregat, Catalunya) com a ocell d’edat indeterminada (ja havia fet una muda completa).

Recuperat el dia 23 de març de 2024 a la mateixa zona, 2.034 dies (5 anys, 6 mesos i 22 dies) després de l’anellament.

© Jordi Cerdeira i Ribot

La seva edat real és de sis anys o més perquè va néixer el 2018 o abans. Es tracta d’una espècie resident. Gràcies a la recaptura en època reproductora hem pogut determinar que és un exemplar mascle.

_{El rècord absolut per un exemplar salvatge d’aquesta l’espècie és de 11 anys i 1 mes.}

____________________

Mito (Aegithlos caudatus) anillado el 18 de agosto de 2018 en Abrera (Baix Llobregat, Cataluña) como ave de edad indeterminada (había terminado una muda completa).

Recuperado el dia 23 de marzo de 2024 en la misma zona, 2.034 días (5 años, 6 meses y 22 días) después del anillamiento.

Su edad real es de seis años o más, ya que nació en el 2018 o antes. Se trata de una especie residente. Grácias a las recaptura durante la época de reproducción sabemos que se trata de un macho.

_{El récord absoluto para un ejemplar salvaje de esta especie es de 11 años y 1 mes.}

____________________________________

Long-tailed tit (Aegithalos caudatus) ringed in August 18th, 2018 in Abrera (Baix Llobregat, Catalonia) like a bird of indeterminate age (it had completed a complete moult).

Recovery in March 23th, 2024 in the same place, 2.034 days (5 years, 6 months and 22 days) after ringing.

It’s six years old or older, because it was born in 2018 or early. It’s a resident specie. With reproductive recovery, we know that’s a male.

_{The absolute record for a wild specimen of this species is 11 years and 1 month old.}

Erithacus rubecula: zona d’hivernada/ zona de invernada / wintering area

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pit-roig (Erithacus rubecula) anellat l’1 d’octubre de 2021 a Krynica Morska (província de Pomorskie) a Polònia durant una sessió d’anellament. Era un exemplar jove de primer any (nascut el mateix 2021).

És recuperat com a ocell adult el 12 de novembre de 2022 al pas del riu Llobregat per Abrera (comarca del Baix Llobregat, província de Barcelona) a Catalunya en una sessió d’anellament matinal. El seu estat era bo, amb un pes de 17,5 grams i un codi Euring 2 pel greix i 2 pel múscul. Un mes més tard, el 17 de desembre, es captura al mateix punt i ja fa 19,5 grams amb un codi 3 tant de greix, com de muscle.

Després de 407 dies (1 any, 1 mes i 11 dies) aquest exemplar ha recorregut 1.923 quilòmetres de distància en línia recta. El pit-roig és un ocell que manté poblacions residents a la zona, però hi ha una important arribada d’exemplars del centre i nord d’Europa que passen l’hiverna a les nostres latituds i retornen cap a les àrees de cria a la primavera. La data d’anellament no ens permet assegurar que el nostre ocell fos a la zona de naixement, ja que podria haver nascut més al nord i trobar-se en plena migració. La recuperació correspon a l’àrea d’hivernada, tal i com prova el fet que es produeixin dues captures al mateix punt i amb un mes de diferència entre elles.

____________________________________

Petirrojo (Erithacus rubecula) anillado el 1 de enero de 2021 en Krynica Morska (provincia de Pomorskie) en Polonia durante una sesión de anillamiento. Se trata de un ejemplar juvenil, de primer año (nacido el propio 2021) .

© Jordi Cerdeira i Ribot

Es recuperado como ave adulta el 12 de noviembre de 2022 a orillas del río Llobregat al paso por Abrera (comarca del Baix Llobregat, provincia de Barcelona) en Cataluña, durante una sesión de anillamiento matinal. Su estado es bueno, con un peso de 17,5 gramos y un código Euring de 2 para grasa y 2 para músculo. Un mes después, el 17 de diciembre del 2022, se recaptura en el mismo punto, ahora con un peso de 19,5gr y un código Euring de 3 tanto para grasa, como para músculo.

Después de 407 días (1 año, 1 mes y 11 días), este ejemplar a recorrido 1.923 kilómetros de distancia en línea recta. El petirrojo es un pájaro que mantiene poblaciones residentes en la zona, pero hay una importante llegada de ejemplares del centro y norte de Europa que pasan el inverno en nuestras latitudes y regresan a sus áreas de cría en primavera. La fecha de anillamiento no permite asegurar que nuestra ave estuviera en su área de nacimiento ya que podría estar en plena migración y haber nacido mucho más al norte. La recuperación corresponde a su zona de invernada, como prueba el hecho que se produzcan dos capturas en un mismo punto con un mes de separación.

___________________

Robin (Erithacus rubecula) ringed on October 1st, 2021 in Krynica Morska (Pomorskie region) in Poland . It’s juvenile, a first yeard bird (born in 2021) .

It’s recovery on November 12th, 2022 in Abrera (Baix Llobregat, Barcelona) in Catalonia during a birding ringing session in Llobregat river. It’s in a good condition with 17,5 grams of weight (Euring code 2 for fat and 2 for muscle). One month later, in Desember 17th, 2022, it’s recapturated wiht 19,5 gr of weight (code3 fot fat and muscle).

After 407 days (1 year, 1 month and 11 days), this bird appears 1.923 kilometers away in straigth line. A good travel from the breeding zone to the wintering zone.

The Robin is a bird that maintins resident populations in our area, but there is significant arrival of speciments from central and northern Europe that wintering in our latitudes and return to their breeding areas in spring. The ringing date of our bird don’t allow us to be sure that it was born there because it could have come from north, and be in migration. The recapture corresponds to its wintering area, and it’s confirmate for both captures in one month.

Erithacus rubecula: culmen deformat / culmen deformado / deformed culmen

Com a bon insectívor, el pit-roig (Erithacus rubecula) té un bec llarg i prim que li permet capturar tota mena de petits invertebrats. Aquesta veritable eina de precisió presenta el culmen (la mandíbula superior del bec) acabat en una lleugera corba descendent que, en alguns exemplars arriba a cavalcar sobre la mandíbula inferior insinuant una forma ganxuda.

En l’exemplar adult capturat avui, però, aquest final ganxut era especialment llarg de manera que li conferia un aspecte molt poc habitual.

© Jordi Cerdeira i Ribot

__________________________________________________________________________

Como buen insectívoro, el petirrojo (Erithacus rubecula) presenta un pico largo y fino que le permite capturar toda clase de invertebrados. Esta verdadera herramienta de precisión presenta el culmen (la mandíbula superior del pico) terminado en una ligera curva descendiente que, en algunos ejemplares, llega a sobreponerse a la mandíbula inferior insinuando una forma ganchuda.

En el ejemplar capturado hoy, este final ganchudo era especialmente alargado, de manera que le confería un aspecto poco habitual.

__________________________________________________________________________

As a good insectivore, the Robin (Erithacus rubecula), has a long and thinbill that allows it to capture all kinds of invertebrates. This tru precision tool has the culmen (the upper part of the bill) ending in a slight descending curve that, in some specimens, overlaps the lower jaw suggesting a hooked shape.

In the bird captured today, this hooked end was especially elongated, giving it an unusual appearence.

Curruca melanocephala: muda post-juvenil extensa / extense post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

És ben conegut que els tallarols de capnegre (Curruca melanocephala) de la nostra zona fan mudes post-juvenils molt extenses que , fins i tot, poden arribar a ser completes.

L’exemplar capturat avui (finals de setembre) havia mudat tot el plomatge amb excepció d’una secundària de l’ala esquerra. El to marronós d’aquesta ploma (típica del plomatge juvenil) i el relativament poc desgast que presentava, ens permeten datar l’ocell com un exemplar de primer any (codi Euring 3) que ha fet una muda gairebé completa.

Caldrà, doncs, ser molt prudents a l’hora de datar com a exemplars de dos o més anys d’edat (codi Euring 4) els exemplars d’aquesta espècie que hagin acabat una muda completa ja que fàcilment podrien ser de primer any. El codi Euring 2 (exemplar nascut aquest any o abans) sembla ser el més adequat en aquests casos.

______________________________

Es bien sabido que las currucas cabecinegra (Curruca melanocephala) de nuestra zona, realizan mudas postjuveniles muy extensas que pueden llegar a ser completas.

Es bien sabido que las currucas cabecinegra (Curruca melanocephala) de nuestra zona, realizan mudas postjuveniles muy extensas que pueden llegar a ser completas.

El ejemplar capturado hoy había mudado todo el plumaje con excepción de una secundaria del ala izquierda. El tono marronáceo de la pluma (típica del plumaje juvenil y de las hembras) y el relativamente poco desgaste que mostraba, nos permiten fechar al ave como a un ejemplar de primer año código Euring 3) que ha realizado una muda casi completa.

Será oportuno pues, ser prudentes al fechar como ejemplares de dos o más años de edad (código Euring 4) a los individuos de esta especie que hayan finalizado una muda completa, ya que fácilmente podrían ser de primer año. El código Euring 2 (ejemplar nacido este año o antes) parece la opción más acertada en estos casos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

______________________________

It’s known that sardinian warbler (Curruca melanocephala) in our area make very extensive post-juvenile molts that can be complete.

The specimen captured today had molted all of its plumage except one secondary on the left wing. The brownish tone of the feather (typical of juvenile or females plumage) and the relatively little wear it showed, allow us to date the bird as a first-year (Euring code 3) that has undergone an almost complete molt.

It will therefore be appropriate to be cautious when dating individuals of this species that have completed a complete molt as specimens of two or more years of age (Euring code 4), since they could easily be first-year birds. The Euring code 2 (bird born this year or before) seems the most appropriate option in these cases.

Alcedo atthis: dispersió juvenil / dispersión juvenil / juvenile dispersion

© Jordi Cerdeira i Ribot

Recuperació interessant d’un blauet (Alcedo atthis) jove. Anellat com a jove (codi d’edat Euring 3) al riu Llobregat al seu per Abrera (Baix Llobregat, Catalunya) el 17 de juliol del 2023. Es recupera al riu Ripoll al seu pas per Sabadell el 2 de setembre del mateix any. 47 dies després i a una distància lineal de 17 quilòmetres.

La dispersió juvenil dels blauets està àmpliament documentada. En aquest cas concret, l’interessant és que les localitats pertanyen a conques fluvials separades. Així, tot i que seria possible que s’hagués produït un desplaçament entre ambdós punts creuant directament, també seria molt plausible un viatge més llarg en que l’ocell hagués baixat fins al Delta del riu Llobregat, hagués avançat cap al nord per la costa fins a la desembocadura del riu Besos i l’hagués remuntat pujant pel seu afluent, el riu Ripoll, fins a la zona de la recuperació. En aquest cas el desplaçament hauria estat de més de 65 quilòmetres.

_______________________________________

Recuperación interesante de un Martín pescador (Alcedo atthis) juvenil. Anillado como un joven del año (código de edad Euring 3) en el río Llobregat a su paso por Abrera (Baix Llobregat, Catalunya) el 17 de julio de 2023. Se recupera en el río Ripoll a su paso por Sabadell el 2 de septiembre del mismo año. 47 días después y a una distancia lineal de 17 kilómetros.

La dispersión juvenil del Martín pescador está ampliamente documentada. En este caso concreto, lo interesante es que las localidades pertenecen a cuencas fluviales separadas. De este modo, aunque sería perfectamente posible que se hubiera producido un desplazamiento entre los dos puntos cruzando directamente, también sería muy plausible un viaje mucho más largo en que el ave hubiese bajado hasta el delta del río Llobregat, hubiese avanzado hacia el norte por la costa hasta la desembocadura del río Besos y lo hubiese remontado subiendo por su afluente, el río Ripoll, hasta la zona de recuperación. En este caso, el desplazamiento habría superado los 65 kilómetros.

_______________________________________

Interesting recovery of a juvenile Kingfisher (Alcedo atthis). When it was ringed in Llobregat River in Abrera (Baix Llobregat, Catalonia) on July 17, 2023, it was a young of the year (age code Euring 3). It is recovered in the Ripoll River, in Sabadell (Vallès Occidental, Catalonia) on September 2nd of the same year. 47 days later and 17 linear kilometers away.

The dispersal of juveniles Kingfishers is widely documented. In this specific case, the interesting thing is that the localities belong to separate river basins. Although it would be perfectly possible that there would have been a movement between the two points crossing directly, a much longer trip would also be very plausible in which the bird would have descended to the delta of the Llobregat River; would have advanced north along the coast to the mouth of the Besos River and would have gone up its tributary, the Ripoll River, to the recovery area. In this case, the displacement would have exceeded 65 kilometers.

_______________________________________

Actytis hypoleucos: Adult / Adulto

© Jordi Cerdeira i Ribot

La captura d’una xivitona (Actytis hypoleuca) adulta (codi d’edat Euring 4) que ha començat a mudar a plomatge hivernal ens permet veure les diferències amb els juvenils.

Pel que fa a l’ala, és destacable el desgast, especialment en petites i mitjanes cobertores més externes, que no trobarem en exemplars juvenils. Les terciàries i les escapulars presenten un barrat negre horitzontal entretallat que els juvenils no tenen (només mostren taques negres i camussa al contorn final). Les cobertores mitjanes no tenen el típic doble barrat final juvenil, ni mostren el color camussa de les franges clares de les plomes juvenils. Aquestes tenen una franja negra terminal i sovint altres franges més fines i discontínues que creuen la ploma a mitja alçada, tal i com correspon a les plomes d’adult.

Com que l’exemplar ja ha iniciat la muda post-nupcial, podem veure cobertores mitjanes molt noves, ja mudades, i que mostren el patró de plomatge hivernal: són més llises i d’un notable to més plomós.

A la cua, si observem les rectrius centrals, en juvenils presentarien el dibuix de petites taques negres i camussa alternes que ressegueixen tot el contorn final de la ploma. En el nostre exemplar, hi ha algunes tènues marques fosques, però en cap cas hi ha el dibuix típic juvenil.

_____________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

La captura de un archibebe chico (Actytis hypoleuca) adulto (código de edad Euring 4) que ha empezado a mudar a plumaje invernal, nos permite ver las diferencias con los juveniles.

Por lo que se refiere al ala, es destacable el desgaste, especialmente en pequeñas y medianas coberteras externas, que no encontraríamos en un ejemplar juvenil. Las terciarias y las escapulares presentan un barreado negro horizontal entrecortado que no tienen los juveniles (muestran un contorno final con manchas alternas negras y ante). Las coberteras medianas no tienen el doble barreado final de las plumas juveniles, ni muestran el típico tono ante de las bandas claras de las plumas juveniles. Estas tienen una banda terminal negra y, en muchos casos, otras bandas más finas y discontinuas que cruzan la pluma a media altura, como corresponde a plumas de adulto.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Como este ejemplar ya ha empezado la muda postnupcial, podemos ver coberteras medianas muy nuevas, ya mudadas, que muestran el patrón de plumaje invernal; son más lisas y de un tono más plomizo.

En la cola, si observamos las rectrices centrales, en aves juveniles mostrarían el dibujo de pequeñas manchas negras y ante alternas que recorren el contorno final de las plumas. En nuestro ejemplar, hay alguna marca tenue oscura, pero en ningún caso encontramos el típico dibujo juvenil.

_____________________________

The capture of an adult Commond Sandpipper (Actytis hypoleuca) (Euring age code 4) that has begun to moult into winter plumage, allows us to see the differences withs juveniles.

As regards the wing, the wear is remarkable, especially in small and medium outer coverts. We wouldn’t find it in a juvenile specimen. The tertials and the scapulars have a broken horizontal black barring that the juveniles do not have (they show a final outline with alternating black and buff spots). The median coverts do not have the final double barring of the juvenile feathers, nor do they show the typical buff tone of the light bands of the juvenile feathers. These have a black terminal band and, in many cases, other finer and discontinuous bands that cross the feather at mid-height, as corresponds to adult feathers.

This specimen has already started the postbreeding moult, and we can see very new median coverts, already moulted, showing the winter plumage pattern: they are smoother and with a more leaden tone.

In the tail, if we look at the central rectrices, in juvenile birds they would show the drawing of small alternate black and buff spots that run along the final contour of the feathers. In our specimen, there is a faint dark mark, but in no case did we find the typical juvenile pattern.

Muscicapa striata: muda post-nupcial / post-breeding molt

© Jordi Cerdeira i Ribot

El papamosques gris (Muscicapa striata) fa una muda parcial poc intensa en que muda plomes del cap, la cua i plomes de l’ala (petites i mitjanes cobertores, algunes grans cobertores, a vegades algunes terciàries i fins i tot alguna secundària).

L’exemplar capturat avui es trobava en plena muda. Com es veu a les imatges, havia mudat algunes cobertores petites i mitjanes, una gran cobertora i terciàries. Les plomes renovades es detecten pel seu negre més intens central i, sobretot, per la vora clara de tonalitats marronosa que no mostren les plomes més gastades no mudades.

_____________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

El papamoscas gris (Muscicapa striata) realiza una muda parcial no muy intensa en que muda plumas de cabeza, cola y del ala (pequeñas y medianas coberteras, algunas grandes coberteras, a veces algunas terciarias y hasta alguna secundaria).

El ejemplar capturado hoy se encontraba en plena muda. Como se observa en las fotografías, había mudado algunas pequeñas y medianas coberteras, una gran cobertera y terciarias. Las plumas renovadas se detectan por su negro central más intenso y, principalmente, por el borde claro de tonalidad marronácea que no muestran las plumas más gastadas no mudadas.

____________________________

Spotted flycatcher (Muscicapa striata) has a partial molt that is not intense. It molts head, tail and wing feathers (lesser and medium coverts, some greater coverts, sometimes some tertial and even some secondary).

The specimen captured today was in moult. As can be seen in the pictures, it had molted some lesser and medium coverts, a greater covert and tertials. The renewed feathers are detected by their central black more intense and, specialy, by the light border of brownish tonality that do not show the more worn feathers without changing.

Luscinia megarhynchos: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

© Jordi Cerdeira i Ribot

Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) anellat l’11 de juny del 2018 al pas del riu Llobregat per Abrera (Baix Llobregat, Catalunya) com a mascle de segon any.

Recuperat el dia 10 d’agost de 2023 a la mateixa zona, 1.886 dies (5 anys, 1 mes i 28 dies) després de l’anellament.

La seva edat real és de sis anys, ja que va néixer a l’any 2017. Es tracta d’una espècie reproductora estiuenca i, per tant, ha realitzat un mínim de 6 migracions post-nupcials i 6 de pre-nupcials.

_{El rècord absolut per un exemplar salvatge d’aquesta l’espècie és de més de 10 anys i 11 mesos.}

____________________

Ruiseñor común (Luscinia megarhynchos) anillado el 11 de junio del 2018 al paso del río Llobregat por Abrera (Baix Llobregat, Cataluña) como un macho de segundo año.

Recuperado el dia 10 de agosto del 2023 en ls misma zona, 1.886 días ( 5 años, 1 mes y 28 días) después del anillamiento.

Su edad real es de seis años ya que nació el 2017. Se trata de una especie reproductora estival y, por lo tanto, ha realizado un mínimo de siete migraciones prenupciales y seis más de postnupciales.

_{El récord absoluto para un ejemplar salvaje de esta especie es de más de 10 años y 11 meses.}

____________________________________

Nightingale (Luscinia megarhynchos) ringed in June 11th, 2018 in Llobregat river, in Abrera (Baix Llobregat, Catalonia) like a second year male.

Recovery in August 10th, 2023 in the same place, 1.8863 days (5 years, 1 month and 28 days) after ringing.

It’s six years old, because it was born in 2017. It’s a summer breeding specie and, therefore, has made six pre-breeding and 6 post-breeding migrations.

_{The absolute record for a wild specimen of this species is more of 10 years and 11 months.}