Arxius

Aegithalos caudatus: sobre el color dels ulls / sobre el color de los ojos / about eye colour

La identificació dels juvenils (Euring 3) de mallerenga cua-llarga (Aegithalos caudatus) ajudats pel color vermell de la carúncula ocular que els diferencia de la groguenca dels adults, ja la vaig tractar en una altra entrada d’aquest bloc.

Si ens centrem, però, en els ocells que ja han fet la muda post-nupcial o post-juvenil (Euring 4 o 2), el color d’aquesta carúncula ocular pot variar del groc, al taronja i fins i tot al vermell intens i, sovint, s’ha volgut relacionar el color amb l’edat dels ocells.

Després de fer recerca bibliogràfica sobre aquesta qüestió, queda molt clar que NO es pot utilitzar el color de la carúncula ocular ni per datar, ni per sexar els exemplars adults d’aquesta espècie.

Els diferents estudis evidencien que el color és molt variable i la tonalitat estaria relacionada amb el flux sanguini que, a la vegada, dependria de factors hormonals o neuronals relacionats amb l’estrès. Així, podrem observar canvis de color en un mateix individu, fins i tot durant el temps que passa entre la captura i el seu processament.

Per a més informació podeu fer una ullada aquí.

_____________________________________________

La identificación de juveniles (Euring 3) de mito (Aegithalos caudatus) ayudados por el color rojo de la carúncula ocular que los diferencia de la amarillenta de los adultos ya la traté en otra entrada de este bloc.

Pero, si nos centramos en las aves que ya han terminado la muda postnupcial o postjuvenil (Euring 4 o 2), el color de la carúncula puede variar del amarillo al naranja y hasta al rojo intenso. A menudo, se ha intentado relacionar el color con la edad de los ejemplares.

Después de hacer un poco de revisión bibliográfica sobre esta cuestión, queda muy claro que NO se puede utilizar el color de la carúncula ocular ni para fechar, ni para sexar ejemplares adultos de esta especie.

Se demuestra que el color es muy variable y la tonalidad estaría relacionada con el flujo sanguíneo que, a la vez, dependería de factores hormonales o neuronales relacionados con el grado de estrés. Así, podremos observar cambios de color en un mismo individuo, hasta durante el tiempo transcurrido entre la captura y su procesado.

Para más información podéis echar un vistazo aquí.

_____________________________________________

The identification of long tailed tit (Aegithalos caudatus) juveniles (Euring 3) aided by the red color of the ocular caruncle, that differentiates them from the yellowish one of the adults, I already expose this in another entry of this blog.

But, if we focus on birds that have already finished the post-breeding or post-juvenile moult (Euring 4 or 2) , the color of the caruncuncle can vary from yellow to orange and even to red.Often, attemps have been made to relate the color to the bird’s age.

After doing a bit of literature review on this issue, it’s clear that the color of the ocular caruncle CANNOT be used to aging or sexing an adult specimen of this specie.

It’s show that the color is very variable and the tonality would be related to the blood flow that, in turn, would depend on hormonal or neural factors related to the degree of stress. Thus, we will be able to observe color changes in the same individual, even during the time elapsed between capture and processing.

For more information about this, you can consult here.

Saxicola rubicola: mascle de primer hivern / macho de primer invierno / first winter male

des.27

El bitxac comú (Saxicola rubicola) fa una muda parcial post-juvenil i, en el cas dels mascles, probablement una muda hivernal per acabar d’adquirir el plomatge nupcial.

En la muda post-juvenil és habitual que es mudin totes les petites i mitjanes cobertores. Sovint també es muden terciàries, carpal i un mínim de sis grans cobertores. En alguns casos es poden mudar totes les grans cobertores, una secundària, algunes cobertores primàries internes i fins i tot l’àlula.

En el mascle capturat avui, el fet d’haver mudat totes les grans cobertores dificultava localitzar el límit de muda entre plomes juvenils i mudades que s’aprecia clarament quan queden algunes grans cobertores externes sense mudar.

De tota manera, el negre intens de la carpal, les petites, mitjanes i grans cobertores mudades contrasta davant del to més apagat de les cobertores primàries i de l’àlula.

També es pot apreciar aquesta diferència entre les terciàries mudades i les secundàries i primàries més desgastades per ser encara juvenils.

________________________________

La tarbilla común (Saxicola rubicola) tiene una muda postjuvenil parcial y, en los machos, probablemente una muda invernal para acabar de adquirir el plumaje nupcial.

La muda post-juvenil suele implicar a todas las pequeñas y medianas coberteras. Habitualmente también se mudan terciarias, carpal y un mínimo de seis grandes coberteras. En algunos casos se pueden mudar todas las grandes coberteras, una secundaria, algunas coberteras primarias internas y hasta toda la álula.

En el macho de primer invierno capturado hoy, el hecho de haber mudado todas las grandes coberteras dificultaba localizar el límite de muda entre plumas juveniles y plumas mudadas que se aprecia claramente cuando quedan algunas grandes coberteras externas sin mudar.

De todos modos, el negro intenso de la carpal, pequeñas, medianas y grandes coberteras mudadas contrasta ante el tono más apagado de las coberteras primarias y el álula.

También se puede apreciar esta diferencia entre las terciarias mudadas y las secundarias y primarias con más desgaste por ser aún juveniles

_________________________________

Stonechat (Saxicola rubicola) makes a partial post-juvenile moult and, in males, probably a winter molt to finish acquire the nuptial plumage.

Post-juvenile molt usually involves all small and medium coverts. Tertial, carpal covert and a minimum of sis great coverts are also usually molted. Sometimes, are all great coverts, one secondary, some internal primary coverts and, even, the alula feathers that can be molt.

In first winter male captured today, all great coverts had been moulted and difficult to locate the contrast between molted and unmoulted feathers. Usually, it’s clearly seen when some great coverts remain unmoulted.

However, the deep black of carpal, small, medium and great coverts that are moulted contrasts with the duller tone of primary coverts. You can also see the difference between the molted tertials and more worn secundary and primary feathers that are still juveniles.

Fringilla coelebs: Sarna / Scaly legs

des.4

La sarna està produïda per àcars que provoquen greus lesions, principalment a les potes dels ocells. Els fringíl·lids són especialment sensibles a aquestes infeccions i, entre ells, els pinsans (Fringilla coelebs) són dels que més n’acostumen a patir. És comú capturar exemplars d’aquesta espècie amb lesions, sobretot durant l’hivern.

Aquesta femella que hem capturat avui ens ha sorprès per la gran afectació al seu peu dret.

_______________________________________

La sarna está producida por ácaros que provocan graves lesiones, principalmente en las patas de las aves. Los fringílidos son especialmente sensibles a estas infecciones y, entre ellos, los pinzones (Fringilla coelebs) son de los que más acostumbran a padecerlas. Es común capturar ejemplares de esta especie con lesiones, especialmente durante el invierno.

Esta hembra que hemos capturado hoy nos ha sorprendido por la gran afectación en su pie derecho.

____________________________________________

Scary legs is produced by mites that cause serious injuries, mainly on the legs of birds. Fringillidae are especially sensitives to these infections and, among them, finches (Fringilla coelebs) stand out. it’s commond to capture speciments of this specie with injuries, mainly during winter.

This female that we captured today has surprised us by the great affectation on its right foot.

Falco tinnunculus: Macle adult / macho adulto / adult male

nov.22

Els rapinyaires són captures accidentals durant les campanyes d’anellament de passeriformes. Aquest xoriguer (Falco tinnunculus) va caure a la xarxa al intentar caçar un ocells que ja hi estava atrapat.

Les rectrius i supracaudals gris blavoses, la presència de taques fosques petites i disperses a les petites cobertores alars, les cobertores primàries sense taques i els tons pàl·lids del cap i coll ens indiquen ràpidament que ens trobem davant d’un mascle adult.

La femella no tindria plomes blavoses i estaria molt més tacada. Un mascle de primer any presentaria contrast entre plomes mudades i juvenils i tindria taques a les cobertores primàries juvenils encara no mudades.

_________________________________________________

Las rapaces diurnas son capturas accidentales durante las campañas de anillamiento de paseriformes. Este cernícalo común (Falco tinnunculus) quedó atrapado en la red cuando intentaba cazar a un pájaro que ya estaba preso en ella.

Las rectrices y supracaudales gris azuladas, la presencia de manchas oscuras pequeñas y dispersas en las coberteras alares pequeñas, las coberteras primarias totalmente negras y los tonos pálidos de la cabeza y cuello nos indican rápidamente que nos encontramos ante un macho adulto.

Una hembra no tendría plumas gris azuladas y estaría mucho más manchada; un macho de primer año presentaría contraste evidente entre plumas mudadas y juveniles y tendría manchas en las coberteras primarias juveniles aún no mudadas.

___________________________________________________

Diurnal raptors are accidental captures during passerine ringing campaigns. This common kestrel (Falco tinnunculus) got caught in the net while trying to hunt a bird that was already caught in it.

The bluish-gray rectrices and upper-tail feathers, the presence of scattered small dark spots on the small wing coverts, the black primary coverts and the pale tones in the head and neck indicate clearely that’s an adult male.

A female wouldn’t have gray-blue feathers and would have much more blotchy. A first year male would present contrast between molted and juvenile feathers and would have spots on the juvenile primary coverts not yet molted.

Phylloscopus collybita: Paparra / Garrapata / Tick

des.30

Avui hem capturat un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que duia una petita paparra, probablement de gènere Ixodes, sobre l’ull.

__________________________

Hoy hemos capturado a un mosquitero común (Phylloscopus collybita) que llevaba una pequeña garrapata, probablemente del género Ixodes, sobre el ojo.

__________________________

Today we have captured a common chiffchaff (Phylloscopus collybita) that had a small tickle, probably of Ixodes genus, over the eye.

Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

nov.11

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

nov.4

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores, un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

Alcedo atthis: anellar o no anellar / anillar o no anillar / to ring or not to ring

oct.1

El blauet (Alcedo atthis) té unes potes petites amb unes dimensions molt particulars i, per aquest motiu, es marquen amb unes anelles de mida especial. A més de les mides, les seves potes presenten una altra particularitat: la pell del tars és molt diferent de la d’altres ocells . No és escatosa i és molt més sensible, fet que ha provocat que s’arribi a qüestionar la idoneïtat del seu anellament.

Per evitar la possibilitat de fer ferides a la pell sensible del tars degut al fregament continu amb l’anella, molts anelladors anellen aquesta espècie a la tíbia.

La captura d’un control d’aquesta espècie anellada a tíbia fa cinc anys, m’ha permès veure de primera mà uns efectes de l’anella sobre la pota que segurament haurien acabat provocant una infecció a l’ocell.

Tot i que cinc anys són un temps considerable, no és justificable que produeixin unes lesions d’aquest tipus i per això em qüestiono molt seriosament si és oportú anellar aquesta espècie.

___________________________________

El martín pescador (Alcedo atthis) tiene unas pequeñas patas de dimensiones muy particulares y, por este motivo, se marcan con anillas de una medida especial. A parte de las medidas, sus patas presentan otra particularidad: la piel de su tarso es muy diferente a la de otras aves. No es escamosa y es mucho más sensible hecho que ha provocado que se llegue a cuestionar la idoneidad de su anillamento.

Pera evitar la posibilidad de producir heridas en la piel sensible del tarso debido al rozamiento continuo con la anilla, muchos anilladores anillan a esta especie en tibia.

La captura de un control de esta especie anillado hace cinco años me ha permitido constatar unos efectos de la anilla sobre la tibia que, seguramente, hubieran llegado a producir una infección.

Aunque cinco años son un tiempo considerable, no es justificación para unas lesiones de este tipo y por este motivo me cuestiono muy seriamente si es oportuno anillar a esta especie.

____________________________________

The kingfisher (Alcedo atthis) has small legs with a very particular dimensions and, for this reason, we use rings of a special size.

Apart from the measures, its legs present another peculiarity: the skin of its tarsus It’s not scaly and is more sensitive than in other birds. This has led to questioning the suitability of ring this birds.

To avoid the possibility of producing wounds on the sensitive skin of the tarsus with the continuous friction with the ring, many ringers rings this species in the tibia.

The capture of a control of this species that was ringed five years ago, has allowed me to verify some effects of the ring on the tibia that, surely, would have caused an infection.

Although five years is a considerable time, it is not justification for injuries of this type and for this reason I question very seriously if it’s appropriate to ring this specie.

Prunella modularis: Datat / Datado /Aging

nov.19

El pardal de bardissa (Prunella modularis) fa una muda post-juvenil parcial en que muda petites cobertores i un nombre variable de terciàries, grans cobertores i, a vegades, una o dues plomes de l’àlula.

Si no hi ha un contrast entre grans cobertores (perquè no n’ha mudat cap o perquè les ha mudat totes), un bon indicador a tenir present per a determinar l’edat és el color de la mandíbula inferior i de l’ull.

Una mandíbula inferior molt pàl·lida és típica d’ocells de primer any. En el cas dels adults serà de color tenen fosc.

El color de l’iris de l’ull, tot i ser un caràcter molt variable, ens pot ajudar: els joves el tenen tirant a grisos i els adults d’un color més vermellós. De tota manera, molts juvenils canvien ràpidament el color de l’iris, de manera que haurem de ser molt cautelosos a l’hora d’utilitzar-ho.

_____________________________________________________

El acentor común (Prunella modularis) realiza una muda post-juvenil parcial en que muda pequeñas coberteras y un número variable de terciarias, grandes coberteras y puede que una o dos plumas del álula.

Si no hay un contraste evidente entre grandes coberteras (si no ha mudado ninguna o las ha mudado todas), un buen indicador es el color de la mandíbula inferior y del ojo.

Una mandíbula inferior muy pálida es típica de aves de primer año. Los adultos, en cambio, la tienen oscura.

El color del iris del ojo, aunque es un carácter muy variable, nos puede ayudar también: las aves jóvenes lo tienen más claro, grisáceo, mientras que los adultos muestran un tono más rojizo. De todas maneras, cabe señalar que muchos juveniles cambian rápidamente el color del iris, con lo que se debe ser muy cauteloso en su utilización.

______________________________

The dunnock (Prunella modularis) has a post-juvenile moult that include little coverts and a variable number of tertials, greater coverts and, sometimes, one or two alula feathers.

If there aren’t contrast between greater coverts (when moult all or anyone great coverts), a good indicator is the lower jaw and the iris colors.

A lower jaw very pale is characteristic of first year birds. The adults have a dark lower jaw.

The iris color it’s a very variable character, but in young birds is a lighter tone, grayish. In adults, the tone is reddish.

Anyway, it’s important remember that some juveniles can change iris color quicly.

Sylvia atricapilla: leucisme parcial (mínim) / partial leucism (minimum)

nov.4

Un dels exemplars de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) capturats avui, tenia un petit, però curiós leucisme parcial simètric: una petita zona totalment blanca a l’extrem de la quarta primària a ambdues ales.

La femella, de més d’un any d’edat (Euring 4), presentava tota la resta de les plomes amb coloració normal.

________________

Uno de los ejemplares de curruca capirotada (Sylvia atricapilla) capturados hoy, presentaba un pequeño, pero curioso leucismo parcial simétrico: una pequeña zona totalmente blanca situada en el extremo de la cuarta primaria y en las dos alas.

La hembra, de más de un año de edad (Euring 4), mantenía una coloración completamente normal en todo el resto de sus plumas.

_________________________________________

One of the Eurasian Blackcap (Sylvia atricapilla) caught today, showed a little and symmetrical partial leucism: It had a little whitte zone at the end of fourth primary, in both wings.

This female, more than one year old (Euring 4), had a normal coloring on all other feathers.

Apunts d'anellament

Ringing notes