Linaria cannabina: sexat / sexado / sexing

El passerell (Linaria cannabina) es pot sexar fins i tot amb plomatge juvenil. La clau la trobem en les primàries més internes: cal observar si la franja externa de color blanc que ressegueix la ploma arriba a entrar en contacte amb el raquis a la seva base o hi queda a menys de mig mil·límetre. En aquests casos ens trobarem davant d’un mascle. Si la separació entre el raquis i la franja blanca és sempre més gran, serà una femella.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el cas d’exemplars adults, a més, podem observar el dibuix del pit i cap: els macles els tenen molt tacats de vermell en època reproductora i amb taques rodones al pit la resta de l’any. Les femelles no presenten tons vermells i el dibuix és clarament llistat.

_________________________

El pardillo común (Linaria cannabina) puede ser sexado hasta en plumaje juvenil. La clave la encontraremos en las primarias más internas: deberemos observar si la banda externa de color blanco que bordea la pluma llega a entrar en contacto con el raquis en su base o queda a menos de medio milímetro de él. En estos casos estaremos ante un macho Si la separación entre el raquis y la banda es siempre mayor, será una hembra.

En el caso de ejemplares adultos, también podemos observar el dibujo en pecho y capirote: los machos los tienen muy manchados de rojo durante la época reproductiva y con manchas redondeadas en el pecho el resto del año. Las hembras no presentan tonalidades rojizas y el dibujo del pecho es claramente listado.

____________________

Common linnet (Linaria cannabina) can be sexed even in juvenile plumage. We’ll find the key in the innermost primaries: we must observe if the external white band that borders the feather comes into contact with the rachis or is less than half millimiter from it. In this cases, the bird will be a male. If the separation is greater, it will be female.

In the case of adult specimens, we can also observe brest and crown: the males have a lot of red during breading season and rouded spots on the breast the rest of the year. The females don’t present reddish tones and its breast is clearly striped.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Erithacus rubecula: Sexat / sexado / sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

Els pit-roigs (Erithacus rubecula) no presenten dimorfisme sexual. Malgrat lleugeres diferències de mida i en la intensitat extensió de la taca taronja del pit, no hi ha un mètode eficaç que ens permeti diferenciar durant l’any mascles i femelles.

Durant l’època de zel, però, les coses canvien i podrem detectar els mascles actius gràcies a l’observació de l’evident protuberància cloacal que desenvolupen. Aquest desenvolupament de la cloaca acabat en un autèntic plomall, els facilitarà la còpula a ells i ens donarà la clau per sexar-los a nosaltres.

© Jordi Cerdeira i Ribot

______________________

Los petirrojos (Erithacus rubecula) no presenten dimorfismo sexual. Aunque se observan leves diferencias de tamaño y en la intensidad y extensión de la mancha naranja del pecho, no hay un método eficaz que nos permita diferenciar durante todo el año a machos de hembras.

Durante el celo, las cosas cambian y podremos descubrir a los machos gracias a la observación de la evidente protuberancia cloacal que desarrollan. Este abultamiento de la cloaca acabado en un autentico penacho de pequeñas plumas, les facilitará la cópula a ellos y nos dará la clave para sexarlos a nosotros.

______________________

The Robins (Erithacus rubecula) don’t show sexual dimorphism. Althought they present slight differences in size and in stain orange intensity and extension, there isn’t an effective method than differentiate males from females throughtout the year.

During the heat, things change and we will be able to identify the males with the observation of the evident cloacal protuberance that they develop. This bulge of the cloaca inished in a real tuft of small feathers, will facilitate their copulation and will be give us the key to sex him.

Carduelis carduelis: Sexat / Sexado / Sexing

La cadernera (Carduelis carduelis) és relativament fàcil de sexar si tenim presents els següents caràcters:

Taca vermella de la cara més extensa en els mascles: normalment sobrepassa l’ull cap al darrera i per sobre. En les femelles, en canvi, no arriba a fer-ho.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Taca negra de sobre el cap uniforme i ben negra en mascles. Les femelles la tenen menys fosca i clapejada.

Narines (les plomes que rodegen els orificis nassals) grisenques en femelles i ben negres als mascles.

A l’ala, petites cobertores negres als mascles, a vegades amb una fina línia brunenca a l’extrem. Les de les femelles són majoritàriament bruneneques, tot i que, en algun cas, el color brunenc es limita a una estreta banda terminal com la que trobem en alguns mascles.

Fins i tot els ocells de primer hivern ja tenen aquests caràcters ben desenvolupats i, majoritàriament, es poden sexar si combinem l’observació de tots aquests elements. Pot haver-hi algun cas, però, en que ens trobem amb individus amb característiques intermèdies que no podrem resoldre.

______________________

El jilguero (Carduelis carduelis) es relativamente fácil de sexar si contemplamos los caracteres siguientes:

Mancha roja de la cara más extensa en los machos: normalmente sobrepasa al ojo por detrás y por encima. En las hembras no llega a superarlo.

Mancha negra sobre la cabeza uniforme y oscura en machos. Las hembras la tienen menos oscura y sin un tono uniforme.

Narinas (las plumas que rodean los orificios nasales) grisáceas en las hembras y completamente negras en machos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ala, las pequeñas coberteras son negras en machos, a veces con una fina línea parduzca en el extremo. Las de las hembras son principalmente pardas aunque, en algún caso, el color pardo se limita a una estrecha banda terminal como la que encontramos en algunos machos.

Hasta las aves de primer invierno ya tienen estos caracteres bien diferenciados y, mayoritariamente, se pueden sexar combinando la observación de todos estos elementos. Sólo en algún caso podemos encontrar individuos con características intermedias que no podremos resolver.

_______________________________________________

The goldfinch (Carduelis carduelis) is relatively easy to sex if we consider the following characters:

Red spot on the face more extensive in males: usually eceeds the eye above and behint In females it doesn’t eceed it.

Black spot on the head uniform dark in males. The females have it less dark nd without a uniform tone.

Nostrils (the feathers that surround the nostrils) greyish in females and completly black in males.

On the wing, the lessers coverts ae black in males, sometimes with a fine brownish line at the tip. Those of the female are mainly brown althougut, in some cases, the brown color is similar to a narrow terminal band like the one found in some males.

Even first-winter birds already have these well-diferenciated character and, for the most part, they can be sexed by combining the observation of all these elements. Only in some cases we can find birds with intermediate characteristics that we won’t be able to resolve.

Falco tinnunculus: Macle adult / macho adulto / adult male

© Jordi Cerdeira i Ribot

Els rapinyaires són captures accidentals durant les campanyes d’anellament de passeriformes. Aquest xoriguer (Falco tinnunculus) va caure a la xarxa al intentar caçar un ocells que ja hi estava atrapat.

Les rectrius i supracaudals gris blavoses, la presència de taques fosques petites i disperses a les petites cobertores alars, les cobertores primàries sense taques i els tons pàl·lids del cap i coll ens indiquen ràpidament que ens trobem davant d’un mascle adult.

La femella no tindria plomes blavoses i estaria molt més tacada. Un mascle de primer any presentaria contrast entre plomes mudades i juvenils i tindria taques a les cobertores primàries juvenils encara no mudades.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________

Las rapaces diurnas son capturas accidentales durante las campañas de anillamiento de paseriformes. Este cernícalo común (Falco tinnunculus) quedó atrapado en la red cuando intentaba cazar a un pájaro que ya estaba preso en ella.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Las rectrices y supracaudales gris azuladas, la presencia de manchas oscuras pequeñas y dispersas en las coberteras alares pequeñas, las coberteras primarias totalmente negras y los tonos pálidos de la cabeza y cuello nos indican rápidamente que nos encontramos ante un macho adulto.

Una hembra no tendría plumas gris azuladas y estaría mucho más manchada; un macho de primer año presentaría contraste evidente entre plumas mudadas y juveniles y tendría manchas en las coberteras primarias juveniles aún no mudadas.

___________________________________________________

Diurnal raptors are accidental captures during passerine ringing campaigns. This common kestrel (Falco tinnunculus) got caught in the net while trying to hunt a bird that was already caught in it.

The bluish-gray rectrices and upper-tail feathers, the presence of scattered small dark spots on the small wing coverts, the black primary coverts and the pale tones in the head and neck indicate clearely that’s an adult male.

A female wouldn’t have gray-blue feathers and would have much more blotchy. A first year male would present contrast between molted and juvenile feathers and would have spots on the juvenile primary coverts not yet molted.

Passer domesticus: datar i sexar/ age and sexing

El pardal comú (Passer domesticus) fa una muda post-juvenil i post-nupcial completa que, un cop acabades, impossibiliten concretar l’edat dels ocells, però permet sexar-los fàcilment per l’evident dimorfisme sexual que hi ha entre mascles i femelles.

En el cas dels ocells juvenils, però, ens trobem amb el cas invers: podem datar-los com a ocells de primer any (Euring 3), però no podem sexar-los perquè el plomatge juvenil és igual per ambdós sexes.

Avui, hem capturat un ocell de primer any que ja ha iniciat la muda post-juvenil completa i, gràcies a trobar-se en aquest punt intermedi, podem datar-lo i sexar-lo.

L’aspecte general i unes plomes de vol no mudades extremadament noves (els ocells adults les tenen ja molt desgastades) permet determinar fàcilment que és un jove de l’any i, com que ja ha començat a mudar les petites cobertores de l’espatlla que són del característic color teula dels mascles, també podem sexar-lo.

Així que podem afirmar que ens trobem davant d’un mascle de primer any de pardal comú!

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________________________

El gorrión común (Passer domesticus) realiza una muda postjuvenil y postnupcial completa que, una vez finalizadas, hacen imposible concretar la edat del individuo, pero permite sexarlos fácilmente por el evidente dimorfismo sexual que hay entre machos y hembras.

En el caso de aves juveniles, nos encontramos justo en el caso inverso: podemos datarlo como ave de primer año (Euring 3), pero no podemos sexarlos porque el plumaje juvenil es igual para los dos sexos.

Hoy hemos capturado un ave de primer año que ya había iniciado la muda postjuvenil completa; gracias a encontrarse en este punto intermedio podemos datarlo y sexarlo.

Su aspecto general y unas plumas de vuelo no mudadas extremadamente nuevas (los individuos adultos ya las tienen muy desgastadas) permite determinar fácilmente que es un juvenil y, como ya ha iniciado la muda de las pequeñas coberteras del hombro, que son del característico color teja de los machos, también podemos sexarlo.

Así que podemos afirmar que nos encontramos ante un macho de primer año de gorrión común!

_________________________________________________________________

House Sparrow (Passer domesticus) makes a complete post-juvenile and post-breeding moult, that, ones finished, makes it impossible to concrete the individual’s age, but, it’s easy to sex the bird, because there are an evident sexual dimorfism between male and female.

In the case of juvenile birds, we are exactly in the opposite: we can date them as a first year birds (Euring 3), but we cannot sex them because the juvenile plumage is the same for both sexes.

Today we have captured a juvenile who had already started the post-juvenile moult. In this intermedial point, we can date and sex it.

Its general appearance and extremely new non-moulted flight feathers makes it easily to determine that it’s a juvenile (adult birds already have flight feathers very worn). As it has already begun the moulting of the lesser coverts in shoulder, we can see that are of the characteristic tile colour of males.

So we can say that we have in hand a first year male of House Sparrow!

Dendrocopus major: Datat i sexat/ Datado i sexado/Aeging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-nupcial completa, però pot deixar sense mudar (plomes retingudes) algunes cobertores primàries i, excepcionalment, alguna secundària que contrasten amb la resta de plomes mudades. Els joves d’aquesta espècie fan una muda parcial en que poden mudar totes o algunes de les grans cobertores més internes i, en pocs casos, algunes de les cobertores primàries més externes.

En l’exemplar capturat avui, la presència de tres cobertors primàries, que contrasten pel seu desgast i color més clar, no ens ha de confondre ja que es tracta d’un adult (Euring 6 de dos o més anys d’edat) que les ha retingut en la muda post-nupcial. Si fos un ocell de segon any (Euring 5), les cobertors primàries mudades serien només les més externes i, molt probablement, també hi hauria alguna gran cobertora externa sense mudar.

Pel que fa al sexe, la taca vermella del capdenota clarament que es tracta d’un mascle.

________________________________________________

El pico picapino (Dendrocopus major) realiza una muda postnupcial completa, pero puede dejar sin mudr (plumas retenidas) algunas coberteras primarias y, excepcionalmente, alguna secundaria que contrastan con el resto de plumas mudadas. Los jóvenes de esta especie realizan una muda parcial en que pueden mudar todas o algunas de las grande coberteras más internas y, en pocos casos, algunas de las coberteras primarias más externas.

En el ejemplar capturado hoy, la presencia de tres coberteras primarias, que contrastan por su desgaste y color más claro, no deben de engañarnos ya que se trata de un adulto (Euring 6 de dos o más años de edad) que las ha retenido en la muda postnupcial. Si fuese un ave de segundo año (Euring 5), las coberteras primarias mudadas serían sólo las más externas y, muy probablemente, también habría alguna gran cobertera externa sin mudar.

En lo referente al sexo, la mancha roja de la cabeza denota claramente que se trata de un macho.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

The great spotted woodpecker (Dendrocopus major) performs a complete post-nuptial moult, but may leave some primary coverts without moult (retained feathers) and, exceptionally, some secondary coverts that contrast with the rest of the moulted feathers. The youngs of this species make a partial moult and they can moult all or some of the innermost great coverts and, in a few cases, some of the outermost primary coverts.

In the specimen captured today, the presence of three primary coverts, which contrast for their wear and lighter color, should not deceive us since it is an adult (Euring 6, two or more years old) that has retained them in the post-breeding moult. If it were a second-year bird (Euring 5), the moulted primary coverts would be only the outermost and, most likely, there would also be some unmoulted outer greater coverts.

Regarding sex, the red spot on the head clearely denotes that it’s a male.

Picus sharpei: sexar / sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és fàcil de sexar. Cal fixar-se en la bigotera que és vermella en els mascles i negra en les femelles. Al sortir del niu, la bigotera és grisa i només la podrem utilitzar per determinar el sexe quan avanci la muda de plomes corporals i es torni negra en femelles o vermella en mascles.

_____________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) es fácil de sexar. Será cuestión de fijarse en la bigotera que es roja en machos y negra en las hembras. Al salir del nido, la bigotera es gris y sólo la podremos utilizar para sexar con seguridad cuando avance la muda de plumas del cuerpo y se vuelva negra en hembras o roja en machos.

_____________________________

The Iberian green Woodpecker (Picus sharpei) is easy to sexing. If its moustache is blacl it’s a female and, if it’s red, a male. In juveniles birds the moustache is inityally grey. We’ll have to wait for the moult of body feathers shedding to progress for looking for red feathers in the males or black feathers in females.

Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.