Arxius

Passer domesticus: datar i sexar/ age and sexing

El pardal comú (Passer domesticus) fa una muda post-juvenil i post-nupcial completa que, un cop acabades, impossibiliten concretar l’edat dels ocells, però permet sexar-los fàcilment per l’evident dimorfisme sexual que hi ha entre mascles i femelles.

En el cas dels ocells juvenils, però, ens trobem amb el cas invers: podem datar-los com a ocells de primer any (Euring 3), però no podem sexar-los perquè el plomatge juvenil és igual per ambdós sexes.

Avui, hem capturat un ocell de primer any que ja ha iniciat la muda post-juvenil completa i, gràcies a trobar-se en aquest punt intermedi, podem datar-lo i sexar-lo.

L’aspecte general i unes plomes de vol no mudades extremadament noves (els ocells adults les tenen ja molt desgastades) permet determinar fàcilment que és un jove de l’any i, com que ja ha començat a mudar les petites cobertores de l’espatlla que són del característic color teula dels mascles, també podem sexar-lo.

Així que podem afirmar que ens trobem davant d’un mascle de primer any de pardal comú!

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________________________________________

El gorrión común (Passer domesticus) realiza una muda postjuvenil y postnupcial completa que, una vez finalizadas, hacen imposible concretar la edat del individuo, pero permite sexarlos fácilmente por el evidente dimorfismo sexual que hay entre machos y hembras.

En el caso de aves juveniles, nos encontramos justo en el caso inverso: podemos datarlo como ave de primer año (Euring 3), pero no podemos sexarlos porque el plumaje juvenil es igual para los dos sexos.

Hoy hemos capturado un ave de primer año que ya había iniciado la muda postjuvenil completa; gracias a encontrarse en este punto intermedio podemos datarlo y sexarlo.

Su aspecto general y unas plumas de vuelo no mudadas extremadamente nuevas (los individuos adultos ya las tienen muy desgastadas) permite determinar fácilmente que es un juvenil y, como ya ha iniciado la muda de las pequeñas coberteras del hombro, que son del característico color teja de los machos, también podemos sexarlo.

Así que podemos afirmar que nos encontramos ante un macho de primer año de gorrión común!

_________________________________________________________________

House Sparrow (Passer domesticus) makes a complete post-juvenile and post-breeding moult, that, ones finished, makes it impossible to concrete the individual’s age, but, it’s easy to sex the bird, because there are an evident sexual dimorfism between male and female.

In the case of juvenile birds, we are exactly in the opposite: we can date them as a first year birds (Euring 3), but we cannot sex them because the juvenile plumage is the same for both sexes.

Today we have captured a juvenile who had already started the post-juvenile moult. In this intermedial point, we can date and sex it.

Its general appearance and extremely new non-moulted flight feathers makes it easily to determine that it’s a juvenile (adult birds already have flight feathers very worn). As it has already begun the moulting of the lesser coverts in shoulder, we can see that are of the characteristic tile colour of males.

So we can say that we have in hand a first year male of House Sparrow!

Dendrocopus major: Datat i sexat/ Datado i sexado/Aeging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot 

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-nupcial completa, però pot deixar sense mudar (plomes retingudes) algunes cobertores primàries i, excepcionalment, alguna secundària que contrasten amb la resta de plomes mudades. Els joves d’aquesta espècie fan una muda parcial en que poden mudar totes o algunes de les grans cobertores més internes i, en pocs casos, algunes de les cobertores primàries més externes.

En l’exemplar capturat avui, la presència de tres cobertors primàries, que contrasten pel seu desgast i color més clar, no ens ha de confondre ja que es tracta d’un adult (Euring 6 de dos o més anys d’edat) que les ha retingut en la muda post-nupcial. Si fos un ocell de segon any (Euring 5), les cobertors primàries mudades serien només les més externes i, molt probablement, també hi hauria alguna gran cobertora externa sense mudar.

Pel que fa al sexe, la taca vermella del capdenota clarament que es tracta d’un mascle.

________________________________________________

El pico picapino (Dendrocopus major) realiza una muda postnupcial completa, pero puede dejar sin mudr (plumas retenidas) algunas coberteras primarias y, excepcionalmente, alguna secundaria que contrastan con el resto de plumas mudadas. Los jóvenes de esta especie realizan una muda parcial en que pueden mudar todas o algunas de las grande coberteras más internas y, en pocos casos, algunas de las coberteras primarias más externas.

En el ejemplar capturado hoy, la presencia de tres coberteras primarias, que contrastan por su desgaste y color más claro, no deben de engañarnos ya que se trata de un adulto (Euring 6 de dos o más años de edad) que las ha retenido en la muda postnupcial. Si fuese un ave de segundo año (Euring 5), las coberteras primarias mudadas serían sólo las más externas y, muy probablemente, también habría alguna gran cobertera externa sin mudar.

En lo referente al sexo, la mancha roja de la cabeza denota claramente que se trata de un macho.

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot 

The great spotted woodpecker (Dendrocopus major) performs a complete post-nuptial moult, but may leave some primary coverts without moult (retained feathers) and, exceptionally, some secondary coverts that contrast with the rest of the moulted feathers. The youngs of this species make a partial moult and they can moult all or some of the innermost great coverts and, in a few cases, some of the outermost primary coverts.

In the specimen captured today, the presence of three primary coverts, which contrast for their wear and lighter color, should not deceive us since it is an adult (Euring 6, two or more years old) that has retained them in the post-breeding moult. If it were a second-year bird (Euring 5), the moulted primary coverts would be only the outermost and, most likely, there would also be some unmoulted outer greater coverts.

Regarding sex, the red spot on the head clearely denotes that it’s a male.





Picus sharpei: sexar / sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és fàcil de sexar. Cal fixar-se en la bigotera que és vermella en els mascles i negra en les femelles. Al sortir del niu, la bigotera és grisa i només la podrem utilitzar per determinar el sexe quan avanci la muda de plomes corporals i es torni negra en femelles o vermella en mascles.

_____________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) es fácil de sexar. Será cuestión de fijarse en la bigotera que es roja en machos y negra en las hembras. Al salir del nido, la bigotera es gris y sólo la podremos utilizar para sexar con seguridad cuando avance la muda de plumas del cuerpo y se vuelva negra en hembras o roja en machos.

_____________________________

The Iberian green Woodpecker (Picus sharpei) is easy to sexing. If its moustache is blacl it’s a female and, if it’s red, a male. In juveniles birds the moustache is inityally grey. We’ll have to wait for the moult of body feathers shedding to progress for looking for red feathers in the males or black feathers in females.





Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

Picus sharpei: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                            Foto 1

El picot verd i ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a afectar totes les terciàries, grans cobertores, secundàries, ni primàries.

Els ocells juvenils, són molt fàcils de datar perquè presenten les plomes de pit i zones ventrals amb taques fosques i les parts dorsals amb taques blanques. Un cop superada la muda post-juvenil, però, les plomes del cos hauran estat mudades i seran de coloració uniforme i ens haurem de basar en el contrast entre plomes de vol juvenils i les mudades per datar correctament.

L’ocell capturat avui està al mig de la muda post-juvenil i es detecten clarament les plomes juvenils del cos amb taques (veure foto 1 ventral).

Si observem les plomes de vol, podem aprofitar per familiaritzar-nos amb les característiques que ens permetran datar-lo com a ocells de primer o segon any un cop finalitzada la muda juvenil: per un costat les terciàries juvenils (veure foto 2) que tenen taques o reticulats blancs que arriben al final de la ploma, cosa que no passa en els adults. Per altre banda les cobertores primàries juvenils (més estretes i menys arrodonides) poden ser mudades en part mostrant contrast amb les més amples i arrodonides mudades.

Pel que fa al sexat, les bigoteres poc marcades i negres (veure foto 3)ens demostren que és una femella, perquè un mascle les tindria vermelles i ben marcades.

© Jordi Cerdeira         Foto 2

___________________________________________

El pito real ibérico (Picus sharpei) tiene una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a afectar a todas las terciarias, grandes coberteras, secundarias ni primarias.

Las aves juveniles son muy fáciles de datar porque presentan unas características manchas oscuras en plumas de pecho y zonas ventrales y manchas blancas en zonas dorsales. Una vez superada la pluma postjuvenil, cuando ya estén mudadas las plumas del cuerpo, será necesario buscar contrastes entre plumas de vuelo juveniles y mudadas para datar correctamente.

El pájaro capturado hoy está en plena muda postjuvenil y se pueden localizar claramente las plumas del cuerpo juveniles (ver foto 1 ventral).

Si observamos las plumas de vuelo, podemos aprovechar para familiarizarnos con las características que nos permitirán datarlo como ave de primer o segundo año una vez finalizada la muda postjuvenil. Por un lado tenemos las terciarias (ver foto 3) que tienen manchas o reticulados blancos que llegan al final de la pluma (esto no pasa en plumas de adulto). Por otro lado, las coberteras primarias juveniles (más estrechas y menos redondeadas) pueden ser mudadas en parte, adviertiéndose entonces el contraste con las mudadas.

En lo referente al sexado, las bigoteras poco marcadas y negras (ver foto 3) nos demuestran que es una hembra ya que un macho las tendría rojas y bien marcadas,

______________________________________________

Iberian green woodpecker (Picus sharpei) males a partial post-juvenile moult that not include all tertial, great coverts, secundaries and primaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                Foto 3

Juveniles birds are esy to aging because show ventral feathers with dark spots and dorsal feathers with white spots. When post-juvenile moult will be finish, body feathers will be moulted and they will be uniformly colorored and we will need to looking for the contrast between flight feather to aging correctly.

The bird caught today is in the middle of post-juvenile moult and we can see the juvenile body feathers with spots (see ventral picture1).

If we look at the flight feathers, we can take advantage to familiarize with the characteristics that will allow to identify a first or second year bird when post-juvenile moult will be finish.

The juvenile tertials (see picture 2) show white spots or stripes that reach the end of the feather. In moulted tertials (in adult birds) they are not there .

Juveniles primari coverts (narrowed and less rounded) can be partially moulted and they show contrast with the larged and rounded moulted feathers.

About sex, the (little marked) black mustache show that it’s a female, becuse the males have a typical red moustache.

 

Upupa epops: Datat i sexat de juvenils / datado y sexado de juveniles / aging and juvenile sexing

Els juvenils de puput (Upupa epops) no són fàcils de datar. Abans de la muda post-juvenil, l’únic caràcter que és força fiable és la més externa de les rectrius.

En els ocells joves, aquestes rectrius presenten poc desgast i tenen l’extrem molt arrodonit.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En adults, aquesta ploma hauria de presentar cert desgast (en funció del punt de nidificació, fins i tot molt desgast) i hauria de tenir l’extrem més aviat quadrangular.

En ocells de segon any hi haurà molt desgast si no van mudar les plomes (en aquest cas difícilment podrem observar la forma arrodonida de l’extrem) o relativament poc (com a adults) i seran d’extrem quadrangular si van ser mudades.

A l’exemplar de la imatge, seguint aquest criteri, es pot veure per la rectriu arrodonida que és un juvenil.

Per sexar els juvenils (no sempre és possible) ens hauríem de fixar en el to de les plomes del clatell i pit. Els mascles d’aquesta espècie presenten tons més  vinosos, però es fa difícil determinar el grau d’intensitat per fer la separació entre mascles i femelles. En els juvenils, però, la presència clara d’aquests tons acostuma a indicar que ens trobem davant d’un mascle, mentre que la seva absència o poca quantitat podria correspondre tant a femelles com a mascles.

Analitzant la primera imatge, sembla ser que aquest exemplar té tons prou vinosos com per concloure que es tracta d’un mascle de primer any.

_____________________________________________________

Los juveniles de abubilla (Upupa epops) no son fáciles de datar. Antes de la muda postjuvenil, el único carácter bastante fiable es la más externa de las rectrices.

En las aves jóvenes, estas rectrices presentan poco desgaste y tienen el extremo muy redondeado.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En adultos, esta pluma debería de presentar cierto desgaste (en función del punto de nidificación, hasta mucho desgaste) y su extremo es más bien cuadrangular.

En aves de segundo año habrá mucho desgaste si no mudaron las rectrices (y en este caso difícilmente podremos observar la forma redondeada de su extremo) o relativamente  poco (como en adultos) y serán de extremo cuadrangular si fueron mudadas.

En el ejemplar de la fotografía, siguiendo este criterio, podemos ver por la rectriz con final redondeado que se trata de un juvenil.

Para sexar juveniles (no siempre es posible), deberemos fijarnos en el tono de las pluma de pecho y cogote. En los machos de esta especie presentan tonos más vinosos, pero es difícil determinar el grado de intensidad para separar machos y hembras. En juveniles, la presencia evidente de estos tonos acostumbra a ser indicativa de macho, mientras que su ausencia o poca cantidad, podría corresponder tanto a hembras como a machos.

Analizando la primera imagen, parece que este ejemplar tiene suficientes tonos vinosos como para concluir que se trata de un macho de primer año.

____________________________________

Hoopoes (Upupa epops) juveniles are not easy to aging. Before postjuvenile moult, the only quite reliable character is in the most external rectrices.

In juveniles birds, ths rectrices show few wear and have a rounded end.

In adults, this feather should present some wear (or a lot of wear acording to the nesting site) and a quadrangular tip.

In second year birds, there are a lt of wear if they didn’t change rectrices  (in this case, we will not be able see the rounded tip) or relatively little wear (like an adults) and the tip will be quadrangular because there were moulted.

In the picture bird, aplyying this criterion, we can see for the rounded rectrice, that’s a juvenile.

For juveniles sexing (not always possible), we will have to look at the tone of the neck and nape feathers. In male, there are more red wine tones, but is difficult to determine the degree of intensity for split up males and females.

In juveniles, the presence of wine tones indicate that’s male and the absence corresponds a females or males (too).

It seems that the picture’s bird show enough wine tone for deduce thats a first year male.

Dendrocopus major: Datat i sexat / datado i sexado /Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                       Foto 1

El picot garser gros (Dendrocopus major) fa una muda post-juvenil parcial en que muda petites i mitjanes cobertores, cua i primàries. Les cobertores de les primàries, les secundàries i les terciàries no són mudades.

En l’ocell capturat avui, podem detectar les plomes juvenils (d’un to no tant negre) que contrasten amb les mudades (més negres), sobretot a nivell de grans cobertores. Així les dues grans cobertores més externes, les cobertores primàries, les secundàries (a excepció de la primera que ha estat mudada en aquesta ala dreta) i les terciàries són plomes juvenils retingudes (veure fotografies 2 i 3)

En un ocell adult, l’iris seria de color avellana, però, en aquest cas (foto 1), el to brunenc reafirma el datat com a d’ocell de segon any.

La presència (foto 1) de la taca de color vermell intens al clatell permet sexar l’individu com a un mascle (la femella no tindria taca vermella).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                      Foto 2

_________________

El pico picapinos (Dendrocopus major) realiza una muda post-juvenil parcial en que muda pequeñas, medianas y parte de las grandes coberteras, cola y primarias. Las coberteras primarias, las secundarias y las terciarias no son mudadas.

En el ave capturada hoy, podemos identificar las plumas juveniles (no tan negras) que contrastan con las mudadas (más negras), principalmente a nivel de grandes coberteras. Así, las dos grandes coberteras más externas, las coberteras primarias, las secundarias (excepto la primera que ha sido mudada sólo en esta ala derecha)  y las terciarias son plumas juveniles retenidas (ver fotos 2 y 3).

En un ave adulta, el iris seria de color avellana, pero, en este caso (foto 1), el tono pardusco refirma el datado como de ave de segundo año.

La presencia (foto 1)  de una mancha de color rojo intenso en el cogote permite sexar al individuo como macho (la hembra no tendría mancha roja).

___________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                     Foto 3

Great spotter woodpecker (Dendrocopus major) makes a partial postjuvenile moult. They moult little, medium and some greater coverts, tail and primaries. Primary coverts, secondaries and tertials aren’t moulted.

In this bird caught today, we can see juvenile feathers (not so black) in contrast with moult feathers, specially in greater coverts. Thus, the two most outermost greater coverts, primary coverts, secundary feathers (except the first secundarie that has been moulted only on the right wing) and tertials are juvenile feathers retained (see picture 2 and 3).

In an adult bird, the color of the iris would be redish, but , in this case (picture 1), the color is brownish and confirm the aging: second year bird.

The presence (picture 1) of a red spot in the nape indicates that’s a male (female would not have a red spot).

Aegithalos caudatus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) no presenta dimorfisme sexual que ens permeti sexar els exemplars d’aquesta espècie. Tot i això, en arribar l’època reproductiva podem utilitzar la presència de protuberància cloacal en mascles o el desenvolupament de plaques incubatrius a les femelles per sexar.

A la imatge una parella d’aquesta espècie capturada avui. A la foto 1 es pot veure la placa incubatriu de la femella i a la foto 2, a l’esquerra) s’hi veu la protuberància cloacal del mascle.

La mallerenga cuallarga és dels primer ocells a criar a casa nostra, de manera que a partir de mitjans de març ja podrem utilitzar aquest mètode per sexar l’espècie.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                   Foto 1

_________________________

El mito (Aegithalos caudatus) no presenta dimorfismo sexual que nos permita sexar a los ejemplares de esta especie. De todas formas, al llegar la época reproductiva, podemos utilizar la presencia de protuberancia cloacal en machos y el desarrollo de placa incubatriz en hembras para sexar.

En las imágenes tenemos a una pareja de esta especie capturada hoy. En la foto 1 podemos ver la placa incubatriz de la hembra y en la foto dos se ve, a izquierda, la protuberancia cloacal del macho.

© Jordi Cerdeira i Ribot                               Foto 2

El mito és de los primeros paseriformes en criar en nuestra zona, así que desde mediados de mayo ya podremos utilizar este método para sexar.

____________________________

The long-tailed bushtit (Aegithalos caudatus) doesn’t show sexual dimorphism but, in breeding season we can us the presence of cloacal protuberance in males and  the development of brood patch in females.

In the pictures, a pair of this birds caught today. In picture 1, we can see the brood path in female and in picture 2 we show the clocal protuberance in male.

Long-tailed tit is one of the firsts passerines to be breed. Since mid march, we can use this metod for sexing this birds.