Arxius

Sylvia atricapilla: muda / moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El tallerol de casquet (Sylvia atricapilla) fa una muda post-juvenil parcial i una muda post-nupcial completa.

Durant aquesta època és habitual capturar exemplars en muda activa. Avui hem atrapat un adult (Euring 6, a dalt) i un jove (Euring 3, a baix) fet que ens permet comparar els respectius processos de muda.

Tot i que ambdós ocells presentaven un aspecte molt poc agraciat al haver perdut moltes plomes, si ens fixem en les plomes de vol, mentre que en l’adult s’aprecia clarament que està mudant les primàries de forma ascendent (de les més internes a les més externes) amb les respectives cobertores, les grans cobertores i fins i tot les terciàries (fotografia 3); en el jove, només es muden les grans cobertores (fotografia 2).

____________________________

La  curruca capirotada (Sylvia atricapilla) lleva a cabo una muda postjuvenil parcial y una postnupcial completa.

© Jordi Cerdeira     Foto 2

En estos días es habitual capturar aves en muda activa y hoy hemos capturado un adulto (Euring 6, arriba) y un juvenil (Euring 3, abajo) de manera que podemos comparar las dos mudas.

Aunque ambos ejemplares presentaban un aspecto poco agraciado por haber perdido muchas plumas, mientras que en el adulto se aprecia claramente que está mudando las primarias de forma ascendente (de las más internas a las más externas) con sus respectivas coberteras, las grandes coberteras y hasta las terciarias (foto 3); en el juvenil sólo se mudan grandes coberteras (foto 2).

______________________

Blackcap (Sylvia atricapilla) makes a parcial post-juvenile moult and a complete post-breeding moult.

Today we caught an adult (Euring 6, up) and a young (Euring 3, down) and we can compare the two processes.

© Jordi Cerdeira    Foto 3

Both are unatractive because have lost many feathers, but the adult bird is moulting the primaries ascendent (innermost to outermost) with the respective coverts, the greater coverts and tertials (photo 2). The young bird, only moult the greater coverts (photo 2).

________________________

Sylvia melanocephala: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Tallarol de cap negre/ Curruca cabecinegra / sardinian warbler :    Sylvia melanocephala

© Jordi Cerdeira i Ribot

Anellat/ ringer: 20/03/2010

Sexe: Mascle/ male

Edat /age: Ocell de segon any/ second year bird.

Recuperat/ recovery: 07/05/2016

Dies /days: 2.245  (6 anys/years  1 mes/month 18 dies/days)

Edat real /real age:  7 anys/years

Rècord de longevitat/longevity record: 8 anys/years 4 mesos/month

Sylvia atricapilla: leucisme parcial / partial leucism

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un dels exemplars de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) capturats avui mostrava un curiós leucisme parcial simètric: tenia la cobertora de la tercera primària completament blanca a ambdues ales.

Aquest mascle, de més d’un any d’edat (Euring 4), presentava totes  les plomes amb coloració normal, tret d’aquestes dues cobertores.

__________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Uno de los ejemplares de  curruca capirotada (Sylvia atricapilla) capturados hoy mostraba un curioso leucismo parcial simétrico: tenía la cobertera de la tercera primaria completamente blanca en las dos alas.

Este macho, de más de un año de edad (Euring 4), presentaba todas la plumas con coloración normal a excepción de esas dos coberteras.

______________________________

One of the Eurasian Blackcap (Sylvia atricapilla) caught today, showed a symmetrical partial leucism: It had the third primary covert all white in both wings.

This male, more than one year old (Euring 4), had all feathers with normal coloration except in this two  primary coverts.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Sylvia atricapilla: Mascle de primer hivern amb pili marronós / Macho de primer invierno com píleo marronáceo / First winter male with brownish crown

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el pili majoritàriament de color negre, però amb restes importants de marró, hauria de ser un mascle de primer any que encara manté part de la coloració juvenils

En l’exemplar de la imatge s’ha pogut confirmar aquest fet gràcies al clar contrast que presenta a les grans cobertores: les dues més externes no han estat mudades, són juvenils.

____________________________________

Una curruca capirotada (Sylvia atricapilla) con píleo mayoritariamente negro, pero con trazos destacados de marrón, debería ser un macho de primer año que aún mantiene parte de la coloración juvenil.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ejemplar de la imagen se ha podido confirmar gracias al claro contraste que muestra en las grandes coberteras: las dos más externas no han sido mudadas, son juveniles.

_________________________________

A Eurasian blackcap (Sylvia atricapilla) with black crown, but with importants  traces of brown, it should be a first year male who still maintains part of the juvenile coloration.

In the bird of this picture, we can confirm this because it has two juveniles greater coverts that contrast with the other moulted feathers.

Hippolais polyglotta: Identificar i datar / Identification and aging

© J. Cerdeira                               Foto 1

La bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i la bosqueta icterina (Hippolais icterina) són relativament fàcils de confondre per la semblança de la seva estructura corporal i les tonalitats groc-verdoses que presenten. Al camp, amb l’ala plegada, una prolongació de les primàries més llarga que les terciàries visibles ens servirà per diferenciar la inusual bosqueta icterina de la vulgar que té una projecció de primàries més curta, de només la meitat de les terciàries (veure foto 2).

En mà, la fórmula alar ens aclarirà ràpidament els dubtes: En la bosqueta vulgar la P1 és més llarga (sobrepassa les cobertores primàries) i, sobretot, la P2 és més curta de manera que és superada clarament per la P3, la P4 i, sovint, la P5 i fins i tot la P6. En la bosqueta icterina, la P1 és curta i no sobrepassa les cobertores primàries i la P2 és més llarga de manera que només la P3 i, algun cop, la P4 la superen i per poc (veure foto 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot Foto 2

A l’hora de datar aquest ocell a la tardor, el millor tret a observar és el color de l’ull: mentre que a l’adult l’iris és marró clar, als juvenils és marró fosc. És important recordar que tant adults com juvenils acabaran fent una muda completa a les àrees d’hivernada que farà el plomatge indistingible a la primavera. Abans de marxar només mudaran petites i mitjanes cobertores i, rarament, una o dues grans cobertores, pel que el criteri per datar a partir de l’observació de les plomes, serà l’estat de les plomes de vol: noves en els juvenils i molt desgastades en els adults.

L’exemplar capturat avui era un juvenil (Euring 3) amb l’ull marró fosc (foto 4) i poc desgast a les plomes de vol (foto 5).

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                           Foto 3

El zarcero vulgar (Hippolais polyglotta) y el zarcero icterino (Hippolais icterina) son sílvidos relativamente fáciles de confundir por su estructura corporal y la coloración amarillenta. En el campo, una prolongación de las primarias más larga que las terciarias visibles en el ala plegada nos permiten separar al inusual zarcero icterino del vulgar que tiene una prolongación de las primarias más corta, de solo la mitad de las terciarias (ver foto 2).  En mano, la fórmula alar nos sacará rápidamente de dudas: en el zarcero vulgar la P1 es más larga (sobrepasa la coberteras primarias) y, lo más evidente, la P2 es más corta de forma que es superada claramente por la P3, la P4 y, frecuentemente, por la P5 y hasta la P6. En el zarcero icterino, la P1 es más corta que las coberteras primarias y la P2 es más larga de forma que sólo la P3 y, ocasionalmente, la P4 la superan, y por poco (ver foto 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                  Foto 4

Para datar este pájaro  en otoño, la mejor característica es el color del ojo: mientras que en aves adultas es marrón claro, en los juveniles es marrón oscuro. Es importante recordar que tanto adultos como juveniles terminaran realizando una muda completa en sus cuarteles de invierno por lo que sus plumajes serán indistinguibles en primavera. Antes de partir, sólo mudaran pequeñas y medianas coberteras, y, raramente, una o dos grandes coberteras, por lo que el criterio para datar en función del plumaje será el estado de las plumas de vuelo: nuevas en juveniles y muy desgastadas en adultos.

El ejemplar capturado hoy era un juvenil (Euring 3) con iris marrón oscuro (foto 4) y poco desgaste en plumas de vuelo (foto 5).

________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                  Foto 5

The Melodious warbler (Hippolais polyglotta) and the Icterine warbler (Hippolais icterina) are easyly confused by his similar body estructure and yellowish colors. In the field, a primaries prolongation more longer than the tertials show that’s the more inusual icterine warbler. Melodious warbler has a primaries prolongation more shorter, a half of the lenght of tertials (see photo 2). In the hand, wing formula is clear: In melodius warbler P1  is longer than primary coverts and P2 is shorter than P3, P4 and, some time, that P5  and P6, In icterine warbler, P1 is shorter than primary coverts and P2 is more longer and only P3 and, sometimes, P4 outweigh it very little (see photo3).

For aging this bird in atum, the best feature is the color of eyes: light brown in adults and dark brown in juveniles. Its important remember that adults and juveniles will make a complete moult in his wintering areas. Before leaving, moult only little and medium coverts and, sometimes, one or two great coverts. If we want to be dated with the plumage, we looking fort the wear: the feathers are news in juveniles and very wears in adults.

The bird catched today, was a juvenile (Euring 3) with dark brown iris (foto 4) and only with a few wear in the wing feathers (foto 5).

 

Sylvia melanocephla: Com un mascle / Como un macho / As a male

Foto 1                © Jordi Cerdeira i Ribot

Si ens fixem en la primera imatge (foto 1 i 2), l’aparença d’aquest tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala) és ben bé de mascle. El cap és de color negre, la zona del pit blanquinosa i el clatell i espatlles són d’un to grisos.

El fet que el negre de l’antifaç sigui molt més marcat que la resta pot resultar poc habitual en mascles adults, però a vegades es dóna en mascles de primer hivern.  Les tonalitats marronoses que apareixen a la zona del pit (fotografia1) ja costen més d’explicar.

Si observem ara l’esquena i els flancs (fotos 3 i 4) veurem que hi ha un nombre creixent de plomes marronoses (les típiques de les femelles). Mirant les ales (fotografia 3 i 4) no ens quedarà cap dubte que ens trobem davant d’una femella amb les típiques plomes de vol de coloració marronosa enlloc del to gris dels mascles.

Sembla que les femelles de tallarol de cap-negre es poden anar enfosquint amb el pas dels anys fins arribar a presentar el cap negre i abundant plomes grises a clatell i esquena com és el cas d’aquest exemplar.

Foto 2                        © Jordi Cerdeira i Ribot

Buscant contrasts a les plomes de l’ala podrem descartar la possibilitat que sigui un mascle jove en muda post-juvenil (més que improbable en aquestes dates). No n’hi ha i, per tant, podem sexar i datar aquest ocell: és una femella de més de dos anys (Euring 6) que, probablement, en tindrà forces més a jutjar per la seva semblança als mascles.

_________________________________

Si observamos las primeras imágenes (foto 1 y 2), la apariencia de esta curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) es la de un macho: la cabeza es de color negro, la zona del pecho blancuzca y el cogote de tonos grises.

El hecho de que el negro del antifaz sea mucho más marcado que el resto puede resultar poco habitual en machos adultos, pero a veces se da en machos de primer invierno. Las tonalidades parduzcas de la zona pectoral (fotografía 1) ya son más difíciles de explicar.

Si observamos ahora la espalda y flancos (fotos 3 y 4) veremos que hay un nombre creciente de plumas marrones (las típicas de una hembra). Mirando el ala (fotografía 3 y 4) no nos quedaran dudas de que nos encontramos ante una hembra con las típicas plumas de vuelo color marrón, en vez de las grises de los machos.

Foto 3                                    © Jordi Cerdeira i Ribot

Parece que las hembras de la curruca cabecinegra pueden oscurecerse con el paso de los años hasta llegar a presentar la cabeza negra y con abundantes plumas grises como sucede con este ejemplar.

La búsqueda de contraste en las plumas de vuelo nos permitirá descartar la posibilidad de que fuese un macho joven en muda post-juvenil (muy poco probable en estas fechas) por lo que esta ave se ha de sexar como una hembra de más de dos años (Euring 6) que, probablemente, tendrá bastantes más a juzgar por su apariencia de macho.

________________________________________________

If we see the firsts pictures (picture 1 and 2), the appearance of this Sardinian Warbler  (Sylvia melanocephala) is male.  The head is black, chest is white and  the neck is grey.

Foto 4                                 © Jordi Cerdeira i Ribot

The mask is more black than the head, but this often occurs in first winter males. The brown tones in pectoral area (picture 1) are most difficult to spalin.

If we look the back and the flanks, we’ll see an increase number of brown feathers  (pictures 3 and 4),  typical of females. It’s brown flight feathers show us that it’s a femele because the males have a grey feathers.

Seems that females of sardinian warbler may darken with age. Thus, they may present the black head and the grey back as this bird.

Looking for in flight feathers we can rule the possibility that it’s a young male in post breeding moult (unusually for this time of year). There aren’t contrast and, thus, we can concluded that is a female over two years (Euring 6) that, probably, will take several more years.

Sylvia melanocephala: Sexat i datat / Sexado y datado / Sexing and aging

Mascle                © Jordi Cerdeira i Ribot

El tallarol de cap negre (Sylvia melanocephala) té una muda post-juvenil parcial que pot arribar a ser molt extensa. A l’hora de datar els ocells de primer hivern cal buscar el contrast entre plome juvenils retingudes i les mudades. El contrast és més fàcil de detectar a grans cobertores, però quan han estat mudades totes (molt sovint) cal buscar-lo entre secundaries o entre terciàries i secundàries. El contrast es pot apreciar molt més clarament a mascles que a femelles. Les importants diferències de coloració entre mascles i femelles simplifiquen enormement la detecció del contrast en els primers i la compliquen força a les femelles.

En el cas dels mascles, el contrast és molt evident degut a la gran diferència de color entre plomes grises mudades i les marronoses retingudes. Així, a la fotografia 1 que correspon a l’ala d’un mascle de primer hivern (edat Euring 5), tot i haver mudat totes les grans cobertores, s’aprecia clarament la diferència entre les dues terciàries mudades més fosques i amb la vora grisenca, i la terciària més gran i la resta de secundàries juvenils, més clares i de vora marronosa. També es veu el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils.

Fotografia 1                        © Jordi Cerdeira i Ribot

En les femelles, com la també de primer hivern (edat Euring 5) de la imatge 2, les diferències són molt més subtils. En aquest cas també ha mudat totes les grans cobertores i els contrasts els hem de buscar entre les terciàries i primera secundària mudades, més fosques (negroses a la zona central) i amb una vora marró, i la resta de les secundàries juvenils, d’un to més clar (marró a la zona central) i amb vora de tonalitat marró-ataronjat. Les diferències també s’intueixen entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils.

_________________________________

La curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) realiza una muda post-juvenil parcial que puede llegar a  ser muy extensa. Al datar las aves de primer invierno es necesario buscar contrastes entre plumas juveniles retenidas y las mudadas. El contraste es mucho más fácil de detectar en grandes coberteras, pero cuando han sido mudadas todas (muy a menudo) es conveniente buscarlo entre secundarias o entre terciarias y secundarias. Las importantes diferencias de coloración entre machos y hembras simplifican enormemente la detección de contrastes en los primeros y la complican bastante en las hembras.

Femella            © Jordi Cerdeira i Ribot

En los machos, el contraste es muy evidente debido a la gran diferencia de color entre plumas grises mudadas y marrones retenidas. Así, en la fotografía 1 correspondiente al ala de un macho de primer invierno (edad Euring 5), aunque ha mudado todas las grandes coberteras, se aprecia claramente la diferencia entre las dos terciarias mudadas, más oscuras y con borde grisáceo, y la terciaria mayor y secundarias juveniles, más claras y de borde marronáceo. También se observa el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles.

En las hembras, como la también primer invierno (edad Euring 5) de la imagen 2, las diferencias son mucho más sutiles. En este caso también se han mudado todas las grandes coberteras y el contraste hay que buscarlo entre las terciarias y primera secundaria mudadas ,más oscuras (casi negras en el centro) y de borde marrón, y el resto de secundarias juveniles, de tono más claro (marrón en el centro) y borde marrón anaranjado. Las diferencias también se intuyen entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles.

Fotografia 2                           © Jordi Cerdeira i Ribot

______________________________

The Sardinian warbler (Sylvia melanocephala) makes a partial post-juvenile moult that can be very extense. When we ageing first winter birds, we need looking for the contrast between juvenile feathers and moulted feathers. The contrast is more easy to found in greater coverts, but when all are moult, we looking for between secondaries or betwen secondaries and tertials. The diferences are more visible in males that in females. The coloration differences between males and females greatly simplifies the detection in firsts and complicate it in the case of males.

In males, the contrast is evident because moulted feathers are greysh and juvenile feathers are brown. In picture 1, a first winter male (age Euring 5) has moulted all great coverts and two of the tertials with grey edges. They contrast with primariy coverts and the third tertial amd secondaries with brown edge.

In females, the differences are more subtiles. In picture 2, a first winter female has moulted all greater coverts, the tertials and one of the secondaries that are very dark and with a brown edge. The rest of secondaries and the primary coverts are juveniles. They are more light and with an brown orange edge.

Sylvia atricapilla: Datat / Datado / Aging

La muda post-juvenil dels tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) és molt variable, sobretot pel que fa al nombre de grans cobertores mudades.

Pel que sembla hi hauria una relació entre el nombre de grans cobertores retingudes i la procedència dels ocells. Així, els exemplars més nòrdics tindrien tendència a mudar menys grans cobertores degut a la necessitat de migrar que impediria malgastar temps i energies en canviar aquestes plomes. Els exemplars de més al sud, en canvi, farien mudes molt més complertes arribant a mudar totes les grans cobertores.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En època hivernal, a Catalunya hi ha una gran quantitat d’exemplars de tallarols de casquet de procedències molt diverses i, per aquest motiu, hi ha una gran varietat tant pel que fa a la biometria com al nombre de plomes de vol mudades pels juvenils. El més habitual és trobar exemplars amb una, dues o cap de les grans cobertores retingudes i la captura d’exemplars amb un nombre superior d’aquestes plomes juvenil, sense ser excepcional, és, com a mínim, interessant.

A la imatge podem veure l’ala d’un juvenil (Euring 3) que manté sense mudar quatre grans cobertores. Les plomes retingudes, d’un to clarament vermellós en comparació al to verdós de les mudades, simplifiquen enormement la datació d’aquests exemplars que tindrien molts números per ser de poblacions foranies.

 __________________________________________________

La muda post-juvenil de la curruca capirotada (Sylvia atricapilla) es muy variable, principalmente en lo referente al número de grandes coberteras mudadas.

Parece ser que habría una relación entre el número de grandes coberteras retenidas y la procedencia del ave. Así, los ejemplares más nórdicos tenderían a mudar un nombre menor de grandes coberteras debido a la necesidad de migrar que impediría malgastar tiempo y energías en el cambio de estas plumas. Los ejemplares sureños, a su vez, realizarían mudas mucho más completas llegando a mudar todas las grandes coberteras.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En época invernal, en Cataluña hay una gran cantidad de currucas capirotadas de procedencia muy diversa y es por este motivo que hay una gran variedad en la biometría y en la amplitud de muda post-juvenil. Lo habitual es encontrarse con ejemplares con una, dos o ninguna gran cobertera juveniles retenidas y la captura de un ejemplar con un número superior de estas plumas juveniles, sin ser excepcional, es, por lo menos, interesante.

En la imagen podemos ver el ala de un juvenil (Euring 3) que mantiene sin mudar cuatro de las grandes coberteras. las plumas retenidas, de una tonalidad claramente rojiza en comparación al tono verdoso de las mudadas, simplifican enormemente la datación de estos ejemplares que tendrían muchas posibilidades de ser de poblaciones foráneas.

_____________________________________________________

Post-juvenile moult of blackcap (Sylvia atricapilla) is very variable, specially, in the number of greater coverts moulted.

Apparently, there is a relationship between number of greater coverts moulted and the origin of birds. Thus, the northern birds would have a tendency to moult fewer great coverts. This would be so, because they have to migrate before and they couldn’t spend time and energy to moult this feathers. The southern birds, could to do more large moult and could get to moult all greater coverts.

In Catalonia, there are a lot of blackcaps in winter. They have very differents origens and, for this reasosn, there are a great variety regarding biometry or number of greater coverts moulted in juvenile birds. Usually, we find birds wiht one, two or none juvenile greater coverts and the capture of a bird with more retained feathers isn’t exceptional, but is interesting.

In this pictures, we can see the wing of juvenile blackcap (Euring 3) that retains four greater coverts not moulted. The juvenile feathers, with an reddish tone in comparation to moulted greenish feathers,  greatly simplify ageing this bird, that, probably, is from a foreign population.

____________________________________________________

Sylvia melanocephla: Muda postjuvenil extensa / Extensive post-juvenile moult

Ala esquerra / left wing                © Jordi Cerdeira i Ribot

El tallarol de cap-negre (Sylvia melanocephala) pot realitzar mudes post-juvenils molt extenses i, en alguns casos, fins i tot fer-les completes.

El mascle recuperat avui havia mudat totes les plomes de l’ala a excepció de dues secundàries, les dues més externes, a l’ala esquerra i una, també la més externa, a l’ala dreta. Les plomes juvenils es poden detectar per la seva llargada menor i els tons més marronosos tal i com mostra la imatge.

____________________________

La curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) puede realizar mudas post-juveniles muy extensas y, en algunos casos, hasta puede hacerlas completas.

Ala dreta / right wing © Jordi Cerdeira i Ribot

El macho recapturado hoy había mudado todas las plumas del ala a excepción de dos secundarias, las dos más externas, en el ala izquierda y una, también la más externa, en la ala derecha. Las plumas juveniles se pueden detectar por su menor longitud y por sus tonos más parduzcos cómo se aprecia en la imagen.

____________________________

The Sardinian warbler (Sylvia melanocephala) can do a extensive post-juvenile moult and, in some cases, do a complete moult.

The male captured today had moulted all wing feathers except two secondaries, the outermost, in left wing and one secondary, the outermost also, in right wing. The juvenile feathers can be detected because are more short and brownish that the moulted feathers.

Sylvia melanocephala: Anelles massa petites (II) / Anillas demasiado pequeñas (II) / Rings too smalls (II)

Foto 1    © J.Cerdeira

Un cop canviada l’anella massa petita (foto 1) de la pota d’una femella de tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala), quinze dies després recuperem altre cop el mateix exemplar.

La ferida s’ha curat gairebé completament (foto 2) i l’ocell està en perfecte estat.

Un bon final per aquesta història!

_________________________________________

Una vez cambiada la anilla demasiado pequeña (foto 1) de la pata de una hembra  de curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala), quince días después recuperamos otra vez al mismo ejemplar.

La herida se ha curado casi completamente (foto 2) y el pájaro se encuentra en perfecto estado.

Un buen final para esta historia!

Foto 2                  © Jordi Cerdeira i Ribot

____________________________

After changing the ring too small (Foto 1) of a female of Sardinian warbler (Sylvia melanocephala), we recover the same bird fifteen days later .

The wound healed (foto 2) and the bird is fine.

A good ending for this history!