Arxius

Dryobates minor: Adult i segon any / Adulto y segundo año / Adult and second year

© Biel Montoro

En un dia excepcional hem capturat fins a tres picot garser petit (Dryobates minor) que ens han permès comparar el plomatge d’ocells de segon any i d’adult. El picotet fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que muda les plomes del cos, les primàries, les petites i mitjanes cobertores, part o totes les grans cobertores i les rèmiges. A vegades també canvia alguna cobertora primària (les més externes) .

Durant el mes de març, per poder datar com a ocell de segon any, hem de buscar el contrast entre les plomes no mudades (secundàries, terciàries i cobertores primàries) i les mudades (petites, mitjanes i grans cobertores). Tindrem present, però, que alguns adults poden retenir alguna cobertora primària durant la muda post-nupcial. En aquests casos, també hi haurà un clar contrast. 

A la imatge 1 podem veure l’ala d’un mascle adult amb algunes cobertores primàries retingudes, però amb la resta de plomes de la mateixa generació. Són les cinc cobertores primàries més externes, clarament  més pàl·lides i desgastades.

La fotografia 2 correspon a un mascle de segon any que presenta totes les cobertores primàries i les grans cobertores més externes juvenils. Fixem-nos també amb el gran contrast entre cobertores petites, mitjanes i àlula mudades i les grans cobertores i cobertores primàries sense mudar.

La imatge 3 és d’una femella, també de segon any, que, igual que el mascle anterior, ha deixat sense mudar part de les grans cobertores (les més externes) i les cobertores primàries, però no petites i mitjanes cobertores i àlula.

_____________________________________

En un día excepcional, hemos capturado hasta tres picos menores (Dryobates minor) que nos han permitido comparar el plumaje de aves de segundo año y adulto. El pico menor realiza una muda post-nupcial completa y una post-juvenil parcial en que muda las plumas del cuerpo, las primarias, las pequeñas, medianas coberteras, parte o todas las grandes coberteras y las rémiges. A veces, también cambia alguna cobertera primaria (las más externas).

Durante el mes de marzo, para poder fechar como ave de segundo año, debemos buscar el contraste entre las plumas no mudadas (secundarias, terciarias y coberteras primarias) y las mudadas (pequeñas, medianas y granes coberteras). Es importante recordar que algunos adultos pueden retener alguna cobertera primaria durante la muda postnupcial, en cuyo caso, también habrá un claro contraste.

 © Alex Benítez

En la imagen 1 podemos ver el ala de un macho adulto con algunas coberteras primarias retenidas, pero con el resto de plumas de la misma generación. Son las cinco coberteras primarias más externas, claramente más pálidas y desgastadas.

La fotografía 2 corresponde a un macho de segundo año que presenta todas las coberteras primarias y las grandes coberteras más externas juveniles. Fijémonos también en el gran contraste entre pequeñas y medianas coberteras  y las grandes coberteras y coberteras primarias no mudadas.

La imagen 3 es de una hembra también de segundo año que, al igual que el macho anterior, ha dejado sin mudar parte de las grandes coberteras (las más externas) y las coberteras primarias, pero no pequeñas y medianas coberteras y álula.

_______________________________

© Biel Montoro

On an exceptional day, we have captured three lesser spotted woodpeckers (Dryobates minor) that have allowed us to compare the plumage of second-year and adult birds. The lesser spotted woodpecker makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult. The juveniles moult the body feathers, primaries, lesser and medium coverts, all or some greater coverts and the remiges. Sometimes, can  moult the outermost primary coverts. 

During March, to be able to date is a second year bird, we must look for the contrast between the non-moulted feathers (secondary, tertiary and primary coverts) and the moulted ones (lesser, medium and greater coverts). It’s important to remember that, some adults may retain some primary coverts during post-breeding moult, in wich cas there will also be a clear contrast.

In image 1 we can see the wing of an adult male with some retained primary coverts, but with the rest of feathers from the same generation. They are the five outermost primary coverts, clearly paler and more worn.

Photograph 2 corresponds to a second year male showing unmoulted (juveniles) all the primary coverts and the outermost greater coverts. Also note the great contrast between moulted lesser and medium coverts and unmoulted outermost greater coverts and primary coverts .

Image 3 is of a second year female that, like the previos male, has unmoulted the outermost greater coverts and the primary coverts, but not lesser and medium coverts and alula feathers.

Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Sylvia atricapilla: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity record

Tallarol de casquet/ Curruca capirotada / Eurasian blackcap:     Sylvia atricapilla

© Jordi Cerdeira i Ribot

Anellat/ ringer: 18/01/2014

Sexe: Mascle/ male

Edat /age: Ocell de més de dos anys/ bird over two years old

Recuperat/ recovery: 15/02/2021

Dies /days: 2.685  (7 anys/years  29 dies /days)

Edat real /real age:  > 9 anys/years

Rècord longevitat/longevity record: 13 anys/years 10 mesos/month

Erithacus rubecula: el meu rècord de longevitat / mi récord de longevidad / my longevity records

Pit roig / Petirojo / Robin: Erithacus rubecula

© Jordi Cerdeira i Ribot

Anellat/ ringer: 31/10/2014.

Edat /age: Ocell de primer any / first year bird

Recuperat/ recovery: 30/01/2021

Dies /days: 2.283 (6 anys/years  2 mesos/months 28 dies/days)

Edat real /real age: 6 anys/years

Rècord longevitat/longevity record: 19 anys/years 4 mesos/month

 

Apus apus: muda post-nupcial / post breeding moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El falciot negre (Apus apus), fa la muda a les àrees d’hivernada a l’Àfrica. La muda parcial post-juvenil no inclou grans plomes de l’ala i la muda post-nupcial és completa, però, a vegades, en individus de segon any, es deixa la més externa de les primàries (P10) sense mudar, de manera que, a la primavera i estiu següent (tercer any calendari de l’ocell), s’observa un contrast important entre aquesta primària encara juvenil enormement desgastada i la resta de plomes que van ser mudades durant la primera muda post-nupcial.

En l’exemplar que avui hem capturat i alliberat perquè havia entrat accidentalment a l’interior d’un domicili, s’observa clarament aquest fet.

_________________

El vencejo común (Apus apus), realiza la muda en sus áreas de invernada en África. La muda parcial post-juvenil no incluye grandes plumas del ala y la muda post-nupcial es completa, pero, algunas veces, en individuos de segundo año, se deja la primaria más externa (P10) sin mudar. De este modo, en la siguiente primavera y verano (tercer año calendario del ave), se observa un contraste importante entre esta primaria aún juvenil enormemente desgastada y el resto de plumas que fueron mudadas durante la primera muda post-nupcial.

En el ejemplar que hoy hemos capturado y liberado porque había entrado accidentalmente en un piso, se observa claramente este hecho.

__________________

Commond swift (Apus apus) moults his feathers in wintering areas in Africa. The partial juvenile moult don’t include great flight feathers and postbreeding moult is complete, but, sometimes, second year birds can hold back the outermost primary (P10).

Thus, next spring and summer, this birds (three years old), show an important contrast between this very worn feather and the others primary feathers moulted in first post breeding moult.

Today, we capture  and  liberate a bird (it had accidentally entered into a flat) that shown clearly this retained P10.

Tordus philomelos: Paparra / Garrapata / Tick

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem capturat un tord comú (Turdus philomelos) que duia una paparra sota el bec.

__________________________

Hoy hemos capturado a un zorzal común (Turdus philomelos) ) que llevaba una garrapata debajo del pico.

__________________________

Today we have captured a common thrush (Turdus philomelos) that had a tickle under the beak.

Phylloscopus collybita: Paparra / Garrapata / Tick

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui hem capturat un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que duia una petita paparra, probablement de gènere Ixodes, sobre l’ull.

__________________________

Hoy hemos capturado a un mosquitero común (Phylloscopus collybita) que llevaba una pequeña garrapata, probablemente del género Ixodes, sobre el ojo.

__________________________

Today we have captured a common chiffchaff (Phylloscopus collybita) that had a small tickle, probably of Ixodes genus, over the eye.

Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

Alcedo atthis: anellar o no anellar / anillar o no anillar / to ring or not to ring

© Jordi Cerdeira i Ribot

El blauet (Alcedo atthis) té unes potes petites amb unes dimensions molt particulars i, per aquest motiu, es marquen amb unes anelles de mida especial. A més de les mides, les seves potes presenten una altra particularitat: la pell del tars és molt diferent de la d’altres ocells . No és escatosa i és molt més sensible, fet que ha provocat que s’arribi a qüestionar la idoneïtat del seu anellament.

Per evitar la possibilitat de fer ferides a la pell sensible del tars degut al fregament continu amb l’anella, molts anelladors anellen aquesta espècie a la tíbia.

La captura d’un control d’aquesta espècie anellada a tíbia fa cinc anys, m’ha permès veure de primera mà uns efectes de l’anella sobre la pota que segurament haurien acabat provocant una infecció a l’ocell.

Tot i que cinc anys són un temps considerable, no és justificable que produeixin unes lesions d’aquest tipus i per això em qüestiono molt seriosament si és oportú anellar aquesta espècie.

___________________________________

El martín pescador (Alcedo atthis) tiene unas pequeñas patas de dimensiones muy particulares y, por este motivo, se marcan con anillas de una medida especial. A parte de las medidas, sus patas presentan otra particularidad: la piel de su tarso es muy diferente a la de otras aves. No es escamosa y es mucho más sensible hecho que ha provocado que se llegue a cuestionar la idoneidad de su anillamento.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pera evitar la posibilidad de producir heridas en la piel sensible del tarso debido al rozamiento continuo con la anilla, muchos anilladores anillan a esta especie en tibia.

La captura de un control de esta especie anillado hace cinco años me ha permitido constatar unos efectos de la anilla sobre la tibia que, seguramente, hubieran llegado a producir una infección.

Aunque cinco años son un tiempo considerable, no es justificación para unas lesiones de este tipo y por este motivo me cuestiono muy seriamente si es oportuno anillar a esta especie.

____________________________________

The kingfisher (Alcedo atthis) has small legs with a very particular dimensions and, for this reason, we use rings of a special size.

Apart from the measures, its legs present another peculiarity: the skin of its tarsus It’s not scaly and is more sensitive than in other birds. This has led to questioning the suitability of ring this birds.

To avoid the possibility of producing wounds on the sensitive skin of the tarsus with the continuous friction with the ring, many ringers rings this species in the tibia.

The capture of a control of this species that was ringed five years ago, has allowed me to verify some effects of the ring on the tibia that, surely, would have caused an infection.

Although five years is a considerable time, it is not justification for injuries of this type and for this reason I question very seriously if it’s appropriate to ring this specie.