Arxius

Saxicola torquata: Sarna / Scaly legs

sarnasax11

La presència de sarna és relativament freqüent en passeriformes del grup dels fringíl·lids, però no és tant habitual en espècies d’altres famílies.

Avui hem capturat un exemplar de bitxac comú (Saxicola torquata) amb símptomes d’aquesta malaltia produïda per àcars del gènere cnemidocoptes.

Es tractava d’un mascle de primer hivern (edat Euring 5) que mostrava les característiques callositats a la pota dreta.

___________________

La presencia de sarna és relativamente frecuente en paseriformes del grupo de los fringílidos, pero no es tan habitual en especies de otras familias.

Hoy hemos capturado un ejemplar de tarabilla común (Saxicola torquata) con síntomas de esta enfermedad producida por ácaros del género cnemidocoptes.

Se trataba de un macho de primer invierno (edad Euring 5) que mostraba las características callosidades en su pata derecha.

sarnasax2

_____________

The presence of scaly legs is relatively common in finches (fringillidae).

Today, we have taken a European Stonechat (Saxicola torquata) with symptons of these disease caused by mites (Cnemidocoptes sp.).

Was a first winter male (age Euring 5) that showed typical calluses in right leg.

Saxicola torquatus: Datat / Datado / Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bitxac comú (Saxicola torquatus) fa una muda post-juvenil parcial que inclou cobertores petites, mitjanes i un nombre variable de les grans. També pot mudar carpal, terciàries i alguna secundària.

En el cas de les femelles de primer any (Euring 3 o 5), el datat és més complex que en els mascles i cal buscar el límit de muda a grans cobertores o terciàries. L’exemplar de les fotografies ha mudat totes les grans cobertores de manera que, per trobar límits de muda, ens hem de fixar amb les terciàries (més fosques i amb vora més ample que les secundàries no mudades) i amb el contrast entre grans cobertores i carpal mudades amb cobertores primàries i àlula no mudades. Les no mudades són d’un to lleugerament més marronós.

____________________________

La tarabilla común (Saxicola torquatus) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye pequeñas y medianas coberteras y un número variable de las grandes . También puede mudar terciarias, alguna secundaria y la cobertera carpal.

En el caso de las hembras de primer año (Euring 3 o 5), el datado és más complejo que en los machos y es preciso buscar el límite de muda en las grandes coberteras o entre terciarias. El ejemplar de la fotografía ha mudado todas las grandes coberteras de forma que, para detectar límites de muda, hemos de fijarnos en las terciarias (más oscuras y de bordes más amplios que las secundarias no mudadas) y en el contraste entre las grandes coberteras y carpal mudadas y las coberteras primarias y álula no mudadas. Las no mudadas son de un tono ligeramente más pardo.

____________________________________

The Common stonechat (Saxicola torquatus) does a incomplete post-juvenile moult that include marginal and median coverts, a variable number of greater coverts and, sometimes, tertials, some secondary and carpal coverts.

The first year females (Euring 3 or 5) are most dificult to ageing that males. It’s necessari looking for the moult limit in greater coverts or tertials. The bird of this picture is a first year female with all greater coverts moulted. We can see that the tertials (moulted) are more dark than secondaries (not muolted) and they have a strip more width. Greater covers (moulted) are, also, more dark that primary coverts (not moulted) and carpal (moulted) that alula (not moulted).