Arxius

Turdus philomelos: Datat / datado / aging

© Jordi Cerdeira i Ribot                                          Foto 1

El tord (Turdus philomelos) fa una muda post-juvenil parcial que inclou habitualment petites i mitjanes cobertores i algunes de les grans cobertores més internes. A vegades, fins i tot pot arribar a mudar totes les grans cobertores i una o dues terciàries. La muda post-nupcial és completa.

Durant la tardor i hivern, el millor caràcter per determinar l’edat és es disseny de les grans cobertores. Mentre que les dels adults són d’un to lleugerament verdós i tenen taques terminals pàl·lides més altes que amples, situades a l’extrem exterior de la ploma i mai amb part superior en forma de falca; les juvenils són d’un to més brunenc i la taca terminal és més ataronjada, més ampla que alta i, com a mínim a les plomes centrals, amb la part superior punxeguda formant una clara falca.

© Jordi Cerdeira i Ribot                               Foto 2

A la imatge 1  es pot veure el contrast evident entre ambdós tipus de grans cobertores a l’ala d’un ocell de primer hivern (Euring 3 o 5), que també s’aprecia a la foto 3 (ala plegada). A l’ala d’un adult (Euring 4 o 6), com el de la fotografia 2 o 4, no hi ha contrast.

_______________________

El zorzal común (Turdus philomelos) realiza una muda postjuvenil parcial que incluye habitualmente coberteras pequeñas, medianas y algunas de las de las grandes más internas. En ocasiones, puede llegar a afectar a todas las grandes coberteras y a una o dos terciarias. La muda postnupcial es completa.

Jordi Cerdeira i Ribot                                   Foto 3

Durante el otoño y el invierno, el mejor carácter para determinar la edad es el diseño de las grandes coberteras. Mientras que las plumas de adulto son de una tonalidad ligeramente verdosa y tienen manchas terminales pálidas más altas que anchas situadas en el extremo exterior de la pluma y nunca con la parte superior en forma de cuña; las plumas juveniles son de tonos más parduzcos y la mancha terminal es más anaranjada, más ancha que alta y, por lo menos en las plumas centrales, con la parte superior formando una clara cuña puntiaguda.

En la foto 1 podemos apreciar el contraste evidente entre los dos tipos de grandes coberteras en el ala de un ave de primer invierno  (Euring 3 o 5) que también se detecta en la foto 3 (ala plegada). El ala de un adulto (Euring 4 o 6), como el de la imagen 2 o 4, no muestra contrastes.

Jordi Cerdeira i Ribot                        Foto 4

__________________________

The song thrush (Turdus philomelos) has a partial post-juvenile moult that include lesser and median coverts and innermost greater coverts. Sometimes can moult all greater coverts and one or two tertials. Post-breeding moult it’s complete.

In autum and winter, the best criterial for ageing is in greater coverts. Adult feathers are slightly greenish and with a terminal pale spot. The spot is in the outer end, it’s higher than wide and never is pointy in upper part. Juvenile great coverts, are more brownish and terminal spots are more orange, wider than tall and, at least in the central feathers, with a pointed wedge at the top.

We can see the contrast between two types of greater coverts in the wing of first winter bird  (Euring 3 o 5) in picture 1 and 3. In the adult (Euring 4 or 6) wing, there aren’t contrasts (picture 2 and 4).

Turdus merula: Datar femelles de 1r any / datar hembras de 1r año / 1st year females aging

Tot i que el datat d’exemplars de merla (Turdus merula) de primer o segon any que encara no han fet la primera muda completa és dels més senzills, cal tenir present que, en el cas de les femelles, la  coloració marronosa de les plomes tant  juvenils com de l’adult poden fer més difícil la detecció dels contrasts si, a més, hi ha un desgast mínim de les plomes juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Aquest és el cas d’aquest exemplar que havia mudat totes les petites, mitjanes i grans cobertores, les terciàries i carpal, de manera que no hi ha contrast dins de plomes d’un mateix grup. Si comparem, però, el color de secundàries amb terciàries, el de les cobertores primàries amb grans cobertores o fins i tot la carpal amb les plomes de l’àlula, detectarem la diferència entre plomes juvenils (més clares) i mudades (més fosques).

_______________________

Aunque el datado de ejemplares de mirlo (Turdus merula) de primer o segundo año que aún no han realizado su primera muda completa es de los más sencillos, se debe de tener presente que, en el caso de las hembras, la coloración parduzca de plumas tanto juveniles como de ave adulta pueden complicar la detección de contrastes si, además, añadimos un desgaste mínimo de las plumas juveniles.

Este es el caso de esta hembra que había mudado  todas las pequeñas, medianas y grandes coberteras, las terciarias y la carpal, de manera que no hay contraste entre plumas de un mismo grupo. Si comparamos el color de secundarias con terciarias, el de coberteras primarias con grandes coberteras o hasta la carpal con las plumas del álula, veremos la diferencia entre plumas juveniles (más claras) y mudadas (más oscuras).

© Jordi Cerdeira i Ribot

__________________

Aging 1st or 2nd year blackbirds (Turdus merula) it’s very easy, but we must remember that, in females, the brown color in juvenile and adult feathers added with a little wear of juvenile feathers, may complicate the search of contrast.

This is the case of these female that had moulted all lesser, median and greater coverts, tertials and carpal covert. No contrast between feathers of the same group. But, if we compare the color of secundaries with tertials, primary coverts with greater coverts or alula feathers with carpal coverts, we’ll found the contrast between juvenile feathers (light brown) and moulted feathers (darker brown).

Cyanistes caeruleus: Datat / Datado / Aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) fa una muda post-juvenil parcial en que, normalment, muda totes les petites, mitjanes i grans cobertores, la carpal, com a mínim l’àlula petita i de dues a tres terciàries.

A l’hora de buscar contrastos per datar correctament els ocells, la diferència de coloració entre grans cobertores i cobertores primàries acostuma a ser un caràcter molt fiable.

Mentre que en ocells que ja han efectuat la primera muda post-nupcial completa (adults Euring 4) no hi ha contrast entre aquests dos tipus de cobertores. Veure fotografia 2.

En ocells de primer o segon any que només han fet la muda post-juvenil (Euring 3 o 5) s’aprecia clarament el contrast entre les grans cobertores mudades (amb vora externa clarament blava) i les cobertores primàries juvenils (amb vora externa de color grisós). Veure fotografia 3.

__________________________________________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) realiza una muda postjuvenil parcial en que, habitualmente, renueva todas las pequeñas, medianas y grandes coberteras, la carpal, al menos la más pequeña de las plumas del álula y dos o tres terciarias.

© Jordi Cerdeira i Ribot                               Foto 2

Al buscar contrastes para datar correctamente cada ave, la diferencia de coloración entre grandes coberteras y coberteras primarias acostumbra a ser un carácter  muy fiable.

Mientras que en aves que ya han efectuado la primera muda postnupcial completa (adultos Euring 4) no hay contraste entre estos dos tipos de coberteras. Ver fotografía 2.

En aves de primer o segundo año que sólo han realizado la muda postjuvenil (Euring 3 o 5) se aprecia claramente el contraste entre la grandes coberteras mudadas (con margen externo claramente azulado) y las coberteras primarias juveniles (con margen externo de color grisáceo). Ver fotografía 3.

__________________________________________________

In post-breeding moult,  blue tit (Cyanistes caeruleus)  changes all marginal, median and greater coverts; carpal covert, one or more feathers of alula and two or three tertials.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 3

The best option for aging this bird is looking for the contrast between greater coverts and primary coverts.

In birds that have made the complete post-breeding moult (adults Euring 4), there aren’t contrast between this two kinds of coverts. See photo 2.

In first or second year birds, that have made only the post-juvenile moult (Euring 3 o 5), it’s easy to see the contrast between moulted greater coverts (with blue external edge) and primary coverts (with grey external edge), see photo 3.

Sylvia atricapilla: muda / moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El tallerol de casquet (Sylvia atricapilla) fa una muda post-juvenil parcial i una muda post-nupcial completa.

Durant aquesta època és habitual capturar exemplars en muda activa. Avui hem atrapat un adult (Euring 6, a dalt) i un jove (Euring 3, a baix) fet que ens permet comparar els respectius processos de muda.

Tot i que ambdós ocells presentaven un aspecte molt poc agraciat al haver perdut moltes plomes, si ens fixem en les plomes de vol, mentre que en l’adult s’aprecia clarament que està mudant les primàries de forma ascendent (de les més internes a les més externes) amb les respectives cobertores, les grans cobertores i fins i tot les terciàries (fotografia 3); en el jove, només es muden les grans cobertores (fotografia 2).

____________________________

La  curruca capirotada (Sylvia atricapilla) lleva a cabo una muda postjuvenil parcial y una postnupcial completa.

© Jordi Cerdeira     Foto 2

En estos días es habitual capturar aves en muda activa y hoy hemos capturado un adulto (Euring 6, arriba) y un juvenil (Euring 3, abajo) de manera que podemos comparar las dos mudas.

Aunque ambos ejemplares presentaban un aspecto poco agraciado por haber perdido muchas plumas, mientras que en el adulto se aprecia claramente que está mudando las primarias de forma ascendente (de las más internas a las más externas) con sus respectivas coberteras, las grandes coberteras y hasta las terciarias (foto 3); en el juvenil sólo se mudan grandes coberteras (foto 2).

______________________

Blackcap (Sylvia atricapilla) makes a parcial post-juvenile moult and a complete post-breeding moult.

Today we caught an adult (Euring 6, up) and a young (Euring 3, down) and we can compare the two processes.

© Jordi Cerdeira    Foto 3

Both are unatractive because have lost many feathers, but the adult bird is moulting the primaries ascendent (innermost to outermost) with the respective coverts, the greater coverts and tertials (photo 2). The young bird, only moult the greater coverts (photo 2).

________________________

Serinus serinus: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El gafarró (Serinus serinus) fa una muda post-juvenil molt extensa que pot, en alguns casos, arribar a ser completa. El més usual, però, és que només afecti petites i mitjanes cobertores i un nombre important de grans cobertores.

Al mascle de segon any (Euring 5) capturat avui es pot detectar fàcilment el límit de muda a les grans cobertores: les cinc més externes encara són juvenils (fotografia 1). A la cua (fotografia 2), a més, també s’hi poden diferenciar la major part de les plomes juvenils marronoses i punxegudes pel desgast, de les dues mudades més fosques i arrodonides. En aquest cas, també ha mudat les supra-cobertores caudals.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pel que fa al sexat, en el mascle és característic el  groc al front i el pit també groc intens i sense ratllat, tal i com queda patent a la fotografia 3.

______________________

El verdecillo (Serinus serinus) realiza una muda postjuvenil muy extensa que puede llegar a ser completa aunque lo más habitual es que solo afecte a pequeñas y medianas coberteras y a un nombre considerable de grandes coberteras.

En el macho de segundo año (Euring 5) capturado hoy, se pude detectr fácilmente el límite de muda entre grandes coberteras: las cinco más externas son aún juveniles (fotografía 1). En la cola (fotografía 2), además, también pueden diferenciarse la mayor parte de rectrices juveniles marronáceas y puntiagudas por el desgaste, de las dos plumas mudadas más oscuras y redondeadas. En este caso también ha mudado las supracoberteras caudales

En lo referente al sexado, en el macho es característico el amarillo en la frente y el pecho, también amarillo, sin listado como queda patente en la imagen 3.

_______________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

The European serine (Serinus serinus) makes a very extensive post-juvenile moult that, in some case,  can be complete. Usually, affects only lesser and median coverts and a variable number of greater coverts.

In the second year male (Euring 5) catched today, it’s easy see the moult limit in greater coverts: five outermost feathers are juveniles (photo 1). In the tail (photo 2), there are two rectrices moulted. Are dark and round. The juvenile feathers are brownish and its end is more sharp for wear. This bird has also changed the upper-tail coverts.

For sexing, the male has a yellow front and his breast is yellow and without listing (see photo 3).

 

Sylvia atricapilla: Mascle de primer hivern amb pili marronós / Macho de primer invierno com píleo marronáceo / First winter male with brownish crown

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el pili majoritàriament de color negre, però amb restes importants de marró, hauria de ser un mascle de primer any que encara manté part de la coloració juvenils

En l’exemplar de la imatge s’ha pogut confirmar aquest fet gràcies al clar contrast que presenta a les grans cobertores: les dues més externes no han estat mudades, són juvenils.

____________________________________

Una curruca capirotada (Sylvia atricapilla) con píleo mayoritariamente negro, pero con trazos destacados de marrón, debería ser un macho de primer año que aún mantiene parte de la coloración juvenil.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ejemplar de la imagen se ha podido confirmar gracias al claro contraste que muestra en las grandes coberteras: las dos más externas no han sido mudadas, son juveniles.

_________________________________

A Eurasian blackcap (Sylvia atricapilla) with black crown, but with importants  traces of brown, it should be a first year male who still maintains part of the juvenile coloration.

In the bird of this picture, we can confirm this because it has two juveniles greater coverts that contrast with the other moulted feathers.

Passer domesticus: Identificació de mascle hivernal / Identificación de macho invernal / Winter male identification

© Jordi Cerdeira i ribot          Femella
© Jordi Cerdeira i Ribot      Mascle

El pardal domèstic (Passer domesticus), presenta un clar dimorfisme sexual. Els mascles tenen colors més cridaners amb tons d’un marró teula al dors, ales, clatell i costats del cap; pili gris i gola, pit i línia ocular negra. Les femelles i els joves, en canvi, són de tons molt més clars, sense contrast i no tenen taques negres.

Els mascles, a més, mostren diferències significatives entre l’època reproductora i l’hivernal. A l’iniciar la reproducció augmenta considerablement el negre al pit i gola i es fa més evident el contrast al adquirir tons més brillants. El bec deixa de ser groc per agafar color negre. Mentre que el canvi en la coloració del bec es deu a temes hormonals, la variació en la coloració de les plomes és per desgast. Quan són noves, presenten un extrem amb colors marró clar que, quan es desgasti, permetrà aflorar el color negre, gris o teula intens de la resta de la ploma.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                         Foto 1

Les fotografies 1 i 2 corresponen a un mascle que acaba de mudar. Els colors molt apagats; la poca quantitat de gris al pili i de negre al pit i gola; el poc habitual contrast de les línies oculars ben marcades i el bec groc li donen un aspecte inusual. A mida que s’acosti la primavera, amb el desgast de les plomes, anirà apareixent més gris al pili i augmentarà el negre de coll i pit i ja serà fàcilment identificable.

_______________________________

El gorrión común (Passer domesticus), presenta un claro dimorfismo sexual. Los machos muestran tonos pardo rojizos en dorso, alas, cogote y lados de la cabeza; píleo gris y garganta, pecho  y línea ocular negra. Las hembras son de tonos mucho más claros y no presentan manchas negras.

Los machos, además, muestran diferencias significativas entre la época reproductiva y la invernal. Al acercarnos a la época de reproducción aumenta considerablemente la cantidad de negro en pecho y garganta y se hace más evidente el contraste al adquirir tonos más brillantes. También el pico deja de ser amarillo, para volverse negro. Mientras que el cambio en el color del pico se debe a factores hormonales, la variación en la coloración de las plumas es por desgaste. Las plumas nuevas presentan un extremo de color marrón claro que, al desgastarse, dará paso al negro, gris o teja del resto de la pluma.

La fotografía corresponde a un macho que acaba de mudar. Los colores muy apagados; la poca cantidad de gris en píleo, de negro en pecho y garganta; el poco habitual contraste de las líneas oculares bien marcadas y el pico amarillo le dan un aspecto inusual. A medida que se acerque la primavera, con el desgaste de las plumas, irá apareciendo más gris en el píleo y aumentará el negro en pecho y garganta y ya será fácilmente identificable.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 2

_____________________

The House Sparrow (Passer domesticus) shows an obvious sexual dimorfism. The males have back, wings, neck and sides of the head red-brown; grey crown and throad, breast and eye-line black. Females have paler colors and haven’t black parts.

Males have significant differences between breeding and wintering seasons. In breeding season, increase the black color in throad and breast and the colors are brighter. The beak is yellow in winter and black in breeding season. While the change in the color of the beak is due to hormonal factors, the variation in the coloration of the feathers is due to wear. New feathers have a light brown tip that, when worn, will give way to the black, gray or tile of the rest of the feather.

In the pictures 1 and 2, there are a bird that just finish the moult to male feathers. The colors are very weak, there are few grey in crown, very few black in throad and breast and has an inusual contrast in eye lines. It likes unusual.

As spring approaches, with the wear of the feathers, more gray will appear on the crown and the black on the chest and throat will increase and it will be easily identifiable.

Phoenicurus phoenicurus: Sexat de juvenils / Sexado de juveniles / Young sexing

La cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) és un ocell de pas a la zona on anello habitualment. El més usual a la tardor és capturar pocs exemplars i, la majoria, juvenils.

La muda post-juvenil inclou plomes del cos, petites i mitjanes cobertores i entre una i sis grans cobertores. Són aquestes grans cobertores mudades les que ens seran més útils a l’hora de datar perquè són d’un to més grisos que les juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                  Foto 1

Aquest contrast és relativament senzill d’observar en els mascles (foto 2)  on la diferència de tonalitat és molt clara. En les femelles, però, la diferència de tons és molt més subtil (foto 3).

A l’hora de separar per sexes, el mascle tornarà a ser fàcilment detectable per la presència de plomes negres i vermelles al pit i per començar a tenir dibuixada la conspícua línia blanca supraciliar (foto 1, dreta).

Les femelles de primer any (foto 1, esquerra), en canvi, són molt semblant a les adultes i només si som capaços de trobar el contrast a les grans cobertores podrem identificar-les amb seguretat.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 2

________________

El colirojo real (Phoenicurus phoenicurus) es un ave de paso en la zona donde anillo habitualmente. Lo más usual en otoño es capturar pocos ejemplares y, mayoritariamente, juveniles.

La muda post-juvenil incluye plumas del cuerpo, pequeñas y medianas coberteras y de una a seis grandes coberteras. Son estas grandes coberteras mudadas las que nos serán útiles cuando queramos datar porque son de un tono más grisáceo que las plumas juveniles.

Este contraste es relativamente fácil de observar en los machos  (foto 2)  donde la diferencia de tonalidad es grande. En las hembras no será tan sencillo puesto que la diferencia de tonos es mucho más sutil (foto 3).

Cuando vayamos a discriminar por sexo, el macho volverá a ser fácilmente detectable por la presencia de incipientes plumas negras y rojas en el pecho y por empezar a tener dibujada la conspicua línea blanca supraciliar (foto 3, derecha).

© Jordi Cerdeira i Ribot                    Foto 3

Las hembras de primer año (foto 1, izquierda), a su vez, son muy parecidas a las adultas y solamente si somos capaces de encontrar el contraste entre grandes coberteras podremos identificarlas con seguridad.

____________

The Common redstart (Phoenicurus phoenicurus) is a migratory bird in my ringing area. In autum usually I trapped a few birds and, mostly, are juveniles.

Its postjuvenile moult include body feathers, lesser and median coverts and one to six greater coverts. This moulted greater coverts will be usefull when we ageing the birds because they are more grey than not moulted greater coverts.

This contrast is relatively easy to see in males (photo 2) with a great difference in the tone of the feathers. In the females, it isn’t easy because the tones are very similar (photo 3).

When we would sexing the birds, the males are, another time, the easiest. They have red and black feather in the breast and show a incipient white eyebrow line (photo 1, right).

First year females (photo 1, left) are very similar to adult females and only if we can find the contrast between great coverts we can identify them certainly.

Jynx torquilla: Muda post-juvenil primerenca / Early post-juvenil moult

© Jordi Cerdeira i Ribot   Foto 1

L’estratègia de muda del colltort (Jynx torquilla) és mot especial. Els joves inicien una muda parcial poc temps després d’haver abandonat el niu. Aquesta muda post-juvenil inclou les primàries amb les corresponents cobertores, cobertores mitjanes i grans, les rectrius i plomes del cos. La muda de les secundàries es pot iniciar en algun cas, però se suspèn fins acabada la migració.

Avui hem capturat un parell de joves de l’any i tots dos, malgrat ser molt aviat, ja havien iniciat la muda de les primàries (veure fotografia 2).

Els joves de l’any són fàcilment identificables pel color negre de l’ull (fotografia 1)  i per la gran llargada de la P1 (fotografia 3).

_________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 2

La estrategia de muda del torcecuello (Jynx torquilla) es muy especial. Los juveniles inician una muda parcial poco tiempo después de abandonar el nido. Esta muda post-juvenil incluye las primarias con sus respectivas coberteras, grandes y medianas coberteras y rectrices además de plumas del cuerpo. Las secundarias pueden empezar a ser mudadas en algún caso, pero se suspende la muda hasta después de la migración.

Hoy hemos capturado un par de juveniles y los dos, aunque es muy temprano, ya habían iniciado la muda de las primarias (ver fotografía 2 ).

Los jóvenes del año son fácilmente identificables por el color negro del ojo (ver fotografía 1) y por la gran longitud de la P1 (ver fotografía 3).

_________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot                     Foto 3

Moult strategy of wryneck (Jynx torquilla) is very specially. Juveniles initiate a partial moult shortly after leaving the nest. This post-juvenile moult include primaries and its coverts, median and greater coverts and remiges. Sometimes, they can start the moult of secundaries, but it’s suspended during migration.

Today we caught a pair of juveniles and both were moulting primaries (see foto2).

The juveniles can be recognice for its dark eyes (see photo 1)  and for the great lenght of the first primary (see photo 3).

Phoenicuros ochruros gibraltariensis: Primer hivern i mascle adult / Primer invierno y macho adulto/ First winter and adult male

Foto 1                           © Jordi Cerdeira i Ribot

A principis de març el desgast a les plomes de vol dels ocells és notable i els contrastos entre plomes juvenils no mudades i plomes mudades a la primera muda post-juvenil és molt marcat.

En aquest exemplar de primer hivern de cotxa fumada (Phoenicuros ochruros)  (fotografies 1, 2 i 3) es veu clarament que les cinc grans cobertores més externes d’un to més marró pertanyen al plomatge juvenil, mentre que les internes, de tons lleugerament grisosos, van ser mudades durant la muda post-juvenil (veure fotografia 2).

Foto 2                                   © Jordi Cerdeira i Ribot

Aquesta espècie també pot mudar les terciàries i alguna secundària, però en el nostre cas, només la primera de les terciàries, la més petita, va ser mudada. El desgast important a que estan sotmeses aquestes plomes dificulta encara més detectar el contrast amb les altres terciàries encara juvenils, però si ens hi fixem veurem que tenen un to més marró i menys grisenc que la petita (veure fotografia 3).

L’altre cotxa fumada que hem capturat avui és un mascle adult de la subespècie gibraltariensis (fotografies 4 i 5).  No presenta cap tipus de contrast a les plomes de vol (edat Euring 6) i presenta l’aspecte típic dels mascles de Phoenicurus ochruros gibraltariensis: Coloració principalment grisa amb cara i pitet negre (veure fotografia 4). La coloració grisa del capell es manté cap al clatell i parts dorsals (veure fotografia 5).

L’altre subespècie present a la Península Ibèrica, Phoenicuros ochruros aterrimus, té mascles amb la coloració fonamentalment negra i només presenta el to gris al capell amb un notable canvi a negre a partir del clatell.

Foto 3                © Jordi Cerdeira i Ribot

________________________________

A principios de marzo, el desgaste en plumas de vuelo es notable en aves de primer invierno y los contrastes entre plumas juveniles no mudadas y plumas mudadas durante la primera muda post-juvenil es muy marcado.

En este ejemplar de primer invierno de colirojo tizón (Phoenicuros ochruros) (fotografías 1, 2 i 3) se aprecia claramente que las cinco grandes coberteras más externas de tonalidad más marrón pertenecen al plumage juvenil, mientreas que las internas, de tonos ligeramente grisáceos, fueron mudadas durante la muda postjuvenil (ver fotografía 2).

Esta especie también pude mudar terciarias y alguna secundaria, pero en nuestro caso, sólo la primera de las terciarias, la más pequeñas, fue mudada. el desgaste importante a que están sometidas estas plumas dificulta la detección del contraste con las otras terciarias, pero si nos fijamos veremos que tienen un tono más marrón y menos grisáceo que la pequeña (ver fotografía 3).

Foto 4                             © Jordi Cerdeira i Ribot

El otro colirojo tizón capturado hoy era un macho adulto de la subespécie gibraltariensis, la típica en nuestra área (fotografías 4 y 5). No muestra ningún tipo de contraste en plumas de vuelo (edad Euring 6) y presenta la coloración típica de de los machos de Phoenicurus ochruros gibraltariensis: color principalment gris con la cara y pecho negros (ver fotografía  4) . La coloración gris del píleo se mantiene hacia el cogote y partes dorsales (ver fotografia 5).

La otro subespecie ibérica que podria llegar sólo excepcionalmente a nuestra área, Phoenicuros ochruros aterrimus, tiene machos con coloración fundamentalmente negra y sólo presenta tono gris en píleo, con un notable y brusco cambio a tonos negros des del cogote.

___________________________

At firsts of March, wear in flight feathers is notable in first winter birds and the contrast between not moulted and  moulted feethers is clear.

In this first winter bird of Black redstart (Phoenicuros ochruros)  (photo1, 2 and 3) it’s easy to see that the outermost five greater coverts with a brown color are juvenile feathers. The innermost, with a greyish tone, were moulted in post-juvenile moult (see photography 2).

Foto 5                                        © Jordi Cerdeira i Ribot

This specie can moult the tertials and some of secundaries, but in our bird, only the first of the tertials, the most litlle, was moulted. We can see, that it’s more greyish that the others tertials (see photo 3).

The other black redstart caughts today is an adult male of gibraltariensis subspecie (photos 4 and 5).  It doesn’t show contrast in flight feathers (age Euring 6) and it’s a tipically male of  Phoenicurus ochruros gibraltariensis of mostly grey coloration with black face, throad and breast (see photo 4). Grey coloration of crown go down to nape and back (see photo 5).

The other iberian subspecie that exceptionally can arrives to our area, Phoenicuros ochruros aterrimus, has males with black coloration and only show grey color in crown with a significant and abrupt change to black color in its nape.