Arxius

Sylvia melanocephala: mascle en muda post-juvenil / macho en muda postjuvenil / male in post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

Capturem un mascle de tallarol cap-negre (Sylvia melanocephala) en plena muda post-juvenil. Les plomes de l’ala mudades són molt evidents en els mascles per presentar tons grisosos, enlloc dels brunencs del plomatge juvenil (en aquest cas ha mudat totes les grans cobertores).

També està mudant les plomes del cos. Al cap, les noves plomes negres que donen nom a l’espècie estan substituint a les juvenils de color marró i aquesta barreja de tonalitats li confereix un aspecte prou original.

________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Capturamos un macho de curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) en plena muda postjuvenil. Las plumas del ala mudadas son muy evidentes en los machos por presentar tonos grisáceos, en vez de los parduzcos del plumaje juvenil (en este caso ha mudado todas la grandes coberteras).

También está mudando las plumas del cuerpo. En la cabeza, les nuevas plumas negras que dan nombre a la especie están substituyendo a las juveniles pardas y esta mezcla de tonalidades le da un aspecto original.

__________________________

We captured a black warbsardinian warbler (Sylvia melanocephala) male in full post-juvenile moult. The moulted wing feathers are vey evident in the males because they present grayish tones, instead of the brownish ones of the juvenile plumage (in this case all the greater coverts have been moulted).

The body feathers are also moulting. On the head, the new black feathers are replacing brown juvenile feathers ang give it an original appearance.

Dryobates minor: Adult i segon any / Adulto y segundo año / Adult and second year

© Biel Montoro

En un dia excepcional hem capturat fins a tres picot garser petit (Dryobates minor) que ens han permès comparar el plomatge d’ocells de segon any i d’adult. El picotet fa una muda post-nupcial completa i una post-juvenil parcial en que muda les plomes del cos, les primàries, les petites i mitjanes cobertores, part o totes les grans cobertores i les rèmiges. A vegades també canvia alguna cobertora primària (les més externes) .

Durant el mes de març, per poder datar com a ocell de segon any, hem de buscar el contrast entre les plomes no mudades (secundàries, terciàries i cobertores primàries) i les mudades (petites, mitjanes i grans cobertores). Tindrem present, però, que alguns adults poden retenir alguna cobertora primària durant la muda post-nupcial. En aquests casos, també hi haurà un clar contrast. 

A la imatge 1 podem veure l’ala d’un mascle adult amb algunes cobertores primàries retingudes, però amb la resta de plomes de la mateixa generació. Són les cinc cobertores primàries més externes, clarament  més pàl·lides i desgastades.

La fotografia 2 correspon a un mascle de segon any que presenta totes les cobertores primàries i les grans cobertores més externes juvenils. Fixem-nos també amb el gran contrast entre cobertores petites, mitjanes i àlula mudades i les grans cobertores i cobertores primàries sense mudar.

La imatge 3 és d’una femella, també de segon any, que, igual que el mascle anterior, ha deixat sense mudar part de les grans cobertores (les més externes) i les cobertores primàries, però no petites i mitjanes cobertores i àlula.

_____________________________________

En un día excepcional, hemos capturado hasta tres picos menores (Dryobates minor) que nos han permitido comparar el plumaje de aves de segundo año y adulto. El pico menor realiza una muda post-nupcial completa y una post-juvenil parcial en que muda las plumas del cuerpo, las primarias, las pequeñas, medianas coberteras, parte o todas las grandes coberteras y las rémiges. A veces, también cambia alguna cobertera primaria (las más externas).

Durante el mes de marzo, para poder fechar como ave de segundo año, debemos buscar el contraste entre las plumas no mudadas (secundarias, terciarias y coberteras primarias) y las mudadas (pequeñas, medianas y granes coberteras). Es importante recordar que algunos adultos pueden retener alguna cobertera primaria durante la muda postnupcial, en cuyo caso, también habrá un claro contraste.

 © Alex Benítez

En la imagen 1 podemos ver el ala de un macho adulto con algunas coberteras primarias retenidas, pero con el resto de plumas de la misma generación. Son las cinco coberteras primarias más externas, claramente más pálidas y desgastadas.

La fotografía 2 corresponde a un macho de segundo año que presenta todas las coberteras primarias y las grandes coberteras más externas juveniles. Fijémonos también en el gran contraste entre pequeñas y medianas coberteras  y las grandes coberteras y coberteras primarias no mudadas.

La imagen 3 es de una hembra también de segundo año que, al igual que el macho anterior, ha dejado sin mudar parte de las grandes coberteras (las más externas) y las coberteras primarias, pero no pequeñas y medianas coberteras y álula.

_______________________________

© Biel Montoro

On an exceptional day, we have captured three lesser spotted woodpeckers (Dryobates minor) that have allowed us to compare the plumage of second-year and adult birds. The lesser spotted woodpecker makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult. The juveniles moult the body feathers, primaries, lesser and medium coverts, all or some greater coverts and the remiges. Sometimes, can  moult the outermost primary coverts. 

During March, to be able to date is a second year bird, we must look for the contrast between the non-moulted feathers (secondary, tertiary and primary coverts) and the moulted ones (lesser, medium and greater coverts). It’s important to remember that, some adults may retain some primary coverts during post-breeding moult, in wich cas there will also be a clear contrast.

In image 1 we can see the wing of an adult male with some retained primary coverts, but with the rest of feathers from the same generation. They are the five outermost primary coverts, clearly paler and more worn.

Photograph 2 corresponds to a second year male showing unmoulted (juveniles) all the primary coverts and the outermost greater coverts. Also note the great contrast between moulted lesser and medium coverts and unmoulted outermost greater coverts and primary coverts .

Image 3 is of a second year female that, like the previos male, has unmoulted the outermost greater coverts and the primary coverts, but not lesser and medium coverts and alula feathers.

Picus sharpei: Mascle de segon any / macho de segundo año / Second year male

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-nupcial total i una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos (només queden sense mudar les secundàries, dues o tres terciàries, totes o part de les cobertores primàries.

Els dos mascles capturats amb quinze dies de diferència ens permeten veure les diferències entre un exemplar de segon any i un adult d’aquesta espècie.

Tots dos presenten l’ull blanc amb aureola vermella al volt de l’iris (en joves i exemplars de primer any l’ull és brunenc y sense halo vermell), pit sense pigallat juvenil i bigotera vermella que ens permet sexar-los com a mascles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

A l’ala, cap dels dos presenta terciàries juvenils (amb bandes horitzontals brunenques i blanques), però l’exemplar de segon any (foto1) conserva part de les cobertors primàries juvenils (foto 3) que contrasten fortament amb altres cobertores mudades (tant les secundàries com primàries).

L’exemplar de més de dos anys (foto2), en canvi, va mudar totes les cobertores en la muda post-nupcial i no presenten cap tipus de contrast i són més fosques, amples i arrodonides que les no mudades del de 2n any.

_____________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 1)

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-nupcial completa y una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo (sólo quedan sin mudar secundarias, dos o tres terciarias  y todas o parte de las coberteras primarias).

Los dos machos capturados con quince días de diferencia nos permiten ver las diferencias entre un ejemplar de segundo año y un adulto de esta especie.

Los dos presentan el ojo blanco con aureola roja entorno al iris (en jóvenes y ejemplares de primer año el ojo es marronáceo y sin halo rojizo), pecho sin moteado juvenil y bigotera roja que nos permite sexarlos como machos.

En el ala, ninguno de los dos presenta terciarias juveniles (con bandas horizontales pardas y blancas, pero el ejemplar de segundo año (foto 1) conserva parte de las coberteras primarias juveniles (foto 3) que contrastan fuertemente con las otras coberteras mudadas (tanto las secundarias como primarias).

El Adulto (foto 2), en cambio, mudó todas sus coberteras primarias en la muda postnupcial, no presentan ningún tipo de contraste y son más oscuras, anchas y redondeadas que las no mudadas del de segundo año.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 2)

______________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a complete post-breeding moult and a partial post-juvenile moult that include most of body amd wing feathers (Not moults secondaries, two or three tertials and all or some primary coverts ).

The two males captured in fifteen days alow us to see the differences between a second-year specimen and an adult.

Both have a white eye with a red halo around the iris (in juveniles and first-year specimens the eye is brownish and without reddish halo), a breast without juvenile mottling and a red mustache that allows us to sex them as males.

On the wing, neither of them has juvenile tertials (with brown and white horitzontal bands), but the second -year bird (foto 1) retains part of juveniles primary coverts (foto 3) that contrast strongly with the other molted coverts (secondaries and primaries).

The adult bird (foto 2), moulted all of its primary coverts in the post-breeding moult. They don’t present any type of contrast and are darker, wider and mour rounded than the non-moulted primary coverts of second -year bird.

© Jordi Cerdeira i Ribot (Foto 3)

Cyanistes caeruleus: Sexat / Sexado / Sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) no és un ocell fàcil de sexar fora de la temporada de cria. Tot i que, teòricament, els mascles presenten un blau més intens a les petites i mitjanes cobertores de l’ala i al casquet, i tenen la taca negra del coll més ample, a la pràctica resulta complicat determinar el grau d’intensitat i mida del collar si no tenim exemplars d’ambdós sexes per comparar.

En el cas d’avui, però, el fet de trobar-nos amb un exemplar jove (podem veure a la imatge de l’ala el contrast entre grans cobertores mudades i cobertores primàries juvenils) fa que la presència d’un blau molt intens sigui suficient per identificar-lo com a mascle. Una femella de primer any no tindria mai uns colors tant intensos.

____________________

El herrerillo común (Cyanistes caeruleus) no es un ave fácil de sexar fuera de la temporada de cría. Aunque, teóricamente, los machos presentan un azul más intenso en pequeñas y medianas coberteras del ala y en el capirote, y tienen la mancha negra del cuello más ancha, en la práctica, resulta complicado determinar el grado de intensidad y tamaño del collar si no tenemos ejemplares de los dos sexos para comparar.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el caso de hoy, el hecho de encontrarnos con un ejemplar juvenil (podemos ver en la imagen del ala el contraste entre grandes coberteras mudadas y coberteras primarias juveniles) hace que la presencia de un azul muy intenso sea suficiente para identificarlo como macho. Una hembra de primer año nunca tendría unos colores tan intensos.

______________________

The blue tit (Cyanistes caeruleus) isn’t easy to sexing outside the breeding season. In theory, the males show a more intense blue on medium and lesser coverts and crown and they have a wider black spot on the neck. But, in practice, its difficult to determine the blue intensity and the size of the black if we don’t have a male and a female to compare.

Today, we have a juvenile (we can see in wing picture the contrast between moulted great coverts and juvenile primary coverts) and , in this case, the presence of a very intense blue it’s enought for identify it as a male. A female, would never have such intense colors.

Estrilda astrild: Muda post-juvenil / Post-juvenile moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El bec de corall (Estrilda astrild) és un ocell al·lòcton invasiu que fa una muda post juvenil parcial que habitualment inclou plomes del cos, grans cobertores,   un nombre variable de terciàries i, a vegades, alguna secundària, rectrius i fins i tot primàries.

Tot i que hi ha poca informació sobre el seu període de cria, sembla que poden fer diverses postes i en dates molt variades, de manera que es poden trobar juvenils a diverses èpoques de l’any.

En l’exemplar capturat el datat és molt fàcil perquè encara manté el bec de color negrós, enlloc de tenir el típic vermell dels adults. Fins i tot i podem observar les restes de les excrescències blanques que tenen el pollets al voltant de la boca per atraure l’atenció dels pares quan reclamen menjar al niu.

Observant l’ala, veiem que aquest exemplar ha mudat les grans cobertores i terciàries (les juvenils no tindrien el fi ratllat horitzontal). Les secundàries, primàries i cobertores primàries són juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si mirem les plomes infracaudals, sorprèn veure que també estan mudades i, per la tonalitat negre, ens permeten sexar aquest exemplar de primer any com a mascle.

_______________________

El pico de coral (Estrilda astrild) es una especie alóctona invasiva que realiza una muda postjuvenil parcial que habitualmente incluye plumas del cuerpo, grandes coberteras, un número variable de terciarias, secundarias, rectrices y, a veces, hasta primarias.

Aunque hay poca información sobre su período de cría, parece que pueden realizar diversas puestas y en fechas muy variadas, de manera que se pueden encontrar juveniles en diversas épocas del año.

En el ejemplar capturado hoy, el datado es muy fácil porque aún conserva el color negruzco del pico, en vez de tener el típico rojo intenso de los adultos. Hasta podemos observar los restos de las excrescencias blancas que tienen los polluelos para atraer la atención de los padres cuando reclaman en el nido.

Observando el ala, vemos que este ejemplar ha mudado las grandes coberteras y las terciarias (las juveniles no tendrían el fino barreado horizontal). Las secundarias, primarias y coberteras primarias són juveniles.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Si miramos las plumas infracaudals, sorprende ver que también están mudadas y , por el tono negro, nos permiten sexar este ejemplar de primer año como un macho.

_____________________________

Common waxbill (Estrila astrild) it’s  an allochtonous invasive bird that makes a partial post-juvenile moult that include body feathers, great coverts, a variable number of tertials and, sometimes, some secundaries, rectrices and primaries.

Althought there aren’t enough information about their breeding season, it’s seen that they can breed several times and in diferents seasons. Thus, it’s possible observe juveniles in several seasons of the year.

The bird caught today it’s very easy to date, because preserves the black beak (adults have a typical intense red beak). Even we can see the white outgrowth that the chicks have for attract the attention of the adults in the nest.

Looking for the wings, we see that this bird has moulted the great coverts and tertials (juveniles feathers wouldn’t have the fine horitontal lines). Secundaries, primaries and primary coverts are juveniles.

In the undertail coverts, the black feathers indicate that this first year bird is a male.

Turdus merula: sexat de joves / sexado de jovenes / young sexing

La merla (Turdus merula) fa una muda post-juvenil parcial que no acostuma a incloure les rectrius de la cua. Tenint present aquest fet, la presència de rectrius negres en exemplars juvenils indicaria que ens trobem davant d’un mascle, mentre que les rectrius marró pàl·lid serien típiques de les femelles.

Una bona manera de determinar el to de les pomes és comparar les plomes de l’ala (sempre de tons marronosos en plomes juvenils) i les rectrius. A la pràctica, però, molt sovint resulta complicat determinar si les plomes de la cua són prou fosques per tractar-se d’un mascle o prou clares per ser de femella, de manera que hi ha un elevat nombre de juvenils que no poden ser sexats de forma fiable amb aquest mètode.

Així només podrem utilitzar aquest criteri en els casos extrems, tal i com s’aprecia a la imatge.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_________________________________

El mirlo (Turdus merula) realiza una muda postjuvenil parcial que no acostumbra a incluir las rectrices de la cola. Asumiendo esto, la presencia de rectrices negras en ejemplares juveniles indicaría que nos encontramos ante un macho, mientras que las rectrices de color marrón claro serían típicas de hembras.

Una buena manera de determinar el tono de las plumas es comparar las plumas del ala (siempre de tonos parduzcos en plumas juveniles) y las rectrices. Aunque, en la práctica, demasiadas veces será muy complicado determinar si las plumas de la cola son bastante oscuras para tratarse de un macho o suficiente claras para ser de hembra, de forma que hay un elevado número de juveniles que no podrán ser sexados de forma fiable con este método.

Así pues, sólo podremos utilizar este criterio en los casos extremos, tal y como se aprecia en la imagen.

__________________________________

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

The blackbird (Turdus merula) makes a partial postjuvenile moult that, usually, doesn’t include tail feathers (rectrices). Assuming this, the presence of black rectrices in juvenile specimens would indicate that they are males, while light brown rectrices would be typical of females.

A good way to determine the tone of the feathers is to compare the feathers of the wing (always brownish in juvenile feathers) and the rectrices. Although, in practice, too many times it will be very difficult to determine if the tail feathers are too dark to be a male or clear enough to be female, so there is a high number of juveniles that can not be sexed reliable with this method.  

Thus, we can only use this criterion in extreme cases, as shown in the picture.

Phylloscopus collybita: datat / datado / aging

© Jordi Cerdeira i Ribot

A aquestes alçades, començant ja la primavera, el datat del mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) és relativament senzill. Els ocells de segon any (Euring 5) com el que hem agafat avui, van mudar algunes de les seves grans cobertores més internes a la muda post-juvenil i mostren un contrast força evident entre aquestes plomes internes mudades (més llargues, amb part central negra i amples vores verd-groguenques) i les grans cobertores més externes juvenils (més curtes i d’un to més marronós) que han patit un fort desgast durant l’hivern.

Les plomes de l’àlula, especialment l’àlula gran, són d’un to molt marronós, enlloc de tirant a negre com passa als adults i  segueixen sent un molt bon indicatiu, però amb un contrast tan evident a les grans cobertores, poca cosa més fa falta.

________________________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

Empezando ya la primavera, el datado de los mosquiteros comunes (Phylloscopus collybita) es relativamente fácil. Las aves de segundo año (Euring 5) como la capturada hoy, mudaron algunas de sus grandes coberteras más internas en su muda post-juvenil y muestran un evidente contraste entre estas plumas más internas mudadas (más largas, con la parte central negra y amplios bordes verde-amarillentos) y las grandes coberteras más externas juveniles (más cortas y de tono parduzco) que han sufrido un notable desgaste durante el invierno.

Las plumas del álula son de tonos pardos, en vez de negros como pasa en adultos y siguen siendo un buen indicativo, pero con un contraste tan evidente en grandes coberteras, no nos ara falta más.

_______________________________________________

With the spring just started, the aging of  chifchaf (Phylloscopus collybita) is relativity easy. Second year birds (Euring 5), like this bird caughts today, moult  the innermost greater coverts in post-juvenil moult. They show a obvious contrast between this moulted feathers (longer, with a black central part and broad and yellowish green edges) and juvenile outermost greater coverts (shorter and with brownish toner) that have suffered wear during the winter.

Alula feathers are, in this birds, brownish (in adults birds they are black). But, with the obvius contrast in greater coverts, nomore is needed.

Pica pica: muda post-juvenil / muda postjuvenil / post-juvenile moult

Tal i com comentava en una entrada anterior, la muda de les garses (Pica pica) és parcial i afecta a petites, mitjanes i, normalment, la gran majoria de grans cobertores de l’ala. També pot afectar a les terciàries i àlula petita i mitjana. A l’hora de datar els exemplars, el caràcter més utilitzat és el disseny de les dues primàries més externes: si les puntes de color negre són major de 15 mm i de 10 mm respectivament, serà un exemplar juvenil; si són inferiors a 15 mm i 10 mm tindrem davant nostre un exemplar adult.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Avui, ens hem trobat amb un ocell en plena muda completa activa. Tenia les quatre primàries més internes mudades, però encara no havia començat la muda de les cinc més externes. L’observació del disseny de la P1 i la P2, ens ha permès determinar que eren plomes juvenils, de manera que hem pogut datar l’individu com a ocell de segon any (Euring 5).

___________________________

Como comentaba en una entrada anterior, la muda de las urracas (Pica pica) es parcial y afecta a pequeñas, medianas y, normalmente, a la mayoría de las grandes coberteras del ala. También puede incluir terciarias y álula pequeña y mediana. Para determinar la edad, el carácter más utilizado es el diseño de las dos primarias más externas: si los extremos de color negro son mayores 15 mm y 10 mm respectivamente, será un ejemplar juvenil; si son inferiores a 15 mm y 10 mm tendremos ante nosotros un ejemplar adulto.

Hoy nos hemos encontrado con un ave en plena muda completa activa. Tenía las cuatro primarias más internas mudadas, pero aún no había empezado la muda de las cinco más externas. La observación del diseño de P1 y P2 nos ha permitido determinar que se trataba de plumas juveniles, de manera que hemos podido datar al individuo como a ave de segundo año (Euring 5).

______________________________________________

As I mentioned  in a previous post, the moult in magpies (Pica pica) is partial and include lesser, median and, usually, all greater coverts and, it’s possible that have moulted tertials and little and median alula coverts. For aging, we’ll look for the design of the two outermost primaries: If the black tips are longer than  15 mm and 10 mm respectively, it will be a juvenile; if are shorter than 15 mm y 10 mm, it will be an adult.

Today, we found a bird in active complete moult. It had moulted four innermost primaries, but had not begun to change the outermost five. The design of P1 and P2 were juvenile, so we could aging the bird: it was a second year bird (Euring 5).

Emberiza cirlus: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 1

El gratapalles (Emberiza cirlus) realitza una muda post-juvenil parcial que acostuma a afectar totes les grans cobertores dificultant l’observació de contrast a les plomes de l’ala. La muda de les terciàries, que pot ser total, parcial o inexistent,  ens permetrà buscar el contrast entre aquestes plomes i les secundàries més internes.

Així (foto 1), veurem que les plomes mudades presenten un to més negre i, sobretot, una vora ampla d’un marró intens que contrasta amb el to més pàl·lid de les plomes juvenils i amb la vora de tonalitat més aviat groguenca i gairebé absent en aquestes dates. A la foto 2, hi veiem una ala d’un exemplar adult on es fa ben palesa la diferència entre secundàries juvenils (fotografia 1) i adultes (fotografia 2). Carpal i àlula petita i mitjana també poden ser mudades i pot ser interessant de buscar-hi també contrast.

Pel que fa al sexe, en aquestes dates és fàcil diferenciar els mascles que ja presenten colors grocs i un evident dibuix fosc a la cara (veure fotografia 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                               Foto 2

______________________

El escribano cerillo (Emberiza cirlus) realiza una muda postjuvenil parcial que acostumbra a afectar a todas las grandes coberteras de forma que dificulta la observación de contraste en las plumas del ala. La muda de las terciarias puede ser total, parcial o inexistente y nos permitirá buscar el contraste entre estas plumas y las secundarias más internas.

Así (foto 1), vemos que la plumas mudadas presentan tonos más oscuros y un amplio borde de un marrón intenso que contrasta con el tono más pálido de las plumas juveniles y con los bordes de tonalidades más amarillentas y casi ausentes en esas fechas. En la fotografía 2, vemos un ala de adulto donde se demuestra la diferencia entre secundarias juveniles (fotografía 1) y adultas (fotografía 2). Carpal y álula pequeña y mediana también pueden ser mudadas y puede ser interesante buscar contrastes ahí.

En lo referente al sexado, en estas fechas es fácil diferenciar a los machos que ya presentan colores amarillos y un evidente dibujo oscuro en la cara  (ver fotografía 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                  Foto 3

_____________________

The cirl bunting (Emberiza cirlus) makes a partial post-juvenile moult that, usually, include all great coverts. For discover contrast in wing feathers, we  can looking for in tertials. The moult can affect all, some or none of the tertials.  If it’s the case we can see the contrast between tertials or between tertials and innermost secondaries.

Thus (picture 1),  moulted tertials are darker and with a broad deep brown border. Juvenile tertials and secondaries have pale tones and the border is more yellowish and very small in this dates. Picture 2 shows an adult wing: the diference between juveniles secondaries (picture 1) and adults secondaries (picture 2) is clear.  Carpal covert and the little and the medium alula can be moulted and it’s another thing tha we can look for.

In relation to sexing, it’s easy to differentiate males in this dates: they have yellow colors and a characteristic black drawing in the face (see picture 3).

Parus major: Datat / datado/ aging

Els juvenils de la mallerenga carbonera (Parus major) fan una muda post-nupcial parcial en que acostumen a mudar totes les grans, mitjanes i petites cobertores; entre dues i totes les terciàries; des d’una a les tres plomes de l’àlula i, potser, alguna secundària interna.

© Jordi Cerdeira i Ribot                      Foto 1

L’àlula és un bon punt on buscar contrast a no ser que hagi estat mudada completament. Com que l’àlula gran és la que muden en menor mesura, haurem d’observar si és menys blavosa i d’una tonalitat més marronosa que les plomes que ja estan mudades, tal i com s’observa a la fotografia 1. A la fotografia 2 hi tenim una àlula d’un adult amb totes les plomes mudades.

Recordem que, en cas de no haver-hi contrast, caldrà buscar-lo entre terciàries i secundàries o  entre grans cobertores i cobertores primàries abans de poder assegurar que es tracta d’un ocells adult de més d’un any d’edat (Euring 6).

__________________________________

Los juveniles de carbonero común (Parus major)  realizan una muda postjuvenil en que acostumbran a mudar todas las grandes, medianas y pequeñas coberteras; entre dos y todas las terciarias; de una a tres de las álulas y, quizás, alguna secundaria interna.

El álula es un buen lugar donde buscar contrastes si no ha sido mudada completamente. Al ser el álula mayor la mudada en menor ocasión, deberemos observar si es menos azulada y de un tono más marronáceo que las ya mudadas, como se observa en la fotografia 1. En la foto 2, vemos una álula de un adulto con todas las plumas mudadas.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                      Foto 2

Recordemos que, en caso de no haber contraste, deberemos buscarlo entre terciarias y secundarias o entre grandes coberteras y coberteras primarias antes de poder asegurar que se trata de un ave adulta de más de un año de edad (Euring 6).

________________________

Juveniles of great tit (Parus major) make a incomplete post-juvenile moult. Usually, they moult all greater, medium and lesser coverts  and two or three tertials;  some or all of the alula feathers and, perhaps, some secondaries.

The alula is a good place for looking for contrast if there are  some feather not moulted. The greater alula is moulted less, we must observe if it’s less bluish and more brownish that moulted alula feathers, like picture 1. In picture 2, we can see an adult alula  with all feathers moulted.

Remember that, if there aren’t contrast, we have to looking for between tertials and secondaries or between greater coverts and primary coverts before said that’s an adult bird with more of one year (Euring 6).