Arxius

Emberiza cirlus: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 1

El gratapalles (Emberiza cirlus) realitza una muda post-juvenil parcial que acostuma a afectar totes les grans cobertores dificultant l’observació de contrast a les plomes de l’ala. La muda de les terciàries, que pot ser total, parcial o inexistent,  ens permetrà buscar el contrast entre aquestes plomes i les secundàries més internes.

Així (foto 1), veurem que les plomes mudades presenten un to més negre i, sobretot, una vora ampla d’un marró intens que contrasta amb el to més pàl·lid de les plomes juvenils i amb la vora de tonalitat més aviat groguenca i gairebé absent en aquestes dates. A la foto 2, hi veiem una ala d’un exemplar adult on es fa ben palesa la diferència entre secundàries juvenils (fotografia 1) i adultes (fotografia 2). Carpal i àlula petita i mitjana també poden ser mudades i pot ser interessant de buscar-hi també contrast.

Pel que fa al sexe, en aquestes dates és fàcil diferenciar els mascles que ja presenten colors grocs i un evident dibuix fosc a la cara (veure fotografia 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                               Foto 2

______________________

El escribano cerillo (Emberiza cirlus) realiza una muda postjuvenil parcial que acostumbra a afectar a todas las grandes coberteras de forma que dificulta la observación de contraste en las plumas del ala. La muda de las terciarias puede ser total, parcial o inexistente y nos permitirá buscar el contraste entre estas plumas y las secundarias más internas.

Así (foto 1), vemos que la plumas mudadas presentan tonos más oscuros y un amplio borde de un marrón intenso que contrasta con el tono más pálido de las plumas juveniles y con los bordes de tonalidades más amarillentas y casi ausentes en esas fechas. En la fotografía 2, vemos un ala de adulto donde se demuestra la diferencia entre secundarias juveniles (fotografía 1) y adultas (fotografía 2). Carpal y álula pequeña y mediana también pueden ser mudadas y puede ser interesante buscar contrastes ahí.

En lo referente al sexado, en estas fechas es fácil diferenciar a los machos que ya presentan colores amarillos y un evidente dibujo oscuro en la cara  (ver fotografía 3).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                  Foto 3

_____________________

The cirl bunting (Emberiza cirlus) makes a partial post-juvenile moult that, usually, include all great coverts. For discover contrast in wing feathers, we  can looking for in tertials. The moult can affect all, some or none of the tertials.  If it’s the case we can see the contrast between tertials or between tertials and innermost secondaries.

Thus (picture 1),  moulted tertials are darker and with a broad deep brown border. Juvenile tertials and secondaries have pale tones and the border is more yellowish and very small in this dates. Picture 2 shows an adult wing: the diference between juveniles secondaries (picture 1) and adults secondaries (picture 2) is clear.  Carpal covert and the little and the medium alula can be moulted and it’s another thing tha we can look for.

In relation to sexing, it’s easy to differentiate males in this dates: they have yellow colors and a characteristic black drawing in the face (see picture 3).

Motacilla alba: Datar i sexar / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

La cuereta blanca (Motacilla alba) fa una muda pre-nupcial que inclou terciàries i les grans cobertores més internes.

A la imatge 1 es pot veure el contrast entre les terciàries noves de la muda hivernal i les secundàries de la muda post-nupcial i entre les grans cobertores més internes (encara en muda activa) i les externes.

El poc desgast de les primàries i secundàries i de les grans cobertores no mudades, ens mostren que no es tracte d’un exemplar de segon any ja que, si fos el cas, tindria les plomes juvenils amb un desgast notable i podríem detectar fins a tres generacions de plomes: alguna gran cobertora externa, cobertores primàries, a vegades carpal i àlules, primàries i secundàries juvenils; alguna terciària i/o secundària interna i/o  grans cobertores post-juvenils i alguna o totes les terciàries i alguna gran cobertora interna pre-nupcial.

Pel que fa al sexe, tenint present que en aquesta època hi ha un marge important d’error, la presència de zones grises al cap i la cara no del tot blanc pur (veure imatge 2) indicaria que es tracta d’una femella, tot i que podria ser que fos un mascle que encara no tingués gaire avançada la muda pre-nupcial.

_________________________________________________

La lavandera blanca (Motacilla alba) realiza una muda prenupcial que incluye terciarias y las grandes coberteras más internas.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En la imagen 1 se puede observar el contraste entre las terciarias nuevas de la muda invernal y las secundarias de la muda postnucpial por un lado y entre las grandes coberteras más internas (aún en muda activa) y las externas por el otro.

El bajo desgaste de las primarias y secundarias y de las grandes coberteras no mudadas indica que no se trata de un ejemplar de segundo año ya que, si fuera el caso, tendría plumas juveniles con desgaste notable y podríamos detectar hasta tres generaciones de plumas: alguna gran cobertera externa, coberteras primarias,  a veces carpal y álulas, primarias y la mayoría de secundarias juveniles; alguna secundaria y/o terciarias  y grandes coberteras postjuveniles y alguna o todas las terciarias y alguna gran cobertera interna prenupciales.

En lo referente al sexo, y siempre sin olvidar que, en esta época, hay un importante margen de error, la presencia de zonas grises en el capirote (ver imagen 2) y la cara no del todo blanco puro, indicarían que se trata de una hembra, aunque podría tratarse de un macho que aún no tuviera muy avanzada la muda prenupcial.

_________________________________________________

White wagtails (Motacilla alba) have a prebreeding moult that include  tertials and inner greater coverts.

In picture 1 we can show the contrast between new tertials (pre-breding moult)  and old secundaries (post-breeding moult) and between inner great coverts (in active moult) and outer great coverts.

A low wear in primary and secondary feathers shows that its’nt a first winter bird. In this case, it would have juvenile feathers very wear and we would see till three generations of feathers: primary coverts, carpal and alulas, primaries, secondaries and some of outer greater coverts juveniles; some of greater coverts, some secondaries and/or tertials and greater coverts post-juveniles and some or all tertials and some inner greater coverts of pre-breeding moult.

Determine de sex is difficult in this time, but the presence of gray areas on the head (see picture 2) and a not pure white face, would indicate that’s a female. But, maybe it’s a male that don’t have a advanced pre-breeding moult.

Estrilda astrild: Sexat / sexado / sexing

El bec de corall senegalès (Estrilda astrild) és una espècie invasora que manté poblacions importants i ben establertes a grans zones de Catalunya.

Tant la seva reproducció com la seva muda no estan prou ben estudiades en aquestes noves àrees de distribució.

A partir de les captures (poques) i de la bibliografia consultada, el millor caràcter per sexar aquesta espècie és la observació de la zona anal.

Mentre que la presència de plomes infracobertores caudals negres indica que ens trobem davant d’un mascle, les infracobertores caudals marró fosc serien característiques de les femelles i les plomes de tons més clars i amb franges correspondrien a juvenils (fotografia 1). En els mascles, a més, les plomes negres s’escampen fins a la meitat de la zona ventral  que  mostra, a continuació,  una notable pigmentació vermellosa. En les femelles, en canvi, les plomes ventrals són sempre marronoses (marró molt fosc en alguns casos, potser en femelles més grans) i només trobem traces de vermell (fotografia 1).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                                         Foto 1

A la cara, l’antifaç vermell, també presenta diferències i és més extens i ample en els mascles i menys extens i acabat en punxa a les femelles (fotografia 2). De tota manera, hi ha força variabilitat en aquest caràcter (probablement influenciada per l’edat de l’ocell) de manera que cal utilitzar-lo amb prudència.

__________________________________________________________

El pico de coral senegalés (Estrilda astrild) es una especie invasora que mantiene poblaciones importantes y bien consolidadas en grandes áreas de Cataluña.

A partir de la capturas (pocas) y la bibliografía consultada, el mejor carácter para sexar a esta especie es la observación de la zona anal. Mientras que la presencia de plumas infracoberteras caudales negras nos señala a los machos, las infracoberteras marrón oscuro serían características de las hembras. Plumas de tonos más claros y barreadas corresponderían a juveniles (fotografia1).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                           Foto 2

En los machos, además, las plumas negras llegan hasta la mitad de la zona ventral que muestra una notable pigmentación rojiza a continuación. En las hembras, por contra, las plumas ventrales son siempre marrón (muy oscuro en algunos casos, quizas en ejemplares muy viejos) y sólo muestran trazas rojizas (fotografía1).

En la cara, el antifaz rojo chillón también presenta diferencias y es más extenso y ancho en machos y menos extenso y con terminación puntiaguda en hembras. De todas modos, hay bastante variabilidad en este carácter (probablemente influenciado por la edad del ave) de forma que debe de usarse con prudencia.

__________________________________________________________

In catalonia, the common waxbill (Estrilda astrild) is a invasive specie that has important and consolidated populations in some areas.

The best character for sexing this bird is looking in anal zone.

If there are black undertail coverts, it’s a male. The females have a brown undertail coverts. Feathers with lighter brown and with stripes are juveniles (picture 1).

In males, black feathers reach half of ventral area and the rest shows a remarkable reddish pigmentation. In females, ventral feathers always are brown (very dark in some cases)  and only show a few marks of reddish color  (picture 1).

In the face, the red mask present differences between males and females: the male mask is more extensive and wide. Female mask is less extensive and with pointy end. Anyway, this character is very variable (probably the age influences) and it should be used with caution.

Caprimulgus europaeus: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot                                        Foto 1

L’ enganyapastors (Caprimulgus europaeus) fa una muda post-nupcial i post-juvenil completa que pot començar al mes de juliol, però que acabarà a les zones d’hivernada. La intensitat de la muda abans de la migració pot ser molt variable i va des d’ocells que gairebé no han mudat plomes, fins a altres amb  plomes del cos, cap i fins i tot terciàries mudades abans de marxar.

Per determinar l’edat i sexe d’un ocells jugarem amb el fet que mascles i femelles presenten diferències notables i que el dibuix de les plomes de vol i rectrius són diferents en ocells juvenils o adults.

La presència de taques de color blanc pur a l’extrem de les dues rectrius més externes i a l’hemibandera interna de les tres primàries més externes indicaria, sense confusió, que ens trobem davant d’un mascle de més d’un any d’edat. La presència de taques clares (però no blanc pur) a les rectrius externes, amb una mida superior als 10 mm (com la de la imatge 2 i 3) indicarà que ens trobem davant d’una femella adulta. Les taques pàl·lides (mai blanc pur) a les primàries poden aparèixer (com aquí, a la foto 5) o no en les femelles.

Les plomes juvenils de vol mostren un dibuix típic, especialment a les rectrius centrals on hi ha un barrat  molt fi i irregular que forma unes característiques “puntes de fletxa” resseguint el raquis. Les plomes d’adult, en canvi, mostren bandes més amples i regulars sense “puntes de fletxa”, tal com s’aprecia a la fotografia 2.

© Jordi Cerdeira i Ribot                          Foto 2

La presència de primàries, secundàries o plomes de l’àlula retingudes (amb desgast, color més pàl·lid i dibuix juvenil) poden permetre identificar ocells de segon any i, si les plomes retingudes no són juvenils (gran desgast, però dibuix d’adult), ocells de més de tres anys.

En el nostre cas, hi ha contrast entre les plomes de l’àlula i les cobertores de les  primàries (fotografia 4) fet que indicaria que es tracta d’un ocells de dos o més anys que va retenir aquestes plomes. El dibuix de l’àlula retinguda (i fins i tot d’una cobertora que apareix a sota) semblen indicar que, malgrat no tenir la típica franja clara terminal, són plomes juvenils pel que, molt probablement, es tracta d’una femella de segon any (Euring 5).

__________________________

El chotacabras gris (Caprimulgus europaeus) realiza una muda postnupcial y postjuvenil completa que puede empezar ya en julio, pero que terminará en los cuarteles de invernada. La intensidad de la muda antes de la migración puede ser muy variable y encontraremos des de aves que casi no han mudado plumas hasta ejemplares con plumas del cuerpo, cabeza y incluso todas las  terciarias mudadas ante de marcharse.

© Jordi Cerdeira i Ribot               Foto 3

Para determinar la edad y sexo del pájaro, jugaremos con el hecho de que machos y hembras presentan diferencias notables y con que las diferencias en el dibujo de las plumas de vuelo difieren entre juveniles y adultos.

La presencia de manchas terminales de color blanco puro en las dos rectrices más externas y en la hemibandera interna de las tres primarias más externas indicará, sin confusión, que nos encontramos ante un macho de más de un año de edad. La presencia de manchas claras (pero no blanco puro) terminales en rectrices externas, con un tamaño superior a  10 mm (como en la imagen 2 y 3) indicara que nos encontramos ante una hembra. Las manchas pálidas (nunca blanco puro) en primarias puden aparecer (como en este caso, foto 5) o no en las hembras.

Las plumas juveniles de vuelo muestran un dibujo típico, especialmente en rectrices centrales donde el barreado, muy fino y irregular, forma unas características “puntas de flecha” a lo largo del raquis. La plumas de adulto, por contra, muestran bandas más amplias y regulares sin “puntas de flecha”,   como pueda apreciarse en la fotografía 2.

La presencia de primarias, secundarias o plumas del álula retenidas (con desgaste importante y tono más pálido) pueden permitir identificar aves de segundo año y, si las plumas retenidas no son juveniles (desgaste importante, pero dibujo de adulto) a aves de tres o más años.

En nuestra ave, hay un contraste entre las plumas del álula y las coberteras primarias, hecho que indicaria que se trata de un ave de dos o más años que ha retenido estas plumas. El dibujo del álula (y incluso el de una cobertera que asoma por debajo) parecen indicar que, aunque no muestran el típico borde claro, són plumas juveniles por lo que, muy probablemente, se trate de una hembra de segundo año (Euring 5).

© Jordi Cerdeira i Ribot                                 Foto 4

__________________________

The european nightjar (Caprimulgus europaeus) makes a complete post-breeding and post-juvenile moult. The moult can begin in Juli and always finish in wintering area. Before leaving, the moult can be low (only some body  feathers) or more extensive (including body, heat feather and tertials).

The presence of pure white terminal spots in two  outermost rectrices and in the inner vane of the three outermost primaries shows, for sure, that’s a male. The presence of bright (no pure white) spots longer than 10 mm in the two outermost rectrices are indicative that’s a female (as the images 2 and 3). Pales (not pure white) spots can appear (as here, in picture 5) or not in female primaries.

Juvenile fly feathers show a typical drawing, specially in central rectrices: a fine and irregular striped that draws characteristics “arrowheads” along the rachis. In adult feathers, the striped are wider, regular and without  “arrowheads”, as shown in picture 2.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                 Foto 5

The presence of retained feather in primaries, secundaries or in the alula (with more wear and paler color) may identify a second year bird (retained feather are wear, pale and with juvenile drawing) or a bird over three years (retained feathers are wear, pale and with adult drawing).

In our bird, there are two generation feathers in alula that shows it’s a second year or over two years that retained feathers. The drawing in alula feather (and probably in a covert below) would suggest that’s a juvenile feather although doesn’t have the typical juvenile pale fringe in the tip. Most likely, this  nightjar is a second year female (Euring 5).

Sylvia hortensis: Mascle adult en muda postnupcial suspesa / Macho adulto en muda postnupcial suspendida / Adult male in suspended post breeding moult

© Jordi Cerdeira i Ribot

El tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) fa una muda post-nupcial completa, tot i que alguns exemplars poden fer una muda suspesa i deixar algunes secundàries sense mudar fins arribar a les àrees d’hivernada.

És el cas d’aquesta femella adulta que ha renovat les plomes de tota l’ala excepte les quatre secundàries (S2, S3, S4, S5) que presenten un to molt més pàl·lid i brunenc.

Les rectrius externes completament blanques i l’anell groc a l’ull fan evident que ens trobem davant d’un ocell adult.  Tot i la gran amplada de l’anell ocular groc, el fet que les plomes de la part superior del cap no siguin tan fosques com la de les aurícules ens porten a sexar-lo com a femella.

© Jordi Cerdeira i Ribot

_____________________

La curruca mirlona (Sylvia hortensis) realiza una muda postnupcial completa, aunque , algunos ejemplares, pueden efectuar una muda suspendida y dejar algunas secundarias sin mudar hasta llegar a los cuarteles de invernada.

Este es el caso de la hembra adulta capturada hoy que ha renovado todas las plumas del ala a excepción de las cuatro secundarias (S2, S3, S4, S5) que presentan un tono mucho más pálido y parduzco.

Las rectrices externas completamente blancas y el anillo amarillo en el ojo hacen evidente que nos encontramos ante un adulto. Aunque el anillo amarillo del ojo es muy ancho, el hecho de que las plumas de la parte superior de la cabeza no sean tan oscuras como las de las aurículas nos llevan a sexarlo como a una hembra.

© Jordi Cerdeira i Ribot

______________________________

La western orphean warbler (Sylvia hortensis) makes a complete post-breeding moult, but some birds can have a suspended moult and don’t  moult some secundaries. They’ll finish the moult when arrive at wintering areas.

The adult female trapped today, shows four secundaries (S2, S3, S4, S5) not moulted. It’s a suspended moult.

The pure white in external rectrices and the yellow ring in the eyes are evidences that’s an adult bird. Despite the width of the yellow ring in the eyes, the feathes on the crown don’t look as dark as the ear patch and this  decant us to sex it as a female.

Dryocopus minor: Placa incubatriu / Placa incubatriz / Brood patch

© Jordi Cerdeira i Ribot

Malgrat que la presència de placa incubatriu durant la temporada de cria és un bon mètode per sexar moltes espècies d’ocell, cal tenir present que no sempre és exclusiva de femelles i que pot aparèixer en els mascles d’aquelles espècies en què també participen activament en la incubació dels ous.

El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un d’aquests ocells en que el mascle també presenta placa incubatriu ben desenvolupada. A la fotografia feta avui a un mascle adult (Euring 6) queda ben palès.

________________

Aunque la presencia de placa incubatriz durante la época de cría es un buen método para sexar muchas especies de aves, ha de recordarse que no siempre es exclusiva de hembras y que puede aparecer en machos de aquellas especies que también participan activamente en la incubación de los huevos.

© Jordi Cerdeira i Ribot

El pico menor (Dendrocopos minor) es una de estas aves en que los machos también presentan placa incubatriz bien desarrollada. En la fotografía realizada hoy a un macho adulto (Euring 6) se puede apreciar claramente.

________________________

The presence of brood patch in breeding season it’s a good method for sexing a lot of birds species but it’s important remember that, in some species, males can show a developed brood patch.

The lesser spotted woodpecker (Dendrocopos minor) is one of this birds. The male is actively involved in the incubation of eggs and have brood patch. We can see it in the adult male (Euring 6) photographed today: It  has an evident brood patch.

Serinus serinus: Datat i sexat / Datado y sexado / Aging and sexing

© Jordi Cerdeira i Ribot

El gafarró (Serinus serinus) fa una muda post-juvenil molt extensa que pot, en alguns casos, arribar a ser completa. El més usual, però, és que només afecti petites i mitjanes cobertores i un nombre important de grans cobertores.

Al mascle de segon any (Euring 5) capturat avui es pot detectar fàcilment el límit de muda a les grans cobertores: les cinc més externes encara són juvenils (fotografia 1). A la cua (fotografia 2), a més, també s’hi poden diferenciar la major part de les plomes juvenils marronoses i punxegudes pel desgast, de les dues mudades més fosques i arrodonides. En aquest cas, també ha mudat les supra-cobertores caudals.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Pel que fa al sexat, en el mascle és característic el  groc al front i el pit també groc intens i sense ratllat, tal i com queda patent a la fotografia 3.

______________________

El verdecillo (Serinus serinus) realiza una muda postjuvenil muy extensa que puede llegar a ser completa aunque lo más habitual es que solo afecte a pequeñas y medianas coberteras y a un nombre considerable de grandes coberteras.

En el macho de segundo año (Euring 5) capturado hoy, se pude detectr fácilmente el límite de muda entre grandes coberteras: las cinco más externas son aún juveniles (fotografía 1). En la cola (fotografía 2), además, también pueden diferenciarse la mayor parte de rectrices juveniles marronáceas y puntiagudas por el desgaste, de las dos plumas mudadas más oscuras y redondeadas. En este caso también ha mudado las supracoberteras caudales

En lo referente al sexado, en el macho es característico el amarillo en la frente y el pecho, también amarillo, sin listado como queda patente en la imagen 3.

_______________________________________________

© Jordi Cerdeira i Ribot

The European serine (Serinus serinus) makes a very extensive post-juvenile moult that, in some case,  can be complete. Usually, affects only lesser and median coverts and a variable number of greater coverts.

In the second year male (Euring 5) catched today, it’s easy see the moult limit in greater coverts: five outermost feathers are juveniles (photo 1). In the tail (photo 2), there are two rectrices moulted. Are dark and round. The juvenile feathers are brownish and its end is more sharp for wear. This bird has also changed the upper-tail coverts.

For sexing, the male has a yellow front and his breast is yellow and without listing (see photo 3).

 

Picus sharpei: Mascle de primer hivern/ Macho de primer invierno / First winter male

© Jordi Cerdeira i Ribot

El picot verd ibèric (Picus sharpei) fa una muda post-juvenil parcial que inclou la gran majoria de plomes de l’ala i del cos. Només queden sense mudar les terciàries (dues o tres), les cobertores primàries  (totes o només les més internes) i les secundàries.

L’observació de les terciàries és, habitualment, la forma més senzilla de datar els exemplars de primer hivern. L’individu capturat avui mostrava dues terciàries amb dibuix típicament juvenil. Enlloc de ser llises i més o menys verd uniforme, presentaven les típiques franges horitzontals juvenils brunes i blanques fins a l’extrem de les plomes (fotografia 2).

Les cobertores primàries (fotografia 3) també mostren estructura juvenil: són llargues i estretes, brunenques i amb franges molt evidents. En aquest cas totes són iguals, no n’ha mudat cap.

© Jordi Cerdeira i Ribot           Foto 2

L’ull és un altre caràcter molt útil per datar: en joves és marronós o grisos mentre que en adults és blanc amb una zona vermella al voltant de l’iris. A la imatge 4 podem reafirmar que el nostre exemplar és de primer hivern.

Pel que fa al sexe, i un cop acabada la muda post-juvenil, el caràcter clau és la presència de bigotera vermella en mascles o negra en femelles. En el nostre cas (fotografia 4) es tracta d’un mascle.

_____________________________________

El pito real ibérico  (Picus sharpei) realiza una muda post-juvenil parcial que incluye la gran mayoría de plumas del ala y cuerpo. Sólo quedan sin mudar las terciarias (dos o tres), las coberteras primarias (todas o las más internas) y las secundarias.

La observación de las terciarias es, habitualmente, la forma más clara de datar un ave de primer invierno. El ejemplar capturado hoy mostraba dos terciarias con dibujo claramente juvenil: en vez de ser lisas y más o menos uniformemente verdes, presentaban las típicas bandas horizontales juveniles pardas y blancas hasta el extremo de las plumas (fotografía 2).

Las coberteras primarias (fotografía 3) también muestran una estructura juvenil: son largas y estrechas, parduzcas y con bandas muy evidentes. En este caso todas son idénticas, no ha mudado ninguna.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                            Foto 3

El ojo es otro carácter muy útil para datar: en juveniles es pardo o gris, mientras que en adultos es blanco con una zona roja alrededor el iris. En la imagen 3 podemos reafirmar que tratamos con un ejemplar de primer invierno.

En lo referente al sexo, y una vez terminada la muda post-juvenil, el carácter clave es la presencia de bigotera roja en machos o negra en hembras. En nuestro caso (fotografía 4) se trata de un macho.

_____________________________________

Iberian Green Woodpecker (Picus sharpei) makes a partial post-juvenile moult that include  most of body and wing feathers. Not moults two or three tertials, primary coverts (all or the innermost) and secondaries.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 4

For identified a first winter bird, the best is see the tertials. The bird that we caught today shows two tertials with juvenile drawn: They have horizontal bars until the extreme (picture 2). Adults have tertials more or less uniformly green.

Primary coverts (picture 3) also show a youthful look: they are long and narrow, browish amd with evident strips. In this case, all are equal, there aren’t any moult.

The eye is other usefull character to date. In juveniles,  is brown or grey , but in adults are white with a red zone around the iris. In picture 4 we can reaffirm that’s a first winter bird.

Regarding sex, and when post-juvenile moult is finished, the key is the moustache: red in male and black in female. Our bird (picture 4) it’s a male.

Sylvia atricapilla: Mascle de primer hivern amb pili marronós / Macho de primer invierno com píleo marronáceo / First winter male with brownish crown

© Jordi Cerdeira i Ribot

Un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el pili majoritàriament de color negre, però amb restes importants de marró, hauria de ser un mascle de primer any que encara manté part de la coloració juvenils

En l’exemplar de la imatge s’ha pogut confirmar aquest fet gràcies al clar contrast que presenta a les grans cobertores: les dues més externes no han estat mudades, són juvenils.

____________________________________

Una curruca capirotada (Sylvia atricapilla) con píleo mayoritariamente negro, pero con trazos destacados de marrón, debería ser un macho de primer año que aún mantiene parte de la coloración juvenil.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En el ejemplar de la imagen se ha podido confirmar gracias al claro contraste que muestra en las grandes coberteras: las dos más externas no han sido mudadas, son juveniles.

_________________________________

A Eurasian blackcap (Sylvia atricapilla) with black crown, but with importants  traces of brown, it should be a first year male who still maintains part of the juvenile coloration.

In the bird of this picture, we can confirm this because it has two juveniles greater coverts that contrast with the other moulted feathers.

Phoenicurus phoenicurus: Sexat de juvenils / Sexado de juveniles / Young sexing

La cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) és un ocell de pas a la zona on anello habitualment. El més usual a la tardor és capturar pocs exemplars i, la majoria, juvenils.

La muda post-juvenil inclou plomes del cos, petites i mitjanes cobertores i entre una i sis grans cobertores. Són aquestes grans cobertores mudades les que ens seran més útils a l’hora de datar perquè són d’un to més grisos que les juvenils.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                                  Foto 1

Aquest contrast és relativament senzill d’observar en els mascles (foto 2)  on la diferència de tonalitat és molt clara. En les femelles, però, la diferència de tons és molt més subtil (foto 3).

A l’hora de separar per sexes, el mascle tornarà a ser fàcilment detectable per la presència de plomes negres i vermelles al pit i per començar a tenir dibuixada la conspícua línia blanca supraciliar (foto 1, dreta).

Les femelles de primer any (foto 1, esquerra), en canvi, són molt semblant a les adultes i només si som capaços de trobar el contrast a les grans cobertores podrem identificar-les amb seguretat.

© Jordi Cerdeira i Ribot                                     Foto 2

________________

El colirojo real (Phoenicurus phoenicurus) es un ave de paso en la zona donde anillo habitualmente. Lo más usual en otoño es capturar pocos ejemplares y, mayoritariamente, juveniles.

La muda post-juvenil incluye plumas del cuerpo, pequeñas y medianas coberteras y de una a seis grandes coberteras. Son estas grandes coberteras mudadas las que nos serán útiles cuando queramos datar porque son de un tono más grisáceo que las plumas juveniles.

Este contraste es relativamente fácil de observar en los machos  (foto 2)  donde la diferencia de tonalidad es grande. En las hembras no será tan sencillo puesto que la diferencia de tonos es mucho más sutil (foto 3).

Cuando vayamos a discriminar por sexo, el macho volverá a ser fácilmente detectable por la presencia de incipientes plumas negras y rojas en el pecho y por empezar a tener dibujada la conspicua línea blanca supraciliar (foto 3, derecha).

© Jordi Cerdeira i Ribot                    Foto 3

Las hembras de primer año (foto 1, izquierda), a su vez, son muy parecidas a las adultas y solamente si somos capaces de encontrar el contraste entre grandes coberteras podremos identificarlas con seguridad.

____________

The Common redstart (Phoenicurus phoenicurus) is a migratory bird in my ringing area. In autum usually I trapped a few birds and, mostly, are juveniles.

Its postjuvenile moult include body feathers, lesser and median coverts and one to six greater coverts. This moulted greater coverts will be usefull when we ageing the birds because they are more grey than not moulted greater coverts.

This contrast is relatively easy to see in males (photo 2) with a great difference in the tone of the feathers. In the females, it isn’t easy because the tones are very similar (photo 3).

When we would sexing the birds, the males are, another time, the easiest. They have red and black feather in the breast and show a incipient white eyebrow line (photo 1, right).

First year females (photo 1, left) are very similar to adult females and only if we can find the contrast between great coverts we can identify them certainly.