Luscinia megarhynchos: datat / datado / aging

El rossinyol (Luscina megarhynchos) fa una muda post-juvenil parcial en que muda les plomes juvenils pigallades per plomes d’adult uniformes. Queden sense mudar les primàries i secundàries, la major part de les terciàries, cobertores primàries, la major part de l’àlula, sovint la carpal i un nombre variable de grans cobertores.

© Jordi Cerdeira i Ribot

Quan, a la primavera, arriben els ocells en migració prenupcial, la presència d’aquestes plomes ens servirà per a determinar quins són ocells de segon any (Euring 5).

Pel que fa a primàries i secundàries, les plomes juvenils, tot i tenir la mateixa coloració que els adults, presenten un desgast important (veure primàries a la imatge de l’ala), però on trobarem una major facilitat per datar és a les grans cobertores. Les grans cobertores juvenils presenten una típica taca terminal taronjosa, tot i que, degut al desgast, pot resultar complicada de detectar a la primavera.

A la imatge, es pot veure clarament aquesta taca terminal característica a les darreres tres grans cobertores, la quarta ja no és tan clara i, a partir d’aquí, les grans cobertores següents ja estan mudades.

____________________

El ruiseñor (Luscina megarhynchos) realiza una muda postjuvenil parcial en que muda las plumas juveniles moteadas por plumas uniformes de adulto. Quedan sin mudar las primarias, secundaria, la mayoría de las terciarias, coberteras primarias, la mayor parte del álula, normalmente la carpal y un número variable de grandes coberteras.

Cuando, en primavera, llegan las aves en migración prenupcial, la presencia de estas plumas nos servirán para determinar a las aves de segundo año (Euring 5).

En lo referente a primarias y secundarias, las plumas juveniles, aunque tengan la misma coloración que las adultas, presentan un desgaste importante (ver primarias en la fotografía del ala), pero donde encontraremos una mayor facilidad para el datado es en las grandes coberteras. Las grandes coberteras juveniles presentan una típica mancha terminal anaranjada que, eso sí, puede resultar complicada de detectar en primavera debido al desgaste.

© Jordi Cerdeira i Ribot

En la imagen del ala, podemos ver claramente esta mancha terminal característica en las tres grandes coberteras más externas. En la cuarta ya no es tan clara y,  partir de esta, las grandes coberteras siguientes ya están mudadas.

_________________

The nightingale (Luscina megarhynchos) makes a partial postjuvenile moult. They changes spotted juvenile feathers for uniform adult feathers. Don’t moult primaries, secondaries, most of tertials and alula,  primary coberts, usually the alula and a variable number of great coverts.

When, in spring, arrive the birds in pre-breeding migration, the presence of this juvenile feathers serve us for aging second year birds (Euring 5).

Primaries and secondaries have the same coloration that adults feathers, but they are very worn (see primaries in wing picture). But, the best character for aging is looking for in great coverts. The juvenile great coverts show a typical terminal orange spot, but, it’s true, in spring they can be very worn out and, then, is difficult to dettect.

In wing picture, we can see clearly this terminal spot in the three outermost great coverts. In fourth it isn’t clear and, the others great coverts were changed in juvenile moult.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s