El bec de corall senegalès (Estrilda astrild) és una espècie invasora que manté poblacions importants i ben establertes a grans zones de Catalunya.
Tant la seva reproducció com la seva muda no estan prou ben estudiades en aquestes noves àrees de distribució.
A partir de les captures (poques) i de la bibliografia consultada, el millor caràcter per sexar aquesta espècie és la observació de la zona anal.
Mentre que la presència de plomes infracobertores caudals negres indica que ens trobem davant d’un mascle, les infracobertores caudals marró fosc serien característiques de les femelles i les plomes de tons més clars i amb franges correspondrien a juvenils (fotografia 1). En els mascles, a més, les plomes negres s’escampen fins a la meitat de la zona ventral que mostra, a continuació, una notable pigmentació vermellosa. En les femelles, en canvi, les plomes ventrals són sempre marronoses (marró molt fosc en alguns casos, potser en femelles més grans) i només trobem traces de vermell (fotografia 1).
A la cara, l’antifaç vermell, també presenta diferències i és més extens i ample en els mascles i menys extens i acabat en punxa a les femelles (fotografia 2). De tota manera, hi ha força variabilitat en aquest caràcter (probablement influenciada per l’edat de l’ocell) de manera que cal utilitzar-lo amb prudència.
__________________________________________________________
El pico de coral senegalés (Estrilda astrild) es una especie invasora que mantiene poblaciones importantes y bien consolidadas en grandes áreas de Cataluña.
A partir de la capturas (pocas) y la bibliografía consultada, el mejor carácter para sexar a esta especie es la observación de la zona anal. Mientras que la presencia de plumas infracoberteras caudales negras nos señala a los machos, las infracoberteras marrón oscuro serían características de las hembras. Plumas de tonos más claros y barreadas corresponderían a juveniles (fotografia1).
En los machos, además, las plumas negras llegan hasta la mitad de la zona ventral que muestra una notable pigmentación rojiza a continuación. En las hembras, por contra, las plumas ventrales son siempre marrón (muy oscuro en algunos casos, quizas en ejemplares muy viejos) y sólo muestran trazas rojizas (fotografía1).
En la cara, el antifaz rojo chillón también presenta diferencias y es más extenso y ancho en machos y menos extenso y con terminación puntiaguda en hembras. De todas modos, hay bastante variabilidad en este carácter (probablemente influenciado por la edad del ave) de forma que debe de usarse con prudencia.
__________________________________________________________
In catalonia, the common waxbill (Estrilda astrild) is a invasive specie that has important and consolidated populations in some areas.
The best character for sexing this bird is looking in anal zone.
If there are black undertail coverts, it’s a male. The females have a brown undertail coverts. Feathers with lighter brown and with stripes are juveniles (picture 1).
In males, black feathers reach half of ventral area and the rest shows a remarkable reddish pigmentation. In females, ventral feathers always are brown (very dark in some cases) and only show a few marks of reddish color (picture 1).
In the face, the red mask present differences between males and females: the male mask is more extensive and wide. Female mask is less extensive and with pointy end. Anyway, this character is very variable (probably the age influences) and it should be used with caution.
Apunts d'anellament 