El pardal domèstic (Passer domesticus), presenta un clar dimorfisme sexual. Els mascles tenen colors més cridaners amb tons d’un marró teula al dors, ales, clatell i costats del cap; pili gris i gola, pit i línia ocular negra. Les femelles i els joves, en canvi, són de tons molt més clars, sense contrast i no tenen taques negres.
Els mascles, a més, mostren diferències significatives entre l’època reproductora i l’hivernal. A l’iniciar la reproducció augmenta considerablement el negre al pit i gola i es fa més evident el contrast al adquirir tons més brillants. El bec deixa de ser groc per agafar color negre. Mentre que el canvi en la coloració del bec es deu a temes hormonals, la variació en la coloració de les plomes és per desgast. Quan són noves, presenten un extrem amb colors marró clar que, quan es desgasti, permetrà aflorar el color negre, gris o teula intens de la resta de la ploma.
Les fotografies 1 i 2 corresponen a un mascle que acaba de mudar. Els colors molt apagats; la poca quantitat de gris al pili i de negre al pit i gola; el poc habitual contrast de les línies oculars ben marcades i el bec groc li donen un aspecte inusual. A mida que s’acosti la primavera, amb el desgast de les plomes, anirà apareixent més gris al pili i augmentarà el negre de coll i pit i ja serà fàcilment identificable.
_______________________________
El gorrión común (Passer domesticus), presenta un claro dimorfismo sexual. Los machos muestran tonos pardo rojizos en dorso, alas, cogote y lados de la cabeza; píleo gris y garganta, pecho y línea ocular negra. Las hembras son de tonos mucho más claros y no presentan manchas negras.
Los machos, además, muestran diferencias significativas entre la época reproductiva y la invernal. Al acercarnos a la época de reproducción aumenta considerablemente la cantidad de negro en pecho y garganta y se hace más evidente el contraste al adquirir tonos más brillantes. También el pico deja de ser amarillo, para volverse negro. Mientras que el cambio en el color del pico se debe a factores hormonales, la variación en la coloración de las plumas es por desgaste. Las plumas nuevas presentan un extremo de color marrón claro que, al desgastarse, dará paso al negro, gris o teja del resto de la pluma.
La fotografía corresponde a un macho que acaba de mudar. Los colores muy apagados; la poca cantidad de gris en píleo, de negro en pecho y garganta; el poco habitual contraste de las líneas oculares bien marcadas y el pico amarillo le dan un aspecto inusual. A medida que se acerque la primavera, con el desgaste de las plumas, irá apareciendo más gris en el píleo y aumentará el negro en pecho y garganta y ya será fácilmente identificable.
_____________________
The House Sparrow (Passer domesticus) shows an obvious sexual dimorfism. The males have back, wings, neck and sides of the head red-brown; grey crown and throad, breast and eye-line black. Females have paler colors and haven’t black parts.
Males have significant differences between breeding and wintering seasons. In breeding season, increase the black color in throad and breast and the colors are brighter. The beak is yellow in winter and black in breeding season. While the change in the color of the beak is due to hormonal factors, the variation in the coloration of the feathers is due to wear. New feathers have a light brown tip that, when worn, will give way to the black, gray or tile of the rest of the feather.
In the pictures 1 and 2, there are a bird that just finish the moult to male feathers. The colors are very weak, there are few grey in crown, very few black in throad and breast and has an inusual contrast in eye lines. It likes unusual.
As spring approaches, with the wear of the feathers, more gray will appear on the crown and the black on the chest and throat will increase and it will be easily identifiable.
Apunts d'anellament 