La muda post-juvenil dels tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) és molt variable, sobretot pel que fa al nombre de grans cobertores mudades.
Pel que sembla hi hauria una relació entre el nombre de grans cobertores retingudes i la procedència dels ocells. Així, els exemplars més nòrdics tindrien tendència a mudar menys grans cobertores degut a la necessitat de migrar que impediria malgastar temps i energies en canviar aquestes plomes. Els exemplars de més al sud, en canvi, farien mudes molt més complertes arribant a mudar totes les grans cobertores.
En època hivernal, a Catalunya hi ha una gran quantitat d’exemplars de tallarols de casquet de procedències molt diverses i, per aquest motiu, hi ha una gran varietat tant pel que fa a la biometria com al nombre de plomes de vol mudades pels juvenils. El més habitual és trobar exemplars amb una, dues o cap de les grans cobertores retingudes i la captura d’exemplars amb un nombre superior d’aquestes plomes juvenil, sense ser excepcional, és, com a mínim, interessant.
A la imatge podem veure l’ala d’un juvenil (Euring 3) que manté sense mudar quatre grans cobertores. Les plomes retingudes, d’un to clarament vermellós en comparació al to verdós de les mudades, simplifiquen enormement la datació d’aquests exemplars que tindrien molts números per ser de poblacions foranies.
__________________________________________________
La muda post-juvenil de la curruca capirotada (Sylvia atricapilla) es muy variable, principalmente en lo referente al número de grandes coberteras mudadas.
Parece ser que habría una relación entre el número de grandes coberteras retenidas y la procedencia del ave. Así, los ejemplares más nórdicos tenderían a mudar un nombre menor de grandes coberteras debido a la necesidad de migrar que impediría malgastar tiempo y energías en el cambio de estas plumas. Los ejemplares sureños, a su vez, realizarían mudas mucho más completas llegando a mudar todas las grandes coberteras.
En época invernal, en Cataluña hay una gran cantidad de currucas capirotadas de procedencia muy diversa y es por este motivo que hay una gran variedad en la biometría y en la amplitud de muda post-juvenil. Lo habitual es encontrarse con ejemplares con una, dos o ninguna gran cobertera juveniles retenidas y la captura de un ejemplar con un número superior de estas plumas juveniles, sin ser excepcional, es, por lo menos, interesante.
En la imagen podemos ver el ala de un juvenil (Euring 3) que mantiene sin mudar cuatro de las grandes coberteras. las plumas retenidas, de una tonalidad claramente rojiza en comparación al tono verdoso de las mudadas, simplifican enormemente la datación de estos ejemplares que tendrían muchas posibilidades de ser de poblaciones foráneas.
_____________________________________________________
Post-juvenile moult of blackcap (Sylvia atricapilla) is very variable, specially, in the number of greater coverts moulted.
Apparently, there is a relationship between number of greater coverts moulted and the origin of birds. Thus, the northern birds would have a tendency to moult fewer great coverts. This would be so, because they have to migrate before and they couldn’t spend time and energy to moult this feathers. The southern birds, could to do more large moult and could get to moult all greater coverts.
In Catalonia, there are a lot of blackcaps in winter. They have very differents origens and, for this reasosn, there are a great variety regarding biometry or number of greater coverts moulted in juvenile birds. Usually, we find birds wiht one, two or none juvenile greater coverts and the capture of a bird with more retained feathers isn’t exceptional, but is interesting.
In this pictures, we can see the wing of juvenile blackcap (Euring 3) that retains four greater coverts not moulted. The juvenile feathers, with an reddish tone in comparation to moulted greenish feathers, greatly simplify ageing this bird, that, probably, is from a foreign population.
____________________________________________________
Apunts d'anellament 