La captura a mà d’un poll volander de garsa (Pica pica) em permet comprovar els caràcters utilitzats en la datació de juvenils (Euring 3) i ocells de segon any (Euring 5) d’aquest còrvid.
Malgrat que les plomes de vol es troben en creixement (l’ocell encara no és capaç de volar), es veu clarament que les primàries més externes (P9 i P10) tenen la taca blanca interior molt curta, deixant un extrem negre superior als 16 i 10 mm respectivament (foto 2). En el cas d’un ocell que ja hagués efectuat la primera muda post-nupcial completa (Euring 4), la taca blanca seria molt més llarga i deixaria l’extrem negre molt més curt (foto 3).
S’ha de tenir present, però, que és possible que exemplars juvenils de la zona sud de la distribució de l’espècie realitzin una muda post-juvenil molt més extensa de l’habitual que inclogui algunes o totes les primàries. En aquest cas el sistema indicat per datar no seria adequat.
El color de l’iris també permet datar l’espècie (foto 4). Els juvenils el tenen pàl·lid (dalt) i en els adults és molt més fosc ( a baix), tot i que el canvi gradual fa que sigui un caràcter poc fiable en ocells de segon any calendari (Euring 5).
_________________________________
La captura a mano de un volantón de urraca (Pica pica) me permite comprobar los caracteres utilizados en la datación de individuos juveniles (Euring 3) y de segundo año (Euring 5) de este córvido.
Aunque las plumas de vuelo se encuentran en crecimiento (el ave aún no es capaz de volar), se ve claramente que las primarias más externas (P9 i P10) tienen la mancha blanca interna muy corta, dejando un extremo negro superior a los 16 y 10 mm respectivamente (foto 2). Si fuese un ave que ya hubiese efectuado la primera muda completa postnupcial (Euring 4), la mancha blanca sería mucho más larga y dejaría un extremo negro más corto (foto 3).
La posibilidad que algunos juveniles, principalmente de la zona sud de distribución de esta especie, realicen una muda postjuvenil mucho más extensa de lo habitual que incluiría alguna o incluso todas las primarias haría inadecuado este sistema de datación.
El color del iris también permite datar esta especie (foto 4). En los juveniles es pálido (arriba) y en los adultos es mucho más oscuro (abajo), aunque el cambio gradual lo convierte en un carácter poco fiable en aves de segundo año calendario (Euring 5).
_________________________________
A chick of Magpie (Pica pica) shows me the characters for ageing juvenile (Euring 3) and second year birds (Euring 5).
Flying feathers are growing (the bird don’t fly), but it’s clearly that the most externally primaries (P9 and P10) have a short white spot. They have a black end of more than 16 and 10 mm respectively (photo 2). If it was a bird that had done his first completely post-breeding moult (Euring 4), the white spot would have been longer and the black end would have been more short (photo 3).
It’s possible that some juvenile birds of southern ditribution, may make a extensive postjuvenile moult that include some primaries. In this case, this metode isn’t suitable.
Iris color it’s another good character for aging this birds. In juveniles it’s pale (up) and in adults is dark (down). Anyway, it’s a gradual process and it’s difficult ageing second year birds (Euring 5).
Apunts d'anellament 
Retroenllaç: Pica pica: muda post-juvenil / muda postjuvenil / post-juvenile moult | Apunts d'anellament